TEXT: EDUARDO DE FILIPPO
TRADUCCIÓ: NÚRIA FURIÓ
DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI
INTÈRPRETS: PEP CRUZ, MARISSA JOSA, BRUNO ORO, RAMON VILA, MÀRCIA CISTERÓ, CARLES MARTÍNEZ/XAVIER SERRANO, JORDI COROMINA, NOËL OLIVÉ i JOAN ARQUÉ
PRODUCCIÓ: LA PERLA29 i CAER
BIBLIOTECA DE CATALUNYA


Oriol Broggi torna a la Biblioteca de Catalunya per a fer-nos riure. Amb un ritme trepidant Natale in Casa Cupiello ens trasllada als dies nadalencs d'una tradicional família italiana. Eduardo de Filippo, autor del text, demostra la seva saviesa del món escènic amb la comèdia que li va donar a conèixer. Qualsevol es pot veure reflectit en les situacions quotidianes de la família Cupiello, en les seves discussions, el seu dia a dia.

Pep Cruz és el cap de la família, un home que vol transmetre les tradicions nadalenques al seu fill, Bruno Oro, per intentar que aquest deixi de ser díscol i consentit. La força interpretativa de Pep Cruz torna a regalar-nos aquest pare tossut però a la mateixa vegada un personatge que malgrat que en una primera ullada pugui semblar el típic 'cascarrabias' es deixa estimar. Bruno Oro dibuixa amb alts i baixos un personatge barreja de sí mateix i dels seus alter egos polonencs.

A l'alçada interpretativa del Pep Cruz, es troba Marissa Josa, la seva abnegada dona. La seva força conciliadora intentarà posar ordre entre pare i fill. De la resta del repartiment, Màrcia Cisteró, que per primera vegada es surt de la seva habitual cuirassa i ens descobreix tots els angles del seu personatge.

Amb una escenografia que es surt dels paràmetres de l'austeritat que acostuma a gastar els muntatges de La Perla29 i amb unes transicions difíciles d'explicar, millor experimentar-les en pròpia pell, aquest muntatge arriba fins al histrionisme d'alguns dels personatges que no ha sabut diferenciar la comèdia de la caricatura. Sense dubte, un muntatge necessari per fer un parèntesi entre tant drama.

NATALE IN CASA CUPIELLO

by on 11:00
TEXT: EDUARDO DE FILIPPO TRADUCCIÓ: NÚRIA FURIÓ DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI INTÈRPRETS: PEP CRUZ, MARISSA JOSA, BRUNO ORO, RAMON VILA, MÀ...

Audrey Tautou fue aplaudida anoche en su debut teatral. La actrizfrancesa de 33 años interpretó a Nora, la protagonista de "La casa de muñecas" (de Henrik Ibsen) en el "Théâtre de la Madeleine" de París.

En esta puesta en escena, en parte cómico-grotesca de Michel Fau, la protagonista recibió un aplauso de varios minutos.

"El papel es muy exigente y mi primera gran experiencia sobre las tablas. Tengo la sensación de estar en una competición deportiva que espero que dure", señaló en entrevista con la prensa francesa.

Tautou saltó a la fama internacional con "Amélie" y le dio la réplica a Tom Hanks en "El código Da Vinci". Recientemente encarnó a la genial modista francesa Coco Chanel en la gran pantalla.

La actriz siempre quiso actuar en el teatro, "pero el cine me mimó tanto que durante mucho tiempo no me atreví a pensar en el teatro". Con los años, continuó, se dio cuenta de que ella misma se había impuesto impedimentos con la excusa de que iba a ser juzgada, contó.

Fuente: www.lavanguardia.es


Carol López, ha assumit la direcció de La Villarroel amb molta il•lusió i ganes de fer coses. La directora i dramaturga vol insuflar a la sala el seu estil que tan bé ha funcionat en els seus treballs, 987 dies, Last chance, V.O.S., Germanes o Boulevard, aquestes dues darreres estrenada en aquesta sala els últims dos anys.

