Mostrando entradas con la etiqueta Víctor Alvaro. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Víctor Alvaro. Mostrar todas las entradas



VERSIÓN DEL ESPECTÁCULO MUSICAL PRODUCIDO POR DAGOLL DAGOM EN 1992
TEXTO: MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN (a partir de una idea de Dagoll Dagom)
LETRAS ADICIONALES: JOAN LLUÍS BOZZO
MÚSICA: ALBERT GUINOVART
DIRECCIÓN ESCÉNICA: VÍCTOR ALVARO
DIRECCIÓN MUSICAL: XAVIER TORRAS
COREOGRAFÍAS: BEALIA GUERRA
INTÉRPRETES: BETH RODERGAS, LLUÍS CANET, JORGE VELASCO, BEALIA GUERRA, FRANK CAPDET, GRACIA FERNÁNDEZ, JOAN VÁZQUEZ, XAVI TORRAS (piano), VICTOR MIRALLAS (saxo), LAURA MARÍN (violín)
DURACIÓN: 2h 30min (entreacto incluido)
PRODUCCIÓN: GATARO
ALMERIA TEATRO

Me he sumado a los musical lovers hace relativamente poco tiempo. Antes asistía a uno o dos, como mucho, por temporada, ahora, aunque sigo prefiriendo el texto, voy con más asiduidad. A pesar de esto, quizás no encuentres una crítica lo suficientemente precisa como si de un experto en musicales la escribiera, pero con Flor de Nit disfruté y mucho.

Recordé que hace un par de años, la revista digital Teatralnet había montado el espectáculo en versión concierto en el Condal al poco que iba reconociendo las letras y la música. Como si fuera magia nos trasladamos al Paral·lel antes de la Guerra Civil, al cabaret Flor de Nit donde las historias traspasan a las canciones. 

El poder de todo musical reside en la música y en hacer de las canciones reconocibles y pegadizas, no hay duda que a la salida, continuas cantando muchas de ellas. No es para menos cuando detrás de ellas se encuentra el maestro Albert Guinovart. La magnífica dirección musical de Xavi Torras y una muestra representativa de los mejores intérpretes actuales de musical hacen el resto. 

Sucumbimos delante de Gracia Fernández que una vez más nos cautiva a golpe de batuta de sonrisas, la más salada. A su lado, entre la sonrisa y la tristeza del Paquitu, Joan Vázquez, nos gana poco a poco, con una voz tímida, al final aparta la timidez y saca un vozarrón. Aunque parezca nueva, no es nueva, y ya se le van notando las tablas a la Beth Rodergas, que deslumbra con voz y porte escaleras arriba, escaleras abajo, ensimismados quedamos ante una interpretación más que notable. Aunque el mago de la noche será Frank Capdet, que de principio a fin nos hechiza y nos dejamos llevar por todo lo que nos dicte.

No hace falta grandes escenarios para que los musicales brillen. Cada vez más los pequeños teatros saben aprovechar todo su potencial para poner en pie espectáculos que pueden mirar con la cabeza bien alta a otros de más presupuesto. Los sentimientos no se compran con dinero, y a veces el esfuerzo por cuidar el conjunto de la producción hace más que mil fuegos artificiales. Estos, sin duda, estallan en la platea del Almería Teatre, cuando cada espectador ríe, disfruta y sale por la puerta gritando, BRAVO! 

FLOR DE NIT

by on 16:33
VERSIÓN DEL ESPECTÁCULO MUSICAL PRODUCIDO POR DAGOLL DAGOM EN 1992 TEXTO: MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN (a partir de una idea de Dagoll D...

TEXT: MERCÈ SARRIÀS
DIRECCIÓ: PHILIPPE SOLDEVILLA
INTÈRPRETS: NORMANS BISSONNETTE, ÉVA DAIGLE, ALMA ALONSO PEIRONCELY i VÍCTOR ÁLVARO
DURADA: 1h 30 min
PRODUCCIÓ: THÉÂTRE SORTIE DE SECOURS, SALA BECKETT i TEMPORADA ALTA
SALA BECKETT

Un viatge a Quebec sense moure'ns de Barcelona. Una proposta poc convencional i bilingüe francès-català amb sobretítols inclosos tant per francoparlants com per catalanoparlants. Una història de dones que s'intercanvien el lloc de residència durant uns dies per canviar de vida una i l'altra per fer un treball de recerca. 

