Produir espectacles en directe que permetin una transmissió per diversos canals (a més del directe) i amb diferents punts de vista. Aquesta és la pretensió d'òpera quàntica, que proposa la productora Alta Realitat. La primera prova serà en el muntatge Conte de Nadal, un espectacle que es representarà la diada de Reis (20 h), dissabte (22 h) i diumenge (19 h) al teatre La Passió d'Esparreguera. El director, Ferran Audí, considera imprescindible fer el muntatge en aquest espai, ja que hi participen 200 actors i intèrprets (la majoria provinents del teatre La Passió), liderats per un repartiment professional amb Fermí Reixach, Miquel Gelabert, Marc García Coté, Dolors Martínez, Miquel A. Parent, Jaume Figueras, Marc Mittenhoff i Jaume Rovira. Per motius de pressupost, només diumenge s'oferirà la versió enstreaming. Hi haurà càmeres al mig de l'escenari, cosa que garantirà una visió als internautes ben diferent dels de la platea.

Audí és conscient que el llenguatge multidisciplinari i amb la incorporació de noves tecnologies té un aire intel·lectual, distant. Per això, fer una versió de Conte de Nadal de Dickens és molt adequat, per la seva popularitat. A més, l'original de Dickens és, en realitat, “un al·legat social contra la pobresa”. I, per això, el troba de gran interès “en un temps de crisi com l'actual”. Els actors de la Passió ambienten els viatges al passat, al present i al futur de Scrooge (Fermí Reixach). Pel director, aquesta peça popular combrega molt bé amb la tradició teatral en ciutats com Olesa o Esparreguera, en què els seus teatres s'han convertit en el punt de convivència natural dels ciutadans, de manera semblant al que afirmava Jean Vilar en el que havia de ser un Teatre Nacional Popular.

Font: Jordi Bordes (www.elpunt.cat)

La jugada, tan estrambòtica que era digna d'un guió de Pedro Almodóvar, de fer una versió musical i en anglès de Mujeres al borde de un ataque de nervios per a la cartellera de Brodway ha fracassat. Tot i el reconeixement del director manxec, Women on the Verge of a Nervous Breakdown –amb llibret d Jeffrey Lane, música i lletres de David Yazbek i direcció de Bartlett Sherno– no haurà estat ni dos mesos a la cartellera del Lincoln Center Theater. La pel·lícula va ser un dels grans èxits en la carrera del director manxec, estrenada el 1988 encara amb les "chicas Almodóvar" al complet, abans de la ruptura amb carmen Maura, i va suposar el seu esclat a nivell internacional amb la nominació a l'Oscar. El musical, en canvi, es va estrenar amb una gran aclamació popular el dia 4 de novembre i els responsables del teatre han anunciat que aquest diumenge abaixarà el teló definitivament.

Tot i que no s'han donat raons explícites que expliquin aquesta sobtada decisió (en principi estava programat per tot el mes de gener), l'obra no va convèncer gens els crítics novaiorquesos, que l'endemà van llançar comentaris entre tebis i letals. Un exemple és la del reputat Ben Brantley al The New York Times, en què recepta, en comptes de Valiums, Ritalin, un medicament per paliar la hiperactivitat. I el The Wall Street Journal no es quedava curt titllant-lo de "musical Big Mac sense sabor".

El color, l'energia, el toc kitsch i les actrius Patti Lupone i Sherie Rene Scott (en el paper de Carmen Maura, nominada al Tony) eren els principals reclams del muntatge, que ha estat anys a la recambra esperant trobar lloc al competitiu Broadway. Finalment, sembla que l'univers almodovarià no ha quallat al teatre.

Font: www.ara.cat

Ferran Mascarell ha aceptado esta mañana la oferta del president electo, Artur Mas, y será el nuevoconseller de Cultura del Govern de Convergència i Unió.

Mascarell ha comunicado su aceptación esta mañana en sendas conversaciones telefónicas con Artur Mas y con Josep Antoni Duran Lleida, según ha podido saber La Vanguardia.

Con la incorporación de Mascarell, Mas cumple con su promesa electoral de incorporar a su Govern personas de reconocida solvencia en la materia que han de trabajar independientemente de su credo o su militancia política.

Mascarell ha sido el referente de la política cultural de los socialistas catalanes, primero comoconcejal en el Ayuntamiento de Barcelona y luego como conseller en el último Govern de Pasqual Maragall.

Mascarell dimitió como diputado socialista tras la formación del segundo tripartito y se ha centrado durante los últimos años en la actividad cultural desde diversas plataformas como el Ateneo Barcelonés. Durante esta época se acercó a la iniciativa de la Casa Gran del Catalanisme propuesta por Artur Mas y en diversos artículos se ha declarado partidario de reformular la relación de Catalunya con España sin descartar la creación de un estado catalán dentro de la Unión Europea.

Fuente: Jordi Barbeta (www.lavanguardia.es)

Había una ciudad en la que los títeres inundaban las calles, los barrios, los teatros. Había una Barcelona, evidentemente pre-olímpica, que quería hacer la revolución, poética, a través de las marionetas. Es la ciudad en la que Toni Rumbau y Mariona Masgrau abren el Teatre Malic, en 1984, o en la que Pepe Otal, después de haberse formado con el maestro H.V. Tozer, crea su propio taller para sacar los espectáculos a las plazas. El público está fuera y hay que ir a buscarlo.

