La corda es trenca



Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Les conseqüències de les retallades a les arts escèniques ja són aquí. Avui, semblen insalvables. Companyies, sales alternatives, centres de creació es veuen a l'abisme. Sobretot, des que el 8 d'octubre l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) va notificar que no es podrien abonar fins al 2013 les ajudes aprovades per donar suport a les activitats del 2012: la Generalitat no pot satisfer els pagaments compromesos. Els afectats s'han mogut de pressa. Per demà, hi ha una reunió que ha d'ajudar a coordinar accions i punts de vista amb vista a la trobada prevista amb el conseller de Cultura, Ferran Mascarell (presumiblement dimecres). De fet, Cultura ja té notícies d'aquesta notable preocupació des del moment en què diversos membres de companyies de dansa s'hi van reunir l'11 d'octubre.
La sensació global és que la crisi comportarà una altra (l'enèsima) relació entre l'administració i els artistes. Dilluns passat, en un debat a la Fundació Romea, el director general de Cooperació Cultural de la Generalitat, Jordi Cabré –que ha transformat la política Cultura en gira per un impuls més decidit pels programadors, siguin dels ajuntaments o de centres cívics i ateneus, i per incentivar les gires a les produccions que rebin ajudes públiques– es mostra obert a un paradigma nou: cal estudiar la relació entre el teatre públic i el privat, la qual cosa podria comportar una certa privatització de la gestió dels teatres municipals. Per Cabré, que considera que també cal redefinir teatre professional i amateur –tot i que el sector no hi sembla interessat–, “és teatre nacional tot allò que es produeix al país”, indistintament de qui ho generi. Al teatre públic (TNC, Lliure, Mercat i centres d'arts escèniques) li correspon fer aquella activitat teatral que no pugui o no vulgui assumir el privat. Però no està disposat a penalitzar les propostes d'entreteniment respecte a les més culturals: “També és difícil entretenir; els grans espectacles criden el gran públic”. L'objectiu és que la cultura “creï riquesa o, com a mínim, hi faci les paus.”
El departament, de fet, està elaborant taules sectorials amb les quals poder fer una acurada diagnosi de la situació. La realitat és que cal renovar les fórmules per fer viable uns sectors, com per exemple el de la dansa contemporània, que són molt fràgils i dels quals, alhora, en depenen moltes famílies. Les companyies, avui, tal com estaven enteses fa dècades ja no funcionen.
És teatre nacional tot allò que es produeixi al país
Jordi Cabré
DIRECTOR GENERAL COOP. CULTURAL
L'impagament afecta els grans amb crèdits i els petits
Alexis Eupierre
DIRECTOR DE LA CALDERA
Paradoxa: el teatre està en un bon nivell, però sense una estructura que l'ordeni
Julio Álvarez
DIRECTOR DEL TANTARANTANA
Hi ha un canvi de cicle: cal reinventar les companyies
Toni Mira
DIRECTOR DE NATS NUS DANSA
Regalaré entrades amb una revista per salvar l'IVA del 21%
Toni Albà
AUTOR, ACTOR I DIRECTOR
L'administració no defineix quines són
les línies vermelles
Toni Casares
DIRECTOR DE LA SALA BECKETT

L'Obrador, a la corda fluixa

El director de la Sala Beckett, Toni Casares, ja ho va advertir a principi de temporada. De fet, ni tan sols va anunciar els projectes a partir del gener. La incertesa no ha fet res més que créixer després que el ministeri li hagi eliminat els 75.000 euros d'ajuda a partir del 2013. En cinc anys, el seu pressupost ha passat de vorejar el milió d'euros a quedar-se en 800.000. Les ajudes públiques facilitaven un 60% del pressupost. Ara, el pressupost s'ha de compensar molt més amb els recursos propis. Casares admet el repte però entén que no es pot demanar el mateix esforç a una sala de risc, que programa els autors que encara ningú no coneix, que als que ja trien entre els coneguts. Casares sosté que, ara per ara, no es pot mantenir l'Obrador” Tampoc no té clar com podran continuar actius tots els serveis que han de situar la Beckett com a centre de referència dels autors a Europa. Com a reacció a tant d'ostracisme, es facilitarà que, del 12 al 19 de novembre, diverses peces teatrals breus sobre la crisi, a càrrec de prestigiosos dramaturgs internacionals, entre els quals hi ha David Greig, Neil LaBute i Helena Tornero, estiguin lliures de drets perquè qualsevol en pugui fer el que vulgui: muntar-los, llegir-los, etc.

No hay comentarios:

Publicar un comentario