Mostrando entradas con la etiqueta Teatre Victòria. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Teatre Victòria. Mostrar todas las entradas


Font: ACN via ara.cat
La companyia +SARSUELA recupera l'obra 'Cançó d'amor i de guerra' censurada l'any 1926. És una història d'amor ambientada en un poble del sud de França del segle XVIII. 'Cançó d'amor i de guerra' dirigida per Lluís Cabal, compta amb un cor de 30 veus i una orquestra de 18 músics i es podrà veure del 29 de març a l'1 d'abril al Teatre Victòria.
Cabal ha explicat que li han tret "la imatge carrinclona que l'obra havia arrossegat durant molts anys". El director també ha dit que la seva intenció és "demostrar que la sarsuela pot ser per a la gent jove i no només per a la gent gran i que és un gènere actual".
La dictadura de Primo de Rivera va censurar l'any 1926 la sarsuela 'Els soldats dels ideals' pels seus continguts ambientats en l'any 1793 en un poble de la Catalunya Nord durant els anys de la Revolució Francesa. Posteriorment se li va canviar el nom a 'Cançó d'amor i de guerra' i es va representar en moltes ocasions. 
Font: Laura Serra (ara.cat)

El Teatre Victòria acollirà cada nit, a partir d'aquest dilluns, una audiència reial. La família Borbó en pes es reunirà, tot i les desavinences esbombades a tots els mitjans, per posar en escena cada nit el musical La família irreal. Els monarques, esclar, són els del país televisiu de Polònia i el musical, un compendi de fins a 30 temes populars reconvertits en argument d'una comèdia de sàtira política.
Minoria Absoluta i els seus camaleònics actors i Dagoll Dagom i la seva saviesa escènica són al darrere d'un espectacle que fuig de l'estètica televisiva. S'ha construït des de zero. "L'estructura és molt sòlida, no és un enfilall d'acudits. Tots teníem clar que no volíem fer esquetxos com al programa de televisió, sinó donar-hi un embolcall teatral, parant molta atenció a la part musical", explica Joan Lluís Bozzo, coguionista i codirector del muntatge. Ell i Jordi Ventura van començar a escriure l'esquelet de la dramatúrgia a principis d'any, tot i que després l'han hagut de salpebrar amb els desastres continus que ha patit la família. "Hi ha una tipologia de llegendes en què l'emperador o el rei, per algun avatar, es queda amagat de captaire i veu la realitat del país des d'un altre angle. És una fabulació que ve de gust d'imaginar a tothom", apunta Bozzo. I això és el que els han fet als Borbons: els treuen els privilegis i els fan tastar la vida real, la crisi, les injustícies i l'atur.
Quatre dels actors interpreten els mateixos personatges que al Polònia (Toni Albà, Queco Novell, Mireia Portas i Agnès Busquets) i quatre més es posen a la pell de les infantes i els gendres (Mònica Pérez, David Olivares, Xavier Serrano i Anna Bertran) per interpretar cançons com Material girl de Madonna, Grace Kelly de Mika, un sirtaki , Mamma Mia d'Abba, La tortura de Shakira i L'home que treballa fent de gos d'Els Amics de les Arts. "És una selecció impossible, que només lliga aquí", assegura Bozzo.


Font: Laura Serra (ara.cat)
L'expectació era digna d'una audiència reial i gens pròpia d'una presentació de teatre. Una munió de càmeres i periodistes s'aglomeraven a l'entrada noble del Cercle Artístic de Sant Lluc pel morbo de veure i retratar la família del rei al complet, amb gendres pispes i exgendres aristòcrates inclosos. Els altres Borbons van fer aparició des de dalt de l'escalinata, saludant amb aquella tècnica sofienca del braç fix en angle recte i el palmell tancat, i van oferir al públic un número musical a vuit veus. El monarca va entonar Sigo siendo el rey, mentre Sofia li feia de mariachi amb tornades com: " Con Corina y sin Corona, mi mundo se desmorona y me persigue la leeeeey ".
La família polaca va oferir un tast del que serà La família irreal : una comèdia satírica amb números musicals marca de la casa Polònia . La productora Minoria Absoluta i la companyia Dagoll Dagom han unit cervells per parir aquest muntatge, que s'estrenarà al Teatre Victòria el 8 de novembre i que té prèvies a Rubí (13 i 14 d'octubre), Vic (28 d'octubre) i Lleida (3 de novembre).
L'esquelet de l'obra és una ficció -es tracta de treure tots els privilegis a la monarquia espanyola i veure què passaria si fossin una família normal-, però s'utilitzen situacions que es basen en fets reals (i reials). Fins i tot la dramatúrgia, que van escriure a principis d'any, l'han hagut de modificar unes quantes vegades: "Des de llavors el rei ha anat a Botswana, ha matat elefants, li hem descobert amants, cartes en webs, Froilán s'ha disparat al peu... Tot això també hi surt", explicava ahir el guionista Jordi Ventura, coautor del text amb Joan Lluís Bozzo. "No accelereu els processos que vivim, perquè, si no, les bromes estaran passades de moda!", demanava als periodistes el director de Dagoll Dagom. De tota manera, ja compten a introduir canvis en el muntatge si els reis tenen noves ensopegades.
Perill de demanda?
La família irreal recollirà una trentena de cançons -una banda sonora de temes coneguts però amb lletres versionades-. "S'interpretarà en l'idioma que parlem a casa: grec, anglès i, si no, espanyol", deia el príncep Felip. ¿Això farà més fàcil que el muntatge viatgi a Madrid? "Nosaltres encantats!", deia Bozzo.
"Home, si hi ha demanda... deixarem de fer-lo", puntualitzava el fals Joan Carles I, amb segones intencions. Toni Soler, president de Minoria Absoluta, treia ferro a la possible querella de la Zarzuela: "Amb set temporades dePolònia hem après a esquivar demandes", assegurava. Segons Bozzo, "Polòniaha eixamplat el camí de la sàtira fins al punt que ara es pot dir el que es vol".
L'equip d'actors televisius interpreta els vuit protagonistes (Toni Albà, Mireia Portas, Queco Novell, Agnès Busquets, Anna Bertran, Mònica Pérez, David Olivares i Xavier Serrano). "Tenen tan metabolitzats els personatges que jo he tingut la feina mítica d'un director, que és no fer res", deia Bozzo. Ansiosos per engolir les croquetes de la recepció oficial, el rei acomiadava els periodistes: "Ara la casa reial us convida..." "Vostès mateixos es conviden!", el tallava el príncep. "Al papeo !", cridava el rei. I la família reial en pes es tirava de cap a la teca. Ara sí, una família real.


Font: Laura Serra (www.ara.cat)
"L'espectacle va néixer d'una inquietud -explica la bailaora María Pagés-: de la necessitat d'explicar que la crisi està molt present dins les nostres vides i en les converses, en la vida quotidiana, però també en el més profund. No és només la situació econòmica: hem fet una mala gestió humana, hi ha una crisi ètica. Donem valor a coses que són superficials", lamenta la sevillana. D'aquest neguit va sorgir Utopía, més que un cant a l'optimisme, un espectacle reflexiu sobre el diàleg, l'exili, la solidaritat, el compromís i la petitesa de l'home dins l'Univers.
Mentre investigava i donava forma a aquestes idees -un temps que sol aprofitar per llegir, sobretot poesia- va topar per casualitat amb l'arquitectura del brasiler Oscar Niemeyer. Per aixoplugar-se d'una tempesta, va entrar a veure una exposició que li dedicaven a Madrid. "Em vaig emocionar. Em va sorprendre la seva vida i aquella arquitectura blanca, moderna, llunàtica, les cúpules...", explica. Impulsiva, va decidir que el volia conèixer. Al cap de dos mesos era a Rio de Janeiro, a l'estudi de Copacabana del mestre centenari (aquest desembre farà 105 anys). I què li va dir? "Jo vaig escoltar. És com un guru. Li feia il·lusió que algú del món de la dansa s'interessés per la seva feina", confessa Pagés.
Flamenc i poesia
Després de la trobada, la idea de la utopia que estava treballant la bailaora va semblar que encaixava amb la filosofia de l'arquitecte. "La coherència de la seva vida, la utopia de Brasília com a projecte i la seva implicació social" van ser els elements que la van inspirar, més que les seves pedres i els edificis. I, tot i això, el muntatge va inaugurar-se al nou i impressionant Centro Niemeyer d'Avilés (Astúries) la tardor passada; un espai cultural que, després de mig any de crisi, ha tornat a obrir.
Per aixecar Utopía , Pagés es va agafar als poetes. L'espectacle s'estructura a partir de textos de Mario Benedetti, Charles Baudelaire, Pablo Neruda, Antonio Machado i El Quixot de Cervantes, entre d'altres, que formen vuit paisatges estètics i sonors. Acompanyen la bailaora a l'escenari els seus set músics habituals (guitarres, cello , percussió, veus) i set membres del cos de ball.
"És un espectacle sobri, auster, simple però profund, amb molt sentit i molts detalls", explica Pagés, que s'ha ocupat des del vestuari -de colors gris com el formigó, blanc com les cúpules de Niemeyer i vermell de sang- fins a l'escenografia -feta de línies que es corben i formen diferents espais.
Aclamada a tot el món
María Pagés va crear la seva pròpia companyia el 1990 i, en l'última dècada, s'ha guanyat a pols la presència als millors teatres del món. Ara acaba de tornar de Sydney i després de Barcelona actuarà a Nova York. La temporada que ve fan la seva gira més important pel Japó, i aniran del Canadà a Moscou. Fa anys que no s'atura. "Ha de ser així. Una companyia privada viu de la seva feina. A més, la companyia està en un bon moment", justifica.
A Barcelona es va estrenar el 2005 amb Flamenco Republic i la rebuda va ser tèbia. No va tornar fins que va omplir el Liceu, amb Sevilla , el 2008. Allò va aplanar-li el camí per presentar Autorretrato i especialment Dunas (2010), en què s'obria a la dansa contemporània amb Sidi Larbi Cherkaoui. La seva concepció del flamenc, oberta i contemporània, és el que li ha donat segell propi.
"Ara ja no vull ballar només pel plaer de ballar, per transmetre emoció o per fer disfrutar els altres. Vull dir coses, em tranquil·litza que les obres tinguin un sentit. Al cap i a la fi, l'art és això, un reflex de l'època, les necessitat i les inquietuds; ha d'estar lligat a unes circumstàncies", justifica.


Font: www.ara.cat
La família reial del programa de televisió 'Polònia' saltarà a l'escenari del Teatre Victòria per protagonitzar La Familia IRreal. El musical. L'espectacle és fruit de la col·laboració entre la productora audiovisual Minoria Absoluta i la companyia de teatre Dagoll Dagom.
Els actors que posaran l'obra en escena són Toni Albà (S.M. Rei Joan Carles), Mireia Portas (S.M. Reina Sofia), Queco Novell (S.A.R. Príncep Felip), Agnès Busquets (Doña Letizia), Anna Bertran (Infanta Doña Elena), Xavier Serrano (Don Jaime de Marichalar), Mònica Pérez (Infanta Doña Cristina) i David Olivares (Don Iñaki Urdangarín).
Jordi Ventura i Joan Lluís Bozzo han escrit el musical amb la col·laboració de l'equip de guionistes de 'Polònia'. La companyia va començar els assajos el mes de juliol a Barcelona i els reprendrà al teatre La Sala de Rubí a partir del 25 de setembre i fins el 14 d'octubre. L'espectacle s'estrenarà al Teatre Victòria la primera setmana de novembre. 
Anna Rosa Cisquella, David Felani i Francesc Escribano s'encarreguen de la producció executiva d'aquesta nova producció musical que recorrerà algunes places a Catalunya, abans de la seva estrena al Teatre Victòria de Barcelona la primera setmana de novembre.

Fuente: Justo Barranco (www.lavanguardia.es)

El otoño teatral llega caliente. Los meses previos al verano fueron duros para las salas, que experimentaron una sensible caída de espectadores. A lo que se suma que los teatros públicos han visto considerablemente menguado su presupuesto. Por si algo faltara, la desmesurada subida del IVA para las entradas de las artes escénicas amenaza con dar la puntilla al sector. Pero la cartelera teatral de otoño, en vez de apostar sobre seguro y programar sólo comedias de éxito más o menos ya comprobado, presenta un buen ramillete de propuestas sólidas y arriesgadas. Un Macbeth dirigido por Rigola. Anna Lizaran dando vida a La bête (La bestia), todo un canto de amor al teatro. David Selvas dirigiendo a Ramon Madaula y Carlota Olcina en la controvertida Oleanna de David Mamet. Carmen Machi bebiéndose media licorería en Juicio a una zorra, una rehabilitación sin medias tintas de la figura de Helena de Troya. Jordi Casanovas reflexionando sobre la Pàtria. Animalario atreviéndose con un Pinter. Las T de Teatre volviendo a ponerse a las órdenes del refrescante Alfredo Sanzol con Aventura!. O, para acabar de poner literalmente toda la carne en el asador, Maife Gil, Imma Colomer y Teresa Vallicrosa desnudándose para convertirse en Noies de calendari.

TEATRE LLIURE
La independencia catalana

Francesc Orella dará vida en el Lliure de Gràcia (del 18 de octubre al 11 de noviembre) al primer candidato independentista con posibilidades de conseguir la mayoría en las elecciones catalanas. Pero tres días antes de la jornada electoral desaparece. Es el argumento de Pàtria, de Jordi Casanovas, una obra que cuenta con un reparto de lujo con Rosa Renom, Àlex Casanovas o Marcel Borràs y que se sitúa en una Catalunya intervenida. En la misma sala, del 28 de noviembre al 16 de diciembre, Carmen Machi dará vida a Helena de Troya en Juicio a una zorra, una obra escrita y dirigida por Miguel del Arco que reivindica a la verdadera Helena frente a los hombres que la pusieron como excusa para sus guerras. Por su parte, el Lliure de Montjuïc contará del 23 al 28 de octubre con Alberto San Juan y Guillermo Toledo para encarnar a dos asesinos a sueldo encerrados en un subterráneo. Es El montaplatos de Harold Pinter dirigido ahora por Andrés Lima para hablar de la "estúpida servidumbre que se genera en las relaciones humanas". En la misma sala, del 31 de octubre al 18 de noviembre, estarán Sergi López y Jorge Picó con la comedia 30/40 Livingstone, y les seguirá una obra sobre el miedo y la valentía, Aventura!, de Alfredo Sanzol, para quien la aventura es el lugar donde superar el miedo.

TNC
Bestias teatrales

Apertura de temporada por todo lo alto: Anna Lizaran, Jordi Boixaderas y Abel Folk protagonizan desde el 4 de octubre en la Sala Gran y bajo la dirección de Sergi Belbel La bête, una hilarante comedia de David Hirson que, ambientada en una corte del siglo XVII, enfrenta a un autor intelectual, Elomire -el nombre es un anagrama de Molière- y un cómico callejero, vividor y magnético. Un canto de amor y una reflexión sobre el teatro que, escrita en verso a la manera de la época, cuenta con traducción de Joan Sellent. La Sala Petita del TNC abrirá su programación el día 11 de octubre con otro plato fuerte, un Macbeth dirigido por Àlex Rigola y con Joan Carreras, Alícia Pérez, Míriam Iscla y Lluís Marco. Y la Sala Tallers tendrá del 17 al 21 de octubre uno de esos espectáculos internacionales que escasean en Barcelona: el mágico circo de Donka (Una carta a Txèkhov), en el que Daniele Finzi Pasca, creador de Corteo para Cirque du Soleil, bucea en los diarios y escritos de Chejov para crear un poema visual con cuerpos y objetos suspendidos en el aire. Ya en diciembre, Ramon Simó recuperará una obra de Ramon Vinyes escrita en los años veinte, Ball de titelles, en la que un ángel cae en un prostíbulo en Navidad. Y Albert Espinosa estrenará Els nostres tigres beuen llet, con una familia que ha vivido situaciones difíciles y esconde muchos secretos.

Romea, La Villarroel
Mamet y Veronese

Al Romea regresará en diciembre el gran éxito de la temporada pasada, Incendis, dirigido por Oriol Broggi, pero antes, en octubre, se estrenará la Oleanna de David Mamet dirigida por David Selvas y protagonizada por Ramon Madaula y Carlota Olcina para dar vida a esta complicada relación de poder entre profesor y alumna. Y a La Villarroel llegará el 13 de septiembre una obra escrita y dirigida por el argentino Daniel Veronese pero protagonizada por la compañía andaluza Histrión, y ensayada, como corresponde, a camino entre Buenos Aires y Granada: Teatro para pájaros, una obra de teatro dentro del teatro, con dos hermanos y sus parejas, todos actores del llamado teatro alternativo, con aspiraciones muy diferentes. Además, a la Biblioteca de Catalunya regresa el 19 de septiembre Luces de bohemia, también dirigida por Broggi.

Poliorama, Victòria, Borràs
Mujeres de calendario y obsesiones

Al Poliorama llegará el 8 de septiembre Noies de calendari, la adaptación teatral de la obra que Helen Mirren y Julie Walters protagonizaron en cine hace nueve años: en un pueblo inglés de postal un grupo de mujeres se lo quitará todo para recaudar fondos para la lucha contra la leucemia, de la que un amigo ha muerto. Teresa Vallicrosa, Imma Colomer, Maife Gil o Isabel Rocatti encabezan el numeroso reparto dirigido por Antonio Calvo. El Victòria tendrá la visita de María Pagés con Utopía del 19 al 30 de septiembre y el regreso de la exitosa Operetta en octubre, con los 26 cantantes-actores de Cor de Teatre abordando algunos de los más conocidos pasajes operísticos. Ya en el Borràs, se presenta a partir de hoy Toc Toc, con Pep Cruz y Mercè Comes en el reparto dirigido por Esteve Ferrer: siete personajes con Trastorno Obsesivo Compulsivo coinciden en la consulta del psiquiatra, y como éste no llega, se analizarán mutuamente sus diversas obsesiones. En el Tívoli continuará Campanades de boda, de La Cubana, y al Club Capitol regresarán Cock y Confessions de dones de 30.

Goya, Condal, Arteria
Comedia y Crazy Horse

El teatro Goya dirigido por Josep Maria Pou abrirá temporada con la visita de Lola Herrera a partir del 6 de septiembre con Querida Matilde, una obra de Israel Horovitz dirigida por Juan Luis Iborra en la que poco a poco conoceremos la historia de la protagonista, una mujer que ya lo ha vivido todo. Y tras Herrera llegará en octubre Joel Joan como actor y director con El nom, una comedia ácida de Matthieu Delaporte y Alexandre de la Patellière en la que una cena de amigos acaba revelando sus raíces más profundas a partir de la discusión sobre el nombre de un hijo. Y al teatro Condal llegará de nuevo, años después, el vodevil No et vesteixis per sopar el 19 de septiembre, esta vez con Mingo Ràfols, Àngels Bassas y Mònica Glaenzel dirigidos por Roger Peña. Al Arteria Paral·lel, antes de que lo gestionen The Project y Bitó, llega en septiembre el transformista Ennio Marchetto y en octubre el cabaret parisino Crazy Horse presenta Forever crazy.


Font: Laura Serra (www.ara.cat)
L'antic desert teatral que tradicionalment s'instal·lava a Barcelona durant el mes d'agost comença a tenir alguns cactus i palmeres. Onze teatres obriran les portes aquest mes. Tots són sales privades que proposen una cartellera farcida de comèdies o espectacles de dansa -algunes dins el cicle Dansalona, que es presentarà demà-. Les xifres ratifiquen que és rendible: l'any passat 28.500 persones van anar al teatre durant l'agost. Amb només un 1,6% de l'aforament que hi ha disponible durant l'any, es recapta el 0,7% de la facturació anual, al llindar dels 500.000 euros.
1. Casament a La Cubana
'Campanades de boda' al Tívoli
La Cubana va ser pionera a fer l'agost. L'any en què van estrenar Cegada de amo r (1994) van estar ininterrompudament 18 mesos en cartell a Barcelona. I van repetir l'estratègia a Madrid i amb altres obres, com Nit d'òpera . No es tanca a l'estiu. "Pel tipus d'espectacle que fem, ens va bé. Hem allargat perquè seguim tenint el teatre ple al 80%", explica el director, Jordi Milán.
2. Dones tarantinianes
'Perras callejeras' al Versus
El Versus és un altre dels teatres que es van apuntar ja fa anys a obrir a l'estiu. El 2000, el director Ever Blanchet pràcticament estava sol en la croada per mantenir l'activitat escènica. Ara el cicle d'estiu està consolidat. Aquest any compartiran cartellera Absent , de Fermí Casado (fins al 12); Records de Broadway (a partir del 21), i Perras callejeras (a partir de demà). "És una comèdia tarantiniana de quatre hostesses de vol que són lladres professionals", expliquen les actrius. Per a una companyia debutant, l'agost és una esquerda per entrar al circuit. Estaran dos mesos en cartell amb "una proposta molt fresca que t'enganxa en 5 minuts".
3. El clàssic: Joan Capri
'Joan Pera, Capri' al Condal
"Vaig debutar l'estiu del 1972 al Romea i ja era especial treballar a l'agost", recorda Joan Pera. Des de llavors ha passat molts estius a l'escenari. "Fa un temps magnífic i el públic hi està més predisposat. Hi ha gent que aprofita per baixar a Barcelona. Amb la meva dona somiem fer vacances un estiu, i no ha passat mai, però a mi ja m'agrada, tot i que no l'hi dic, a ella", bromeja. Pera interpretarà el seu alter ego Joan Capri fins al 19 d'agost al Condal i llavors el traurà de gira, cada dia en un poble diferent.
4. L'experiència Llantiol
Tastets teatrals a bon preu
Visitar el Cafè Teatre Llantiol ja és en si mateixa una experiència digna de turista. Fins al 13 d'agost el teatre manté la seva activitat, nodrida d'espectacles de llarg recorregut i eficàcia provada davant d'un públic molt eclèctic, que va des d'un comiat de solteres fins a una parella que vol copa i espectacle.
5. Dansa celestial
'Dios menguante' a La Villarroel
Primer la companyia Thomas Noone Dance (del 13 al 26) i després la de Mar Gómez (a partir del 27) es colaran a la cartellera de La Villarroel. "L'estiu obre nous públics: els que ja ens coneixen, els curiosos i els que vénen perquè s'hi està fresquet -afirma-. I els teatres s'arrisquen a programar dansa, cosa que passa poques vegades si no és una companyia molt popular o de fora". Ella hi presentarà de nou Dios menguante , premi Ciutat de Barcelona.
6. Baralles de galls
'Hermanos de baile' a l'Alexandra
Danses urbanes i un toc d'humor es combinen en aquest muntatge que ha aconseguit 50.000 espectadors i encara la cinquena temporada en cartell. Ballarins de flamenc, hip-hop i claqué s'uneixen en un muntatge energètic que pot acostar el públic jove a la dansa.
7. Embolics de faldilles
'Tu digues que m'estimes' al Gaudí
El TGB va obrir les portes el 2008 i sempre ha programat a l'estiu. La seva fórmula es diu Ivan Campillo, un autor i actor de comèdies de parella que té un remei per a tots els mals, fins i tot les banyes: Tu digues que m'estimes (del 3 d'agost al 30 de setembre). A partir del 7 d'agost faran David i Sara a la sala petita, i Lulú en sessisó golfa a partir del 10.
8. Petons des de Cuba
'Bésame mucho' al Victòria
L'energia de l'Havana desborda l'escenari del Victòria. S'encomana a la platea el ritme caribeny d'una companyia que interpreta, amb música i ball, boleros clàssics i música llatina actual. Una història d'amor -amb temes com Perfidia ,Quizás Quizás , Toda una vida , Solamente una vez Contigo aprendí amb arranjaments moderns- és l'excusa argumental. Trenta intèrprets cubans han tornat a Barcelona per passar l'estiu, fins al 2 de setembre.
9. Improvisacions letals
Màgia i 'Impro-fighters'
El Teatreneu continuarà la programació infal·lible de màgia, humor i improvisacions a l'agost. La companyia Planeta Impro proposa un concurs d'asos d' Impro-fighters cada divendres i Impro-shows els dissabtes i diumenges. Els seus fans es compten per legions.
10. L'esperit d'Amaya
Goya i 'Carmen (Ballant a la sorra)'
La companyia de Maria Rovira és per quart any un altre clàssic estiuenc. Porten al Goya (del 3 d'agost al 2 de setembre) l'espectacle que han estrenat al Grec, un homenatge a Carmen Amaya. "És una aposta de la companyia d'anar a taquilla, però és que una companyia en part subvencionada té drets i obligacions", apunta Rovira, i una és mantenir el ritme cultural de la ciutat. La dansa, i sobretot l'aroma flamenca de Carmen , segurament portarà turistes al Goya. "A l'estiu i sempre s'ha de treballar per al públic, que és qui paga l'entrada i subvenciona directament la cultura", raona.
11. Selecció forana
Complicitats al Tantarantana
El Tantarantana combat la crisi fent amics i compartint produccions amb teatres alternatius d'Espanya. A partir del 15 hi passaran els muntatges Pareja abierta (Andalusia), El desencanto (València) i El río de las palabras(Extremadura).