En una presentació amb periodistes, Focus –de la que depèn la gestió de La Villarroel- la cataloga com una dona dura i treballadora en paraules del seu president, Daniel Martínez. I es que aquesta empresa privada vol apostar per potenciar una sala dirigida a fomentar els autors vius i la dramatúrgia catalana. Els seus dirigents –Daniel Martínez, Jordi González i Amparo Martínez- han volgut deixar clar que aquesta tasca es pot realitzar des de l’empresa privada.

López ha recollit el testimoni de la direcció artística del seu predecessor, Javier Daulte, en la direcció de La Villarroel. Una sala que la directora té en el cor ja que allà va debutar el 1999 com ajudant de producció amb La reina de bellesa de Leenane, amb direcció de Mario Gas. Onze anys després es converteix en la directora artística amb un primer canvi estructural: la disposició de les grades.

Una de les característiques de la nova Villarroel és l’ergonomia de la sala amb grades de butaques mòbils que permeten configurar la perspectiva de l’espectador “a la italiana” (format clàssic amb l’escenari al front) o al voltant de l’escenari, opció que, des de la seva remodelació fa dos anys, encara no s’havia experimentat. La idiosincràsia dels dos espectacles que es podran veure abans de l’estiu -La función por hacer i Tres dones i un llop- recomana una disposició central de l’escenari, motiu pel qual la sala estrenarà la seva estructura de butaques. López ha recordat que Javier havia plantejat La Villarroel com una sala polivalent i realment les històries que venen ara ho demanen així.

La función por hacer és una adaptació que ha fet Miguel del Arco i Aitor Tejada dels Sis personatges en cerca d’autor de Luigi Pirandello. Un espectacle imprescindible, dramatúrgicament lliure i molt contemporani, en paraules de López, que no deixarà indiferent a ningú. Una petita joieta que ha muntat un grup de gent amb ganes de fer coses i que no té escenografia. La producció es va veure a Madrid el desembre i gener passat (Kamikaze producciones). Va tenir molt bones crítiques i arribarà a La Villarroel de la mà de sis intèrprets, Israel Elejalde, Bárbara Lennie, Míriam Montilla, Manuela Paso, Raúl Prieto i Cristóbal Suárez. Es podrà veure del 3 al 28 de març.

El text de Javier Daulte Tres dones i un llop, (Caperucita) un conte ferotge havia de ser dirigit pel propi autor però per compromisos finalment el dirigirà Carol López. La directora considera que les seves sensibilitats, que considera afins a l’autor, han estat decisives per prendre el timó del projecte. Tres dones i un llop és una tragicomèdia amb molta mala llet amb elements autobiogràfics i amb el plantejament de tres generacions de dones i un home enamorat de la més jove. El repartiment està format per Amparo Moreno, Carme Pla, Mireia Aixalà i Roger Coma. El seu sots-títol, al•ludint el conte que va recollit Perrault, no indica que la història sigui per a infants. I això s’ha volgut deixar clar. López també ha dit que no vol reproduir l’espectacle que es va poder veure a Buenos Aires ja que seria un error.

La intenció de Focus és programar a La Villarroel dues produccions pròpies per temporada. López també ha anunciat la recuperació a partir del setembre de les sessions dobles. En paraules de la directora seran delicatessen en forma de binomis formats per un actor i un músic, o similars. L’èxit de la fórmula amb espectacles com el de Las Gallegas han motivat aquesta intenció de recuperar la doble programació. Per a López és un tipus de teatre especial, basat en la música o en la comèdia i dirigit al cap de setmana.

L’altra qüestió que li ronda pel cap a la directora és l’adaptació al teatre, un cop l’any, d’una pel•lícula. I respecte al Grec, s’està parlant d’un petit projecte entre la sala i el Festival amb el director, Ricardo Szwarcer. Una idea que es presentarà quan arribi el moment oportú.

Font: Albert Miret (www.teatral.net)
Barcelona contará con un nuevo espacio escénico, el Teatro Akadèmia, que inaugurará su escenario el día 3 de marzo con un espectáculo sobre Electra, de Sófocles, según fuentes del sector.

Situado en la Diagonal barcelonesa, el Akadèmia estará dirigido por la actriz Mercè Managuerra, directora artística e impulsora del proyecto. El nuevo espacio escénico inaugurará su cartelera con la representación del espectáculo Electra, de Sófocles, dirigido por Konrad Zschiedrich.

Fuente: www.lavanguardia.es


TEXT: ROBERT WILSON, TOM WAITS i WILLIAM S. BURROUGHS
TRADUCCIÓ: LLUÍS-ANTON BAULENAS
DIRECCIÓ: VÍCTOR ALVARO
INTÈRPRETS: FERRAN FRAUCA, JORDI VIDAL, MUNTSA RIUS/ARIADNA SUÑÉ, ÓSCAR MARTÍNEZ GIL, BEALIA GUERRA, FRANK CAPDET, XAVIER RIBERA-VALL i HAVARD ENSTAND
PRODUCCIÓ: GATARO
ALMERIA TEATRE


The Black Rider és una òpera no lírica que tracta sobre el clàssic tema de vendre l'ànima al diable per aconseguir allò que tant desitgem. El protagonista, temptat per aconseguir el seu objectiu amb facilitat i rapidesa, es veu empès a fer un pacte amb el diable i per això ha de pagar un preu.

Wilhelm, el protagonista, un innocent aspirant a oficinista, s'enamora de Kätchen, la filla del guardaboscos Bertram. Però Kätchen també té un altre pretendent, el caçador Robert. Per solucionar aquesta rivalitat, el Duke recorda que per seguir la tradició el pretendent haurà de superar una prova de punteria. Però Wilhelm no es capaç d'encertar en el concurs quan de sobte s'apareix la seva salvació anomenada Pegleg, una personificació del diable. Pegleg accedeix a donar a Wilhelm algunes "bales màgiques" que tenen la propietat d'encertar sempre. Wilhelm acaba víctima d'una de les bromes que el diable reserva als crèduls i als avars.

Jordi Vidal, Plegleg, és sense dubte el més sòlid damunt de l'escenari. li acompanyen, una convincent Bealia Guerra com Kätchen; una prometedora Ariadna Suñé, Anne, que ens deixa bocabadats amb la potència de la seva veu i un terrorífic Frank Capdet com Bertram.

Amb un repartiment de grans coneguts dintre del gènere musical, aquesta comèdia ha estat un dels encerts del nou Almería Teatre, que obre així la porta a acollir petits grans musicals a part de teatre de text.

L'escenografia cuidada, considerant on ens trobem i la música en directe de Pau Baiges, Adrià Baiges i Harvard Enstand completen una vetllada que ha acabat sent tota una sorpresa.

THE BLACK RIDER

by on 21:04
TEXT: ROBERT WILSON, TOM WAITS i WILLIAM S. BURROUGHS TRADUCCIÓ: LLUÍS-ANTON BAULENAS DIRECCIÓ: VÍCTOR ALVARO INTÈRPRETS: FERRAN F...

Un total de 2.710.771 espectadores asistieron durante el pasado año a los teatros barceloneses, un 3% más que en 2008, y la recaudación creció un 5%, hasta alcanzar los 70,4 millones de euros, según los datos difundidos por la Asociación de Empresas de Teatro de Catalunya (ADETCA).

El sostenido aumento de espectadores en los últimos años se vio apoyado también en 2009 por un incremento del 0,74% de la ocupación de las butacas ofrecidas, que durante el año crecieron también en 72.930 en el escenario barcelonés.

En cuanto a recaudación, los 44 teatros de la ciudad, dos más que en 2008, llegaron a los 70.461.028,06 euros, un 5% más que el año anterior.

La entrada media de los teatros se cifró en 21,02 euros, un 1,33% superior a la del año anterior, frente a los 32 euros que cuesta en París, según ha explicado hoy el presidente de ADETCA, Daniel Martínez.

El precio de entrada media del teatro musical barcelonés, el que ha tenido más espectadores, ha sido, sin embargo, de 40,12 euros, 6,14 euros más que el año anterior.

La clasificación en cuanto al número de espectadores está encabezada por el género dramático, con 1.326.810, y, en segundo lugar se encuentran los musicales, con un total de 548.550 espectadores, a pesar de haber perdido 323.631, un 37% menos de los espectadores que obtuvo en 2008 y con un espectáculo más en cartelera en 2009.

