El mite de Don Joan amb marionetes humanes a la Beckett

Don Juan. Memòria amarga de mi és el títol d'una singular peça de teatre de marionetes que ha triomfat en festivals del gènere per no conformar-se amb aquesta etiqueta i jugar amb el teatre de text d'arrel clàssica i la manipulació de titelles de mida gran. Estrenat fa un any i mig a Segòvia, i amb 80 funcions per Catalunya i festivals de mig món -incloses tres visites al Brasil-, s'estrena avui a Barcelona una obra que va atrapar Toni Casares, director de la Sala Beckett, només de veure-la en un DVD.

Una idea original de Paco Bernal va portar Miquel Gallardo a embarcar-se en un ambiciós repte. Després d'una llarga trajectòria com a manipulador de marionetes al costat d'un mestre com Jordi Bertran, va posar en marxa una peça, dirigida per María Castillo, sobre el mite de Don Joan amb una base textual de Tirso de Molina, Zorrilla, Molière i Palau i Fabre. L'original dramatúrgia presenta un Don Joan, ja vell, que es retira a un convent franciscà des d'on fa una mirada a la seva vida. Allà l'esperen tres personatges més: un jove frare, el prior i la mort. Aquesta memòria es completa amb una història d'intriga.

Fins aquí cap singularitat. Però dels personatges només un és de carn i ossos, el jove frare, que és encarnat per Gallardo. No només ha hagut, per tant, de desenterrar recursos de la seva formació d'actor, sinó que manipula també els titelles. «És la tècnica de la dissociació. El manipulador també és actor, fet que sorprèn el públic. El titella m'ensenya i em deixa dir coses que com a actor no m'atreviria. Aquí es multiplica tot», diu.

Gallardo, a més a més, mou marionetes humanes,d'una altura d'1,60. «Són impressionants», diu sobre la tasca que ha fet Martí Doy, un prestigiós especialista d'Arenys de Mar.

Font: J.C.S. (www.elperiodico.cat)