Mostrando entradas con la etiqueta Susanna Garachana. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Susanna Garachana. Mostrar todas las entradas

TEXT: RAY COONEY
TRADUCCIÓ: JORDI PRAT
DIRECCIÓ i DRAMATÚRGIA: ÀNGEL LLÀCER
INTÈRPRETS: JOAN NEGRIÉ, DAVID VERDAGUER, CRISTINA SOLÀ, MARIA RIBERA, SUSANNA GARACHANA, PAU FERRAN, ÒSCAR MUÑOZ i ENRIC BOIXADERA
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE CONDAL

Volia riure i he rigut. I molt amb una de les parelles còmiques més potents de la nova temporada teatral de Barcelona, Joan Negrié i David Verdaguer. Els bojos dels bisturí és una comèdia d'embolics, un vodevil, fet única i exclusivament perquè el públic gaudeix. Segons el seu director, l'Àngel Llàcer, a la vida ja tenim prous maldecaps com que a l'asseure'ns a una butaca ens facin veure més. De tant en tant està bé riure, encara que les situacions que se'ns presentin sigui del més absurd.

La història gira sobre la conferència que ha de pronunciar el doctor Guillem Salgado i que només en té una hora per acabar d'enllestir. Evidentment, un munt de personatges estranys se li creuran pel camí per evitar que ho faci posant-lo en les situacions més absurdes del món. Entre ells, el Robert Bonet (David Verdaguer) un altre metge de l'hospital i el millor amic del Guillem. La Joana Melón (Cristina Solà), una antiga infermera del centre, amb qui el doctor Salgado compartirà una de les escenes més còmiques de l'espectacle. L'Amanda (Maria Ribera), la dona del Salgado o la infermera -cap (Susanna Garachana), que pateix episodis de narcolèpsia en els moments més inoportuns.

Com defineix l'estil del vodevil, a Els Bojos del bisturí les portes s'obren i es tanquen a gran velocitat, els embolics per ocultar una infidelitat portaran a les situacions còmiques més absurdes, però algunes, fins i tot, molt forçades. Llàcer ha optat per adaptar l'obra i fer-la totalment catalana. El centre hospitalari és l'Hospital del Mar de la Barceloneta, el personal assaja una obra per Sant Jordi, amb senyera i drac, quan s'obren les persianes apareix l'skyline de Barcelona, fins i tot s'adaptat els acudits per fer-los aptes a casa nostra.

La comèdia funciona, el públic riu, s'oblida durant dues hores que portes fora no hi queden gaires coses de les que riure. L'objectiu que es proposava l'Àngel Llàcer s'ha complert. Venia a riure i he rigut, no es pot demanar més.

ELS BOJOS DEL BISTURÍ

by on 14:18
TEXT: RAY COONEY TRADUCCIÓ: JORDI PRAT DIRECCIÓ i DRAMATÚRGIA: ÀNGEL LLÀCER INTÈRPRETS: JOAN NEGRIÉ, DAVID VERDAGUER, CRISTINA SOL...


TEXT i DIRECCIÓ: MARTA BUCHACA
INTÉRPRETS: SARA ESPÍGUL, BORJA ESPINOSA i SUSANNA GARACHANA
PRODUCCIÓ: VERSUS TEATRE
VERSUS TEATRE


Marta Buchaca torna a la cartellera després del seu oblidable T6 amb una proposta que trenca la seva dramatúrgia tradicional. Una obra de poc més d'una hora concebuda com una sola peça, sense la fragmentació que ens té acostumades i que es força visible en altres obres seves com Plastilina o la més recent A mi no em diguis amor.

Si més no aquesta característica juga a favor durant tot el transcurs de la peça i fa que l'espectador es mantingui concentrat i no perdi el fil en cap moment. Màxima tensió de principi a fi amb una història que enganxa, un drama vestit de comèdia sobre la violència de gènere.

Res és el que sembla en un principi on tres personatges es troben en una sala d'espera a l'espera de notícies dels seus familiars després d'un accident de trànsit. Poc a poc tots els àngels acaben convertint-se en dimonis i el que semblava una bassa d'oli, deixarà de ser-ho.

Susanna Garachana es posa a la pel d'una mare que mai ha sabut comprendre a la seva filla però com totes les mares pateix pel que li passi a la seva filla. Sara Espígul representa una de les milers de filles separades que poblen el món i que no s'entén amb la seva mare, comparteix casa amb el seu pare, però res més. Enmig de les dues, un noi, Borja Espinosa, preocupat per l'estat de la seva núvia. Tres personatges misteriosos que lluiten por amagar allò que sempre s'acaba sabent i que a la llum del dia resulta monstruós.

Buchaca posa el dit sobre la nafra fins a fer-la sagnar. No és el que s'explica, sinó allò que roman ocult, el que converteix a aquesta obra en una història especial.