Els reis de 'Polònia' fan el salt al musical

Font: Laura Serra (ara.cat)

L'expectació era digna d'una audiència reial i gens pròpia d'una presentació de teatre. Una munió de càmeres i periodistes s'aglomeraven a l'entrada noble del Cercle Artístic de Sant Lluc pel morbo de veure i retratar la família del rei al complet, amb gendres pispes i exgendres aristòcrates inclosos. Els altres Borbons van fer aparició des de dalt de l'escalinata, saludant amb aquella tècnica sofienca del braç fix en angle recte i el palmell tancat, i van oferir al públic un número musical a vuit veus. El monarca va entonar Sigo siendo el rey, mentre Sofia li feia de mariachi amb tornades com: " Con Corina y sin Corona, mi mundo se desmorona y me persigue la leeeeey ".

La família polaca va oferir un tast del que serà La família irreal : una comèdia satírica amb números musicals marca de la casa Polònia . La productora Minoria Absoluta i la companyia Dagoll Dagom han unit cervells per parir aquest muntatge, que s'estrenarà al Teatre Victòria el 8 de novembre i que té prèvies a Rubí (13 i 14 d'octubre), Vic (28 d'octubre) i Lleida (3 de novembre).

L'esquelet de l'obra és una ficció -es tracta de treure tots els privilegis a la monarquia espanyola i veure què passaria si fossin una família normal-, però s'utilitzen situacions que es basen en fets reals (i reials). Fins i tot la dramatúrgia, que van escriure a principis d'any, l'han hagut de modificar unes quantes vegades: "Des de llavors el rei ha anat a Botswana, ha matat elefants, li hem descobert amants, cartes en webs, Froilán s'ha disparat al peu... Tot això també hi surt", explicava ahir el guionista Jordi Ventura, coautor del text amb Joan Lluís Bozzo. "No accelereu els processos que vivim, perquè, si no, les bromes estaran passades de moda!", demanava als periodistes el director de Dagoll Dagom. De tota manera, ja compten a introduir canvis en el muntatge si els reis tenen noves ensopegades.

Perill de demanda?

La família irreal recollirà una trentena de cançons -una banda sonora de temes coneguts però amb lletres versionades-. "S'interpretarà en l'idioma que parlem a casa: grec, anglès i, si no, espanyol", deia el príncep Felip. ¿Això farà més fàcil que el muntatge viatgi a Madrid? "Nosaltres encantats!", deia Bozzo.

"Home, si hi ha demanda... deixarem de fer-lo", puntualitzava el fals Joan Carles I, amb segones intencions. Toni Soler, president de Minoria Absoluta, treia ferro a la possible querella de la Zarzuela: "Amb set temporades dePolònia hem après a esquivar demandes", assegurava. Segons Bozzo, "Polòniaha eixamplat el camí de la sàtira fins al punt que ara es pot dir el que es vol".

L'equip d'actors televisius interpreta els vuit protagonistes (Toni Albà, Mireia Portas, Queco Novell, Agnès Busquets, Anna Bertran, Mònica Pérez, David Olivares i Xavier Serrano). "Tenen tan metabolitzats els personatges que jo he tingut la feina mítica d'un director, que és no fer res", deia Bozzo. Ansiosos per engolir les croquetes de la recepció oficial, el rei acomiadava els periodistes: "Ara la casa reial us convida..." "Vostès mateixos es conviden!", el tallava el príncep. "Al papeo !", cridava el rei. I la família reial en pes es tirava de cap a la teca. Ara sí, una família real.