Avui l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) farà públiques les xifres d'espectadors de la temporada passada. Al marge de resultats apocalíptics, les sales petites i alternatives aixequen el teló de la nova temporada. La capacitat d'adaptació a la crisi d'estructures petites i tan habituades a la precarietat és un punt important a favor seu. Un altre, el treball incansable al costat del talent artístic del país. I un tercer, la relació de proximitat incomparable que s'obté en aquests espais, niu de petits fenòmens teatrals els últims anys. Oferim una tria d'espectacles que caldrà tenir en compte enguany i que ja pengen de les programacions -encara en construcció- de les sales petites.
Sala Beckett
Carta blanca a la Cia. Obskené
Amb voluntat d'apuntar el focus sobre companyies catalanes que tenen un llenguatge propi, la Sala Beckett torna a cedir el teatre a un col·lectiu creatiu -com va fer amb Indi Gest o La Guapa Teatre- perquè exhibeixi diversos espectacles que té en cartera. Obskené ha arrencat el cicle amb una estrena, Este no es un lugar adequado para morir , que explora la hipocresia, la por i la necessitat de viure en comunitat, amb actors com Pepo Blasco, Rosa Cadafalch i Oriol Genís. Fins al 6 d'octubre es veuran entre Gràcia i el Poblenou diverses peces com Trossos , L'ogret , Buenos Aires i Redaliz .
Trobar la inspiració al col·legi
En comptes de fer una residència en un país exòtic, Cristina Clemente la va fer en una escola de Gràcia, on va treballar amb alumnes en una obra de teatre. D'aquell germen en surt aquest Consell familiar, que dirigirà Jordi Casanovas primer a Temporada Alta i després a la Sala Beckett. Què passa en una llar on funciona la democràcia quan hi apareix un petit dictador?
Sala Muntaner
Un duel que dilapida una amistat
Lluís Soler i Xavier Boada donen vida a dos vells amics que comencen una discussió anodina que acabarà embrancada i amb postures irreconciliables. Ramon Simó dirigirà al gener aquest duel. Com diu el proverbi xinès, a la vida només hi ha tres coses que no tenen marxa enrere: la fletxa llançada, la paraula pronunciada i l'oportunitat perduda.
L'obra americana de Guillem Clua
Abans d'estrenar Marburg al TNC i de l'èxit de la comèdia Smiley , Guillem Clua, instal·lat als EUA, va escriure Gust de cendra . Amb una ambiciosa mirada als conflictes mundials, l'obra situa tres turistes nord-americans a Jerusalem i els creua amb dos palestins sense res a perdre. Josep Sala dirigeix l'obra, estrenada l'any passat, i que acull a l'abril la Muntaner.
Tantarantana
El Pont Flotant es vol avorrir
Després de convidar-nos a un arròs i a conèixer els seus pares, ara els integrants d'El Pont Flotant ens volen presentar un artista plàstic amic seu que la companyia valenciana admira: "Jo de major vull ser Fermín Jiménez. Vull estar sempre content i donar tan bon rotllo com ell", diuen. I aquest és el títol de l'obra. Una oda a gaudir de la vida, dels amics, de la família, de les aficions i del que ens omple, més enllà de treballar.
Flors per al 'Capullito de alelí'
És imprevisible el que pot passar quan Marta Carrasco agafi les flors delCapullito de alelí i les llanci a l'aire. Irònica, crítica i irreverent, la coreògrafa torna amb el seu equip i les tintes carregades. Després de Temporada Alta i el CAET aterra al Tantarantana.
La Seca
La revelació mallorquina
L'obra de Toni Gomila tornarà a fer temporada a La Seca el mes vinent, després d'exhaurir localitats per allà on ha passat: l'últim fenomen teatral mallorquí ha rebut una desena de premis i 10.000 espectadors. La tradicional matança del porc serveix per parlar de la memòria, de la identitat, de la desaparició de tot un món i de la pròpia comunitat.
Ombres rere el mite burgès
" La dama de les camèlies és, sens dubte, un dels grans mites burgesos. El més popular. Una història d'amor atrapada, però, per un altre dels seus preceptes: els diners, el valor del mercat i de la compravenda", escriu Hermann Bonnín. Dirigirà al març una nova mirada sobre aquell personatge novel·lat per Alexandre Dumas que uneix vici i virtut.
Aire a les noves dramatúrgies
Compromesa amb les noves dramatúrgies, La Seca acollirà espectacles que en altres temps serien radicals lliures . Hi actuarà la Societat Doctor Alonso (Club Fernando Pessoa ) i LosCorderos faran al juny la primera temporada llarga a Barcelona, on presentaran el vell projecte El hombre visible . També s'estrenarà al maig El tiempo inmóvil, d'Alejo Levis, un xou audiovisual amb un personatge a escena (Anna Alarcón).
Versus Teatre
Un mort i qui el vetlla cantant
El trio Les Cot (Anna Ponces, Maria Viñas, Elia Corral amb Òscar Peñarroya al piano) signa el seu primer espectacle, un petit musical còmic al voltant d'una cuina i un mort. Van passar pel Círcol Maldà i faran temporada al Versus el mes que ve.
Teatre Gaudí Barcelona
Desnonar els tres porquets
Música i teatre també es troben en una proposta satírica i surrealista que dirigeix Hugo Guzmán. La dramatúrgia adapta els poemes irònics de Dino Lanti, que converteix els personatges de contes clàssics en protagonistes de l'avui (els set nans estan a l'atur i l'Alícia és drogoaddicta). El quartet de corda V.O.Quartet toca i actua en un muntatge que torna a les sessions noctàmbules.
Com plantar cara a la crisi
Mentidera Teatre desconstrueix la idea d'espectacle i escampa pel Gaudí una obra feta d'escenes breus i monòlegs escrits per Matías Feldman, Carol López, Jaume Policarpo i Rosa M. Sardà. Cristina Cervià, David Planas, Mercè Pons i Meritxell Yanes són els intèrprets que acosten al públic una experiència Mgogoro , un cant optimista en temps foscos.
SAT! Sant Andreu Teatre
Estimar-se fins a l'eternitat, o no
Després d'arrencar temporada amb el projecte internacional Dancing partners , el SAT! -que consolida l'especialització en dansa i públic familiar- acollirà For ever & a day . Sense perdre l'humor, el nou espectacle de dansa-teatre de Mar Gómez es dirigeix a adults i explora el sexe, la frustració, la convivència, l'amor.