Algo se ha perdido de ese espíritu, de esa energía, pero los grandes siempre dejan discípulos. Es el caso de Otal, del que, entre muchos otros, aprendió la profesión Jordi Bertran. Hoy, es uno de los titiriteros más reconocidos internacionalmente. Su espectáculo Antologia vuelve al Círcol Maldà hasta el 9 de enero. Lo creó en forma de cabaret en 1987 y – alternándolo con otras propuestas, como un inteligentísimo acercamiento a Joan Brossa con Poemes visuals, lo ha ido perfeccionando una y otra vez. Por allí desfilan Salvador Dalí, Louis Armstrong, el faquir Raixic, el payaso Toti Tipon, Pau Casals, Pep Bou o un esqueleto roquero.

Bertran pone el oficio, la manipulación cuidada hasta el último milímetro, al servicio de la magia. Conocedor de todas las técnicas, se acerca al teatro negro de Praga para, con un cordón, dibujarnos una paloma de la paz fosforescente. O, a través del profesor alquimista, transmitirnos el mundo efímero de las burbujas de jabón. Es éste el momento más álgido de la obra, en el que demuestra su elevadísimo virtuosismo, cuando el títere coge aire, llena de humo sus burbujas, y ofrece una estética que se apoya en lo visual pero que va mucho más allá.

Y es que las marionetas son poesía por sí mismas, en esencia. Nos miran. Nos interrogan. Bertran no esconde ese misterio que transmiten. Lo sabe hacer provocando una doble lectura, una doble reacción, la del niño que ríe y se divierte al descubrir otros mundos, y la del adulto que, por momentos, vuelve a ser niño. Pero también hay una reflexión inherente en el proceso, un baile entre la vida y la muerte, en el que la materia se convierte en lenguaje animado. Hay demasiadas cosas de nosotros en esos personajes.

La belleza del hilo, el humor automático que provoca ver reflejados nuestros movimientos en un muñeco de madera, se puede disfrutar en un escenario inigualable. Todas las ciudades deberían tener un Círcol Maldà - o un espacio como La Puntual, dirigido por Eugenio Navarro - para refugiarse del ruido y las parafernalias. Tal vez Barcelona está recuperando algo que nunca ha perdido del todo.

Font: Albert Lladó (www.lavanguardia.es)

El Teatre, de Bescanó, malgrat que ja havia presentat la programació (del passat octubre a l'abril del 2011), l'ha ampliada amb cinc espectacles més, dos dels quals són de teatre de text, dos més de música i un de titelles familiar.

El 13 de març (18.30h) hi haurà una funció de l'espectacle Opera Fantasy, amb la participació d'Elena Martinell (soprano), Susanna del Saz (mezzosoprano), Giorgio Elmo (tenor) i Ulisses Ordúñez (baríton), que interpreten fragments d'òperes conegudes. El 27 de març (19.30h) arriba un altre espectacle musical, en aquest cas vinculat al Black Music Festival, com és l'actuació de La Vella Dixieland, complementada amb un concert de gospel a càrrec dels alumnes del curs que impartirà Moisès Sala, director del The Gospel Viu Choir, els dies 25 i 26 de març. L'espectacle familiar afegit al programa és La maleta de l'Agustí (3 d'abril, 17h), una obra de titelles de la companyia Farrés Brothers.

Finalment, també es podran veure al Teatre una de les peces que ha obtingut un èxit remarcable a Barcelona i en el seu pas per Temporada Alta, Coses que dèiem avui, de Neil LaBute (15 d'abril, 22h), dirigida per Julio Manrique, i Petits crims conjugals (15 de maig, 19h), escrita per Eric-Emmanuel Schmitt, dirigida per Xicu Masó i interpretada per Ramon Madaula i Laura Conejero. Aquesta obra s'haurà estrenat alguns mesos abans al teatre de Blanes i s'haurà vist també al teatre de Salt.

Font: Dani Chicano (www.elpunt.cat)

El Teatre Metropol de Tarragona aposta per un cartell variat i “equilibrat” per a la propera temporada d'hivern, la darrera abans de l'esperada obertura del Teatre Tarragona, prevista per a la primera quinzena d'abril. Des del 29 de gener i fins a la primavera, un total de 14 espectacles permetran tocar tots els gèneres i èpoques, des dels clàssics de Shakespeare i Txèkhov fins a la creació contemporània de Sergi Belbel i el tarragoní Joan Cavallé, i amb unes parades destacades per a la música, la dansa i el circ.

La nova temporada, que la regidora de Cultura, Carme Crespo, va descriure com a “excepcional”, reserva un espai important per a la creació vinguda de l'altra banda de l'oceà Atlàntic. La companyia argentina Timbre 4 visitarà l'escena tarragonina amb una aclamada comèdia negra, La omisión de la familia Coleman (25 de març), premiada al seu país d'origen i present en festivals internacionals. En l'apartat musical, la nota principal la posarà l'uruguaià Jorge Drexler (10 de febrer), que farà parada al Metropol dins de la gira Amar la trama, en què el cantautor és acompanyat per una banda de sis músics.