Mostrando entradas con la etiqueta Versus Teatre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Versus Teatre. Mostrar todas las entradas
Fuente: Elisa Díez (Butaques i Somnis)

El verano es la estación ideal para ver comedias y eso lo saben muy bien en el Versus-Teatre Gaudí, los únicos teatros del circuito comercial que no bajan la persiana por vacaciones y aprovechan este agosto para entretenernos y para hacer caja ya que no tienen competencia.

La historia nos traslada al Nueva York actual para seguir la vida de cuatro personajes (Claire, Jason, Warren y Deb) y explorar de que forma conectan sus vidas ordinarias de una manera casual pero extraordinaria. Durante las 19 canciones de las que se compone el musical conoceremos las vidas de los protagonistas y observaremos los lazos que les unen y les desunen, los puntos que tienen en común cada una sus personalidades aunque al principio parezcan muy diferentes.

 Claire, 30 años, está a punto de irse a vivir con su pareja, Jason, pero antes tiene que enfrentarse a algunos fantasmas de su pasado. Jason, 30 años, romántico empedernido, luchará durante todo el montaje para que su relación con Claire prospere. Deb, 25 años, cínica, se muestra constantemente a la defensiva. A punto de acabar sus estudios, todavía no sabe cuál será su objetivo en la vida. Deb conoce a Warren, un artista en proyecto porque este encuentra una libreta en la calle con las notas de la tesina de Claire. Warren es divertido y demasiado optimista, de aquellos que encuentra la belleza en las pequeñas cosas de la vida. Su relación con Deb comienza con mal pie pero poco a poco comenzarán a encontrar puntos en común.

Desde el 14 de agosto hasta el 27 de septiembre podremos ver Dies Normals, un musical de Adam Gwon que en 2008 se estreno en el Off del West End y un año más tarde en el Off Broadway, consolidando a Adam Gwen como uno de los compositores mas prolíficos de la nueva generación musical de Broadway, avalado por diversos premios por obras como Ordinary Days, The Boy detective fails o Cloudlands. Dies Normals (Ordinary Days) nunca se ha estrenado ni en castellano ni en catalán por lo tanto estamos de suerte. La producción catalana de TeatreOff está dirigida por Ferran Guiu y protagonizada por Gràcia Fernández, Víctor Gómez, Marta Capel, Xavi Duch, Maria Santallúsia y Albert Bolea.

 +INFO
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,

Font: Ana Maestre (ara.cat)
La cartellera teatral d’aquest Nadal arriba renovada per dins i per fora. Les culpables són les companyies petites, les que aposten pel teatre de petit format amb propostes que busquen l’acostament i la complicitat del públic adult i que evidencien la transformació que en l’últim temps ha patit el panorama teatral de Barcelona. Abandonen els grans escenaris per buscar la llibertat creativa, redefinint obres i espais i establint, més que mai, línies de cooperació.
En aquest context de renovació i aliances han sorgit iniciatives com la ruta 4 mirades obertes: Shakespeare&Marlowe, en què quatre sales amb obres dels autors en cartellera ofereixen descomptes als que completin la ruta, i com la targeta T-5, una altra proposta de circuit teatral per diferents sales de la ciutat.
La ruta elisabetiana
Un exemple de teatre pensat des de la col·laboració
La ruta elisabetiana va donar el tret de sortida amb l’estrena del muntatge de Hamlet ideat per Raimon Molins i Marc Chornet, que s’està a la Sala Atrium fins a l’11 de gener, i continua amb dues obres més de Shakespeare. Nit de reis, d’Adrià Aubert, portarà al Círcol Maldà un clàssic en forma de comèdia agredolça fins a l’11 de gener, mentre que Com us plagui és una adaptació d’Al vostre gust que ha fet repetir la companyia Akadèmia a les ordres del britànic Dugald Bruce-Lockhart i que s’instal·la al Teatre Akadèmia fins al 18 de gener. La quarta mirada és la del director Roberto Romei amb Eduard II de Christopher Marlowe, que ocuparà el Tantarantana fins a l’11 de gener. Aquest mateix espai acollirà durant tres anys, també sota la seva direcció, el projecte El Cicló, de suport a les companyies joves, i veurà passar pels escenaris més de quinze companyies independents. “No és comú que quatre sales s’uneixin entre si, però ens hem de donar suport”, explica Romei. “El teatre no s’ha de concebre com una competició, cal menys individualisme i més treball en grup”, afegeix, satisfet per la bona acollida que està tenint la ruta.
La Transició i la tradició
Del teatre sistèmic als Pastorets urbans de Cristina Genebat
L’oferta nadalenca continua amb LAminimAL Teatre Sistèmic, que proposa una revisió de la Transició amb La supervivència de les lluernes de la directora Daniela de Vecchi, que podrà veure’s al Romea fins a l’11 de gener. La companyia, que va néixer com a grup d’investigació, ha focalitzat la seva atenció en els sistemes minimalistes i l’anomenat teatre sistèmic. A l’altra banda de la Rambla, els Pastorets canvien el portal per una parada de ferrocarrils, i el bou i la mula per dos senglars a Santa Nit. Una història de Nadal, una emocionant obra de Cristina Genebat dirigida per Julio Manrique i Xavi Ricart que es representa al Club Capitol fins al 17 de gener.
Musicals amb història 
L’art i la vida a la Barcelona del 1714, del 1910 i de la postguerra
El musical és un dels gèneres que més protagonisme adquireix en la programació d’aquesta temporada, amb una oferta tan cridanera com variada. De Merda d’artista a la Sala Barts fins a Fang i setge al Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat, que es podran veure fins a l’11 de gener. El primer està inspirat en la vida de l’artista italià Piero Manzoni, que va vendre els seus excrements per milers d’euros, per criticar -o com a mínim qüestionar- el mercat de l’art modern. El segon, per contra, adopta les estratègies escèniques d’un musical de gran format per mostrar la vida dins els murs de la Barcelona assetjada del 1714.
Seguint el fil musical, una de les últimes incorporacions és el Paradís de la companyia Divinas, on la falta de mitjans és substituïda per l’enginy de les seves integrants. Les tres actrius recrearan fins al 25 de gener a la Sala Muntaner un “espectacle de varietats ambulant” ambientat a la Barcelona de la postguerra. “És un espectacle de gran qualitat, i fet a mà”, explica el seu director, Martí Torras.
Més enrere en el temps viatja La Monyos, el musical, el retrat de la Barcelona de principis del segle XX que dirigeix Empar López al Teatre del Raval fins a l’1 de febrer. L’autor, Albert López Vivancos, situa la història de la Dolors Bonella i Alcánzar, més coneguda com la Monyos, el 1910.
Finalment, el teatre La Seca - Espai Brossa acull La mascarada fantàstica, de la companyia La Rosa fins al 4 de gener, i la interpretació lliure de tres òperes de la companyia Dei Furbi, sota el nom de Trilogia Mozart, fins al dia 11.
Humor, molt d’humor 
De l’‘APM? Show’ a les histèries sagrades d’Albà i Fernandes
El salt de la pantalla a l’escenari de la Sala Capitol obre la porta a l’humor de l’ APM? Show, que instal·larà les frases, els referents i la recreació de les seves seccions més destacades en directe fins al 25 de gener. ¿I què passaria si de sobte un mosso d’esquadra d’origen gallec viatgés en el temps fins al 1714? Això és el que descobrirà T-Atraco Teatre, amb Joan Valentí i Robert Gubern, a La butaca, que es pot veure al Versus Teatre fins a l’11 de gener. I en coincidència amb una època de l’any en què les tradicions religioses es troben més presents que mai, arriba al Jove Teatre Regina fins al 4 de gener Histèria sagrada, de Toni Albà i Fermí Fernandes. El pare Dalmau, arran d’un robatori, rep l’encàrrec d’investigar les diferents confessions religioses per acabar determinant les carències d’un model que ha acabat allunyant la societat dels valors morals i espirituals que promouen. Històries i histèries amb dos pallassos molt gamberros.
Tres còmics amb el poder de multiplicar-se són els protagonistes de Tot bé, gràcies. Fins al 28 de desembre, el Teatre Principal acull els més de 120 personatges que s’atreveixen a interpretar Miquel Ripeu, Cesc Casanovas i Elias Torrecillas. L’espectacle és una reflexió sobre la modernitat en què els actors expliquen la seva visió del món a través de les seves manies amb la gent que els envolta.
‘El Virus’, una revista per escampar el teatre
Passa de competir a compartir. Aquest és un dels motors fundacionals d’ El Virus, una revista dedicada al teatre que es va presentar ahir a Barcelona, i el número zero de la qual es pot aconseguir amb el setmanari La Directa. La revista és una de les propostes sorgides de la feina conjunta de cinquanta companyies i col·lectius teatrals del país. “És el resultat d’unes reunions que van començar al final de la temporada passada i de les quals han anat sortint solucions proactives, com ara la Targeta T5”, explica l’actor, director i guionista Ivan Morales. El Virus no neix com a agenda teatral sinó com a espai “per fer pedagogia, per comunicar i per crear debat intern i extern perquè el discurs maduri a tots els nivells”, diu Morales. Es tracta d’escampar el teatre “sense perdre discurs crític”, d’eixamplar el públic. En comptes de llepar-se les ferides de la precarietat, han volgut prendre la iniciativa, segurs que tot plegat serà bo per a tothom, “per a les companyies petites i per al TNC”. De moment, la revista, amb portada dissenyada per Marc Torrecillas, no es planteja una periodicitat determinada, però en qualsevol cas fa palès que el moviment es demostra fent coses.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,


Fuente: EP via lavanguardia.com

El Versus Teatre acogerá a partir de este viernes y hasta finales de agosto la versión cómica de 'Una noche de verano' de William Shakespeare en Els còmics d'una nit d'estiu, que narrará la trama principal a través de los ojos de personajes caricaturescos para llevar la pieza al gran público.

Según ha explicado este miércoles en rueda de prensa el director y escritor del montaje, Ivan Campillo, la obra de Shakespeare contiene distintas tramas, una de las cuales se construye a través de los personajes de matiz cómico.

Es a través de estos fragmentos ampliados y versionados de la obra seleccionados por Campillo que quiere "hacer reír y aproximar Shakespeare al público en general", que no se atreve a leerlo o verlo por ser un clásico.

Campillo ha contado que los cinco actores de la compañía Apunta Teatre que participarán en la función -Ramon Godino, Quim Casas, Ivan Campillo, Sílvia Forns y Víctor Genestar- interpretarán a un grupo de teatro amateur y torpe que debe representar una obra ante la nobleza.

Los actores de la compañía ficticia son un desastre porque quieren interpretar una comedia "mientras que el director quiere hacer una tragedia como Dios manda" que lleva por título 'La tristísima comedia y la cruelísima muerte de Píramo y Tisbe', ha comentado Campillo.

El director ha señalado que la obra quiere también ser un pequeño homenaje desde el cariño al fallecido director Ricard Salvat, quién fue su "papá teatral", ya que incluye algunas de sus frases características.

La obra incluirá música en directo de una mandola, así como grabaciones de música medieval y clásica -como la 'Danza bohemia' de la ópera 'Carmen', entre otras-, que servirán para dar ritmo, llevar a cabo las transiciones y para acompañar la trama, una mezcla de 'clown', comedia del arte y farsa.

