Antiflegma britànica

La correcció política i flegma britànica Steven Berkoff l'ataca amb la mala bava més roent. Per això és temut pels gurus de Shakespeare, per la crítica (el dissortat del Daily Telegraph s'endú la palma) i pels mateixos col·legues d'escenari, molt creguts de la jerarquia i l'estatus en els repartiments. Els dolents (Shakesperare's Villains) és una producció de la Sala Muntaner que fa temporada des d'avui i fins al 8 d'abril. Ja té garantida una àmplia gira per Catalunya i l'Estat espanyol. La peça, estrenada al Temporada Alta, s'ha retocat fins a deixar una comèdia de 100 minuts.

Manuel Barceló adopta la inqüestionable correcció d'un actor britànic per executar aquesta mena de conferència interpretativa que va idear i interpretar durant molts anys el mateix Berkoff. El director Ramon Simó compta amb uns 80 personatges, els que apareixen en aquest monòleg, tots sota la mateixa pell d'en Barceló. Simó ha tornat a confiar en Màrius Serra (també havia signat la traducció d'Arcadia de Stoppard) per fer la traducció d'un text que alterna la mirada, gens generosa i prou punyent, de Berkoff amb els versos originals de Shakespeare. L'autor, tot i ser implacable amb Shakespeare, en realitat li fa un tribut, alhora que converteix la peça en un homenatge a la interpretació i al pes de la paraula en escena. Hi ha un corrent d'estudiosos de Shakespeare que sostenen que si encara és vigent és gràcies al retrat dels personatges més malvats, com poden ser Ricard III o lady Macbeth. També, per Berkoff, Hamlet és dolent perquè opta per la revenja, quan podria haver-la evitat: “En poc temps es converteix en un assassí en sèrie”, resa el text. Simó veu en les obres de Shakespeare la voluntat d'argumentar els odis i “això els humanitza”. En aquest sentit, no tots els dolents són adorables per als intèrprets. El mateix Barceló es penedeix d'alguns personatges de telesèrie, que ha hagut d'assumir, que superen i molt el grau de violència.

Aquest és el tercer monòleg per a adults (en el vessant familiar també ha ofert Els contes del sr. Nil, al Romea, el 2006) que presenta Barceló. “M'ha tocat per tercer cop la loteria”, diu satisfet, convençut que cada text, des del compromès de Dario Fo (La tigressa i altres històries) fins a Els dolents d'un incorregible i sarcàstic Berkoff, no es limiten a ser un exercici de virtuosisme interpretatiu. Entre les seves línies batega un motiu de denúncia, de rebel·lió. Simó confia que “conjurar la maldat en escena” ha de sevir per no veure s'hi temptat en la vida real. I és que, com comenta el director que també està ultimant el cartell del seu primer Grec, tothom té una certa propensió a la maldat: “el problema és que La vida dóna moltes oportunitats i molts cops un no s'està de ser dolent.” L'actor britànic que presenta l'espectacle (segons Màrius Serra, ell sol forma la companyia estable Manel Barceló) acaba generant una empatia amb els espectadors, tot i que, segons l'actor, Berkoff “és un Ricard III en potència”.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)