ACORAR


TEXT i INTERPRETACIÓ: TONI GOMILLA
DIRECCIÓ: RAFEL DURAN
DURADA: 55min
PRODUCCIÓ: PRODUCCIONS DE FERRO
LA SECA-ESPAI BROSSA

Després de ser un èxit a Mallorca i de mil i una recomanacions, vas a veure Acorar amb les expectatives tan altes que penses que no es compliran. Doncs, s'han vist superades. Acorar és un sospir, un monòleg de menys d'una hora on les tradicions mallorquines es donen cita amb la modernitat dels nostres dies.

El text no deixa canya dreta, amb l'excusa de la típica matança del porc, es fa un recorregut per les imatges comunes que tots pensem quan algú ens anomena Mallorca: alemanys, repàs polític (PP-PSOE, independència, Catalunya), el paper de la dona, lo nostro.

Sense gairebé alè, Toni Gomilla encadena frase rere frase, pensament rere pensament i no s'oblida de ningú. Del jovent que perd les tradicions i només es preocupa de lo superficial i tecnològic, dels homes de ciutat que nomenan lo de sempre com: autòcton, biològic, ecològic...

Meravellosa interpretació de Toni Gomilla de principi a fi, calibra i mesura tot els tons, fa riure, emociona i fa que l'espectador visqui el text al mateix temps que ell i amb la mateixa intensitat. Acorar és una autèntica delícia pels sentits, que no només s'alegren de sentir el salat, sinó que la precisió de cada paraula et convida a un viatge de final desconegut.

Posada en escena nua, una cortina/llençol grisenc de fons i tres projeccions que ajuden a augmentar la sensació d'angoixa que es viu durant tota la funció. Estem matant al porc i desossant la societat i vida mallorquina. Acorar és un dels millors exemples que per fer un bon muntatge només es necessita un bon text i un gran actor. La resta són afegits que sobren.

"Les paraules diuen com som i qui som" per tant més d'un hauria d'escoltar aquest monòleg per recordar-s'ho. Avui s'acomiadarà pel moment de Barcelona amb totes les entrades exhaurides. Ens ha sabut a poc un mes d'estada. Joies com aquest Acorar hauria de romandre molt més temps entre naltros. 

1 comentario:

  1. Aviat la podreu veure a Teatre de Ponent (Granollers) si no trobeu entrades a Barcelona...Un petó, bonica!

    ResponderEliminar