El músico Juanjo Rubio ha sido el encargado de componer y arreglar algunas de las melodías, entre la que destaca 'Tenemos que hacer reír', toda una declaración de intenciones que aparece en el principio del montaje.

Campillo ha comentado que al ser una compañía pequeña, han tenido que elaborarse ellos mismos la escenografía, que evoca la imagen de un bosque onírico monocromático, que han construido con materiales reciclados.

Ha añadido que la situación actual no es buena, por lo que la compañía ofrece una obra comercial en una sala alternativa, ya que las salas pequeñas se han visto obligadas a captar más público con obras más convencionales que las que anteriormente programaban.

Godino ha explicado que la compañía se saca adelante gracias a la filosofía compartida de involucrarse en el trabajo y estar todo el día pensando en el proyecto.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,

Font: Laura Serra (ara.cat)
Avui l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) farà públiques les xifres d'espectadors de la temporada passada. Al marge de resultats apocalíptics, les sales petites i alternatives aixequen el teló de la nova temporada. La capacitat d'adaptació a la crisi d'estructures petites i tan habituades a la precarietat és un punt important a favor seu. Un altre, el treball incansable al costat del talent artístic del país. I un tercer, la relació de proximitat incomparable que s'obté en aquests espais, niu de petits fenòmens teatrals els últims anys. Oferim una tria d'espectacles que caldrà tenir en compte enguany i que ja pengen de les programacions -encara en construcció- de les sales petites.
Sala Beckett
Carta blanca a la Cia. Obskené
Amb voluntat d'apuntar el focus sobre companyies catalanes que tenen un llenguatge propi, la Sala Beckett torna a cedir el teatre a un col·lectiu creatiu -com va fer amb Indi Gest o La Guapa Teatre- perquè exhibeixi diversos espectacles que té en cartera. Obskené ha arrencat el cicle amb una estrena, Este no es un lugar adequado para morir , que explora la hipocresia, la por i la necessitat de viure en comunitat, amb actors com Pepo Blasco, Rosa Cadafalch i Oriol Genís. Fins al 6 d'octubre es veuran entre Gràcia i el Poblenou diverses peces com Trossos , L'ogret , Buenos Aires i Redaliz .
Trobar la inspiració al col·legi
En comptes de fer una residència en un país exòtic, Cristina Clemente la va fer en una escola de Gràcia, on va treballar amb alumnes en una obra de teatre. D'aquell germen en surt aquest Consell familiar, que dirigirà Jordi Casanovas primer a Temporada Alta i després a la Sala Beckett. Què passa en una llar on funciona la democràcia quan hi apareix un petit dictador?
Sala Muntaner
Un duel que dilapida una amistat
Lluís Soler i Xavier Boada donen vida a dos vells amics que comencen una discussió anodina que acabarà embrancada i amb postures irreconciliables. Ramon Simó dirigirà al gener aquest duel. Com diu el proverbi xinès, a la vida només hi ha tres coses que no tenen marxa enrere: la fletxa llançada, la paraula pronunciada i l'oportunitat perduda.
L'obra americana de Guillem Clua
Abans d'estrenar Marburg al TNC i de l'èxit de la comèdia Smiley , Guillem Clua, instal·lat als EUA, va escriure Gust de cendra . Amb una ambiciosa mirada als conflictes mundials, l'obra situa tres turistes nord-americans a Jerusalem i els creua amb dos palestins sense res a perdre. Josep Sala dirigeix l'obra, estrenada l'any passat, i que acull a l'abril la Muntaner.
Tantarantana
El Pont Flotant es vol avorrir
Després de convidar-nos a un arròs i a conèixer els seus pares, ara els integrants d'El Pont Flotant ens volen presentar un artista plàstic amic seu que la companyia valenciana admira: "Jo de major vull ser Fermín Jiménez. Vull estar sempre content i donar tan bon rotllo com ell", diuen. I aquest és el títol de l'obra. Una oda a gaudir de la vida, dels amics, de la família, de les aficions i del que ens omple, més enllà de treballar.
Flors per al 'Capullito de alelí'
És imprevisible el que pot passar quan Marta Carrasco agafi les flors delCapullito de alelí i les llanci a l'aire. Irònica, crítica i irreverent, la coreògrafa torna amb el seu equip i les tintes carregades. Després de Temporada Alta i el CAET aterra al Tantarantana.
La Seca
La revelació mallorquina
L'obra de Toni Gomila tornarà a fer temporada a La Seca el mes vinent, després d'exhaurir localitats per allà on ha passat: l'últim fenomen teatral mallorquí ha rebut una desena de premis i 10.000 espectadors. La tradicional matança del porc serveix per parlar de la memòria, de la identitat, de la desaparició de tot un món i de la pròpia comunitat.
Ombres rere el mite burgès
" La dama de les camèlies és, sens dubte, un dels grans mites burgesos. El més popular. Una història d'amor atrapada, però, per un altre dels seus preceptes: els diners, el valor del mercat i de la compravenda", escriu Hermann Bonnín. Dirigirà al març una nova mirada sobre aquell personatge novel·lat per Alexandre Dumas que uneix vici i virtut.
Aire a les noves dramatúrgies
Compromesa amb les noves dramatúrgies, La Seca acollirà espectacles que en altres temps serien radicals lliures . Hi actuarà la Societat Doctor Alonso (Club Fernando Pessoa ) i LosCorderos faran al juny la primera temporada llarga a Barcelona, on presentaran el vell projecte El hombre visible . També s'estrenarà al maig El tiempo inmóvil, d'Alejo Levis, un xou audiovisual amb un personatge a escena (Anna Alarcón).
Versus Teatre
Un mort i qui el vetlla cantant
El trio Les Cot (Anna Ponces, Maria Viñas, Elia Corral amb Òscar Peñarroya al piano) signa el seu primer espectacle, un petit musical còmic al voltant d'una cuina i un mort. Van passar pel Círcol Maldà i faran temporada al Versus el mes que ve.
Teatre Gaudí Barcelona
Desnonar els tres porquets
Música i teatre també es troben en una proposta satírica i surrealista que dirigeix Hugo Guzmán. La dramatúrgia adapta els poemes irònics de Dino Lanti, que converteix els personatges de contes clàssics en protagonistes de l'avui (els set nans estan a l'atur i l'Alícia és drogoaddicta). El quartet de corda V.O.Quartet toca i actua en un muntatge que torna a les sessions noctàmbules.
Com plantar cara a la crisi
Mentidera Teatre desconstrueix la idea d'espectacle i escampa pel Gaudí una obra feta d'escenes breus i monòlegs escrits per Matías Feldman, Carol López, Jaume Policarpo i Rosa M. Sardà. Cristina Cervià, David Planas, Mercè Pons i Meritxell Yanes són els intèrprets que acosten al públic una experiència Mgogoro , un cant optimista en temps foscos.
SAT! Sant Andreu Teatre
Estimar-se fins a l'eternitat, o no
Després d'arrencar temporada amb el projecte internacional Dancing partners , el SAT! -que consolida l'especialització en dansa i públic familiar- acollirà For ever & a day . Sense perdre l'humor, el nou espectacle de dansa-teatre de Mar Gómez es dirigeix a adults i explora el sexe, la frustració, la convivència, l'amor.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,

Font: Jaume Vidal (elpuntavui.cat)
El 15 de maig, el Versus Teatre, a Barcelona, va tancar portes per dur a terme diferents reformes de la sala. Un cop enllestides les obres, avui reobre amb Oceà, la primera producció que presenta la companyia Retret Teatre, formada per antics alumnes de l'Institut del Teatre.
Oceà és una adaptació d'un novel·la d'Alessandro Baricco, l'acció de la qual se sintetitza en un dels espais que apareixen a l'obra original: una posada davant del mar en què es reuneixen personatges singulars. “Es tracta de gent que busca el mar per foragitar les seves pors...por a la gent, por a l'adulteri, por a la por. Pors estranyes però que en el fons expressen sentiments amb els quals pot connectar qualsevol espectador”, explica Ivan Padilla, director de l'obra i un dels integrants del repartiment, juntament amb Bàrbara Roig, Marina Mulet, Dani Ledesma, Ramón Bonvehí, Lara Díez i Cels Campos, autor de la música d'Oceà que apareix a escena com un personatge més, tot i que només s'expressa amb el piano.
L'escenografia és de Xesca Salvà, que ha creat uns habitacles senzills i esquemàtics. “La nostra aposta és traslladar l'univers poètic de Baricco a escena. I no només amb la paraula sinó també amb la posada en escena i l'escenografia", diu Padilla.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
Quan acabi el festival Grec aquest dimecres, els espectadors de teatre es podran agafar vacances gairebé del tot. La majoria de sales ja han posat el cartell de tancat aquest cap de setmana passat, i les que queden ho faran el vinent. Els teatres públics ho van fer fins i tot al juny. Només alguns resistents mantindran el teló aixecat en plena canícula. L'aprimament de la cartellera encara és més acusat després d'un Grec excessiu, que ha programat 70 obres en 32 nits. A partir de l'agost hi haurà un desert amb ben pocs oasis on calmar la set de teatre.
Però si un productor mira pel retrovisor ha d'admetre que l'agost no ha sigut pas un mes tan nefast. Amb les xifres del 2012 a la mà, es van arribar a recaptar 950.000 euros, cosa que representa un increment d'un 107% respecte a l'estiu anterior. L'oferta, l'any passat, va ser una de les més àmplies de les últimes temporades. Només un lustre enrere, l'estiu del 2007, hi havia menys de la meitat d'aforament disponible. L'ocupació a l'agost, a més, s'ha mantingut sempre vora el 40% tot i que hagi crescut l'oferta -això sí, per sota de la mitjana anual, que supera el 50%.
L'any passat, l'aposta per obrir a l'agost es va voler escenificar públicament. L'Associació d'Empreses de Teatre (Adetca) va convocar fins i tot una multitudinària trobada d'artistes a la plaça Catalunya. Semblava que el creixement sostingut de públic faria que es consolidés la tònica dels teatres oberts a l'agost. No serà així. El sector s'ha estalviat anunciar males notícies, però el cicle de dansa Dansalona s'ha anul·lat i de la dotzena d'espais que obrien l'any passat, enguany en queden la meitat a la cartellera.
La crisi i la caiguda del consum s'han acarnissat amb el teatre -al setembre farà un any que ha assumit l'augment de l'IVA-. El juny i sobretot el juliol, mesos tradicionalment de bona recaptació, enguany han sigut nefastos: es tancarà el mes amb una caiguda del 50% del calaix respecte al 2012. "Ha sigut una temporada difícil i estem més conservadors -explica César Martínez de Obregón, cap de comunicació de Focus-. No hi ha un flux equilibrat, no saps quines èpoques són bones i quines no. La gent compra a última hora i és impossible avançar-te". Aquesta poca planificació, que Martínez de Obregón atribueix a "carteres més justes", fa que per exemple allarguin l'estada al Teatre Goya de l'obra Venus in fursetmana a setmana. Mentre el públic respongui, seguirà (per ara, fins aquest diumenge).
Les dificultats de programar
Aquest any, Focus és una de les empreses privades que s'han retirat. Tampoc programen els teatres de Balañá ( Toc Toc al Borràs també s'acomiada diumenge). Sense l'excusa del Dansalona i en ple any de resistència, han optat per guardar energies i pressupost per al setembre.
Les companyies que han tingut un gran èxit, com el 28 i mig de La Perla, també pleguen veles. "El nostre públic i la nostra manera de treballar necessiten descans", diu Oriol Broggi, després d'una temporada d'èxits. "En un moment difícil, en què ho dónes tot o no vas enlloc, en què la gent nota si vas a totes, ara no ens queden energies". Fins i tot s'assaja poc, a l'agost. Les companyies prefereixen fer-ho al juliol i reprendre l'obra al setembre. Per això sovint el primer espectacle de la temporada és una producció convidada al teatre, quan no s'obre directament a finals de setembre, per la Mercè. "Ara ja fins i tot és difícil trobar produccions. Tens un forat i costa d'omplir", afirma Martínez.
Són l'excepció els tres teatres del Teatreneu o els dos que dirigeix Ever Blanchett, el Teatre Gaudí i el Versus, que farà 13 anys que obre a l'agost. "Per a nosaltres és la millor taquilla de l'any -assegura-. No perquè hi hagi més públic sinó perquè hi ha menys descomptes. I no sabem jugar d'una altra manera. Que tancar ens pot anar millor per quadrar els números no ho penso mai".
El públic turista no compta
L'oferta dels que obren són sobretot les comèdies (Teatre Gaudí), els monòlegs i la màgia (Teatreneu, Alexandra, Llantiol), però també hi ha espai per a petites tragicomèdies (al nou Aquitània), per a la dansa-teatre (Tantarantana), per acollir obres foranes (el gamberro Urbanitaz al Versus) i per donar l'oportunitat a una jove companyia per posar en escena l'obra d'Alessandro Baricco Oceà (Versus).
El teatre sembla haver donat per perdut el públic turista. Les grans produccions musicals que han aparcat a la ciutat, com Los Miserables , no han tingut mai els rèdits esperats, i les produccions catalanes a l'agost tampoc han arrasat. "El turista no és públic, per a nosaltres -diuen a Focus-. O ofereixes flamenc o un producte molt exclusiu o no funciona". Només en casos comptats, com el Poliorama i el Teatre Gaudí, han contractat els serveis de Turisme de Barcelona per promocionar-se en hotels, guies i capitals estrangeres. La programació de Le llaman copla al Gaudí i la gala Ópera y flamenco al Poliorama intenten caçar els estrangers que es volen refugiar en una sala. Però és significatiu que fins i tot El Molino tanqui a l'agost.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,


Font: Vicky Navarro (ara.cat)
La companyia musical Sursum Teatre estrena demà el seu primer projecte, una adaptació de l'opereta The Sorcerer, de Gilbert & Sullivan, dirigida per Cristina Cordero. El Versus Teatre torna a apostar així per una companyia novella després del gran èxit que va obtenir l'Egos Teatre el 2007 amb Ruddigore, una peça dels mateixos autors que va acabar amb gran èxit. 'The Sorcerer's Pub' és una opereta còmica de petit format que s'estrenarà demà i romandrà fins el 26 de gener.
L'acció se situa en un bar dels baixos fons londinencs on John Wellington Wells oculta un negoci que consisteix en vendre màgia. Dos joves aristòcrates enamorats decideixen que volen expandir l'amor per tot el poble, ja que és una font d'alegria, i per aconseguir-ho recorren al bruixot. Una poció màgica, que sembla ser la solució, no portarà més que problemes. En despertar-se, els assistents al bar s'enamoraran de la primera persona que veuen i tot s'espatlla. Wellington Wells haurà de trobar una solució.
Allunyar l'obra del 'to pastoral'
Els actors David Anguera, Maria Pascual, Pitu Manubens, Nacho Melús, Rosa Serra i Torrens, Lluís cant i Silvia Casamayor formen el repartiment de l'obra, que ha volgut posar més èmfasi en la comicitat de la trama i modernitzar els personatges per allunyar-los del "to pastoral" que caracteritza als originals, explica Cordero. Pel que fa a la música, la directora escènica ha destacat que l'han volgut acostar a l'àmbit del musical i que Josep Farré, director musical de l'obra, ha anat "adaptant cada cançó per donar-li a la partitura tons més jazzístics i de swing".

La companyia, que ja va presentar The Sorcerer's Pub com a tesina d'interpretació a l'Institut del Teatre l'abril del 2012, ha tingut com a referents a Dagoll Degom i a l'Egos Teatre –que ja s'ha estrenat al Teatre Nacional de Catalunya amb El crim de Lord Arthur Savile. Sursum Teatre té clar que vol evolucionar en l'àmbit del teatre musical i espera que la propera estrena sigui "una peça original pròpia", destaca Cordero.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