El Teatre Victòria es transformarà aquests dies en un barri de l'Havana amb l'obra Bésame Mucho, el musical de las pasiones, un espectacle interpretat per una trentena d'artistes cubans. L'obra explica una intensa història d'amor de dos joves, que viuen en un bulliciós barri de l'Havana, en què succeeixen disbarats familiars, amors i desamors.
El musical vol transmetre una imatge actual i positiva de la gent jove de la capital cubana. "Són joves, emprenedors, amb caràcter optimista i positiu, i perquè qui conegui la Cuba trista, la conegui alegre", ha dit Yolena Alonso, la coreògrafa cubana que dirigirà els cantants, actors, ballarins i nou músics d'origen cubà que conformen l'espectacle. Els artistes tenen entre 22 i 33 anys i tots ells són cares conegudes en les arts escèniques, el cinema i la televisió a Cuba.
La trentena de temes musicals s'interpreten en directe sota la direcció musical de Saul Valdés i la majoria parteixen de boleros de sempre, com 'Quizás Quizás', 'Toda una vida', 'Solamente una vez' o 'Contigo aprendí', arranjats musicalment amb gèneres populars contemporanis, com el hip-hop, el pop, la 'bachata', el rap o la salsa, entre d'altres.

El muntatge va ser presentat a la capital cubana el 2010 i al teatre Coliseum de Barcelona el 2011.
Font: www.ara.cat


El poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra es va publicar l’any 1931 i recrea el naixement de Jesús i el pelegrinatge dels pastors a través d’un relat poètic de referència en la cultura tradicional catalana. La versió que ahir a la nit es va poder veure al Victòria, en funció única, va comptar amb les participacions del pianista Manel Camp i la Coral Cantiga, a més d’actors i actrius de renom, com Jaume Comas, Mercè Comes, Enric Majó, Sergi Mateu, Alexandra Palomo, Jaume Pla i Mercè Pons.
Esteve Polls ha portat la seva versió del text per diverses esglésies i catedrals de Catalunya al llarg de seixanta anys. El primer cop va ser a principis dels 50 al Cercle Catòlic de Badalona i a partir d'aquí va anar versionant El poema de Nadal al Teatre Alexis de Barcelona i, l'últim cop, al Teatre Nacional de Catalunya el 2007.
Amb gairebé 90 anys, Esteve Polls ha estat l'encarregat de dirigir aquest espectacle, del qual en defensa l'actualitat: "Sagarra planteja a El poema de Nadal que la cosa està tan malament que només la persona normal i corrent pot recuperar la seva manera de ser tornant a una mena d'infància", ha manifestat.
Font: www.ara.cat


TEXT i DIRECCIÓ: JOAN LLUÍS BOZZO
DIRECCIÓ MUSICAL: XASQUI TEN i TONI TEN
DIRECCIÓ COREOGRÀFICA: CRISTINA ALLANDE
INTÈRPRETS: ROGER BERRUENZO, MARIONA CASTILLO, JOFRE BORRÀS, ALBERT MARTÍNEZ, PAULA VIVES, ONA PLA, LLORENÇ SANTAMARIA, MÒNICA VIVES, MIQUEL MALIRACH, EVA FELICIDAD ESPEJO, ÍNGRID DOMÈNECH, ANA ESCRIVÀ, JORGE VELASCO, NICO BAUMGARTNER, JORDI PERRAMON i PABLO IBÁÑEZ
PRODUCCIÓ: DAGOLL DAGOM
TEATRE VICTÒRIA

Sense més pretensions que recordar l'època dorada del pop/rock català, Cop de Rock construeix una història d'amor ambientada en les costes gironines amb una banda sonora que tots alguna vegada hem escoltat. La història és coneguda, tres noies se'n van a passar el comiat de soltera d'una d'elles a la platja i la núvia s'enamora d'un noi. Les vacances s'acaben i han de tornar a casa. Entremig dels sentiments i de la distància un grup de rock que vol triomfar però que veurà com el seu somni no es compleix.

Alfons Flores signa una escenografia que funciona perfectament amb unes projeccions que ajuden a crear els ambients adequats entre tanta pedra. Entre els actors hi ha alts i baixos, tret dels dos protagonistes, la resta aconsegueix aprovar per la mínima ja que de vegades de les seves cordes vocals els hi juguen una mala passada.

S'hi troba a faltar però més coreografies al musical, les cançons escollides donen per alguna cosa més que per fer als actors caminar per l'escenari, que és el que fan tret d'alguns moments molt concrets. Seria l'únic però per acabar d'arrodonir el muntatge.

Tot i així, Cop de Rock és un bon revival de les cançons que van marcar la història de la música en català o per aquells que no la vam viure una primera i excel·lent aproximació.

COP DE ROCK

by on 20:24
TEXT i DIRECCIÓ: JOAN LLUÍS BOZZO DIRECCIÓ MUSICAL: XASQUI TEN i TONI TEN DIRECCIÓ COREOGRÀFICA: CRISTINA ALLANDE INTÈRPRETS: ROG...