L'amistat, aquest tresor impagable



Font: Belen Ginart (ara.cat)
No us deixeu enganyar pel títol. Ni tampoc pel resum argumental. La nova obra del Teatre Goya Codorníu es diu Bona gent, un text del dramaturg i guionista nord-americà David Lindsay-Abaire. Hi transiten un grup de persones disposades a ajudar-se les unes a les altres i a posar a prova el veritable sentit de l'amistat i de la solidaritat individual.
Però no hi ha risc de sobredosi de bonrotllisme. Perquè en aquesta història també hi ha mesquinesa, mala llet, cobdícia, manca d'escrúpols i altres passions ben humanes que conjuren un possible excés de sucre. Això sí, sense renunciar mai a la tendresa, una emoció que embolcalla les sis escenes d'aquesta obra estrenada a Broadway l'any 2011 amb Frances McDormand al paper principal.
També hi trobareu, però, molts elements que us semblaran extrets del diari d'avui, de la conversa amb la veïna, de la manifestació del carrer. Com si l'autor l'hagués escrit pensant en aquesta crisi que ens llepa els peus i no en els habitants d'un barri pobre de Boston, el lloc on va néixer i on vivia abans que l'escriptura, amb premi Pulitzer inclòs, l'encastés en una altra classe social. El tema de com l'origen social condiciona la vida de les persones és un altre element molt present en aquest espectacle, en el qual ressonen elements de la banda sonora dels nostres dies, com les amenaces de desnonament, la desesperança i la pobresa voraç.
DIRECTOR CONEIX ACTORS
L'argentí Daniel Veronese és el director d'aquest espectacle, el segon encàrrec que rep de la productora Focus després d'haver-hi treballat al capdavant de ¿Quién teme a Virginia Woolf? Els encàrrecs són una feina paral·lela a la seva dimensió més creativa, la qual porta a terme amb la seva pròpia companyia. "Són dues facetes que es complementen molt bé", assegura. La decisió de convertir en protagonista del muntatge Mercè Arànega no és seva. Ni la tria de la resta dels intèrprets: Àngela Jové, Àlex Casanovas, Ruben Ametllé, Nies Jaume i Carol Muakuku. "No havia treballat amb cap d'ells, però n'estic encantat, són magnífics", declara.
En aquesta història, Arànega és una mare soltera a càrrec d'una filla discapacitada amb qui s'ha acarnissat el drama. "Pateix una situació social força desesperada. Però no vol almoines, vol feina, perquè això és el que humanitza les persones. Podria fer qualsevol cosa per aconseguir-la, fins i tot acceptaria feines indignes", explica Veronese. L'obra, diu, és una mostra de la capacitat del teatre de plasmar la realitat. "Això és el que el fa fort".
La peça no dóna solucions "perquè és una feina dels governants", però sí que radiografia amb força "fins on estem disposats a arribar en situacions límit". Com diu el director, "no tot és moralment acceptable, però no pots demanar ètica a algú que no té res per menjar". També planteja "què és el que realment ens cal per ser feliços" i ho fa sense renunciar a l'humor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario