PÀTRIA


DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: JORDI CASANOVAS
INTÈRPRETS: MARCEL BORRÀS, ÀLEX CASANOVAS, LLUÏSA CASTELL, FRANCESC ORELLA, FERMÍ REIXACH i ROSA VILA
DURADA: 1h 25min (primera part)/ 15min (entreacte)/ 45min (segona part)
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE i EL CANAL Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona
TEATRE LLIURE (GRÀCIA)

És hora de parlar de teatre. Més enllà de que hi hagi o no un discurs independentista, Pàtria és una obra de teatre més a analitzar. I tal com diu i demostra el candidat en bona part de l'obra, la sinceritat és prioritària.

Jordi Casanovas és un gran autor de thriller, i aquesta trama podia haver sigut explicada en aquest gènere, li hauria donat si més no un ritme i una angoixa que no té. Tret de la història que bona o dolenta és la que és, la dramatúrgia per la que ha optat el Casanovas no és la més adequada. Li falta ritme, ha desfragmentat tant la història que la fa monòtona i pesada. Una trama amb més aspecte de continuïtat, sense tanta negror, hagués ajudat a l'espectador a fixar la seva atenció en la trama.

El millor del muntatge és la posada en escena, escenari allargat on desfilen els personatges entre diàlegs i monòlegs i amb una il·luminació excel·lent del David Bofarull, que ajuda a ressaltar la magnífica caracterització dels personatges que ha fet el Lucho Soriano i la Mariona Trias.

En les interpretacions hi ha per tots els gustos. Magnífic, com ja és habitual, el Francesc Orella, que hi viu i respira tota l'estona com el candidat de la "Pàtria". Però la interpretació que més sorprèn és la del Marcel Borràs, que interpreta al seu fill que pateix la síndrome d'Asperger, una mena d'autisme lleu. L'únic 'però' interpretatiu ve de la mà de la Lluïsa Castell, que darrerament passa pels seus papers sense quedar-s'hi. 

Independència a part, Pàtria és una obra de sentiments, de mentides, d'allò que voldrien ser i no som, en definitiva de vida. Pàtria forma part d'una trilogia sobre la terra, Catalunya, que el Jordi Casanovas va iniciar amb Una història catalana (que aquesta temporada es podrà tornar a veure a la Sala Gran del TNC). Lluny de la primera, dramatúrgicament, Pàtria es queda a mig camí i no acaba de quallar com l'anterior. No sempre és pot ser heroi, i aquesta vegada el Jordi Casanovas ha fallat el tret.

No hay comentarios:

Publicar un comentario