“Gaudí serà al MNAC”



Font: Joan Ventura/Jaume Vidal (elpuntavui.cat)
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, afronta aquest mandat amb un bon piló de propostes i projectes iniciats durant el govern anterior i que ara espera poder culminar.
La línia vermella la marca la situació econòmica: sense diners es poden continuar fent propostes i projectes de futur?
Les polítiques culturals tenen molt a veure amb el diner públic que es posa a disposició de la realitat cultural, però no només això. També tenen a veure amb la selecció de prioritats. Defensem sis prioritats: primer, mantenir viva la creativitat; segon, el fenomen de les empreses culturals (unes 12.850 a tot Cataluny, que generen uns 18.000 milions d'euros l'any); tercer, el sistema cultural públic i les altres institucions; quart, l'associacionisme; cinquè, la llengua, i sisè, el patrimoni.
Actuem sobre cadascuna d'aquests aspectes posant-hi recursos, però també és política cultural racionalitzar les estructures. I és la feina que fem. Hem retallat despesa de les estructures públiques. És veritat, en termes generals, que l'aportació pública està en el límit, per sota. Algunes institucions estan afeblides. Tot té un mateix origen. Catalunya no disposa de la capacitat financera necessària per fer bones polítiques culturals. L'Estat espanyol ens condiciona.
Estem davant uns pressupostos prorrogats i Madrid exigeix més retallades.
Només tenim una solució, i és que la situació financera de la Generalitat millori. És un tema estrictament financer i polític. No rebem prou diners, no tenim prou sobirania política. Catalunya no pot demanar crèdit i l'Estat ens envia amb comptagotes els diners. L'Estat hauria d'ajudar sense entrebancs la cultura catalana: és també una de les principals fonts de riquesa. A Cultura devem entre 30 i 40 milions, que és molt per a la cultura catalana, però no és res comparant-ho amb els 15.000 milions anuals de dèficit fiscal amb l'Estat espanyol.
Com es resolen els deutes?
Els deutes que tenim són del 2012. Només es pot arreglar a mesura que anem rebent diners i es vagi pagant.
D'on trauran més diners?
Quan tinguem el pressupost definitiu, sabrem si estem igual o quedem per sota de l'any passat. Hi ha coses a fer per poder generar nous ingressos, buscarem diners sota de les pedres. Una cosa és el que dóna el govern; una altra és, per exemple, crear la Fundació Catalunya Cultura. Es poden generar recursos des del món empresarial cap al mon cultural. Generar ingressos propis és una opció que no hem tingut gaire en compte. A l'Ajuntament ho vam fer molts anys, per exemple, amb el Museu Picasso.
De conservar el patrimoni a socialitzar-lo. L'Agència Catalana de Patrimoni, creada a partir de la llei òmnibus, en quina fase es troba? Tot sembla mig aturat.
L'agència està fent el seu curs administratiu. No està aturada. El que passa és que el tràmit és més llarg del compte. La funció és millorar la relació entre patrimoni i ciutadania. Hem d'aconseguir que el patrimoni sigui més vist, reconegut i visitat, i això ens ha de permetre tenir més recursos. La política de patrimoni no és només mantenir els edificis, és posar-los en ús, que la gent se'ls faci seus, que els visiti, que els identifiqui. Això crea cohesió social.
El pla estratègic: d'estudis i plans se n'han fet molts. N'hi havia d'elaborats i vostès n'han fet més. Però, de cara a fora, això no ha acabat de transcendir.
El pla estratègic l'havíem de presentar entre el gener i el febrer d'aquest any, si no hi haguessin hagut pel mig les eleccions. El pla i tot el que hi ha al darrere ho presentarem després de l'estiu, perquè ho lliguem amb l'acord nacional per la cultura, un pacte parlamentari amb tots els partits polítics, que ja té escrita una primera proposta. Suposo que l'acord nacional es pot aprovar a l'entorn del juny o el juliol, i el pla, immediatament després.
I el paper del Conca com encaixa en l'actual govern.
El Conca està fent bé la seva feina, està preparant les auditories culturals, l'informe anual –molt ben fet–, i està participant en tots els processos... Hi ha un equip potent i cohesionat. Estan fent les funcions pròpies del consell de les arts, no d'un consell executiu. L'altre Conca era un híbrid que no acabava de ser el que calia i ens estàvem perdent en la indefinició, i vam decidir posar-hi ordre.
Hi ha una sèrie de projectes i propostes dels quals s'ha anat parlant, però que no transcendeix com estan.
El pla de llibreria activa: Tot s'està fent. Es va posar en funcionament l'any passat i els llibreters estan satisfets i volen que continuï, i en tot allò que podem, els ajudarem. Les llibreries son equipaments culturals de primera necessitat.
L'observatori global de consums: És una idea. Hem d'aconseguir que totes les administracions treballem amb els mateixos paràmetres i indicadors, i amb les mateixes voluntats de crear un sistema que analitzi el consum cultural al nostre país. Ens hem preocupat molt de la producció cultural, i ens hem preocupat del públic, però no ens hem preocupat gens del “no-públic”. Hi ha sectors en què repeteixen sempre els mateixos espectadors. Per què no ens preocupem dels que no hi van? Hi ha molta gent que no participa en activitats culturals.
Pla nacional de lectura.L'arquitectura del pla esta construïda. Calia esperar el canvi de persones que hem fet al departament perquè s'activés, i ara es començarà a treballar a partir d'un equip de cinc persones qualificades del departament.
Pla de circ i de dansa. Són dos plans que s'estan fent. Ens veiem sovint, i jo presideixo les reunions. A través del concepte de pla integral, anem veient què serveix, amb què avancem i amb què retrocedim. Són dos plans permanentment activats i es va verificant si el que anem acordant es va fent.
Hi ha manera de saltar-se l'IVA en l'àmbit oficial?
Extraoficialment hi ha hagut dues iniciatives que han tingut molt d'èxit: Bescanó, amb les pastanagues, i la Sala Beckett, en sortir de la qual fas una donació. Són formules imaginatives que estan bé, però no puc fer una ordre dient: això s'ha de fer. Ha de ser el sector qui ho ha de desplegar. S'està mirant de convèncer el govern de l'Estat perquè canviï la norma. Jo els faig costat i he fet arribar les meves queixes als ministres que toquen. Tothom està a l'expectativa.
S'ha fet una reestructuració molt profunda a l'equip.
Hi ha hagut un modificació conceptual. Aquest departament històricament ha estat una mica Frankenstein. Al llarg d'aquests anys s'havien anat fent bolets i nosaltres hem mirat que res estigui repetit, i amb aquesta racionalització hem estalviat molts diners (l'estructura del Conca, el que hem estalviat d'algunes institucions, etc.) Són dos o tres milions d'euros que van directament a l'activitat cultural. Caldria rematar-ho, i això vol dir configurar un departament que sigui comprensible amb bona dinàmica interna.
Com s'estructuren?
El món de la creativitat i el de l'empresa cultural són dos realitats diferents, que no poden estar d'esquena l'una de l'altra, i, si ningú es preocupa del públic, pel consum, encara pitjor. Per tant, tot el que és cultura en viu penja de la mateixa direcció general. S'ha unificat en una direcció general: creativitat, empresa cultural, institucions culturals i consum. En patrimoni, igual. Hem posat tots els elements en la mateixa direcció. El tercer paquet, amb la cultura popular, hi hem posat el món associatiu, tant ric. Hem posat persones que coneguin bé el ram. L'equip és infinitament més femení que masculí, i bastant més jove que el que teníem.
I el cinema doblat al català? Semblava que tot havia d'anar bé, però, de moment, hi ha poques pel·lícules que s'hagin doblat.
Mirem-ho en el conjunt. Era un pla de dos anys i, en termes generals, ha funcionat molt bé, hem passat de 400.000 espectadors a més de 600.000. Es veritat que hem tingut alguna disfunció com a conseqüència que no hem pogut complir totes les nostres obligacions. Mirem-nos-ho en el context de dos anys. De públic per al cinema en català n'hi ha igual que per a tots els altres. No es pot qüestionar aquesta dada.
La quota de mercat havia d'arribar a un 11%. On estem ara?
Ara devem estar entre el 8% i el 9%, amb les pel·lícules americanes i europees, més la suma del cinema català. Això ens ha de portar fins a aquest 11%, en el camí cap a la situació que s'està produint en altres àmbits.
Responsables de museus han mostrat el seu malestar per la instal·lació d'una delegació de l'Ermitage a Barcelona. Pensen que els farà mal?
Per què ha de fer mal? Una ciutat com Barcelona, capital de Catalunya, té unes dinàmiques pròpies i unes altres de les persones que la visiten. La dinàmica de la ciutat, i també la de Catalunya, és que hi ha un museu que el visiten infinitament menys catalans del que ho haurien de fer: el Museu Nacional d'Art de Catalunya. I és estrany que no hi vagin. Tots els ciutadans de Catalunya haurien de passar -hi sistemàticament perquè el museu els hauria d'explicar el concepte de la cultura nacional. Però no hi van, i aquest és el problema, no el fet que s'instal·li l'Ermitage. Tenim un públic de set milions de persones, però els catalans no se'l fan seu, com altres museus i espais patrimonials del país. Quants catalans hi ha que els deu últims anys no han anat al MNAC, ni tampoc a Santes Creus, Sant Pere de Rodes o Empúries. A França, això no succeïx; un nombre significatiu de ciutadans francesos tenen clar que al menys un cop a la vida han de passar pel punt de referència de la seva memòria històrica. Aquí tenim molt de treball a fer.
Quin és el problema del MNAC?
Crec que el MNAC no ven prou bé el que té. El director i l'equip actual del museu tenen molt clar l'esquema del seu pla director. El que és vol fer és donar forma al contingut. El MNAC és el museu d'art medieval del sud d'Europa, de Catalunya; és el lloc del modernisme i ha de ser també el lloc de la contemporaneïtat del segle XX. I la gent d'arreu ha de saber que aquí hi ha les millors col·leccions d'art romànic i modernisme del món, i que hi trobarà la història condensada de l'art català del segle XX, des del noucentisme fins a final de segle, amb la postmodernitat.
En aquesta línia, ara que celebrem el centenari d'Antoni Clavé, perquè el MNAC no farà res?
Clavé serà a la presentació de la nova col·lecció permanent del MNAC.
I Gaudí, actualment tan fragmentat, no hauria de tenir el seu espai principal al museu?
Gaudí també serà al MNAC, en aquest àmbit que dedicarem al modernisme.
Però de quina manera?
S'hi està treballant... encara s'hi està treballant.
En aquest tres eixos hi tindrà cabuda la col·lecció de la baronessa Thyssen?
Sí, a més de fotografia i altres coses.
Quines?
Aviat tindrem bones notícies. Fan referència a dins i l'entorn del MNAC. A Montjuïc hi haurà un nou gran projecte. El MNAC serà l'eix de tot un espai cultural que abastarà tot un àmbit en què també trobem equipaments com ara el Caixafòrum, la Fundació Miró i la Fundació Mies van der Rohe. Això ho anunciarà molt aviat Pepe Serra.

No hay comentarios:

Publicar un comentario