Mostrando entradas con la etiqueta Òscar Muñoz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Òscar Muñoz. Mostrar todas las entradas

texto JORDI CASANOVAS
dirección MARC ANGELET
intérpretes ANNA SAHUN, ERNEST VILLEGAS y ÒSCAR MUÑOZ
duración 85min
fotografías DAVID RUANO
producción VELVET EVENTS
SALA MUNTANER

Cita anual obligatoria con Jordi Casanovas en la Muntaner, si el turrón llega en diciembre, sus obras en abril en la sala teatral de Barcelona. No falla y lleno asegurado hasta la bandera, lo cual es de aplaudir en la temporada que llevamos. 

Mala Broma es una comedia negra, negrísima, estilo 100% Casanovas, un disfrute de principio a fin, pero de esas que te dejan a la salida media sonrisa y pensativa. En los tiempos que corren, hasta la pregunta ya puede ser considerada delito, ¿se puede hacer broma de todo? ¿se puede poner límites al humor? ¡Ni caído del cielo!



Un periodista insatisfecho con su trabajo, Òscar (Muñoz), queda para cenar con un viejo amigo y compañero de batallas que ha conseguido triunfar y llegar a lo más alto, Ernest (Villegas). La tercera en discordia, la mujer de Òscar, Anna (Sahun), médico. 

Las dramaturgias de Jordi Casanovas funcionan como los relojes suizos, milimétricas. Aquí como ya pasaba por ejemplo en L'home amb les ulleres de pasta lo que comienza como una simple broma al más bromista del grupo acaba por enredarse de tal manera que se puede llegar a pensar que a quien le toman el pelo es a los espectadores.



Sin desvelar nada de la trama, para eso mejor compra la entrada, se puede afirmar que la perversidad de la misma unida a una excelente dirección de Marc Angelet no dejan que el espectador parpadee esperando el siguiente giro. Una especie de "ansia viva" invade la platea a la espera de cómo se resolverán todos los frentes abiertos.

Además de cuestionar el humor, Mala Broma se atreve con una sonora crítica al discurso feminista, el monólogo que se marca el personaje femenino, Anna, es de quitarse el sombrero, no sólo a nivel interpretativo sino también de lenguaje y de tono. Sorprende que, en medio de las idas y venidas en tono cómico, la obra adquiera un cierto carácter crítico, pero la incorporación queda perfectamente situada y el público lo incorpora a la broma aunque no lo sea.



Interpretativamente, y aunque en un principio parezca un combate a dos y en masculino, el montaje le reserva el mejor papel para ella, una espléndida Anna Sahun. Aunque el típico combate de quién la tiene más grande persigue a los personajes masculinos, la sombra interpretativa de Anna Sahun es mucho más alargada y consigue que esperemos con mucha más ansia sus réplicas y movimientos que la de sus compañeros. 

Por supuesto, sin desmerecer, Òscar Muñoz está muy acertado en un papel de pobre desgraciado de la vida, quizás excesivamente tocado por el victimismo (pero la parte cómica que destila es insuperable) y Ernest Villegas es el perfecto amigo guaperas con un cierto toque de caradura.



La escenografía de Sergi Corbera funciona a la perfección. Una cocina americana / salón modernista de una piso de la burguesía catalana con detalles minimalistas y funcionales. No es necesario nada más para entrar en el juego.

Mala Broma ha nacido para triunfar. Una dosis, tan necesaria, de risas, un discurso crítico, un tirón de orejas, unas interpretaciones excelentes y una dirección y dramatúrgia que funcionan a la perfección. La factoría Jordi Casanovas está en plena forma.

MALA BROMA

by on 14:35
texto JORDI CASANOVAS dirección MARC ANGELET intérpretes ANNA SAHUN, ERNEST VILLEGAS y ÒSCAR MUÑOZ duración 85min fotografías DA...

DE WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCIÓN: SALVADOR OLIVA
DRAMATURGIA: MARC ARTIGAU y ÀNGEL LLÀCER
MÚSICA: COLE PORTER, IRVING BERLÍN y I. HERB BROWN
ADAPTACIÓN DE LAS CANCIONES: MARC ARTIGAU y MANU GUIX
DIRECCIÓN: ÀNGEL LLÀCER
DIRECCIÓN MUSICAL: MANU GUIX
INTÉRPRETES: JORDI COLL, ALBERT TRIOLA, MARC POCIELLO, DAVID VERDAGUER, VICTÒRIA PAGÈS, ORIOL BURÉS, ENRIC CAMBRAY, ÒSCAR MUÑOZ, AIDA OSET, BEA SEGURA, LLOL BELTRAN, CLARA ALTARRIBA, BERNAT COT, ALBERT MORA, ÀNGEL LLÀCER
DURACIÓN: 1h 25min + 20 min de entreacto + 45 min 
PRODUCCIÓN: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA GRAN (TNC)

Según las propias palabras de Àngel Llàcer en el programa de mano, la primera consigna que dio a su equipo desde el primer día fue hacer a la gente feliz. Pues bien, lo han conseguido, al menos durante las poco más de dos horas y media que dura la función y que pasan tan volando que a más de uno, una servidora incluida, no nos hubiera importado quedarnos un poco más cantando y bailando.

Sonrisas a la entrada, sonrisas a la salida y unas ganas de bailar impresionantes como hacía tiempo que no tenía después de ver un musical, y la última vez fue en Londres. Y es que esta ciudad europea está en el pensamiento general después de ver el espectáculo, ya que por una u otra razón aquí (Catalunya) no estamos acostumbrados a ver un musical donde la escenografía sea tan impresionante como en Molt soroll per no res y donde además se combine con una magnífica selección de canciones, brillantemente acompañadas por coreografías.  Es posible que los intérpretes canten y bailen a la vez. No, no estamos acostumbrados a que nos lo den todo, y no sólo una parte.

Sin duda haber escogido la ambientación de los años 50 es otro de los aciertos del montaje. Los colores, los estilos, la música es perfecta para acompañar un texto recortado de Shakespeare, donde sólo queda la esencia, de los líos amorosos, alguna traición por el medio, pero todo queda, como en cualquier buen musical, supeditado a la parte vocal. 

Quizás lo que más shock provoca es ver algún que otro actor, no excesivamente acostumbrado a cantar/bailar, "dándolo todo" en el escenario. Y, sin bien es verdad, que tenemos mejores intérpretes vocales, se les llega a perdonar que alguno de ellos no llegue con suficiente precisión al tono que le tocaría. Maravillosos: Victòria Pagès, Albert Triola, Llol Beltran, Enric Cambray o David Verdaguer, pero reglón a parte necesario para Bea Segura y Aida Oset, dos sirenas que llenan el escenario de una luz muy especial.

Àngel Llàcer, Manu Guix y Marc Artigau firman una excelente comedia musical, y sin temor a equivocarme el que será el mejor espectáculo de la primera mitad de temporada y uno de los mejores musicales de producción y factura catalana (por no cogerme los dedos y decir el mejor) que hayamos visto. 

Impresionante fiesta para una Sala Gran llena hasta la bandera, hacía tiempo que no la veía al completo e impresiona, más aún ver muchas caras jóvenes. Este no es un Shakespeare corriente, y por eso esto es un grito a que llenen la sala, a que no muera en tan sólo un mes y medio. Si en Londres las producciones saltan de lo público a lo privado, quizás... "Fem-ho". Sea como fuere Molt soroll per no res necesita ser visto y disfrutado. La sonrisa y el disfrute te están esperando. Corre! 

MOLT SOROLL PER NO RES

by on 18:41
DE WILLIAM SHAKESPEARE TRADUCCIÓN: SALVADOR OLIVA DRAMATURGIA: MARC ARTIGAU y ÀNGEL LLÀCER MÚSICA: COLE PORTER, IRVING BERLÍN y I....

Font: EFE via ara.cat
La representació comença al carrer i recorre els passadissos i camerinos del Teatre Romea de Barcelona en la posada en escena de 'La nit just abans dels boscos', de Bernard-Marie Koltès, que ha ideat Roberto Romei. El director ha volgut "acostar el text al públic" i ho ha fet "posant l'actor a 200 metres de l'espectador" i traient l'obra de l'escenari per traslladar-la als racons més desconeguts del teatre. L'estrena del primer espectacle de l'off del Romea és aquest dijous i es podrà veure fins al 10 de novembre en horari nocturn.
'La nit just abans dels boscos' és un monòleg de 40 minuts de durada en què un indigent estranger es dirigeix a un desconegut, al qual intenta retenir per tots els mitjans, perquè necessita parlar. Òscar Muñoz interpreta aquest personatge, que en aquesta ocasió "no és estranger, però se sent estranger". Segons el director, "avui dia és perfectament creïble que una persona se senti exclosa al lloc on ha nascut i se senti estrangera en la seva pròpia terra".
Trenta espectadors podran presenciar les funcions d'aquesta peça teatral. "Vostè no ho sap, però depèn d'ells. Vostè no els coneix ni se'ls creuarà en la seva vida, però aquests fills de puta tenen a les seves mans, a l'agenda electrònica, a la tecla 'intro' de l'ordinador, el seu futur i el dels seus fills. Vostè no sap quina cara tenen però són ells qui l'enviaran a l'atur", diu el text de Koltès, un dramaturg del segle XX que es va avançar a les preocupacions del segle XXI.

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MERCÈ VILA GODOY
INTÈRPRETS: NEUS BERNAUS, ISAK FÉRRIZ, ALBA FLOREJACHS, ÒSCAR MUÑOZ, JOSÉ PÉREZ i ALBA PUJOL
DURADA: 1h
LA SECA-ESPAI BROSSA

Vendre Somni com una versió lliure de Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare queda bé, que després sigui lliure o només comparteixi una paraula del títol ja és una altra cosa. Malgrat aquest però inicial d'avís pels que després de llegir això es decideixen a veure-la, Somni és una història de relacions humanes, de parelles i amics de la trentena que caminen una mica perduts per les seves vides. Res que no s'hagi vist altres vegades, però tan real com la vida mateixa.

Mercè Vila Godoy és l'habitual ajudant de direcció de la Carol López i això es nota en tot el muntatge. Potser molts recordareu VOS, un dels primers muntatges de la Carol, doncs bé aquest Somni en té molts paral·lelismes amb ell. La història està explicada d'una manera molt cinematogràfica. Les quatre parelles assajant una obra, entren i surten d'escena, i veient els assajos i també la seva vida personal.

Si hi ha un però de Somni és el propi somni que dóna títol a la peça. Com conclusió de tot l'espectacle, durant uns minuts els espectadors queden submergits en una altra dimensió, difícilment explicable que dóna pas al desenllaç final. Realment el text podria fer un salt d'uns minuts i no perdre res, però queda tot aturat en està escena i talla el ritme de la dramatúrgia i desorienta l'espectador.

EL que potser faci decidir-se al públic anar-hi és la presència d'una sublim Alba Florejachs que ja ens va deixar bocabadats amb L'Any que ve serà millor, i que ara ho torna a fer, la seva capacitat interpretativa i còmica no té límit. Els seus companys de repartiment estan bé, però ella brilla amb llum pròpia.

Somni és una obra de fàcil digestió, una revisió d'una tema quotidià, força ben interpretat, que et farà sortir del teatre amb un somriure a la cara i amb ganes d'asseure't en una altra butaca per seguir somiant.

SOMNI

by on 18:47
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MERCÈ VILA GODOY INTÈRPRETS: NEUS BERNAUS, ISAK FÉRRIZ, ALBA FLOREJACHS, ÒSCAR MUÑOZ, JOSÉ PÉREZ i ALBA PUJOL ...
Font: J.B. (elpuntavui.cat)
Un treball dramatúrgic a partir d'improvisacions i en què els personatges de la comèdia Somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare, es confonen amb els dels actors que el preparen en una sala d'assaig. La directora Mercè Vila Godoy explora un nou camí en què la música en directe, el vers i la prosa es fonen per explicar una història de relacions entre una companyia. Els protagonistes són un grup d'actors, però també podria ser un equip de sociòlegs, diu l'actor Òscar Muñoz.
El somni es representa fins al 3 de març a La Seca i compta amb un repartiment explosiu, com ara els còmics José Pérez, Neus Bernaus i Alba Florejachs (L'any que ve serà millor, que també havia dirigit Vila), amb Isak Férriz (membre del pinyol del col·lectiu Indi Gest), Òscar Muñoz (habitual amb Pau Miró i Oriol Broggi) i Alba Pujol (actriu amb Carlota Subirós i Àlex Rigola). Treballen en el projecte, en diverses etapes, des de fa un any i mig. ”M'hi podria estar dos anys”, comenta Muñoz, satisfet de les troballes a la sala d'assaig. El director de La Seca, Hermann Bonnín, augura l'èxit de la producció.


Font: Laura Serra (ara.cat)
És difícil de determinar si Somni és una obra original inspirada en Shakespeare o bé és una versió contemporània de Somni d'una nit d'estiu. Però el resultat és el mateix: la directora Mercè Vila Godoy s'ha inspirat en els personatges i les trames d'una de les grans comèdies shakespearianes per parlar, en un espectacle radicalment contemporani, de les formes de l'amor en la societat actual. "Faig servir Shakespeare per parlar del que per a mi és important a Somni d'una nit d'estiu, que són les tres relacions de parella. Hi ha l'amor passional correspost, l'amor no correspost i hi ha una parella més madura i amb experiència que viu un moment de crisi relacionat amb el fet de no tenir criatures. Són personatges del segle XXI, no del segle XVI", explica.
A partir d'aquest vespre La Seca es convertirà en el bosc en què els protagonistes de Somni, que representen una companyia d'actors, van a assajar Píram i Tisbe. "Si he fet servir el fet que siguin una companyia de teatre és perquè a l'original és així, però no té més importància que la representació de les relacions humanes. Podria passar en qualsevol sector", assegura Vila Godoy.
Somni ha sorgit d'un procés de creació col·lectiu a base d'improvisacions amb els actors. La directora va reunir un planter d'intèrprets joves però amb cert recorregut teatral, amb qui ha passat mesos a l'estudi. Isak Férriz, Alba Florejachs, Alba Pujol, Neus Bernaus, Òscar Muñoz i Jose Pérez són el repartiment que actua, toca i canta en aquesta comèdia, en cartell fins al 3 de març.
La dramatúrgia està confegida d'escenes amb grans dosis de quotidianitat i també fragments d'una teatralitat de més volada, en els quals se serveix del vers de Shakespeare. "Sempre que he pogut, he partit dels textos originals. És que costa de desempallegar-se'n! -confessa-, però jo volia fer-ne una versió lliure". Ni rastre de reis i follets.
Després de dirigir diversos textos aliens (l'èxit L'any que ve serà millorLas chicas del tres y media Floppies), Vila Godoy "tenia ganes de fer un salt i provar nous llenguatges", per això es va llançar a l'escriptura. De tota manera, no pot ni vol amagar les seves mestres escèniques, les directores Carol López i Carme Portaceli (a qui fins i tot ha robat el músic Dani Nel·lo).

TEXT: RAY COONEY
TRADUCCIÓ: JORDI PRAT
DIRECCIÓ i DRAMATÚRGIA: ÀNGEL LLÀCER
INTÈRPRETS: JOAN NEGRIÉ, DAVID VERDAGUER, CRISTINA SOLÀ, MARIA RIBERA, SUSANNA GARACHANA, PAU FERRAN, ÒSCAR MUÑOZ i ENRIC BOIXADERA
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE CONDAL

Volia riure i he rigut. I molt amb una de les parelles còmiques més potents de la nova temporada teatral de Barcelona, Joan Negrié i David Verdaguer. Els bojos dels bisturí és una comèdia d'embolics, un vodevil, fet única i exclusivament perquè el públic gaudeix. Segons el seu director, l'Àngel Llàcer, a la vida ja tenim prous maldecaps com que a l'asseure'ns a una butaca ens facin veure més. De tant en tant està bé riure, encara que les situacions que se'ns presentin sigui del més absurd.

La història gira sobre la conferència que ha de pronunciar el doctor Guillem Salgado i que només en té una hora per acabar d'enllestir. Evidentment, un munt de personatges estranys se li creuran pel camí per evitar que ho faci posant-lo en les situacions més absurdes del món. Entre ells, el Robert Bonet (David Verdaguer) un altre metge de l'hospital i el millor amic del Guillem. La Joana Melón (Cristina Solà), una antiga infermera del centre, amb qui el doctor Salgado compartirà una de les escenes més còmiques de l'espectacle. L'Amanda (Maria Ribera), la dona del Salgado o la infermera -cap (Susanna Garachana), que pateix episodis de narcolèpsia en els moments més inoportuns.

Com defineix l'estil del vodevil, a Els Bojos del bisturí les portes s'obren i es tanquen a gran velocitat, els embolics per ocultar una infidelitat portaran a les situacions còmiques més absurdes, però algunes, fins i tot, molt forçades. Llàcer ha optat per adaptar l'obra i fer-la totalment catalana. El centre hospitalari és l'Hospital del Mar de la Barceloneta, el personal assaja una obra per Sant Jordi, amb senyera i drac, quan s'obren les persianes apareix l'skyline de Barcelona, fins i tot s'adaptat els acudits per fer-los aptes a casa nostra.

La comèdia funciona, el públic riu, s'oblida durant dues hores que portes fora no hi queden gaires coses de les que riure. L'objectiu que es proposava l'Àngel Llàcer s'ha complert. Venia a riure i he rigut, no es pot demanar més.

ELS BOJOS DEL BISTURÍ

by on 14:18
TEXT: RAY COONEY TRADUCCIÓ: JORDI PRAT DIRECCIÓ i DRAMATÚRGIA: ÀNGEL LLÀCER INTÈRPRETS: JOAN NEGRIÉ, DAVID VERDAGUER, CRISTINA SOL...


CREACIÓ i DIRECCIÓ: JORDI ORIOL
INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, PEP MULA, ÒSCAR MUÑOZ, CARLES PEDRAGOSA i JORDI SANTANACH
PRODUCCIÓ: TEMPORADA ALTA- FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA, TEATRE LLIURE, PAMINONDES i INDI GEST
SALA BECKETT


Jordi Oriol enceta un reflexió sobre els falsos mites de la nova era i les etiquetes que volem que ens possin en aquest Home-natja. La companyia Indi Gest torna a sorprendre per la seva posada en escena, un escenari de concerts, el garatge d'una casa, dos escenaris per monologuistes i qualsevol cosa que se'l pugui passar per l'imaginació.

La història de com una persona anònima per un fet fortuït de la nit al dia es converteix en tot un ídol amb milions de seguidors que li aclamen com si hagués inventat la salvació del món. Oriol barreja en els seus muntatges el text i la música (també pròpia), però que aquesta vegada hi ha moments en que resulta una mica repetitiva.

L'equip artístic de Indi Gest amb l'Anna Alarcon i l'Òscar Muñoz al capdavant d'una jove companyia que utilitza tots els elements intèrpretatius per anar un pas més enllà de simplement posar cosa al text. La millor part de l'obra el protagonitza el personatge de l'Anna Alarcon quan ens dóna una autèntica classe d'anglès barrejat amb un toc de pijisme urbà.

Però aquest espectacle té un problema, si ben ha passat pel Temporada Alta, després pel Radicals Lliure i ara ha aterrat a la Beckett, fora de Catalunya no funcionaria, és massa propi, massa de la terra. Jordi Oriol ho admet i afirmar seguir buscant l'universalitat de la seva obra. De moment, però, no ha trobat el camí correcte. Encara que des de la terra, ens agradi la seva ànima rupturista i les seves reflexions temàtiques.

HOME-NATJA

by on 12:51
CREACIÓ i DIRECCIÓ: JORDI ORIOL INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, PEP MULA, ÒSCAR MUÑOZ, CARLES PEDRAGOSA i JORDI SANTANACH PRODUCCIÓ: TE...

TEXT: HENRIK IBSEN
VERSIÓ i DIRECCIÓ: TONI CASARES
INTÈRPRETS: ÒSCAR MUÑOZ, ALÍCIA GONZÁLEZ LAÁ, AINA HUGUET, ALBERT PRAT, JESUSA ALDANY
PRODUCCIÓ: SALA BECKETT / OBRADOR INTERNACIONAL DE DRAMATÚRGIA
SALA BECKETT


Toni Casares trenca per un mes l'esperit de teatre contemporani que es respira a la Sala Beckett per presentar-nos per primer cop en Espanya aquesta peça de teatre tardà d'Ibsen. Alfred Allmers, un ex professor i escriptor abandona l'escriptura de la seva obra mestra La responsabilitat humana per dedicar completament els seus esforços al seu fill, Eiolf, discapacitat. La seva dona, Rita i la seva germana, Asta no comparteixen la seva decisió. Un terrible i desgraciat incident canviarà les seves vides per sempre.

El teatre de Ibsen torna a demostrar la seva força i la seva vigència un altre cop en aquesta peça. El paper de la dona, doblement representat en aquesta peça, és el protagonista d'aquesta obra. Alícia González Laá imprimeix un torrent d'energia a Rita Allmers que lluita amb totes les seves forces per aconseguir l'estima i la passió del seu marit. Alfred, davant de la desgràcia s'apaga una mica més si no troba sortida d'una vida en la que havia posat totes les seves esperances. Asta manté un sentiment de dependència del seu germà que li impedeix plantejar-se qualsevol altra tipus de relació fora de l'estima pel seu germà.

Ibsen s'encarrega de trencar aquesta realitat, amb un personatge sortit de rondalles, la Dona de les Rates, que treu de cada personatge allò que no els permet seguir endavant, deixant darrere del seu pas un esclat de sentiments majúscul. Jesusa Aldany accepta aquest petita intervenció i ens recorda que la seva veu encara li resten moltes coses per interpretar. El repartiment el tanca, Albert Prat, que aguanta estoic en tot moment, potser amb un posat excessivament estirat.

Toni Casares opta per la senzillesa minismalista en la posada en escena i només conserva una vestimenta d'època, finals del segle XVIII que mantenen un contrast gairebé perfecte amb una escenografia austera i que sobresurt de l'escenari disponible de la Sala Beckett. Un petit impàs de classicisme dintre de la seva programació que encaixa perfectament en la filosofia que manté la Beckett amb els seus espectadors. Qualsevol dia pot ser ideal per veure el millor muntatge de la cartellera. Regalar-vos un Ibsen, si us plau!

EL PETIT EIOLF

by on 17:02
TEXT: HENRIK IBSEN VERSIÓ i DIRECCIÓ: TONI CASARES INTÈRPRETS: ÒSCAR MUÑOZ, ALÍCIA GONZÁLEZ LAÁ, AINA HUGUET, ALBERT PRAT, JESUSA ALDA...

TEXT: LEV TOLSTOI
DIRECCIÓ i ESPAI: ORIOL BROGGI
ADAPTACIÓ: ORIOL BROGGI i JERONI RUBIÓ
INTÈRPRETS: ÒSCAR MUÑOZ, PILAR PLA, JACOB TORRES i ELVIRA PRADO
VEUS: BRUNO ORO PICHOT i MOISÈS BROGGI
PRODUCCIÓ: LA PERLA
BIBLIOTECA DE CATALUNYA


Oriol Broggi reposa aquesta funció mestres prepara nous espectacles per aquest màgic espai. Les paraules de Tolstoi tornen a ressonar entre les parets de la Biblioteca de Catalunya, malgrat que la posta en escena no arriba ni tan sols a la correcció. Potser un espectador de teatre que estigui acostumat a la representació de les obres, trobi que això només és una lectura dramatitzada i que n'hi ha moltes que tingui més dramatúrgia que aquesta.

La mort d'Ivan Ilitx és la crònica del fi de la vida d'un jutge mediocre i ambiciós que viu atrapat en l'ambient mesqui i poc humanitzat que ell mateix ha anat construint al seu voltant. Realment les paraules de Tolstoi són precises i boniques, però a la peça li sobra sobrietat i li manca posada en escena.

Broggi aquesta vegada és massa fidel al text, no arrisca com ha fet en anterior ocasions, tan fidel que avorreix al públic que si estigués al camp demanaria l'hora en repetides ocasions, però com això és teatre i no futbol aguanta estoic la hora i mitja de representació.

Si la dramatúrgia és escassa, els intèrprets fan un esforç doble per intentar donar-li a l'obra cert ritme, no ho aconsegueixen. Òscar Muñoz, Pilar Pla i Jacob Torres són personatges plans, tant quan llegueixen (literalment) al principi de l'obra com quan deixen el paper i es posen a 'dramatitzar'. Elvira Prado acompanya amb el piano aquesta orquestra desafinada de caràcters.

LA MORT D'IVAN ILITX

by on 20:08
TEXT: LEV TOLSTOI DIRECCIÓ i ESPAI: ORIOL BROGGI ADAPTACIÓ: ORIOL BROGGI i JERONI RUBIÓ INTÈRPRETS: ÒSCAR MUÑOZ, PILAR PLA, JACOB T...