Butaques i somnis: Jordi Andújar

Mostrando entradas con la etiqueta Jordi Andújar. Mostrar todas las entradas

TEXT: MARC ROSICH

MÚSICA: GUILLE MILKYWAY

INTÈRPRETS: BETH RODERGAS, MARC PUJOL, MÍRIAM PUNTÍ, JORDI ANDÚJAR i GRETEL STUYCK

DURADA: 1h 25 min

PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA i LA TROCA

SALA GRAN (TNC)

Valga dir d'entrada que no sóc una experta en teatre familiar. Vaig poc i sempre seguint alguna recomanació com podria ser el cas, però no, aquí la combinació Marc Rosich - Guille Milkyway feia augurar un gran èxit que segur que el tindran, encara que a una servidora no l'hagi acabat de convèncer.

La dona vinguda del futur combina una història simple de la visita d'un ser del futur a una família tradicional- força remarcat i repetitiu fins no poder dir més- per ajudar-los a resoldre el gran drama, com eliminar les taques de la seva roba amb la música pop i les cançons amb l'estil de La Casa Azul de Guille Milkyway.

El text però es perd i per mi la durada és excesiva per tan poques cançons que componen el musical. Massa text, masses anades i tornades, massa desgavell per acabar en un no res inexplicable. Una de les notes positives és l'humor de tot el muntatge, augmentat pel personatge de la senyoreta Alright, una interpretació molt sàvia del Jordi Andújar.

L'aparició del personatge de la dona vinguda del futur es fa esperar, després d'haver-nos fet entendre per activa i per passiva que són una família tradicional, apareix i la interpretació de la Beth Rodergas és una de les millors estones del muntatge. La resta del repartiment fa un repertori de sobreactuacions immillorable, però pesat i avorrit.

Música pop, desplegament de coloraina, una història massa allargada, interpretacions clarament millorables. La sala plena, els nens reien i s'ho van passar bé, alguns pares també. Jo he tingut tardes millors, em vaig avorrir alguns moments mentres pensava si un muntatge així hauria d'estar en un teatre públic i no en un de privat. I encara ho segueixo pensant.