Mostrando entradas con la etiqueta Crítiques. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Crítiques. Mostrar todas las entradas

DIRECTOR: FRANCESC CERRO
DRAMATURGIA y ACTOR: MARTÍ PERAFERRER i VAYREDA
PRODUCCIÓN: TEATRE BLAU DE GIRONA y TEATRE TANTARANTANA 
TEATRE GAUDI

Dedicarse al teatro en los tiempos que corren ya es todo un riesgo, pero si además eres valiente y te tienes que enfrentar al todopoderoso Festival Grec en pleno mes de julio, la hazaña ya se escribe en mayúsculas. Después de tres semanas de auténtica maratón teatral, era necesario salirse del circuito e ir a explorar otras naturalezas.

Martí Peraferrer, el héroe de la aventura nos explica la vida y milagros de Tennessee Williams en un monólogo de hora y media donde se combina palabra en directo con grabaciones. En primera persona, Tennessee habla, si desde el principio ocurre lo que pocas veces tenemos la suerte de encontrar, el actor desaparece y entre la buena caracterización y el buen savoire faire de Martí Peraferrer, la historia entra y el viaje comienza.

Escenográficamente muy simple, un salón con una chaise longue donde la terapia de confesiones alcanza su máximo esplendor. La sorpresa nos espera en la entrada a la sala donde nos inunda un ambiente cargado de humo y oscuro. Pese a ello, pronto salimos de la oscuridad y las palabras de Tennesse Williams nos invitan a pasar a una vida, eso sí, no menos tenebrosa y atormentada que la sala.

La cercanía entre actor y público es uno de los puntos más a favor del montaje, esa sensación de estar en un lugar donde las confesiones son íntimas. La entrega de Martí Peraferrer es máxima y la atención del público es de no poder despegar la atención del escenario.

Lástima que no sea la mejor época del año para lanzar una propuesta como esta. Lástima ver la platea tan vacía, pero parafraseando Un tranvía llamado deseo: "esto huele a éxito eterno", aunque tendrá que ser en otro lugar y en otras fechas.

TENNESSEE (w)

by on 20:32
DIRECTOR: FRANCESC CERRO DRAMATURGIA y ACTOR: MARTÍ PERAFERRER i VAYREDA PRODUCCIÓN: TEATRE BLAU DE GIRONA y TEATRE TANTARANTANA  ...

TEXT i DIRECCIÓ: LLÀTZER GARCÍA
INTÈRPRETS: MARTA ARAN, LAURA LÓPEZ, GUILLEM MOTOS, DAVID ORTEGA i MIMA RIERA
PRODUCCIÓ: SALA LA PLANETA
SALA MUNTANER


Una companyia arriba a un café teatre a muntar el seu espectacle i comencen els problemes que pateix qualsevol companyia que hagi fet bolos per teatres alternatius: els focus no funcionen, l'escenari és massa petit, no tenen temps ni espai per muntar l'escenografia, durant els assajos han de compartir l'escenari amb un altre actor que actua darrere d'ells.

Llàtzer García torna a la comèdia, on es mou com peix a l'aigua, per fer-nos un retrat força precís del que pateixen moltes companyies en la majoria de teatres alternatius. Malgrat la realitat, hi ha un punt d'exageració en algunes accions que provoquen el riure fàcil en l'espectador. Tot i així el ritme de l'obra no decau i l'hora i vint minuts que tan a escena com des de platea passa sense necessitat de mirar el rellotge.

Grans interpretacions de la companyia Arcadia, però cal destacar al personatge de la Marta Aran, una directora que acaba sense saber què fer per aixecar el seu espectacle i la Mima Riera, que interpreta a una actriu tan insegura que es incapaç de rebre les ordres directes de la seva directora i que ha de buscar-se tota mena d'intermediaris.

Amb una de les escenografies més completes que hem pogut observar darrerament a la Sala Muntaner, Ens hauríem d'haver quedat a casa és una comèdia fresca i original, amb un bon ritme, que serveix com contrapunt perfecte al drama diari que ens toca patir.

TEXT: JOSEP PEDRALS
DIRECCIÓ: JORDI ORIOL
CREACIÓ i INTERPRETACIÓ: ALEX AVIÑOA, JORDI ORIOL, CARLES PEDRAGOSA i JOSEP PEDRALS
PRODUCCIÓ: INDIGEST i TEMPORADA ALTA
LA SECA-ESPAI BROSSA


Les produccions de la marca Indigest comencen a ser sinònim d'èxit. Teatre fresc, original, sense complexes, creatiu, que no necessita grans mitjans ni escenografies per transmetre el que volen i que el públic surti més que satisfet de la sala.

En Comptes de la Lletera és una faula sobre la inestabilitat del present, sobre la infinita capacitat humana de somiejar i les patacades de realisme que cal afrontar amb esperança. Quatre ornitòlegs van a la recerca d'un ocell llegendari i en el camí es donaran cita els versos de Pedrals teatralizats amb les més diverses circumstàncies amb qui es troben aquets quatre personatges.

Amb una escenografia simplista i uns recursos casolans però que funcionen de meravella, la companyia Indigest aconsegueix crear un univers màgic i mantenir en tot moment l'atenció de l'espectador. Mai la poesia havia estat tan entretinguda i tan bé contada.

Jordi Oriol torna a la seva manera de fer, després d'un T6 no gaire satisfactori. Està clar que la llibertat a l'hora de crear és un dels factors més importants per aquesta companyia. I amb tota la llibertat del món s'hauria d'exigir més muntatges com aquest, que despertin l'esperit crític i creatiu no tant sols dels que els creuen sinó també dels que els gaudim.

TEXT: DAVID HARE
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: JOSEP MARIA POU
INTÈRPRETS: JOSEP MARIA POU, ROSER CAMÍ, JAUME MADAULA
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE GOYA

No hi havia millor moment per recuperar aquesta obra. Un text brillantíssim del dramaturg britànic David Hare sobre el capitalisme i la diferencia de pensament entre els que creuen en els ideals capitalistes del que busquen una justícia social. Aquest tira i arronsa entre el Tom, Josep Maria Pou i la Kyra, Roser Camí, és la part més entretinguda i intel·ligent de l'obra.

Josep Maria Pou torna a ficar-se dins del personatge del Tom, un ric empresari capitalista, que després de la mort de la seva dona, es torna a interessar per la seva antiga amant, Kyra, una professora d'escola compromesa socialment. El loft de la Kyra a les afores de la ciutat, molt més acomodat i menys semblant al que ens descriu Hare, són l'escenari d'aquesta trobada.

Com ens té acostumats el Josep Maria Pou brinda una gran actuació, una classe magistral d'interpretació. La Roser Camí sembla que el personatge li ve com anell al dit, ja que és el millor personatge que l'hem vista interpretar. Els acompanya un jove, el Jaume Madaula, que malgrat que ja té experiència en les tables se li nota encara cert nerviosisme escènic.

Celobert és un muntatge imprescindible pels amants del bon teatre de text amb sòlides interpretacions on el teatre no guanya al discurs sinó que un i l'altre es complementen. Sempre es d'agrair que es recuperen textos com aquest, de teatre contemporani i més actual que mai. Tota una lliçó teatral. 

CELOBERT

by on 20:13
TEXT: DAVID HARE TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT DIRECCIÓ: JOSEP MARIA POU INTÈRPRETS: JOSEP MARIA POU, ROSER CAMÍ, JAUME MADAULA PRODUC...

TEXT i DIRECCIÓ: MARILIA SAMPER
TRADUCCIÓ: MARC ARTIGAU
INTÈRPRETS: ANNA MOLINER, CRISTINA PLAZAS, ÀLEX CASANOVAS, DAVID VERT, ÒSCAR CASTELLVÍ, ORIOL GENÍS, ÀNGELS POCH i ALBERT PRAT
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA TALLERS (TNC)

Història d'una absència, una història d'amor en majúscules i com superar la tragèdia, tot això barrejat és L'ombra al meu costat. Deu minuts de felicitat que sembla fictícia ens endinsa en un món de cop ple d'angoixa. Una família ídil·lica que es veu sacsejada per un fet horrible, i com cadascú dels seus membres aconsegueix o no superar-la.

Marilia Samper torna a construir un món màgic, amb una forma d'escriure única i una mica d'esperança fent veure que la salvació és possible. Realitats, somnis i ombres es donen cita en una escenografia que de l'Enric Planas i la il·luminació de l'Elisenda Rodríguez que compleixen fill per randa amb els desitjos de l'autora de barrejar la realitat i la ficció en un mateix espai. 

Meravellosa tornada als escenaris de la Cristina Plazas fent una mare que no entenc el que li han fet a la seva filla i perquè i és incapaç d'assumir tot aquell dolor. La Cristina Plazas torna a demostrar la seva força escènica que el seu partenaire l'Àlex Casanovas sap aprofitar i convertir la seva interpretació en una representació mesurada del dolor. I juntament amb la parella un altre dels papers estel·lars, l'interpreta el David Vert, que després dels T6 d'aquest any queda provada la seva versatilitat tant pel drama com per la comèdia.

Marilia Samper ha aconseguit amb la seva forma poètica d'escriure regalar-nos el millor T6 de la temporada i un dels millors que han passat per la Sala Tallers. Sense dubte aquesta temporada portarà gravat el seu nom i espero que no sigui l'única. Bravo.

L'OMBRA AL MEU COSTAT

by on 12:13
TEXT i DIRECCIÓ: MARILIA SAMPER TRADUCCIÓ: MARC ARTIGAU INTÈRPRETS: ANNA MOLINER, CRISTINA PLAZAS, ÀLEX CASANOVAS, DAVID VERT, ÒSCAR...

TEXT i DIRECCIÓ: PAU MIRÓ
INTÈRPRETS: ANDREU BENITO, JORDI BOIXADERAS, JORDI BOSCH i BORIS RUIZ
PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE i EL CANAL-CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES SALT/GIRONA
TEATRE LLIURE (GRÀCIA)

Impressionant nou text i muntatge del Pau Miró. Com el fracàs ja no és que resulti proper, sinó que vivint amb ell dia darrere dia. El Pau Miro ha aconseguit donar-te d'una doble vessant a aquests quatre fracassats, primer situant l'acció en Barcelona, ja no només amb al·lusions al text, sinó amb un menjador d'una casa típica de l'Eixample. Però aquests perdedors professionals ens recorden a la ficció nord-americana dels anys 60, cosa que ajuda a reforçar la música de fons.

En Pau Miró s'ha fet gran, ha abandonat la frescor i la ingenuïtat que tenien els seus personatges d'anteriors muntatges com els de la trilogia animal i amb Els Jugadors la descripció i caracterització dels personatges és molt més detallada i precisa. En poc menys de mitja hora ja sabem de quin peu calça cadascú, sense gaires problemes per seguir la trama.

Escenografia estàtica, una cuina i un menjador amb una taula i cadires on passa tot, no és necessita res més, perquè la importància de les interpretacions i del text deixa que tota la resta sigui secundari. Estel·lar repartiment: un dels millors papers del Jordi Bosch dels darrers anys, un fracassat pusil·lànime que es deixa dur segons bufi el vent, l'Andreu Benito que sap com provocar l'empatia a l'instant, el Jordi Boixaderas és un brillant mentider i el Boris Ruiz fa de la tragicomèdia la seva arma predilecta.

Els Jugadors no han acabat la partida, només s'han pres una pausa. El segon combat arriba de nou al Llliure de Gràcia del 6 al 17 de juny amb les entrades que volen, perquè veure't reflectit no té preu i tots un dia o un altre som o serem una colla de desgraciats.

ELS JUGADORS

by on 20:20
TEXT i DIRECCIÓ: PAU MIRÓ INTÈRPRETS: ANDREU BENITO, JORDI BOIXADERAS, JORDI BOSCH i BORIS RUIZ PRODUCCIÓ: TEATRE LLIURE i EL CANAL-...