Entremig sortiran tots els tòpics turístics de Barcelona, Sagrada Família inclosa. I una història sense tancar, al text, que apareix en els somnis del personatge femení del Quebec durant la seva estada en Barcelona. Aquesta història d'un suposat avi guerriller durant la Guerra Civil, queda com un "pegote" que no casa gaire amb la resta de la trama i no aporta res.

El text es perd en mil mini històries que fan que l'espectador intenti encaixar unes peces que no formen part del mateix puzle. La direcció de Philippe Soldevilla és impecable, tot està perfectament coordinat, molt cinematogràfica incidint en el tó còmic de l'obra, però el desajustament del text impedeix que el muntatge en general no arribi a un bon port. Malgrat l'esforç fet a direcció per dotar d'un ritme més àgil que el mateix text malauradament no permet.

Les interpretacions dels quatre actors és natural, cada actor es mou amb agilitat pel seu personatge i la barreja idiomàtica no queda forçada, dóna igual en quina llengua s'expressin, les seves paraules transmeten allò que han de transmetre.

A Quebec-Barcelona li ha faltat polir una mica el text i no voler abastar massa temes, per després deixar-los a la meitat. Malgrat tot, s'haurien de posar en pràctica més experiments de xarxa teatral internacional com aquest, en guanyem tots. 

QUEBEC-BARCELONA

by on 17:09
TEXT: MERCÈ SARRIÀS DIRECCIÓ: PHILIPPE SOLDEVILLA INTÈRPRETS: NORMANS BISSONNETTE, ÉVA DAIGLE, ALMA ALONSO PEIRONCELY i VÍCTOR ÁLVAR...

El director Víctor Álvaro va començar a llegir el recull Invasió subtil i altres contes l'octubre de 1985. No coneixia res de Pere Calders però va quedar prou fascinat per guardar-se el llibre en una lleixa a l'espera de fer-ne una adaptació teatral. No ha vist la carismàtica Antaviana d'aquells inicis de Dagoll Dagom. Només sap que el va atrapar aquella capacitat de l'escriptor de construir contes fantàstics a partir de fets ben quotidians i reals. Trobar l'escletxa de la màgia en escenes reals. Fins al 15 d'abril la companyia Gataro, resident de l'Almeria Teatre, presenta aquesta nova dramatúrgia intuïtiva que cus un grapat de contes al voltant de Zero a Malthus.
Tot el que es diu és Pere Calders. Però no es diu en l'ordre lògic dels contes, sinó de l'escena. Gataro s'ha caracteritzat per unes posades en escena expressionistes, de dur a l'extrem els personatges fins a convertir-los en una mena d'autòmats. No és així, aquest cop, que recorren a un espai, una il·luminació i una interpretació més costumista. Perquè ja és la trama la que deforma la realitat. Un exemple? A Zero a Malthus, Calders imagina uns societat benestant que ha acordat la mort de tots els ciutadans als 75 anys d'edat. Per mantenir l'equilibri entre el que pot produir la Terra i la quantitat d'aliment necessària per garantir la subsistència de tots els humans. Álvaro manté la localització de Calders: Parla del Papiol, Terrassa o Girona. Això fa que aquests personatges esdevinguin, efectivament, veïns de les escales. Ell s'hauria inspirat en els passavolants del barri. Gataro ha optat per aquesta peça de Calders tot i tenir previst una peça de Sanchis Sinisterra. No hi ha una raó de pes; només el privilegi de poder canviar la cartellera d'un teatre que es dirigeix.
Font: J.B. (www.elpuntavui.cat)


TEXT: ROBERT WILSON, TOM WAITS i WILLIAM S. BURROUGHS
TRADUCCIÓ: LLUÍS-ANTON BAULENAS
DIRECCIÓ: VÍCTOR ALVARO
INTÈRPRETS: FERRAN FRAUCA, JORDI VIDAL, MUNTSA RIUS/ARIADNA SUÑÉ, ÓSCAR MARTÍNEZ GIL, BEALIA GUERRA, FRANK CAPDET, XAVIER RIBERA-VALL i HAVARD ENSTAND
PRODUCCIÓ: GATARO
ALMERIA TEATRE


The Black Rider és una òpera no lírica que tracta sobre el clàssic tema de vendre l'ànima al diable per aconseguir allò que tant desitgem. El protagonista, temptat per aconseguir el seu objectiu amb facilitat i rapidesa, es veu empès a fer un pacte amb el diable i per això ha de pagar un preu.

Wilhelm, el protagonista, un innocent aspirant a oficinista, s'enamora de Kätchen, la filla del guardaboscos Bertram. Però Kätchen també té un altre pretendent, el caçador Robert. Per solucionar aquesta rivalitat, el Duke recorda que per seguir la tradició el pretendent haurà de superar una prova de punteria. Però Wilhelm no es capaç d'encertar en el concurs quan de sobte s'apareix la seva salvació anomenada Pegleg, una personificació del diable. Pegleg accedeix a donar a Wilhelm algunes "bales màgiques" que tenen la propietat d'encertar sempre. Wilhelm acaba víctima d'una de les bromes que el diable reserva als crèduls i als avars.

Jordi Vidal, Plegleg, és sense dubte el més sòlid damunt de l'escenari. li acompanyen, una convincent Bealia Guerra com Kätchen; una prometedora Ariadna Suñé, Anne, que ens deixa bocabadats amb la potència de la seva veu i un terrorífic Frank Capdet com Bertram.

Amb un repartiment de grans coneguts dintre del gènere musical, aquesta comèdia ha estat un dels encerts del nou Almería Teatre, que obre així la porta a acollir petits grans musicals a part de teatre de text.

L'escenografia cuidada, considerant on ens trobem i la música en directe de Pau Baiges, Adrià Baiges i Harvard Enstand completen una vetllada que ha acabat sent tota una sorpresa.

THE BLACK RIDER

by on 21:04
TEXT: ROBERT WILSON, TOM WAITS i WILLIAM S. BURROUGHS TRADUCCIÓ: LLUÍS-ANTON BAULENAS DIRECCIÓ: VÍCTOR ALVARO INTÈRPRETS: FERRAN F...


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: ALLAN BALL
ADAPTACIÓ: GUIDA UYÀ
DIRECCIÓ: VÍCTOR ALVARO
INTÈRPRETS: GEORGINA LATRE, ANNA CASAS, SAVINA FIGUERAS, ARIADNA SUÑÉ, GUIDA UYÀ, VÍCTOR ALVARO
PRODUCCIÓ: GATARO
ALMERIA TEATRE


5 noies i un vestit ha tingut l'honor d'estrenar el nou Almería Teatre. Amb uns quants mesos de retard per fi ha obert les seves portes aquest nou espai escènic al barri de Gràcia. La companyia Gataro ha vist així fet realitat un dels seus somnis, tenir un teatre on poder mostrar les seves creacions.

Aquesta obra de l'autor de la meravellosa sèrie A dos metros bajo tierra i de la controvertida pel·lícula American Beauty, Allan Ball utilitza un casament per amagar els desitjos i aspiracions de les cinc dames d'honor. Cadascuna d'elles anirà desvetllant la seva pròpia personalitat.

Francès, una brillant Guida Uyà, la cosina dolça i insegura de la núvia que s'amaga sota una carcassa del catolicisme més fonamentalista; Mindy, una notable Anna Casas, la germana lesbiana del nuvi; Georgeanne, una meravellosa Savina Figueras qui després del seu matrimoni fracassat es comporta de manera escandalosa; Meredith, una consolidada Georgina Latre, la germana rebel de la núvia i Trisha, una magnífica Ariadna Suñé, qui malgrat que es protegeix darrera d'una màscara de cinisme, de poc la servirà quan conegui a Tripp, Víctor Alvaro.

Amb un repartiment plagat de joves promeses, tot i això algunes ja prou adobades en les taules, se'ns presenta aquesta àcida comèdia, que és una de les sorpreses de la temporada en una cartellera barcelonina a la que desitgem per al 2010 una mica més d'atreviment.

5 NOIES I UN VESTIT

by on 18:37
FITXA ARTÍSTICA TEXT: ALLAN BALL ADAPTACIÓ: GUIDA UYÀ DIRECCIÓ: VÍCTOR ALVARO INTÈRPRETS: GEORGINA LATRE, ANNA CASAS, SAVINA FI...