Exportar a Finlàndia teatre a cops de càntir


És un discurs que ha estat lema del conseller de Cultura sortint, Joan Manuel Tresserras, i que el sector cultural en bloc ha referendat. Davant la incertesa política del nou govern (durant els 23 anys de CiU la cultura mai no va sortir del pou, tot i el talent individual dels artistes), el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer (premi nacional de Teatre del 2008), advoca per emmirallar-se en Finlàndia. Els països nòrdics han estat seguits de prop pels governs de Jordi Pujol.

Resulta que a Finlàndia van fer una aposta decidida per la cultura. Una iniciativa que va saber esperar a mitjà termini per constatar que aquest mercat creixia i generava riquesa. Un altre cas paradigmàtic és el del Canadà amb el circ. Avui el Cirque du Soleil però també altres marques com Les 7 Doigts de la Main són exemples evidents que creure, amb perseverança, en unes arts escèniques que ja apunten maneres dóna fruits artístics i de prestigi, i alhora, econòmics. La realitat, però, és que els nous responsables de la conselleria de Cultura hereten unes polítiques prou ben traçades però amb tremolors financeres. El pressupost de Cultura ha crescut notablement els anys de tripartit però la crisi ha comportat un afebliment notable. Si es va apostar inicialment per contractes programa plurianuals amb els festivals i les companyies de teatre, ara no es pot avançar perquè els pressupostos es van retallant. Deia Sunyer la setmana passada que els directors europeus riuen quan els explica que no sap quin serà el pressupost de Temporada Alta del 2011.Sunyer admet que la restricció obligarà a ser selectius: caldrà triar. També Francesc Casadesús, del Mercat de les Flors, ha hagut d'abaixar les pretensions de coproduccions internacionals. Fa dos anys deia que li oferien competir amb Fórmula 1quan tenia un pressupost de Vespino. L'any passat, ja va frenar la progressió, tot i la complicitat europea.

La programació municipal fa temps que decau en general. Les companyies no fan més que patir-ne les conseqüències. Tothom admet que ara s'ha de produir un canvi de sistema. Algunes companyies s'arrisquen a anar a taquilla als teatres renunciant a un còmode caixet. Però això, reivindiquen altres, ha de tenir alguna contrapartida. Vol-Ras és un bon exemple de companyia que sap sobreviure. Ara són al TNC representant la comèdia mímica SGAG. Tot i que han notat la davallada en les gires i la morositat, han evitat problemes de tresoreria amb un calendari complet: 107 funcions l'any 2010; 91 funcions el 2009; 130 funcions el 2008. L'empenta de Cultura, reforçant el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i l'Institut Català de les Indústries Culturals, ha de projectar-se al nord. Amb càntir o sense.


Font: Jordi Bordes (www.elpunt.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario