FITXA ARTÍSTICA
TEXT: JULI VALLMITJANA
ADAPTACIÓ: ALBERT MESTRES
DIRECCIÓ: JOAN CASTELLS
INTÈRPRETS: LAURA AUBERT, ELIES BARBERÀ, XAVIER CAPDET, EVA CARTAÑÀ, EUGÈNIA GONZÁLEZ, MÍRIAM ISCLA, ARNAU MARÍN, LAIA MARTÍ, XAVIER MESTRES EMILIÓ, DAVID ORTEGA, JACOB TORRES, NEUS UMBERT, TERESA URROZ, MANUEL VEIGA i ERNEST VILLEGAS.
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA PETITA (TNC)
Preguntar-se si era necessari recuperar a Juli Vallmitjana potser sigui massa en una societat que recupera als seus clàssics per a no respectar-los, però potser aquesta vegada hagi massa respecte. El Teatre Nacional de Catalunya porta uns anys treien la pols a algunes obres, la temporada passada ens va sorprendre gratament amb La Dama de Reus d'Ambrosi Carrion, però no aquest cop.
El Casament d’en Terregada ens mostra el món marginal de principis de segle XX a Barcelona. Això és el punt de partida i el punt i final. No hi ha més. No hi ha una història, perquè la peça a la que dóna títol l’obra només dura 20 minuts i aquesta adaptació de l’Albert Mestres ha unit trossos d’obres de Vallmitjana d’aquí i d’allà intentant allargar el text però sense fixar-se massa en la forma, en si hi havia un recorregut dramàtic.
Sense argument, doncs, l’espectador s’enfonsa en una atmosfera de personatges foscos, de crits, de balls, de sexe, de recerca de plaer a qualsevol preu, de música i festa. Si el text no ajuda, els actors poc poden fer per salvar el muntatge. La més destacada, entre una més clara pobresa interpretativa, és Míriam Iscla, més acostumada a obres sense un perquè definit, que mínimament aconsegueix que el seu personatge tingui una mica de fons. La resta tan podien estar a l’escenari com entre bambolines, no notaríem pas la seva absència.
La cultura caló es mereix un muntatge més qualitat i no una simple barreja de mostrar allò que sempre acaba sortint a la llum. Malgrat que la part del monòleg que es marca el personatge interpretat, bastant histriònicament, per Ernest Villegas sigui la més memorable de tota la representació.