Font: Laura Serra (www.ara.cat)
L'antic desert teatral que tradicionalment s'instal·lava a Barcelona durant el mes d'agost comença a tenir alguns cactus i palmeres. Onze teatres obriran les portes aquest mes. Tots són sales privades que proposen una cartellera farcida de comèdies o espectacles de dansa -algunes dins el cicle Dansalona, que es presentarà demà-. Les xifres ratifiquen que és rendible: l'any passat 28.500 persones van anar al teatre durant l'agost. Amb només un 1,6% de l'aforament que hi ha disponible durant l'any, es recapta el 0,7% de la facturació anual, al llindar dels 500.000 euros.
1. Casament a La Cubana
'Campanades de boda' al Tívoli
La Cubana va ser pionera a fer l'agost. L'any en què van estrenar Cegada de amo r (1994) van estar ininterrompudament 18 mesos en cartell a Barcelona. I van repetir l'estratègia a Madrid i amb altres obres, com Nit d'òpera . No es tanca a l'estiu. "Pel tipus d'espectacle que fem, ens va bé. Hem allargat perquè seguim tenint el teatre ple al 80%", explica el director, Jordi Milán.
2. Dones tarantinianes
'Perras callejeras' al Versus
El Versus és un altre dels teatres que es van apuntar ja fa anys a obrir a l'estiu. El 2000, el director Ever Blanchet pràcticament estava sol en la croada per mantenir l'activitat escènica. Ara el cicle d'estiu està consolidat. Aquest any compartiran cartellera Absent , de Fermí Casado (fins al 12); Records de Broadway (a partir del 21), i Perras callejeras (a partir de demà). "És una comèdia tarantiniana de quatre hostesses de vol que són lladres professionals", expliquen les actrius. Per a una companyia debutant, l'agost és una esquerda per entrar al circuit. Estaran dos mesos en cartell amb "una proposta molt fresca que t'enganxa en 5 minuts".
3. El clàssic: Joan Capri
'Joan Pera, Capri' al Condal
"Vaig debutar l'estiu del 1972 al Romea i ja era especial treballar a l'agost", recorda Joan Pera. Des de llavors ha passat molts estius a l'escenari. "Fa un temps magnífic i el públic hi està més predisposat. Hi ha gent que aprofita per baixar a Barcelona. Amb la meva dona somiem fer vacances un estiu, i no ha passat mai, però a mi ja m'agrada, tot i que no l'hi dic, a ella", bromeja. Pera interpretarà el seu alter ego Joan Capri fins al 19 d'agost al Condal i llavors el traurà de gira, cada dia en un poble diferent.
4. L'experiència Llantiol
Tastets teatrals a bon preu
Visitar el Cafè Teatre Llantiol ja és en si mateixa una experiència digna de turista. Fins al 13 d'agost el teatre manté la seva activitat, nodrida d'espectacles de llarg recorregut i eficàcia provada davant d'un públic molt eclèctic, que va des d'un comiat de solteres fins a una parella que vol copa i espectacle.
5. Dansa celestial
'Dios menguante' a La Villarroel
Primer la companyia Thomas Noone Dance (del 13 al 26) i després la de Mar Gómez (a partir del 27) es colaran a la cartellera de La Villarroel. "L'estiu obre nous públics: els que ja ens coneixen, els curiosos i els que vénen perquè s'hi està fresquet -afirma-. I els teatres s'arrisquen a programar dansa, cosa que passa poques vegades si no és una companyia molt popular o de fora". Ella hi presentarà de nou Dios menguante , premi Ciutat de Barcelona.
6. Baralles de galls
'Hermanos de baile' a l'Alexandra
Danses urbanes i un toc d'humor es combinen en aquest muntatge que ha aconseguit 50.000 espectadors i encara la cinquena temporada en cartell. Ballarins de flamenc, hip-hop i claqué s'uneixen en un muntatge energètic que pot acostar el públic jove a la dansa.
7. Embolics de faldilles
'Tu digues que m'estimes' al Gaudí
El TGB va obrir les portes el 2008 i sempre ha programat a l'estiu. La seva fórmula es diu Ivan Campillo, un autor i actor de comèdies de parella que té un remei per a tots els mals, fins i tot les banyes: Tu digues que m'estimes (del 3 d'agost al 30 de setembre). A partir del 7 d'agost faran David i Sara a la sala petita, i Lulú en sessisó golfa a partir del 10.
8. Petons des de Cuba
'Bésame mucho' al Victòria
L'energia de l'Havana desborda l'escenari del Victòria. S'encomana a la platea el ritme caribeny d'una companyia que interpreta, amb música i ball, boleros clàssics i música llatina actual. Una història d'amor -amb temes com Perfidia ,Quizás Quizás , Toda una vida , Solamente una vez i Contigo aprendí amb arranjaments moderns- és l'excusa argumental. Trenta intèrprets cubans han tornat a Barcelona per passar l'estiu, fins al 2 de setembre.
9. Improvisacions letals
Màgia i 'Impro-fighters'
El Teatreneu continuarà la programació infal·lible de màgia, humor i improvisacions a l'agost. La companyia Planeta Impro proposa un concurs d'asos d' Impro-fighters cada divendres i Impro-shows els dissabtes i diumenges. Els seus fans es compten per legions.
10. L'esperit d'Amaya
Goya i 'Carmen (Ballant a la sorra)'
La companyia de Maria Rovira és per quart any un altre clàssic estiuenc. Porten al Goya (del 3 d'agost al 2 de setembre) l'espectacle que han estrenat al Grec, un homenatge a Carmen Amaya. "És una aposta de la companyia d'anar a taquilla, però és que una companyia en part subvencionada té drets i obligacions", apunta Rovira, i una és mantenir el ritme cultural de la ciutat. La dansa, i sobretot l'aroma flamenca de Carmen , segurament portarà turistes al Goya. "A l'estiu i sempre s'ha de treballar per al públic, que és qui paga l'entrada i subvenciona directament la cultura", raona.
11. Selecció forana
Complicitats al Tantarantana
El Tantarantana combat la crisi fent amics i compartint produccions amb teatres alternatius d'Espanya. A partir del 15 hi passaran els muntatges Pareja abierta (Andalusia), El desencanto (València) i El río de las palabras(Extremadura).
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , ,
La crueltat i la brutalitat de les obres de Martin McDonagh arriben al Versus Teatre de la mà de la companyia Ras Teatre, que el 4 de maig que ve estrena The Lonesome West, una història sobre la violència dins de la família, ambientada a Irlanda.

