Una comèdia exuberant

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)

A La dona vinguda del futur tota l'estètica està sobreexposada. És una comèdia de traç volgudament gruixut. La llum esquitxa de colors tant els vestuaris com les pantalles i, sobretot, les interpretacions. És una comèdia amb molt regust d'Almodóvar, del vestuari cridaner i la trama desbarrada. L'autor, Marc Rosich, (que fins ara havia fet tres adaptacions literàries com són Mort de dama, Pedra de tartera i Mequinensa) admet que l'obra arrenca de les converses de furgoneta, anant d'una funció a l'altra, amb la companyia Teatre Obligatori per a públic familiar: “És una fantàstica saturació d'idees.” Avui s'estrena a la Sala Gran i es podrà veure els caps de setmana, només fins al 7 d'abril.

En el repartiment, una cantant mediàtica, Beth Rodergas, interpreta una superheroïna de la neteja fluorescent que, per error, queda empresonada en la casa d'una família tradicional per haver allargat la conversa més dels vint segons de l'anunci. La cantant, que tenia pendent fer algun projecte amb Rosich des que es van conèixer al Tirant lo blanc dirigit per Calixto Bieito, està encantada: “És el musical que esperava quan em preguntaven a les entrevistes.” Com tornar al futur d'on prové (per això pot recomanar el millor dels detergents!)? Cal un Einstein o el científic boig de Retorn al futur. La sort és que el nen és un entusiasta de la teoria de la relativitat i expert de Quimicefa. Podrà la venedora de sabó de roba tornar a casa seva? Li sabotejarà els plans la professora Allright? Caldrà veure-ho al TNC. La productora La Troca ja busca també escenaris on vulguin experimentar aquest espectacle. No és ben bé un musical, tot i que hi tenen molt pes les cançons que, com els bonsjingles publicitaris, saben arrelar fort al cervell on repiquen com un martell. Guille Milikyway (ànima de La Casa Azul) és l'autor d'aquest repertori pop electrònic.

A quin públic va dirigit? Rosich està convençut que la història atrapa des de 6 fins a 99 anys. Hi ha qui riu uns gags, i hi ha qui entén els altres. Milkyway celebra, de les funcions prèvies amb escoles, que se sent perfectament on estan asseguts els espectadors per grups d'edats, segons si es fa una ganyota o un acudit generacional.

La família tradicional de l'escena té vint teles (una al lavabo) que es connecten automàticament a les vuit del matí. Són balladors fervents dels anuncis i compren tot el que va bé per a la salut (encara que no ho facin servir). La mare admet que potser caldria diversificar una mica i creure també en les recomanacions d'altres mitjans! Ah, i la família fa servir un sabó en pols per a la roba; no el canviaran encara que la de l'anunci se'ls allotgi a casa ni que les dues marques les fabriqui la mateixa empresa Power!