Mostrando entradas con la etiqueta Alba Florejachs. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Alba Florejachs. Mostrar todas las entradas

inspirado en un texto de NATZA FARRÉ
dirección VERO CENDOYA
creación e interpretación ALBA FLOREJACHS, GLÒRIA SIRVENT y VERO CENDOYA
ajudant de direcció MERCÈ VILA GODOY
duración 75min
fotografias JORDI LARREA
producción CIA VERO CENDOYA, TEATRE DE PONENT y ICEC
SALA ATRIUM

La unión hace la fuerza y la comedia nos hace más fuertes para superar las adversidades con las que la vida nos sorprende día tras día. Vero Cendoya quería pasar página de su exitoso montaje La Partida y crear una cosa donde los espectadores no pudiéramos buscar similitudes. Dicho y hecho. If (l'últim desig) es un espectáculo de danza-teatro pero donde el texto tiene una gran importancia.

Nada más entrar en sala nos encontramos en una parcela de camping. Auténtica con manguera y todo. Detallista la escenografía de Sebastià Brosa y Sergi Corbera. Tres hermanas y un funeral. La presencia de la madre muerta planeará durante toda la obra. No hay nada que una más que la muerte.



Unidas en la tristeza pero llenas de vida. Insatisfacción a raudales, pero todavía con un hueco para seguir teniendo deseos y aspiraciones. La bofetada en la cara todavía no ha sido lo suficientemente fuerte para aterrizar en un conformismo miserable.

Aunque es un espectáculo de creación, basado en improvisaciones de las propias intérpretes, de fondo todavía se puede apreciar la acidez con la que Natza Farré acostumbra a impregnar sus escritos, además de una fuerte carga feminista y reivindicativa, tan necesaria en estos tiempos que corren. Nada de ser complacientes. If (l'últim desig) es una comedia negra, muy negra, pero tan real como la vida misma.



En este caso la danza es un vehículo más para expresar las frustraciones vitales de las protagonistas. Pero además de la danza hay una fuerte carga de teatro gestual. Una de las escenas más impactantes la protagoniza este tipo de teatro. Sólo puedo decir que impresiona lo que pueden llegar a trasmitir un "par" de brazos.

Vero Cendoya ha sabido elegir el mejor casting. Glòria Sirvent y Alba Florejachs no es la primera vez que demuestran su excelencia como actrices cómicas y es todo un placer para el espectador disfrutar de sus interpretaciones a escasos metros, sin trampa ni cartón.



If (l'últim desig) es un espejo para toda una generación a la que se le prometió el oro y el moro, y después la realidad les regaló otra cosa bien diferente. Esa generación a la que pertenecemos muchos y por la que seguimos luchando. También es un reflejo de aquellas personas que nunca han superado la infancia y todavía viven en ella. 

Ya dicen que la infelicidad está repartida por barrios y a estas tres hermanas han sido demasiado agraciadas con ella. Eso sí el montaje deja un regusto de esperanza final, porque la vida es mejor tomársela con humor aunque sea... negro.

IF (L'ÚLTIM DESIG)

by on 17:59
inspirado en un texto de NATZA FARRÉ dirección VERO CENDOYA creación e interpretación ALBA FLOREJACHS, GLÒRIA SIRVENT y VERO CENDOYA...

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MERCÈ VILA GODOY
INTÈRPRETS: NEUS BERNAUS, ISAK FÉRRIZ, ALBA FLOREJACHS, ÒSCAR MUÑOZ, JOSÉ PÉREZ i ALBA PUJOL
DURADA: 1h
LA SECA-ESPAI BROSSA

Vendre Somni com una versió lliure de Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare queda bé, que després sigui lliure o només comparteixi una paraula del títol ja és una altra cosa. Malgrat aquest però inicial d'avís pels que després de llegir això es decideixen a veure-la, Somni és una història de relacions humanes, de parelles i amics de la trentena que caminen una mica perduts per les seves vides. Res que no s'hagi vist altres vegades, però tan real com la vida mateixa.

Mercè Vila Godoy és l'habitual ajudant de direcció de la Carol López i això es nota en tot el muntatge. Potser molts recordareu VOS, un dels primers muntatges de la Carol, doncs bé aquest Somni en té molts paral·lelismes amb ell. La història està explicada d'una manera molt cinematogràfica. Les quatre parelles assajant una obra, entren i surten d'escena, i veient els assajos i també la seva vida personal.

Si hi ha un però de Somni és el propi somni que dóna títol a la peça. Com conclusió de tot l'espectacle, durant uns minuts els espectadors queden submergits en una altra dimensió, difícilment explicable que dóna pas al desenllaç final. Realment el text podria fer un salt d'uns minuts i no perdre res, però queda tot aturat en està escena i talla el ritme de la dramatúrgia i desorienta l'espectador.