Martin McDonagh és un dels autors contemporanis més representats i se'l considera el principal representant d'una vessant extrema del teatre de la crueltat anomenada "In-yer-face", que es pot traduir per "a la teva cara", en referència al cop directe que propina a l'espectador.'The Lonesome West' és la primera posada en escena de la jove companyia Ras Teatre, que ha aconseguit finançar part del muntatge gràcies al micromecenatge promogut a internet. "El teatre és entreteniment, sí, però creiem que no és només això. The Lonesome West és divertida, però, sobretot, és provocadora i fa que l'espectador es remogui", ha dit la companyia.

Font: EFE vía www.ara.cat
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas:

TEXT: JOAN YAGO
DIRECCIÓ: ISRAEL SOLÀ
INTÈRPRETS: MERCÈ BOHER, CINTA MORENO, ARNAU PUIG
PRODUCCIÓ: CIA. LA BARROCA
VERSUS TEATRE

La Barroca ha aconseguit que durant unes setmanes ens riguem de la democràcia. La cosa no està per riure massa, però amb l'excusa de construir un sistema politic ideal per les persones que viuen al món, aquesta jove companyia ha aconseguit conquistar al públic. Els seus elements: molt humor, un bon text farcit d'unes quantes cançons, molt ben tramades amb la història, i unes interpretacions excel·lents, conformen aquesta experiència teatral totalment recomanable.

La Republica Bananera té una bona història al darrera, han cuidat molt el guió, la composició de les cançons i han fet èmfasi en que les interpretacions sigui creïbles i acurades amb el to de comèdia que envaeïxen tota la peça. Malgrat que el tema podia donar per una tragèdia, La Barroca aconsegueix ficar-se al públic a la butxaca omplint la peça d'humor intel·ligent.

Genialment meravelloses les interpretacions dels tres actors, però menció especial per la Mercè Boher, que encara no ha trobat gaire espai en circuits més comercials, però que una vegada més demostra que la seva vis còmica no té límits. Una gairebé desconeguda Cinta Moreno, sorprèn amb una poderosíssima gestualitat facial.

La Republica Bananera és un d'aquests experiments que funcionen i que es mereix més difusió i més temps en cartellera, perquè el públic pugui apreciar com es pot fer un gran espectacle gairebé sense recursos. Tot una sorpresa.

LA REPUBLICA BANANERA

by on 18:17
TEXT: JOAN YAGO DIRECCIÓ: ISRAEL SOLÀ INTÈRPRETS: MERCÈ BOHER, CINTA MORENO, ARNAU PUIG PRODUCCIÓ: CIA. LA BARROCA VERSUS TEATRE...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,
Just acabada la II Guerra Mundial, l'imperi britànic demana als seus súbdits que es retirin de l'Amèrica Llatina, on acaba de produir-se un cop d'estat en un país. Mentre tots els ambaixadors fan les maletes, tres turistes decideixen que s'hi volen quedar. No pensen renunciar al paradís. La seva jugada és la de constituir un país fet a mida.República bananera s'ha estrenat al Versus i es podrà veure fins al pròxim 18 de març.
L'autor, Joan Yago, ha construït un text que emula la comèdia romàntica i elegant d'Oscar Wilde. El director, Israel Solà, ha optat per una posada en escena que evoca l'aire de glamur de Hollywood de l'època. El resultat és un treball que, tot i la humilitat de la producció, no estalvia detalls perquè brilli amb autenticitat aquesta elegància.
Els personatges creuen que normalment amb els fruits que dóna la natura i el sentit comú podran continuar vivint com reis, distraient-se en cultes converses de sobretaula i passejant per la platja. El públic no veurà mai qui fa els llits, qui prepara el cafè a la dama amant del plaer i culta alhora, al capità àvid en aprofitar-se de les oportunitats, i a la senyoreta que, amb complexos d'inferioritat, procura donar forma a aquest país. Es veurà que el sentit comú no és comú: la convivència anirà degradant-se.
Font: J.B. (www.elpuntavui.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas:


Quatre treballadors d'una immobiliària decideixen segrestar Guti per intentar desestabilitzar el Reial Madrid i aconseguir que perdi un partit contra el Barça amb l'objectiu de guanyar una aposta milionària a internet. Aquest és l'argument de l'obra que aquest divendres s'estrena al Versus Teatre de Barcelona.
L'obra, creada per Projecte NISU, està ambientada a l'any 2009, quan Guti encara no havia deixat el Reial Madrid per jugar al Besiktas. El futbolista,capaç de generar tota mena de polèmiques a les xarxes socials, és el motor de l'obra.
Nicolas Chevallier és el director d'una obra d'Albert Boronat interpretada per Albert Pérez, Sergi Torrecilla, Xavier Torra i Nicolás Carbajal.
Font: www.ara.cat
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas:

TEXT: VIRGÍNIA SÀNCHEZ PEIRÓ
DIRECCIÓ: MÒNICA LUCCHETTI
INTÈRPRETS: CARMEN FORTUNY, MARTA MARTORI, BEATRIZ L. MAUREL i VIRGÍNIA SÀNCHEZ
VERSUS TEATRE


Començo temporada com fa un parell d'anys amb un text de la Virgínia Sànchez Peiró sobre com quatre personatges, dones, creuen les seves vides sobre l'escenari en una recerca constant del que són i del que necessiten per ser felices. Des-penjades es una comèdia amb petites escenes i amb una escenografia escassa, per no dir que l'escenari roman gairebé buit durant l'hora i escaig que dura l'espectacle.

Els problemes de les histories d'aquestes quatre dones són molt recognoscibles per bona part femenina de la platea, encara que aquesta comèdia no només va dirigida a elles. És interessant anar descobrint com les vides d'aquestes quatre dones es van entrecreuant i acaba amb una happy ending més real que de pel·lícula romàntica americana. 