TEXT: KRISTIAN SMEDS
TRADUCCIÓ: RIKKA LAAKSO i MERITXELL LUCINI
DIRECCIÓ: ALÍCIA GORINA
INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, PEPO BLASCO, MIREIA GUBIANAS, SERGI MISAS i MARI PAU PIGEM
PRODUCCIÓ: INDI GEST i FESTIVAL LOLA D'ESPARRAGUERA
SALA BECKETT

Magnífic univers el que ens proposa Kristian Smeds i que ha sabut interpretar l'Alícia Gorina per traslladar-nos a un univers paral·lel on viuen éssers similars a nosaltres però amb vides molt llunyanes. No és gaire habitual poder veure teatre finlandès a Catalunya, i que la contenció de les interpretacions ens emocioni tant com ho fan aquestes Imatges Gelades.

Un del muntatges revelació d'aquesta temporada, que té tots els ingredients necessaris per ser-lo. Un gran text, precís, punyent, groller, però que toca on ha de tocar, sense artificis, simplement en la justa mesura. Una escenografia poderosa, amb un punt de màgia, i que funciona a la perfecció i ajuda a la història a desenvolupar-se i la fa créixer. Llums i ombres i projeccions completen una de les millors i més suggeridores escenografies que han passat per la Sala Beckett els darrers anys.

Interpretacions molt treballades, contingudes, apropant-se a un caràcter més nòrdic que llatí. Fantàstica la Mari Pau Pigem, que no es prodiga gaire pels escenaris, amb el seu monòleg, la seva crueltat no només es troba en les paraules escrites per Smeds també en la forma que ha optat per explicar-les. Simpàtica, divertida i enigmàtica Mireia Gubianes com la Nena Muda. La cara més dramàtica de la història ens l'ofereix el personatge de l'Anna Alarcón que un altre cop desplega les seves habilitats interpretatives amb una magnífica epifania final.

Només tres setmanes no són suficient per un muntatge que es mereix una mica més de vida. Esperem que aviat rebem notícies de que han trobat un altre lloc a la cartellera perquè aquestes Imatges gelades aconsegueixen tot l'èxit que es mereixen. Si tornen, tornarem a submergir-nos en un univers màgic, on la cruesa de la vida també pot ser poesia.

IMATGES GELADES

by on 19:10
TEXT: KRISTIAN SMEDS TRADUCCIÓ: RIKKA LAAKSO i MERITXELL LUCINI DIRECCIÓ: ALÍCIA GORINA INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, PEPO BLASCO, MIR...

TEXT: JOSEP POUS I PAGÈS
DRAMATÚRGIA: PERE RIERA
DIRECCIÓ: TONI CASARES
INTÈRPRETS: LLUÍS SOLER, SARA ESPÍGUL, MIQUEL BONET, QUIMET PLA, BORJA ESPINOSA, ENRIC ARQUIMBAU, CARLES ROMERO, PEP CRUZ, JEP BARCELÓ, ROSER CAMÍ, AINA RIPOL, MONTSE SAGUÉS
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA PETITA (TNC)

Toca recuperar clàssics i de vegades sense cap ordre ni classificació possible. Un bon exemple el vam trobar amb aquest Rei i Senyor. La història de una noia, eternament enamorada del seu pretendent a qui el pare de la noia li agafa mania i la obliga a casar-se amb un altre. Història que en paper i muntada dóna per poc més de tres quarts d'hora, i la hora i un quart restant només hi ha palla i més palla sense res important que mostrar.

Molt ben ambientada amb un altra escenografia del genial Max Glaenzel, amb el menjador d'una casa de pagès, que fan que la Sala Petita es faci gran per acollir-la. Pere Riera, adapta el text, però la llarga duració del mateix impedeix degustar la poètica i l'èpica del text. 

Gran interpretació de la majoria del repartiment especialment el Pep Cruz, el Quimet Pla i la Sara Espígul, que torna un cop més a trepitjar la Sala Petita del Nacional on va conquistar a públic i crítica amb la seva interpretació de Una vella, coneguda olor. 

En Toni Casares considera necessari la recuperació d'aquest text com a nova dramatúrgia. Més aviat vella, d'aquelles que es troben en un calaix creant pols i que alguns voldríem que encara romangués allà, perquè de poc ha servit rescatar-la. Amb la gran fornada de dramatúrgia catalans que tenim actualment no cal rescatar velles glòries sinó donar l'oportunitat a les noves.

REI I SENYOR

by on 21:18
TEXT: JOSEP POUS I PAGÈS DRAMATÚRGIA: PERE RIERA DIRECCIÓ: TONI CASARES INTÈRPRETS: LLUÍS SOLER, SARA ESPÍGUL, MIQUEL BONET, QUIME...

TEXT: FERRAN JOANMIQUEL
DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA
INTÈRPRETS: ALBERT CARBÓ, NIL CARDONER, CRISTINA CERVIÀ, JASMINA GARCÍA, LAURA PUJOLÀS i PAU VINYALS
PRODUCCIÓ: SALA LA PLANETA, MITHISTÒRIA PRODUCCIONS, EL CANAL- CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES SALT-GIRONA
SALA BECKETT

Cesc, un noi de dinou anys viu obsessionat amb tornar a veure al seu pare que treballava a una agència espacial i va morir en un accident de cotxe. Per això, Cesc vol seguir els passos del seu progenitor i demostrar que és possible viatjar en el temps.

Viure de somnis que s'acostuma a dir, aquest drama de teatre juvenil, juga amb la força d'un text i amb les anades d'olla del Cesc que com tot adolescent somnia amb impossibles i s'acaba per adonar que la vida es viu aquí i ara i que no podem canviar el passat ni tornar a ell.

Amb un repartiment força juvenil, amb noms que ja sonen amb força a diversos escenaris catalans com són l'Albert Carbó (Cesc) i el Pau Vinyals i d'altres més consolidats en el terreny interpretatiu com la Cristina Cervià que interpreta meravellosament a un mare, que ha perdut al seu marit i ha de criar als meus dos fills ella soleta. 

Interessant i necessari el cicle de teatre juvenil que ha proposat aquesta temporada la Sala Beckett com intent de formar part d'un circuit massa petit, però amb un gran potencial, encara sense conèixer.

DINOU

by on 20:34
TEXT: FERRAN JOANMIQUEL DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA INTÈRPRETS: ALBERT CARBÓ, NIL CARDONER, CRISTINA CERVIÀ, JASMINA GARCÍA, LAU...

TEXT: LARS NORÉN
TRADUCCIÓ: ANNA SOLER HORTA
DIRECCIÓ: MOISÉS MAICAS
INTÈRPRET: MAR ULLDEMOLINS
SALA ATRIUM

Què fer quan el món t'ha maltractat i encara ho fa? Donar-se un tret o retornar-li totes les maldats que el t'ha donat? Doncs el jove d'aquesta història opta per la segona opció i planeja entrar en la seva escola carregat de pistoles i explosius i carregar-se a tots aquells que durant la seva infantesa i adolescència s'han portat mal amb ell.

20 de novembre és un trepidant monòleg de hora i escaig on el mateix protagonista va narrant els fets que pensa cometre com si estigués mirant a una càmera, que en aquest cas és el públic. Paraula darrera paraula, són els espectadors qui van sentint tot el mal que pot arribar a fer haver tingut una infantesa tan desgraciada per culpa d'una societat en la que vivim.

Mar Ulldemolins es fica en la pell d'aquest noi amb una interpretació força encertada, tret d'alguns moments que el seu personatge requereix més força i ens ofereix una interpretació massa continguda. Si tinguéssim aquest moments, no deixaríem de tenir la pell de gallina durant tota la representació.

Impressionant també l'escenografia, amb parets plenes de dalt a baix de pissarres on es troben escrites alguns dels lemes que diu el protagonista, fórmules per construir explosius i altres coses. Projectes com 20 de novembre fan que encara creiem que altre tipus de teatre és possible i el risc també pot veure'ns recompensat.

20 DE NOVEMBRE

by on 20:09
TEXT: LARS NORÉN TRADUCCIÓ: ANNA SOLER HORTA DIRECCIÓ: MOISÉS MAICAS INTÈRPRET: MAR ULLDEMOLINS SALA ATRIUM Què fer quan el ...