En el ránking de los diez espectáculos más vistos en 2009 figuran dos montajes de teatro musical: el primero de ellos, con 170.163 espectadores, La Bella y la Bestia, en el Barcelona Teatre Musical, seguido de Hoy no me puedo levantar, en el Tívoli, con 150.163 espectadores.

En cuanto al número de espectáculos programados, en primer lugar se encuentran los dramáticos con un 55% del total y 396 espectáculos en cartelera.

El delegado de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona, Jordi Martí, ha considerado que el aumento de espectadores, a pesar de la crisis, ofrece "un signo de fortaleza de un sector que la aguanta muy bien".

Por idiomas, disminuyó el número de espectadores que asistieron a los espectáculos en lengua catalana en un 6%, a pesar de que subió en un 12% la oferta. En 2009, el 36% del total de espectáculos se ofrecieron en lengua castellana, el 36% en catalán, el 17% no tenían texto y el 11% en otras lenguas.

En la fila cero de la sala de La Virreina del Instituto de Cultura de Barcelona, en donde se ha hecho la presentación de los datos estadísticos, se han sentado los representantes de los teatros públicos de Barcelona, los de los privados y los profesionales del sector, reunidos en la Asociación de Actores y Directores Profesionales de Catalunya.

Por primera vez, estos representantes de la profesión acudirán juntos a celebrar el Día Mundial del Teatro en un acto único que se celebrará en los Jardines Shakespeare, en el barrio de Pedralbes.

El ayuntamiento ha anunciado que incluirá en breve la señalización de la ubicación de los teatros en los distritos de Ciutat Vella, Gracia, Sants-Montjuïc y Eixample, que son los que registran mayor número de equipamientos de ese tipo.

A partir del 1 de marzo todos los teatros de la ciudad dispondrán de una ventana única para la adquisición de entradas por parte del publico y de un nuevo servicio presentado como "Last Minute" de venta de entradas al 50% desde tres horas antes del inicio del espectáculo.

Fuente: www.lavanguardia.es


La actriz, directora, traductora y autora teatral Natalia Menéndez será la nueva directora del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro, en sustitución de Emilio Hernández, quien ocupaba este puesto desde 2004 y esta tarde ha sido destituido en una reunión del Patronato del certamen dramático. La intención de este relevo es darle "un nuevo rumbo" al festival, ha explicado el propio Hernández, quien se ha mostrado orgulloso de los avances logrados por el festival desde que tomó las riendas en 2004.

"Han sido unos años magníficos a la vez que duros para todo mi equipo y, sobre todo, de muchísimo trabajo", ha afirmado el ya ex director del Festival Internacional de Teatro de Almagro. Hernández ha querido desear mucha suerte a su sucesora en esta nueva andadura. De Menéndez ha destacado que fue alumna suya y es "una profesional" que admira y respeta. En una nota de prensa, el patronato manifiesta su "agradecimiento" a Hernández por sus logros al frente del festival y explica que nombra a Natalia Menéndez en "respuesta a la intención" por parte de este organismo de "reforzar el modelo artístico y adecuarlo a la actual coyuntura económica".

Un extenso currículo

El comunicado añade que resalta que, con esta nueva etapa, se pretende "garantizar el mantenimiento del actual prestigio del certamen, sin comprometer la programación prevista para la próxima edición del festival". El patronato ha estado presidido por el director general del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM), Félix Palomero, y han asistido la consejera de Cultura, Turismo y Artesanía de la Junta de Castilla-La Mancha, Soledad Herrero, y el alcalde de Almagro (Ciudad Real), Luis Maldonado; así como otros miembros de las instituciones representadas en el órgano rector del Festival.

Natalia Menéndez (Madrid, 1967), es licenciada en Interpretación y en Dirección de Escena por la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid (RESAD) y en 1996 comienza su carrera profesional como actriz. Tiene en esta faceta artística una amplia experiencia, entre la que destaca la interpretación de textos clásicos como Don Juan de Molière (2003), La doble inconstancia (1995) de Marivaux, La discreta enamorada(1994) de Lope de Vega o El desdén con el desdén (1992) de Agustín Moreto. Varios de estos trabajos, invitada por la Compañía Nacional de Teatro Clásico.

Comienza su carrera como directora de escena en 1996, acercándose por primera vez a un texto clásico en 2004, con la puesta en escena de Don Juan Tenorio, de Zorrilla, en versión de Yolanda Pallín. En 2007 es invitada a dirigir a la Compañía Nacional de Teatro Clásico El curioso impertinente de Guillem de Castro. En la actualidad tiene en cartel en el Teatro María Guerrero del Centro Dramático Nacional la obra de Tom Stoppard Realidad.

Es autora, adaptadora y traductora de textos clásicos y contemporáneos. Es cofundadora de la revista Ojalight de la RESAD. Ha impartido cursos de interpretación en la Compañía Nacional de Teatro Clásico y en diversas instituciones culturales. Ha recibido galardones como el Premio Chivas a la mejor dirección novel por El invierno bajo la mesa (2006), y los premios Ojo Crítico y Ágora del Festival de Almagro por La discreta enamorada, ambos en 1996.

Fuente: www.elpais.com



TEXT: PAU MIRÓ
DIRECCIÓ: GLÒRIA BALAÑÀ i ALTIMIRA
INTÈRPRETS: LAIA MARTÍ i LUCAS ARIEL VALLEJOS
PRODUCCIÓ: ASSOCIACIÓ ELECKTRA PROJECTES CULTURALS i TEMPORADA ALTA 2009
SALA BECKETT


Elèctrics és un conte modern que explica la vida d'Agnès, una nena que des de petita ja sabia que no era normal. El major error que va poder cometre, voler ser normal. A partir d'aquí, la mateixa Agnès ens explica tota la seva vida, com arribava tard a l'escola, com mai va voler tenir un rellotge, els seus amors, com compagina fins a tres feines alhora per poder sobreviure. Malgrat tots els esforços per sembla normal davant de tothom, no ho aconsegueix i potser, això la converteix en un ésser tan especial.

A escena trobem la Laia Martí que posa veu, cos i ànima a Agnès i Lucas Ariel Vallejos que li dóna ambient musical a les paraules/pensaments. Tot junt forma un meravellós espectacle per als sentits. Des del primer minut, siguis o no tan especial com la protagonista et sents totalment identificada amb ella. Agnès no per ser tan especial deixa de tenir, patir i sentir els mateixos problemes que qualsevol ser humà.

Èlectrics és un monòleg que compagina veu, poesia i música. Tot una gloriosa experiència, que només uns pocs hem tingut l'oportunitat de gaudir en una de les quatre representacions que ha programat la Sala Beckett amb les entrades exhaurides per a totes elles. Un exemple més que el teatre alternatiu i independent segueix tenint públic i triomfant a Barcelona.

ELÈCTRICS

by on 17:00
TEXT: PAU MIRÓ DIRECCIÓ: GLÒRIA BALAÑÀ i ALTIMIRA INTÈRPRETS: LAIA MARTÍ i LUCAS ARIEL VALLEJOS PRODUCCIÓ: ASSOCIACIÓ ELECKTRA PRO...


TEXT: SANTIAGO RUSIÑOL
DRAMATÚRGIA: PABLO LEY i CARME PORTACELI
DIRECCIÓ: CARME PORTACELI
INTÈRPRETS: BORIS RUIZ, MANEL BARCELÓ, DAVID BAGÉS, LLORENÇ GONZÁLEZ, GABRIELA FLORES, MONTSE PÉREZ, CARME GONZÁLEZ, ALBERT PÉREZ, CRISTINA SIRVENT, NEUS BERNAUS i els músics: DANI NEL·LO, JORDI PRATS, FRANCISCO SUÁREZ, MIQUEL ÀNGEL CORDERO i ANTON JARL
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA GRAN (TNC)


Després de dotze anys torna al Teatre Nacional de Catalunya el clàssic de Santiago Rusiñol. En els últims anys hem pogut veure versions de tot tipus, però mai una revisió de l'obra com la que han fet Pablo Ley i Carme Portaceli. De l'obra original publicada en 1907 i ambientada en les costums del segle XIX només en queda la història dels personatges. La nova versió s''ubica al segle XX, des de la dictadura de Primo de Rivera (1923) fins a la mort de Franco (1975).

Amb el canvi de dates, no només deixa de tenir sentit molt dels costums que apareixen en l'obra de Santiago Rusiñol, aquella forma de viure de la nova classe social burgesa, sinó que es perd bona part de la essència dels personatges. A més Pablo Ley i Carme Portaceli han donat excessiu protagonista a la Història, fent a les transicions resums excessivament llargs del que va passar social, política i culturalment durant aquells anys.

Si ens centrem en la història del personatges, la mateixa que a l'original de 1907, trobem a un genial David Bagés fent de Esteve, amb uns tocs magistrals de surrealisme. Miquel Barceló torna a brillar donant vida al Senyor Ramon i Boris Ruiz es regala un exquisit avi. De la resta del repartiment, una moderada Gabriela Flores com Tomaseta i un jove promesa a l'alça Llorenç González com Ramonet.

La Sala Gran s'obre un cop més a allotjar una escenografia majestuosa, que només es pot presenciar en una sala com aquesta. Amb un tractament visual extraordinari, una gran pantalla convertible ens mostra els fets històrics a base de projeccions i els músics compleixen la seva funció per fer més curtes les transicions.

Carme Portaceli signa aquesta renovació del clàssic amb encert i d'aquesta manera el TNC compleix la seva tasca de modernitzar els clàssics catalans i fer-los propers al públic.


La recreación teatral de la vida de José Manuel Ibar Urtain, el icónico boxeador que acabó con su vida en 1992, copa 12 candidaturas a los Premios Max de las Artes Escénicas, según ha anunciado mediante un comunicado el Comité Organizador de estos galardones creados en 1998.. Urtain, dirigida por Andrés Lima, es favorita entre otras en las categorías de mejor director (Lima), mejor espectáculo (Animalario y Centro Dramático Nacional), mejor autor teatral (Juan Cavestany).

Muerte de un viajante, en adaptación de Eduardo Mendoza con siete candidaturas y La casa de Bernarda Alba, adaptada por Lluis Pasqual, con cuatro nominaciones, son los siguientes montajes en la lista de favoritos.

Éste es el listado completo de los candidatos:

Mejor Espectáculo de Teatro, Teatro Musical y Danza

En la categoría de Mejor Espectáculo de Teatro optan a la estatuilla La Casa de Bernarda Alba, del Teatro Nacional de Cataluña y el Teatro Español; Muerte de un viajante, de El Canal, Centre d'arts Escèniques de Salt/girona, Teatro Luire y Teatro Español; y Urtain, de Animalario y el Centro Dramático Nacional. La categoría de Mejor Espectáculo de Teatro Musical acoge Aloma, de Dagoll Dagom; Cabaré deCaricia y Puntapié, de la Compañía de Teatro 'El gato negro'; y Por culpa de Yoko, de Jácara Teatro. Y el Mejor Espectáculo de Danza recaerá entre El llac de les mosques, de Sol Picó Compañía de Danza; Jazzing Flamenco, de Antonio Najarro; y Lluvia, de Eva Yerbabuena Ballet Flamenco.

Lenguas del Estado

Los autores finalistas en la categoría de Mejor Autor Teatral en Castellano son Alfonso Sastre por La taberna fantástica; Juan Cavestany por Urtain; Juan Mayorga porCartas de amor a Stalin; y Pau Miró por Llueve en Barcelona. En Mejor Autor Teatral en Catalán o Valenciano encontramos a Lluïsa Cunillé por El Bordell ; Marta Buchaca por Plastilina; y Sergi López y Jorge Picó por Non solum. La categoría de Mejor Autor Teatral en Euskera acoge a Aizpea Goenada, por Arrain ontzia; Maite Agirre y Garbi Losada por Secando Charcos; y Patxo Telleria por Euskarazetamol. Y en la categoría de Mejor Autor Teatral en Gallego optan al premio Anxeles Cuña Bóveda por Dame veleno, eu tamén soñar; Cándido Pazó por A piragua; Jorge Rey por Frida; y Roberto Salgueiro por Valentino Rufini e âkil pillabán de viaxe a Milán (e van sen un can).