Malgrat tot al text li sobren pàgines i escenes. És una obra massa desfragmentada. Hi ha escenes que clarament es podien ajuntar per no fer que l'espectador hagi de passar d'una història a altre, sense ordre i masses vegades fan trencar un clima de tensió i de voler descobrir què li passarà al personatge per canviar a una altre totalment prescindible.

Totes quatre actrius, poc conegudes dins el circuit de teatre comercial, aproven amb nota amb les seves interpretacions, fan creïbles les seves línies i conviden al públic a riure'ns de la seves vides. Mònica Luchetti, aquesta vegada només dirigeix, ha optat per la combinació de paraula, text i una sugeridora veu en off (Mariona Ribas) que converteix durant estones a les protagonistes en marionetes a les seves ordres.

Des-penjades suposa una continuació en la carrera de la dramaturga Virgínia Sànchez, aquesta vegada una mica menys prometedora del que va demostrar amb Ollor d'ocell fa un parell de temporades, amb una barreja de realitat ficcionada que prometia grans textos futurs. De totes maneres, Virginia Sànchez segueix en la línia de voler sorprendre'ns amb el següent. Estarem atents per comprovar si ho aconsegueix.

DES-PENJADES

by on 17:40
TEXT: VIRGÍNIA SÀNCHEZ PEIRÓ DIRECCIÓ: MÒNICA LUCCHETTI INTÈRPRETS: CARMEN FORTUNY, MARTA MARTORI, BEATRIZ L. MAUREL i VIRGÍNIA SÀNC...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,


DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: JORDI CASANOVAS
INTÈRPRETS: CLARA MOLINÉ XIRGU, ROCÍO ARBONA, CRISTINA SERRANO, GEORGINA LATRE, DANI LEDESMA, SERGIO CAMPOY, RAFA DELACROIX
VERSUS TEATRE


Jordi Casanovas té l'intenció de que mai més faci un sopar d'amics. Uns dies després d'assistir a una increïble venjança de la mà de Un home amb ulleres de pasta a la nova SALAFlyHard, ens trobem al Versus Teatre amb un altre sopar problemàtic. Aquesta vegada es tracta d'un sopar d'un grup d'amics amb motiu de conèixer el nou pis de dos d'ells, parella.

Tot transcorre afablement fins que a un dels amics, en Rafa, se li acudeix gastar una broma, de mal gust, a la resta. A partir d'aquí la pau i la tranquil·litat desapareixen per molt que durant els primers moments la colla d'amics intentar posar ordre i calmar els ànims.

Jove companyia d'actors (Cia. Batallerus Teatre) sortits de l'Escola Eòlia que han anat a buscar a un dels joves més aclamat i consolidat de la nova fornada de dramaturgs catalans. Jordi Casanovas, especialista en la comèdia negra, posa en la pell de l'espectador un seguit de despropòsits que converteixen aquest sopar en una autèntic malson, una fina línia que separa l'amistat de l'odi.

Excel·lent aprofitament de l'espai escènic del Versus Teatre, amb una escenografia amb dos espais diferenciats i que el públic pot apreciar molt bé des de qualsevol de les dues bandes. Encertada elecció musical per ambientar la tragèdia.

Gairebé hora i mitja de 'disfrute' d'aquesta jove companyia que dóna el millor de sí, amb unes ganes de menjar-se l'escenari i de posar la primera pedra del que esperem sigui un llarg futur.

SOPAR AMB BATALLA

by on 16:55
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: JORDI CASANOVAS INTÈRPRETS: CLARA MOLINÉ XIRGU, ROCÍO ARBONA, CRISTINA SERRANO, GEORGINA LATRE, DANI LEDESMA, ...
Publicado por en 2 comentarios:
Etiquetas: , ,


TEXT i DIRECCIÓ: MARTA BUCHACA
INTÉRPRETS: SARA ESPÍGUL, BORJA ESPINOSA i SUSANNA GARACHANA
PRODUCCIÓ: VERSUS TEATRE
VERSUS TEATRE


Marta Buchaca torna a la cartellera després del seu oblidable T6 amb una proposta que trenca la seva dramatúrgia tradicional. Una obra de poc més d'una hora concebuda com una sola peça, sense la fragmentació que ens té acostumades i que es força visible en altres obres seves com Plastilina o la més recent A mi no em diguis amor.

Si més no aquesta característica juga a favor durant tot el transcurs de la peça i fa que l'espectador es mantingui concentrat i no perdi el fil en cap moment. Màxima tensió de principi a fi amb una història que enganxa, un drama vestit de comèdia sobre la violència de gènere.

Res és el que sembla en un principi on tres personatges es troben en una sala d'espera a l'espera de notícies dels seus familiars després d'un accident de trànsit. Poc a poc tots els àngels acaben convertint-se en dimonis i el que semblava una bassa d'oli, deixarà de ser-ho.

Susanna Garachana es posa a la pel d'una mare que mai ha sabut comprendre a la seva filla però com totes les mares pateix pel que li passi a la seva filla. Sara Espígul representa una de les milers de filles separades que poblen el món i que no s'entén amb la seva mare, comparteix casa amb el seu pare, però res més. Enmig de les dues, un noi, Borja Espinosa, preocupat per l'estat de la seva núvia. Tres personatges misteriosos que lluiten por amagar allò que sempre s'acaba sabent i que a la llum del dia resulta monstruós.

Buchaca posa el dit sobre la nafra fins a fer-la sagnar. No és el que s'explica, sinó allò que roman ocult, el que converteix a aquesta obra en una història especial.
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , ,