Mostrando entradas con la etiqueta Carles Fernández Giua. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Carles Fernández Giua. Mostrar todas las entradas

DRAMATURGIA: NADIA GHULAM, CARLES FERNÁNDEZ GIUA y EUGENIO SZWARCER
DIRECCIÓN: CARLES FERNÁNDEZ GIUA
CON: NADIA GHULAM, CARLES FERNÁNDEZ GIUA y EUGENIO SZWARCER
DISEÑO DEL ESPACIO y VIDEO: EUGENIO SZWARCER
DURACIÓN: 1h 30min
PRODUCCIÓN: GREC 2014 FESTIVAL DE BARCELONA, CCCB y LA CONQUESTA DEL POL SUD
SALA TALLERS (TNC)

Ayer viví una noche teatral mágica, de aquellas donde la comunión entre lo que te están explicando y lo que estás viviendo es tan fuerte que al final rompes a llorar. Y no es un lloro, por la dureza de las situaciones que te relatan, sino más bien por la valentía con la que lo hacen.

No iba a ciegas, conocía por encima la historia de Nadia, me acordaba de cómo los medios trataron el caso cuando llegó a Catalunya para operarse y después cuando se estrenó en el Grec 2014 recordaba retazos de lo que había explicado Carlos Fernández Giua en su presentación, pero obviamente todo ella era simplemente un breve resumen de lo que explica el montaje, que también resume porque la dureza de la vida que han visto los ojos de Nadia no nos la podremos llegar a imaginar jamás, por muchas obras e imágenes que nos muestren.

Nadia es teatro documental sin actores, donde la misma protagonista nos explica la historia en tercera persona, la mayor parte del tiempo, como si quisiera desprenderse de un personaje, el que fue y del que ahora ya sólo queda el recuerdo. Evidentemente con un guión previo y sabiendo en todo momento qué contar y qué no, hasta donde llega el cuento y como bien se encarga de remarcar en alguna ocasiones, "un poco de imaginación, por favor".

Para mentes y corazones sensibles no hay una dureza excesiva, hay más dureza en cualquier noticiario. Pero la manera en que Nadia explica su vida a medio camino entre la ternura, la ironía, sin restarle dramatismo, simplemente una relato de como tuvo que armarse de valor, convertirse en otra persona, para sobrevivir y además vivir con ello más de diez años. Durante los noventa minutos de cuento de no ficción nos damos cuenta una vez más lo afortunados que somos, la libertad con la que gozamos es la que otros, como Nadia, soñaban encerrada en su personaje. 

El golpe directamente al corazón nadie nos lo arrebatará ya. Salimos de la sala completamente diferentes a como entramos y pensando cuantas Nadias habrá que no han conseguido vivir su sueño. Ahí está la magia. Ahí está el regalo. Esta función es catártica y es un regalo. Gracias Nadia. Gracias Carles. Gracias Eugenio. Simplemente, gracias!

NADIA

by on 20:25
DRAMATURGIA: NADIA GHULAM, CARLES FERNÁNDEZ GIUA y EUGENIO SZWARCER DIRECCIÓN: CARLES FERNÁNDEZ GIUA CON: NADIA GHULAM, CARLES FERNÁ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,

Font: Belén Ginart (ara.cat)
L’any 2006 vas arribar a Barcelona per operar-te de les greus ferides causades per una bomba, i des d’aleshores vius aquí. Havies fet teatre abans?
Pràcticament gens, només alguna cosa de teatre social. He treballat de moltes coses, quan m’ho pregunten sempre dic que acabarem abans si dic de quines coses no he treballat. Però no sóc actriu.
Com et vas animar a actuar a Nadia?
Vaig conèixer el director, Carles Fernández Giua, arran d’una altra obra en la qual jo feia de traductora. Ens vam fer amics i em va proposar de fer una obra amb la meva història. Al principi li vaig dir que no perquè no havia treballat mai davant del públic, però després m’ho vaig rumiar. La companyia es plantejava proposar-ho a algú altre, però l’obra parla de mi i jo estic viva, de manera que vaig decidir interpretar-la jo.
També has participat en la dramatúrgia de l’obra.
Sí. Per mi és difícil parlar sobre el meu passat, perquè va ser molt dur. Així que vam arribar a l’acord de parlar només de les coses que em vinguessin de gust.
Què n’has deixat fora?
Les coses més doloroses. M’agradaria que la gent pogués entendre la meva vida i la situació del meu país sense posar-se trista. M’agradaria que l’obra donés una esperança, que mostrés que hi ha gent bona que permet tirar endavant a persones com jo.
I què hi queda?
Faig com un resum des que era petita fins que arribo a Catalunya. Recordo molt la meva mare, un pagès amb qui teníem molt contacte, els meus amics, gent que estava molt amb mi.
Parleu de la guerra?
La guerra també hi apareix, com un dels meus malsons. Descric com deixa marcada la gent. Però no hi posem gaire èmfasi, el més important per a mi és donar esperança.
Com tracteu el paper de la dona?
Parlem del contrast entre la vida de la dona aquí i a l’Afganistan. Per mi són dos mons molt diferents. Quan torno al meu país vaig tapada amb el nicab. Ho faig per una qüestió de seguretat, perquè durant molts anys vaig viure com si fos un home i tinc por que li pugui passar alguna cosa a la meva família si es descobreix que aquell home era en realitat una dona. Però ho passo malament, perquè a mi m’agrada ser una dona lliure, i quan hi torno i no puc fer res del que sóc per a mi és molt dur.
Quin format té l’espectacle?
No és ben bé un monòleg, la major part del temps parlo jo, però ho faig en tercera persona i tant el director com l’escenògraf són al meu costat. El Carles i l’Eugenio m’ajuden donant peu a personatges de la meva vida.
Hi ha projeccions audiovisuals?
Sí. L’escenografia és una pantalla corba, l’obra és un documental escènic i fem un joc entre les imatges i la persona.
Quines imatges utilitzeu?
Vam anar a l’Afganistan a enregistrar imatges que ens ajudessin a explicar la meva vida allà. A les imatges no hi surten la meva mare ni la meva germana biològiques, sinó els amics afganesos. I també els meus pares catalans, que són els àngels de la meva vida.
També hi ha música?
Sí, d’un cantant afganès, Ahmad Zaihr, que va morir prematurament i que m’agrada molt. La música és una part molt important de la meva vida, com també ho són les pel·lícules i els contes tradicionals afganesos que m’explicava la meva mare quan jo era a l’hospital. M’ajuden a esborrar la tristesa.
A l’obra hi ha moments durs?
Depèn de la mirada de l’espectador. Amb el llibre autobiogràfic El secret del meu turbant [coescrit amb la periodista Agnès Rotger] va passar igual. Al 80% els va semblar una història optimista, però un 20% la van trobar molt dura.
Quina vida tindrà més enllà del Grec?
La vam fer a Madrid fa uns dies i al setembre la portarem en gira per Catalunya. Fins ara he vist que la meva història arriba a la gent, moltes persones agraeixen que la comparteixi amb ells.
Vas sovint a l’Afganistan?
Més o menys un cop a l’any. Segueixo en contacte gairebé diari amb la meva família d’allà.
T’agradaria tornar-hi a viure?
És una de les meves il·lusions. M’agradaria formar-me bé aquí i poder tornar per ajudar-los a fer els canvis que necessiten. 
‘Nadia’ (Grec 2014). CCCB (Montalegre, 5, BCN). Del 24 al 27/7. Amb Nadia Ghulam, Carles Fernández Giua, Eugenio Szwarcer. Dir.: Carles Fernández Giua. Disseny d’espai i vídeo: Eugenio Szwarcer
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,

DRAMATÚRGIA: ESTEVE SOLER
DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA
INTÈRPRETS: DANI ARRÉBOLA, EVA CARTAÑÀ, LAIA MARTÍ i GUILLEM MOTOS
DURADA: 70 min
PRODUCCIÓ: CAET, LA SECA ESPAI BROSSA i LA CONQUESTA DEL POL SUD SCP
LA SECA ESPAI BROSSA

Per fi, després de veure i envejar com s'estrenava a mitja Europa, algú s'adonat que també s'havia d'estrenar a casa nostra, la darrera Contra de l'Esteve Soler. La Seca ha vençut la por i ha programat Contra l'Amor i una marató de Contres els diumenges 28 d'abril i 5 i 12 de maig.

Contra l'amor és una crítica mordaz, poètica i metafòrica del fet d'enamorar-se en una societat purament consumista. Al igual que en les altres dos Contres l'humor deixa pas al thriller, el drama i moltes sorpreses. Set escenes, set històries independents però totes les marca el mateix segell, el trencament realista d'esquemes que predomina a la dramatúrgia de l'Esteve Soler.

Als ja habituals Dani Arrébola i Laia Martí s'uneixen Eva Cartañà i Guillem Motos, dos ànimes joves que venen a menjar-se l'escenari. Molt de ritme, acompanyat per una banda sonora abans, durant i després de cada escena. Cançons conegudes i fins i tot tòpiques però que el Carles Fernández Guia ha donat una volta jugant amb el públic i amb els sobretítols.

Sortir de la sala plens de reflexions, de preguntes. Hem rigut, ens hem emocionat, ens ha fet pensar, l'univers d'Esteve Soler cada dia té més adeptes, entre els que m'incloc. Només falta que els programadors d'aquest país nostre s'adhereixen i el converteixen en tot un fenomen. De moment, en petit comitè es pot dir que és un dels millor dramaturgs catalans contemporanis. Fins al 12 de maig s'ha de lluitar en Contra a La Seca.

CONTRA L'AMOR

by on 18:55
DRAMATÚRGIA: ESTEVE SOLER DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA INTÈRPRETS: DANI ARRÉBOLA, EVA CARTAÑÀ, LAIA MARTÍ i GUILLEM MOTOS DURAD...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
La carrera del dramaturg Esteve Soler va fer un salt mortal el 2007. Va ser seleccionat entre 646 autors per participar en el festival de teatre més important d'Alemanya, el Theatertreffen, amb una obra escrita en català anomenada Contra el progrés. De resultes d'aquella lectura, l'obra es va convertir en un èxit fulgurant a Europa, tot i que a Catalunya només va aconseguir dos petits forats a la cartellera. Les estrenes es van anar succeint amb noves traduccions fins a arribar a les nou actuals: castellà, anglès, francès, italià, alemany, danès, txec, romanès i grec.
Soler va escriure després dos textos més que completen la trilogia Contra: Contra la democràcia (2011) i Contra l'amor (escrita el 2009 i estrenada el 2012 a Atenes), dues obres que es van contagiar de l'èxit de la primera i que ja s'han estrenat en diversos teatres de tot el món. La temporada 2012-2013 Soler té 18 produccions en cartell per mig món. Per primera vegada a l'Estat, dissabte es podran veure els tres espectacles seguits al Teatre Alegria de Terrassa. Serà una marató de teatre (de les 5 de la tarda a quarts d'11 de la nit) en què s'oferirà dorsal i avituallament als participants (el teatre té 250 localitats). L'experiment ja s'ha provat a Ginebra amb èxit. Després de Terrassa es farà durant tres diumenges a La Seca de Barcelona (aprofitant que Contra l'amors'hi estrena l'11 d'abril i hi fa temporada) i es repetirà al Kursaal de Manresa el 18 de maig.
Les tres obres, més enllà del títol, tenen diversos punts de contacte tant en la forma -l'estructura en set peces que utilitzen gèneres diferents, i alguns tan oblidats com el gran guinyol o el burlesc- com en el contingut. Progrés , amor , democràcia "són paraules que eren positives, i que la contemporaneïtat ha anat transformant en negatives", explica. "Hi ha gent que parla del progrés econòmic però s'oblida del progrés humà; es parla de democràcia i s'oblida la democràcia real que es va reivindicar el 15-M; i el consumisme ha afectat també les relacions més íntimes".
Excitar el sentit crític
Malgrat el títol de la trilogia, Contra, i malgrat el to lacònic, fosc i apocalíptic que poden tenir alguns dels fragments, Soler assegura que no ha creat un artefacte ni cínic ni pervers. Però sí incòmode. "Les obres parteixen de la comèdia, però s'hi introdueix un element de terror. Aquest xoc de gèneres produeix un distanciament brechtià a l'espectador i li excita el sentit crític. L'objectiu no és fotre un cop de martell al cap del públic sinó provocar-li una sèrie de reflexions", afirma l'autor.
Darrere de cadascun dels capítols hi ha anys de recerca sobre cada tema. Soler, que també és professor de dramatúrgia a l'Obrador de la Beckett, elabora complexos esquemes teòrics i després els concentra en tesis que serveix amb imatges i recursos escènics originals. "Es tracta de donar una visió calidoscòpica de cada tema, oferir set punts de vista que fins i tot poden ser contradictoris -explica-. Per això és molt sorprenent el ressò que han tingut les obres, perquè és un teatre més aviat underground i està tenint la repercussió de teatre comercial".
La trilogia recupera les dues produccions ja estrenades a Catalunya i n'hi afegeix una de nova. Tot i que tenen dos directors diferents (la primera, Joan Maria Segura, i les següents, Carles Fernández Giua), guarden certa coherència estilística. Però sobretot conceptual.
A Contra el progrés Esteve Soler es planteja a qui beneficien els avenços i si són realment bons per a la humanitat o caldria aturar-los. Contra la democràcia és un text escrit un any abans del moviment dels indignatsperò que combrega amb les seves tesis: posa en qüestió qui ostenta veritablement el poder en les nostres democràcies. I Contra l'amor planteja com el materialisme ha objectualitzat les persones: "Apreciem els altres com si fossin objectes, i juguem amb les emocions de manera més egoista i menys humana".
Les paraules claus de les obres són consumisme, velocitat i, sobretot, deshumanització. "Aquest camí és ferm i devastador, però cal tenir esperança. Es pot canviar. Mai hem sigut tan conscients que no estem en el bon camí. Hem trobat una manera d'entendre el món que ens destrueix i alhora ens satisfà. Estem molt ben acostumats. I el dia que vulguem canviar el món haurem de renunciar a coses que desitgem".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
El premi Nobel de literatura del 1997, l'italià Dario Fo, va escriure l'obra de teatre Aquí no paga ni Déu el 1974. Era una crítica radical en forma de sàtira al mercantilisme i a la desaparició dels valors col·lectius positius. Tot i que, en la forma i el fons, continuava vigent, el 2008 el mateix autor i Franca Rame en van fer una versió actualitzada. Quan ho va saber el director Carles Fernández Giua, s'hi va llançar de cap i la va adaptar a la catalana amb el títol de Si no ens paguen, no paguem! "És una obra més vigent que mai, fins i tot estem pitjor que quan va ser escrita, fa 40 anys. Posa sobre la taula les preguntes que ens fem avui en dia. És una comèdia però també una gran discussió: té un debat de pes al darrere, tots els personatges exposen les seves idees, confronten opinions", diu el director.
La seva companyia, La Conquesta del Pol Sud, ja es va aliar amb Teatre de l'Enjòlit per posar en escena una altra obra crítica i compromesa, Corrüptia, una regió de l'Est (2010), una paròdia sobre el cas Gürtel que va intentar vetar el PP al País Valencià. Aquest divendres tornen al Teatre Tantarantana per posar la banya altre cop en qüestions socials. Els protagonistes de l'espectacle són una parella que funcionen com a pols oposats. Ell és un home legalista, amb conviccions morals fèrries, un operari arrelat al pensament sindicalista i que creu en el sistema. La seva dona és pragmàtica, està a l'atur i passa gana. "Un dia, al supermercat, comença una reacció en cadena: la gent s'endú menjar gratis o pagant només el que creu just. Ella s'hi troba, i decideix endur-se menjar -explica Fernández Giua, en una història que recorda els assalts als supermercats liderats per Sánchez Gordillo l'estiu passat-. Aquest botí és el que fa girar la maquinària còmica de manera frenètica i implacable". Elies Barberà i Marta Montiel en són els protagonistes. La resta de personatges -interpretats per Albert Alemany, Jenny Beacraft i Arnau Marín- representen amics i policies, que serveixen per llançar preguntes i posar contra les cordes el protagonista. "Comença molt crèdul i fa un viatge que posa en qüestió els seus principis fins que es veu empès a canviar o no. La conclusió a la qual hem intentat arribar és: cal prendre partit. Potser tens dubtes i no veus les coses clares al 100%, però arriba un moment que t'has de posicionar", defensa el director.
Quant val una funció?
El compromís que exigeixen a polítics i ciutadans també se l'apliquen a ells mateixos, tant el teatre com la companyia. Per això han decidit apuntar-se al sistema de la taquilla inversa -que el públic pagui el que vulgui a la sortida de l'espectacle-. És una fórmula que s'adiu amb la filosofia de l'obra, i fins i tot amb l'argument. La primera escena planteja el mateix dubte que tindran els espectadors: què val un producte (en aquest cas el teatre) i què estan disposats a pagar?
A més, s'han programat dues funcions benèfiques per a entitats que treballen amb col·lectius en risc d'exclusió social i els han ofert entrades solidàries perquè recullin fons. "Si tots actuem, potser canviem alguna cosa", defensa la companyia.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,

TEXT: DAVIDE CARNEVALI
TRADUCCIÓ I DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA
INTÈRPRETS: ARTUR TRIAS, JORDI BRUNET i HANS RICHTER
PRODUCCIÓ: LA CONQUESTA DEL POL SUD SCP i FESTIVAL LOLA
DURADA: 80 MIN
SALA BECKETT

Una de les pitjors malalties que ens poden afectar és la pèrdua de memòria o l'Alzheimer tant perquè no té cura com per les situacions que ens provoca i les quals han de patir i aguantar els nostres familiars més propers. Això ens explica Variacions sobre el model de Kraepelin, muntatge amb el que la Sala Beckett ha oberta aquesta nova temporada.

Amb un text ambiciós, ple de jocs, de flashfowards i flashbacks que fan que l'espectador perdi la memòria del que ha passat ja en escena i no sap si els fets que li estan explicant han passat, són del present, del passat o del futur. Tot aquesta mena d'eixam de històries lligades però a la mateixa manera deslligades d'un nexe comú fa que com l'espectador no es deixi portar per la història i vulgui entendre alguna cosa abans del final, la trama se li fa llarga i insuportable.

Magnífica interpretació de l'Artur Trias com a malalt d'Alzheimer i de notable alt la del seu fill interpretat pel Jordi Brunet. Més enrera, interpretativament, queda el Han Richter com el metge possible salvador de la malaltia. Escenografia simplista però que funciona i ajuda a relatar la història i a projectar sobre les seves parets els somnis, les il·lusions del protagonista i el surrealisme amb el que està escrit bona part de la història.

Arriscada proposta de la Beckett que requereix un espectador molt despert i capaç de deixar-se dur per la trama, sinó estarà perdut, tancat i barrat en una granja de plena de conills. Qui l'hagi vist ja m'entendrà.
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , , , ,

TEXT: FERRAN JOANMIQUEL
DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA
INTÈRPRETS: ALBERT CARBÓ, NIL CARDONER, CRISTINA CERVIÀ, JASMINA GARCÍA, LAURA PUJOLÀS i PAU VINYALS
PRODUCCIÓ: SALA LA PLANETA, MITHISTÒRIA PRODUCCIONS, EL CANAL- CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES SALT-GIRONA
SALA BECKETT

Cesc, un noi de dinou anys viu obsessionat amb tornar a veure al seu pare que treballava a una agència espacial i va morir en un accident de cotxe. Per això, Cesc vol seguir els passos del seu progenitor i demostrar que és possible viatjar en el temps.

Viure de somnis que s'acostuma a dir, aquest drama de teatre juvenil, juga amb la força d'un text i amb les anades d'olla del Cesc que com tot adolescent somnia amb impossibles i s'acaba per adonar que la vida es viu aquí i ara i que no podem canviar el passat ni tornar a ell.

Amb un repartiment força juvenil, amb noms que ja sonen amb força a diversos escenaris catalans com són l'Albert Carbó (Cesc) i el Pau Vinyals i d'altres més consolidats en el terreny interpretatiu com la Cristina Cervià que interpreta meravellosament a un mare, que ha perdut al seu marit i ha de criar als meus dos fills ella soleta. 

Interessant i necessari el cicle de teatre juvenil que ha proposat aquesta temporada la Sala Beckett com intent de formar part d'un circuit massa petit, però amb un gran potencial, encara sense conèixer.

DINOU

by on 20:34
TEXT: FERRAN JOANMIQUEL DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA INTÈRPRETS: ALBERT CARBÓ, NIL CARDONER, CRISTINA CERVIÀ, JASMINA GARCÍA, LAU...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , , , , , ,
La sala La Planeta recupera avui (21.00 h) Dinou, una peça escrita per Ferran Joanmiquel, dirigida per Carles Fernández Giua i interpretada per Albert Carbó, Nil Cardoner, Cristina Cervià, Jasmina Garcia, Laura Pujolàs i Pau Vinyals. La sala gironina, productora de l'espectacle, ja va ser l'escenari de l'estrena en la darrera edició de Temporada Alta, la va reposar i ara en fa una altra reposició per tal que rodi abans d'establir-se a la Sala Beckett de Barcelona, on es podrà veure del 19 al 29 d'aquest mes, formant part del cicle Teatre Jove, que també inclou l'espectacle Límits (Marta Solé) i tallers d'escriptura per a joves a càrrec de Cristina Clemente, Jordi Prat i Coll i Víctor Muñoz.
Dinou tracta, segons el seu propi autor, de la “recerca del pare absent”. Un jove, en Cesc, vol demostrar que la quimera que perseguia el seu pare, un enginyer aeroespacial que va morir en un accident i que provava de fer possible viatjar a través del temps, és factible. El pare, tot i que és absent, és sempre present, “com un forat negre que absorbeix la resta de personatges”, diu l'autor. En la recerca del pare, en Cesc es descobrirà ell mateix i constatarà que tendeix a repetir el model patern.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

‘Dinou' prepara el vol

by on 14:55
La sala La Planeta recupera avui (21.00 h)  Dinou , una peça escrita per Ferran Joanmiquel, dirigida per Carles Fernández Giua i interpre...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,
Com bé afirma el Toni Casares, "el teatre contemporani necessita una renovació constant", per això a partir d'aquesta setmana la Sala Beckett ens ofereix un cicle de teatre jove format per dues obres: Limits i Dinou i altres activitats com una taula rodona (Teatre per a joves o teatre?) demà dijous a les 19h, tallers d'escriptura gratuïts per a joves a càrrec de la Cristina Clemente, el Víctor Muñoz i Calafell i el Jordi Prat i Coll el divendres 20 i el diumenge 22 d'abril i trobades amb les companyies de Límits i Dinou.

Límits serà la primera obra que es representarà des de dijous 12 fins a diumenge 15 d'abril a l'horari habitual, ja que per les condicions de la sala no es poden canviar els horaris normals. L'obra parla de la síndrome de l'Emperador, on els fills maltracten als pares física i psicològicament. Límits està escrita per Marta Solé Bonay i barreja el teatre amb el cinema tant en la seva escriptura com la seva posada en escena en un intent per apropar la història al públic jove. Pel Miquel Àngel Raio, el seu director és un exemple de "teatre de reconciliació de joves, ja que permet, a la sortida de la funció, obrir un debat entre pares i fills sobre el que han vist. Límits segueix un model realista i de conflicte social."

A partir del 19 d'abril i fins el 29 del mateix mes es podrà veure Dinou de Ferran Joanmiquel i que dirigeix Carles Fernández Giua. Dinou es el viatge que inicia el Cesc, el seu protagonista, de la recerca d'un mateix després de la mort sobtada del seu pare tres anys abans en un accident de cotxe. Segons el Carles Fernández Giua a tots els personatges els falta alguna cosa, són inestables. La mort està present en aquest viatge i es tracta d'una manera força èpica. Aquesta absència del pare ho condiciona tot. Al igual que en Cesc que pensa que tot és possible. Per acabar-lo d'arrodonir, el pare del Cesc treballava en una agència espacial i l'obra conserva aquestes pinzellades científiques.

La Sala Beckett ha llençat un preu especial pels menor del 25 anys, que tindran entrades a 6€, presentant el DNI a taquilla.

El Toni Casares intenta que amb aquest nou cicle es posi la primera pedra perquè a Barcelona hi hagi més sales amb programació estable de teatre jove com passa a d'altres països com Alemanya. La pedra està posada ara cal esperar aviam si d'altres d'uneixen a la iniciativa.

Font: Elisa Díez (Butaques i Somnis)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,

TEXT: ESTEVE SOLER
DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA
INTÈRPRETS: DANI ARREBOLA, PEP JOVÉ, JOSEP JULIEN i LAIA MARTÍN
PRODUCCIÓ: SALA BECKETT/OBRADOR INTERNACIONAL DE DRAMATÚRGIA i GREC 2011 FESTIVAL DE BARCELONA
SALA BECKETT


Coincidències o no, Contra la democràcia ha arribat en el moment just per triomfar a la cartellera barcelonina. Després del seu èxit local i internacional amb Contra el progrés, Esteve Soler torna a apostar pel nombre 7 i ens presenta set històries relacionades amb els problemes als que s'enfronta el sistema democràtic.

Soler recupera un gènere perdut, el Grand Guignol, d'origen francès que mitjançant muntatges de curta duració, reflectia la monstruositat del seu temps a través de l'horror i la farsa surrealista. Escrita un any abans de l'esclat del moviment 15M, Contra la democràcia recull ja tot aquest malestar per un sistema que no posa en pràctica tot allò que teoritza.

L'escenari s'omple de telons que van obrint i tancant escenes, cada qual més sanguinària que l'anterior però sense necessitat explicitar que aparegui el líquid vermell. Josep Julien, Pep Jové i Dani Arrebola aporten mestratge i credibilitat al muntatge, però és necessari una menció especial per Laia Martí, a la que li ha tocat l'escena més difícil de tot el muntatge quan es fica dintre d'un burka i ens explica la història d'una dona que viu sota les amenaces i les pallisses del seu marit i entre la seva cultura i la nostra. Un monòleg en darí (la llengua que es parla a l'Afganistan) i que no només s'ha après fonèticament de memòria, sinó que ha sabut interpretar-lo i fer-lo totalment real als ulls dels espectadors. Tota una demostració d'excel·lència interpretativa.

Davant d'un Festival Grec a mig gas i amb poques propostes teatrals que valguin la pena i que destaquin per la seva qualitat i per aportar allò que la cartellera de la temporada convencional no ens mostra, Contra la democràcia, s'alça reivindicant un tron que s'ha ben merescut.

CONTRA LA DEMOCRÀCIA

by on 13:45
TEXT: ESTEVE SOLER DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA INTÈRPRETS: DANI ARREBOLA, PEP JOVÉ, JOSEP JULIEN i LAIA MARTÍN PRODUCCIÓ: SALA B...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


TEXT: HAROLD PINTER
DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA
INTÈRPRETS: JORDI LLORDERA, ARMAND VILLÉN
PRODUCCIÓ: INSTITUT DEL TEATRE, "LA CONQUESTA DEL POL SUD, SCP" i la FEI
NAU IVANOW


Dos sicaris es reuneixen en una desolada habitació d'hotel abans de cometre un crim. Durant poc més de mitja hora, s'establix un diàleg, mentre un intenta calmar els nervis i l'altre simplement fer la feina ben feta.

Amb una escassa escenografia, la Nau Ivanow ens presenta aquesta obra del mestre Harold Pinter. El text no deixa que els actors es llueixin, massa repetitiu en la majoria d'ocasions amb un final més que esperat.


El més trist és la freda acollida que ha tingut el projecte. Anar a veure una obra un dia després de la seva estrena, i trobar-te la sala buida, no deixa de preocupar aquells que seguim estimant l'alternatiu.

EL MUNTAPLATS

by on 18:34
TEXT: HAROLD PINTER DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA INTÈRPRETS: JORDI LLORDERA, ARMAND VILLÉN PRODUCCIÓ: INSTITUT DEL TEATRE, "...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,