Mostrando entradas con la etiqueta Beth Rodergas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Beth Rodergas. Mostrar todas las entradas



VERSIÓN DEL ESPECTÁCULO MUSICAL PRODUCIDO POR DAGOLL DAGOM EN 1992
TEXTO: MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN (a partir de una idea de Dagoll Dagom)
LETRAS ADICIONALES: JOAN LLUÍS BOZZO
MÚSICA: ALBERT GUINOVART
DIRECCIÓN ESCÉNICA: VÍCTOR ALVARO
DIRECCIÓN MUSICAL: XAVIER TORRAS
COREOGRAFÍAS: BEALIA GUERRA
INTÉRPRETES: BETH RODERGAS, LLUÍS CANET, JORGE VELASCO, BEALIA GUERRA, FRANK CAPDET, GRACIA FERNÁNDEZ, JOAN VÁZQUEZ, XAVI TORRAS (piano), VICTOR MIRALLAS (saxo), LAURA MARÍN (violín)
DURACIÓN: 2h 30min (entreacto incluido)
PRODUCCIÓN: GATARO
ALMERIA TEATRO

Me he sumado a los musical lovers hace relativamente poco tiempo. Antes asistía a uno o dos, como mucho, por temporada, ahora, aunque sigo prefiriendo el texto, voy con más asiduidad. A pesar de esto, quizás no encuentres una crítica lo suficientemente precisa como si de un experto en musicales la escribiera, pero con Flor de Nit disfruté y mucho.

Recordé que hace un par de años, la revista digital Teatralnet había montado el espectáculo en versión concierto en el Condal al poco que iba reconociendo las letras y la música. Como si fuera magia nos trasladamos al Paral·lel antes de la Guerra Civil, al cabaret Flor de Nit donde las historias traspasan a las canciones. 

El poder de todo musical reside en la música y en hacer de las canciones reconocibles y pegadizas, no hay duda que a la salida, continuas cantando muchas de ellas. No es para menos cuando detrás de ellas se encuentra el maestro Albert Guinovart. La magnífica dirección musical de Xavi Torras y una muestra representativa de los mejores intérpretes actuales de musical hacen el resto. 

Sucumbimos delante de Gracia Fernández que una vez más nos cautiva a golpe de batuta de sonrisas, la más salada. A su lado, entre la sonrisa y la tristeza del Paquitu, Joan Vázquez, nos gana poco a poco, con una voz tímida, al final aparta la timidez y saca un vozarrón. Aunque parezca nueva, no es nueva, y ya se le van notando las tablas a la Beth Rodergas, que deslumbra con voz y porte escaleras arriba, escaleras abajo, ensimismados quedamos ante una interpretación más que notable. Aunque el mago de la noche será Frank Capdet, que de principio a fin nos hechiza y nos dejamos llevar por todo lo que nos dicte.

No hace falta grandes escenarios para que los musicales brillen. Cada vez más los pequeños teatros saben aprovechar todo su potencial para poner en pie espectáculos que pueden mirar con la cabeza bien alta a otros de más presupuesto. Los sentimientos no se compran con dinero, y a veces el esfuerzo por cuidar el conjunto de la producción hace más que mil fuegos artificiales. Estos, sin duda, estallan en la platea del Almería Teatre, cuando cada espectador ríe, disfruta y sale por la puerta gritando, BRAVO! 

FLOR DE NIT

by on 16:33
VERSIÓN DEL ESPECTÁCULO MUSICAL PRODUCIDO POR DAGOLL DAGOM EN 1992 TEXTO: MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN (a partir de una idea de Dagoll D...

TEXT: MARC ROSICH
MÚSICA: GUILLE MILKYWAY
INTÈRPRETS: BETH RODERGAS, MARC PUJOL, MÍRIAM PUNTÍ, JORDI ANDÚJAR i GRETEL STUYCK
DURADA: 1h 25 min
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA i LA TROCA
SALA GRAN (TNC)

Valga dir d'entrada que no sóc una experta en teatre familiar. Vaig poc i sempre seguint alguna recomanació com podria ser el cas, però no, aquí la combinació Marc Rosich - Guille Milkyway feia augurar un gran èxit que segur que el tindran, encara que a una servidora no l'hagi acabat de convèncer.

La dona vinguda del futur combina una història simple de la visita d'un ser del futur a una família tradicional- força remarcat i repetitiu fins no poder dir més- per ajudar-los a resoldre el gran drama, com eliminar les taques de la seva roba amb la música pop i les cançons amb l'estil de La Casa Azul de Guille Milkyway.

El text però es perd i per mi la durada és excesiva per tan poques cançons que componen el musical. Massa text, masses anades i tornades, massa desgavell per acabar en un no res inexplicable. Una de les notes positives és l'humor de tot el muntatge, augmentat pel personatge de la senyoreta Alright, una interpretació molt sàvia del Jordi Andújar. 

L'aparició del personatge de la dona vinguda del futur es fa esperar, després d'haver-nos fet entendre per activa i per passiva que són una família tradicional, apareix i la interpretació de la Beth Rodergas és una de les millors estones del muntatge. La resta del repartiment fa un repertori de sobreactuacions immillorable, però pesat i avorrit.

Música pop, desplegament de coloraina, una història massa allargada, interpretacions clarament millorables. La sala plena, els nens reien i s'ho van passar bé, alguns pares també. Jo he tingut tardes millors, em vaig avorrir alguns moments mentres pensava si un muntatge així hauria d'estar en un teatre públic i no en un de privat. I encara ho segueixo pensant.
Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
La dona vinguda del futur tota l'estètica està sobreexposada. És una comèdia de traç volgudament gruixut. La llum esquitxa de colors tant els vestuaris com les pantalles i, sobretot, les interpretacions. És una comèdia amb molt regust d'Almodóvar, del vestuari cridaner i la trama desbarrada. L'autor, Marc Rosich, (que fins ara havia fet tres adaptacions literàries com són Mort de damaPedra de tartera i Mequinensa) admet que l'obra arrenca de les converses de furgoneta, anant d'una funció a l'altra, amb la companyia Teatre Obligatori per a públic familiar: “És una fantàstica saturació d'idees.” Avui s'estrena a la Sala Gran i es podrà veure els caps de setmana, només fins al 7 d'abril.
En el repartiment, una cantant mediàtica, Beth Rodergas, interpreta una superheroïna de la neteja fluorescent que, per error, queda empresonada en la casa d'una família tradicional per haver allargat la conversa més dels vint segons de l'anunci. La cantant, que tenia pendent fer algun projecte amb Rosich des que es van conèixer al Tirant lo blanc dirigit per Calixto Bieito, està encantada: “És el musical que esperava quan em preguntaven a les entrevistes.” Com tornar al futur d'on prové (per això pot recomanar el millor dels detergents!)? Cal un Einstein o el científic boig de Retorn al futur. La sort és que el nen és un entusiasta de la teoria de la relativitat i expert de Quimicefa. Podrà la venedora de sabó de roba tornar a casa seva? Li sabotejarà els plans la professora Allright? Caldrà veure-ho al TNC. La productora La Troca ja busca també escenaris on vulguin experimentar aquest espectacle. No és ben bé un musical, tot i que hi tenen molt pes les cançons que, com els bonsjingles publicitaris, saben arrelar fort al cervell on repiquen com un martell. Guille Milikyway (ànima de La Casa Azul) és l'autor d'aquest repertori pop electrònic.
A quin públic va dirigit? Rosich està convençut que la història atrapa des de 6 fins a 99 anys. Hi ha qui riu uns gags, i hi ha qui entén els altres. Milkyway celebra, de les funcions prèvies amb escoles, que se sent perfectament on estan asseguts els espectadors per grups d'edats, segons si es fa una ganyota o un acudit generacional.
La família tradicional de l'escena té vint teles (una al lavabo) que es connecten automàticament a les vuit del matí. Són balladors fervents dels anuncis i compren tot el que va bé per a la salut (encara que no ho facin servir). La mare admet que potser caldria diversificar una mica i creure també en les recomanacions d'altres mitjans! Ah, i la família fa servir un sabó en pols per a la roba; no el canviaran encara que la de l'anunci se'ls allotgi a casa ni que les dues marques les fabriqui la mateixa empresa Power!

Una comèdia exuberant

by on 14:44
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.cat ) A  La dona vinguda del futur  tota l'estètica està sobreexposada. És una comèdia de traç volgu...


Font: Belén Guinart (ara.cat)
Segur que el recordeu. Un anunci de detergents amb vocació trencadora però deutor, al cap i a la fi, de la feixuga tradició dels clàssics del gènere. Una taca impossible de treure. I una dona vinguda del futur per posar-hi remei amb l'excel·lència dels sabons. Aquesta imatge tan kitsch ha servit per posar en marxa un musical familiar titulat La dona vinguda del futur, un espectacle estripat però que cal prendre's seriosament: és fruit d'un poti-poti de talents que, d'entrada, ningú imaginaria junts.
EL DRAMATURG
Marc Rosich és el primer impulsor de la idea. O un dels primers. Ja fa anys, amb la seva companyia d'espectacles familiars Teatre Obligatori, alleugerien els viatges per carretera entre bolo i bolo fabulant projectes com el de convertir en musical aquell anunci que, pres seriosament, pot provar un atac de nervis en els esperits més sensibles. Finalment ha resultat que el que semblava impossible s'ha acabat materialitzant. Rosich, que a més d'autor és director de l'obra, ha estat l'aglutinador de tots els professionals implicats. "Ha sortit una obra molt pop, que és com m'agraden. Un espectacle d'irònic traç gruixut, molt vitalista però també amb alguna pinzellada més fosca i de reflexió sobre el consumisme en què vivim immersos. I amb diferents nivells de lectura, perquè en gaudeixi tota la família", descriu.
EL COMPOSITOR
Guille Milkyway, músic i productor, és el nom de guerra de Guillem Vilella, tot i que per a molts la seva veritable cara pública és la de líder del grup La Casa Azul. Guanyador d'un Goya a la millor cançó original pel tema central de la pel·lícula Jo, també , Milkyway ha compost una música lluminosa, vitalista i alegre que s'enganxa amb facilitat. És també coautor (juntament amb Rosich) de les lletres de les cançons, amb una barreja d'ingredients èpics, irònics, alegres, pessimistes, futuristes,vintage …
LA PROTAGONISTA
Beth Rodergas ha pujat al carro d'aquest muntatge sense pensar-s'ho dues vegades perquè tenia moltes ganes de tornar a treballar amb Rosich, amb qui va coincidir al Tirant lo blanc dirigit per Calixto Bieito. Però la cantant i actriu, que es va fer famosa arran d' Operación Triunfo, reconeix també que es va quedar amb la boca oberta quan va saber els detalls de l'espectacle. Ara n'està fascinada. Del resultat i de la passió i entrega de tot l'equip, que ha treballat "amb el màxim rigor", sense abaixar la guàrdia i la pressió pel fet de tractar-se d'un espectacle apte per a nens a partir de sis anys. "En realitat, són molt exigents i molt sincers amb el que els agrada i el que no", recorda.
Ella és al capdavant d'un repartiment en què també hi ha Marc Pujol, Míriam Puntí, Gretel Stuyck, Jordi Brunet i Jordi Andújar.
ANIMACIONS I VIDEOART
Un altre nom propi al darrere d'aquest espectacle és el de Marta Puig (Lyona). Realitzadora de videoclips de grups com Love of Lesbian, Amaral i The New Raemon, signa les projeccions i les imatges de l'obra, com els diversos anuncis publicitaris que mira la família protagonista. Una petita joia que, per anar fent boca, podeu començar a veure a la pàgina web del TNC (www.tnc.cat). Sebastià Brosa, responsable de l'escenografia, ha rematat l'ambientació estètica del muntatge, que transcorre a la sala d'estar d'aquesta família passada de voltes.
Al capdavant del vestuari de l'espectacle hi ha Mercè Paloma, una institució en l'ofici, que s'ha encarregat d'imaginar la indumentària impossible que llueix la protagonista i la resta de la família. Per a les coreografies, finalment, s'ha acudit a Josep Maria Segura, d'Egos Teatre, que ha posat tothom a ballar i espera que també el públic en tingui ganes quan vegi el ritme de La dona vinguda del futur .

Poti-poti de talents

by on 14:04
Font: Belén Guinart ( ara.cat ) Segur que el recordeu. Un anunci de detergents amb vocació trencadora però deutor, al cap i a la fi, ...