Un Pere Calders intuïtiu a escena


El director Víctor Álvaro va començar a llegir el recull Invasió subtil i altres contes l'octubre de 1985. No coneixia res de Pere Calders però va quedar prou fascinat per guardar-se el llibre en una lleixa a l'espera de fer-ne una adaptació teatral. No ha vist la carismàtica Antaviana d'aquells inicis de Dagoll Dagom. Només sap que el va atrapar aquella capacitat de l'escriptor de construir contes fantàstics a partir de fets ben quotidians i reals. Trobar l'escletxa de la màgia en escenes reals. Fins al 15 d'abril la companyia Gataro, resident de l'Almeria Teatre, presenta aquesta nova dramatúrgia intuïtiva que cus un grapat de contes al voltant de Zero a Malthus.
Tot el que es diu és Pere Calders. Però no es diu en l'ordre lògic dels contes, sinó de l'escena. Gataro s'ha caracteritzat per unes posades en escena expressionistes, de dur a l'extrem els personatges fins a convertir-los en una mena d'autòmats. No és així, aquest cop, que recorren a un espai, una il·luminació i una interpretació més costumista. Perquè ja és la trama la que deforma la realitat. Un exemple? A Zero a Malthus, Calders imagina uns societat benestant que ha acordat la mort de tots els ciutadans als 75 anys d'edat. Per mantenir l'equilibri entre el que pot produir la Terra i la quantitat d'aliment necessària per garantir la subsistència de tots els humans. Álvaro manté la localització de Calders: Parla del Papiol, Terrassa o Girona. Això fa que aquests personatges esdevinguin, efectivament, veïns de les escales. Ell s'hauria inspirat en els passavolants del barri. Gataro ha optat per aquesta peça de Calders tot i tenir previst una peça de Sanchis Sinisterra. No hi ha una raó de pes; només el privilegi de poder canviar la cartellera d'un teatre que es dirigeix.
Font: J.B. (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario