PLUJA CONSTANT


TEXT: KEITH HUFF
TRADUCCIÓ: ERNEST RIERA
DIRECCIÓ: PAU MIRÓ
INTÈRPRETS: JOEL JOAN i PERE PONCE
PRODUCCIÓ: FOCUS
LA VILLARROEL


Ens traslladem al Chicago dels anys 80 on dos policies patrullen en una ciutat plena de crims, màfia, drogues prostitució i tots aquells elements tan tòpics que apareixen al gènere negre. Pere Ponce, Joey, i Joel Joan, Danny, mantenen un pols dialèctic i físic durant l'hora i mitja del muntatge. Dos companys de feina i al mateix temps amics que en primera persona ens narraran les dues versions de la història. Joey, el poli bo, secretament enamorat de la dona del seu amic i Danny, el poli dolent, que malgrat tenir bon cor, tot el surt a l'inrevés.

Pau Miró s'endinsa en el gènere negre i converteix al text en el absolut protagonista. Amb una escenografia buida de tot allò que pogués entorpir la paraula i la feina actoral, a mig camí entre un soterrani i un carreró sense sortida, amb il·luminació perfecta d'Albert Faura. Una combinació excel·lent que configura un espai sonor i una atmosfera precisa a l'alçada dels millors exemples de cinema negre.

L'interpretació de Joel Joan sorprèn, per primera vegada actua, deixa el personatge públic penjat al camerino i es fica en aquest tipo duro de manual, amb alguna escena de tendresa. Pere Ponce resulta un perfecte amfitrió per donar-li les rèpliques, però Joel li guanya la partida escènica en tot moment.

Pluja constant manté un ritme àgil durant tota la seva durada, mantenint a l'espectadora atent, fins i tot durant els moments de menys concentració textual. Una feina d'equip servida de forma esquisida a l'espectador que només s'hi ha de seure per gaudir-la.

No hay comentarios:

Publicar un comentario