Adaptación y composición musical

En la categoría de Mejor Adaptación de Obra Teatral encontramos a Ana Zamora porAuto de los Reyes Magos; Eduardo de Mendoza por Muerte de un viajante; y Juan Mayorga por Platonov. En Mejor Composición Musical para Espectáculo Escénico optan al premio Carles Santos por Hamlet; Fernando Egozcue por Jazzing Flamenco; y Nick Powell por Urtain.

Coreografía, director de escena y director musical

La categoría de Mejor Coreografía acoge a Antonio Najarro por Jazzing Flamenco; Sol Picó por El llac de les mosques; y Teresa Nieto por Restos. En la categoría de Mejor Director de Escena encontramos a Andrés Lima por Urtain; Lluis Pasqual por La casa de Bernarda Alba; y Mario Gas por Muerte de un viajante. El Max al Mejor Director Musical recaerá entre Alicia Lázaro por Auto de los Reyes Magos; Manuel Gas por Sweeney Todd; y Nick Powell por Urtain.

Escenografía, figurinista e iluminación

La categoría Mejor Escenografía está compartida por Beatriz San Juan por Urtain; Miguel Ángel Coso por Muerte de un viajante; y Paco Azorín por La casa de Bernarda Alba. En Mejor Figurinista encontramos a Antonio Belart, por Muerte de un viajante; Beatriz San Juan por Urtain; e Ikerne Giménez por Avaricia, lujuria y muerte, Ligazón, La cabeza del Bautista y La rosa de papel. El Mejor Diseño de Iluminación recaerá entre Carles Lucena por Muerte de un viajante; Flavia Mayanx y José Mora por Sueño Lorca o El sueño de las Manzanas; Juan Gómez Cornejo (AAI) por Hamlet; Pep Gámiz por La vida por delante; y Valentín Álvarez y Pedro Yagüe por Urtain.

Actriz y actor protagonista

Optarán al Max a Mejor Actriz Protagonista Blanca Portillo por Hamlet; Concha Velasco por La vida por delante; y Rosa María Sardá por La casa de Bernarda Alba. En la categoría Mejor Actor Protagonista encontramos a Alberto San Juan por Tito andrónico; Jordi Boixaderas por Muerte de un viajante; y Roberto Álamo por Urtain.

Actriz y actor de reparto

En la categoría Mejor Actriz de Reparto optarán al premio Ana Labordeta porNoviembre; Ana María Montero por Sueño Lorca o el sueño de las manzanas; y Carmen Machi por Platonov. El Max al Mejor Actor de Reparto recaerá entre Alberto San Juan por Urtain; Alfonso Lara por Urtain; o Carles Canut por La vida por delante.

Intérpretes femenina y masculino de danza

El Max a la Mejor Intérprete Femenina de Danza se quedará entre Carmen Werner porSin Dios; Eva Yerbabuena por Lluvia; y Sol Picó por El llac de les mosques. El de Mejor Intérprete Masculino de Danza recaerá entre Antonio Najarro por Jazzing Flamenco; Daniel Doña por En sus 13; y Manuel Liñán por En sus 13.

Infantil

En la categoría Mejor Espectáculo Infantil encontramos Alicia al país de les maravelles, de la Companyia La Trepa - María Angustina Solé; El circo de la mujer serpiente, de Ananda Danza, Gran Teatre Antonio Ferrandis de Paterna, Centre Coreogràfic de Teatres de la Generalitat Valenciana, Concha Busto y el INAEM del Ministerio de Cultura; y Zoo, de Producciones Yllana.

Empresario o productor privado

El Max al Mejor Empresario o Productor Privado de Artes Escénicas se quedará entre Animalario por Urtain, Baile solo parejas y Tito Andrónico; Baraka Madrid Producciones Teatrales por Sueño Lorca o el sueño de las manzanas; y Focus porFugadas, La vida por delante, Los chicos de historia, El joc dels idiotes, Jo sóc la meva dona, 4 bailes (Tango, Bolero, Rock & Roll y Vals) y Mamá Medea.

Fuente: www.elpais.com