La Sala Beckett fa seure la família al divan
Font: Antoni Ribas Tur (ara.cat)
La família i la comunicació, d'una banda, i la impossibilitat d'entendre's amb l'altre, de l'altra, són dos temes literaris universals i els pilars dels dos pròxims muntatges que acollirà la Sala Beckett. El teatre de Gràcia tanca el seu cicle de teatre italià contemporani amb La festa , de Teatro de Contrajuego, que s'estrena demà, i amb el monòleg Vespres de la Beata Verge, de Centaure Produccions, que arribarà a la sala el 14 de novembre. Els arguments de les dues obres farien salivar Pedro Almódovar. A la primera, Spiro Scimone converteix la celebració d'un aniversari de noces en una lluita de poder. A l'altra, Antonio Tarantino ha escrit el riu de paraules que un pare recita mentre espera que acabin de fer l'autòpsia al seu fill. El noi era travesti i es prostituïa. Per acabar-ho d'adobar, la dona també es va treure la vida i la filla gran fa temps que els va abandonar.
Els directors dels dos muntatges, el veneçolà Orlando Arocha i el català Jordi Prat i Coll, no han temut l'excés de costumisme i la falta de realisme dels textos, i en serviran la seva pròpia lectura. Arocha ha donat caràcter de ritual als fets quotidians del matrimoni i el fill que protagonitzen La festa i Prat i Coll està decidit a explotar la volada poètica del text de Vespres de la Beata Verge amb la comicitat de l'actor Oriol Genís. "Vull que els espectadors surtin reconfortats, feliços, però no ignorants", assegura Prat i Coll. Tot i les diferències, als dos textos "la família apareix com un espai constrenyedor de la realització dels desitjos ocults dels personatges, i els impossibilita realitzar les seves vocacions", explica Toni Casares, el director de la Sala Beckett.
Orlando Arocha és un dels directors amb més prestigi de l'Amèrica Llatina. Un dels trets característics del seu teatre és la combinació de diferents llengües en un mateix muntatge. La festa no n'és una excepció. L'actriu italoveneçolana Diana Volpe actua sobretot en català, i també en italià. Quimet Pla, que interpreta el seu marit, diu el text en català i Rafa Cruz, un actor veneçolà establert a Catalunya, fa el paper del fill tant en català com en italià. El muntatge es va estrenar a Veneçuela i s'ha pogut veure recentment al Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, on la companyia va poder comprovar que el públic responia bé a la barreja lingüística.
No hay comentarios:
Publicar un comentario