EL que potser faci decidir-se al públic anar-hi és la presència d'una sublim Alba Florejachs que ja ens va deixar bocabadats amb L'Any que ve serà millor, i que ara ho torna a fer, la seva capacitat interpretativa i còmica no té límit. Els seus companys de repartiment estan bé, però ella brilla amb llum pròpia.

Somni és una obra de fàcil digestió, una revisió d'una tema quotidià, força ben interpretat, que et farà sortir del teatre amb un somriure a la cara i amb ganes d'asseure't en una altra butaca per seguir somiant.

SOMNI

by on 18:47
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MERCÈ VILA GODOY INTÈRPRETS: NEUS BERNAUS, ISAK FÉRRIZ, ALBA FLOREJACHS, ÒSCAR MUÑOZ, JOSÉ PÉREZ i ALBA PUJOL ...
Font: J.B. (elpuntavui.cat)
Un treball dramatúrgic a partir d'improvisacions i en què els personatges de la comèdia Somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare, es confonen amb els dels actors que el preparen en una sala d'assaig. La directora Mercè Vila Godoy explora un nou camí en què la música en directe, el vers i la prosa es fonen per explicar una història de relacions entre una companyia. Els protagonistes són un grup d'actors, però també podria ser un equip de sociòlegs, diu l'actor Òscar Muñoz.
El somni es representa fins al 3 de març a La Seca i compta amb un repartiment explosiu, com ara els còmics José Pérez, Neus Bernaus i Alba Florejachs (L'any que ve serà millor, que també havia dirigit Vila), amb Isak Férriz (membre del pinyol del col·lectiu Indi Gest), Òscar Muñoz (habitual amb Pau Miró i Oriol Broggi) i Alba Pujol (actriu amb Carlota Subirós i Àlex Rigola). Treballen en el projecte, en diverses etapes, des de fa un any i mig. ”M'hi podria estar dos anys”, comenta Muñoz, satisfet de les troballes a la sala d'assaig. El director de La Seca, Hermann Bonnín, augura l'èxit de la producció.


Font: Laura Serra (ara.cat)
És difícil de determinar si Somni és una obra original inspirada en Shakespeare o bé és una versió contemporània de Somni d'una nit d'estiu. Però el resultat és el mateix: la directora Mercè Vila Godoy s'ha inspirat en els personatges i les trames d'una de les grans comèdies shakespearianes per parlar, en un espectacle radicalment contemporani, de les formes de l'amor en la societat actual. "Faig servir Shakespeare per parlar del que per a mi és important a Somni d'una nit d'estiu, que són les tres relacions de parella. Hi ha l'amor passional correspost, l'amor no correspost i hi ha una parella més madura i amb experiència que viu un moment de crisi relacionat amb el fet de no tenir criatures. Són personatges del segle XXI, no del segle XVI", explica.
A partir d'aquest vespre La Seca es convertirà en el bosc en què els protagonistes de Somni, que representen una companyia d'actors, van a assajar Píram i Tisbe. "Si he fet servir el fet que siguin una companyia de teatre és perquè a l'original és així, però no té més importància que la representació de les relacions humanes. Podria passar en qualsevol sector", assegura Vila Godoy.
Somni ha sorgit d'un procés de creació col·lectiu a base d'improvisacions amb els actors. La directora va reunir un planter d'intèrprets joves però amb cert recorregut teatral, amb qui ha passat mesos a l'estudi. Isak Férriz, Alba Florejachs, Alba Pujol, Neus Bernaus, Òscar Muñoz i Jose Pérez són el repartiment que actua, toca i canta en aquesta comèdia, en cartell fins al 3 de març.
La dramatúrgia està confegida d'escenes amb grans dosis de quotidianitat i també fragments d'una teatralitat de més volada, en els quals se serveix del vers de Shakespeare. "Sempre que he pogut, he partit dels textos originals. És que costa de desempallegar-se'n! -confessa-, però jo volia fer-ne una versió lliure". Ni rastre de reis i follets.
Després de dirigir diversos textos aliens (l'èxit L'any que ve serà millorLas chicas del tres y media Floppies), Vila Godoy "tenia ganes de fer un salt i provar nous llenguatges", per això es va llançar a l'escriptura. De tota manera, no pot ni vol amagar les seves mestres escèniques, les directores Carol López i Carme Portaceli (a qui fins i tot ha robat el músic Dani Nel·lo).


L'any que ve serà millor, una comèdia 'patchwork' amb textos còmics sobre la quotidianitat de la crisi, es va estrenar el setembre passat a la Villarroel i ja la van prorrogar fins al 8 de gener. L'obra, dirigida per Mercè Vila Godoy, va acabar sent representada a Madrid de nou amb èxit i ara la tornaran a recuperar a Barcelona. El Teatre Condal l'estrenarà a partir del pròxim dissabte 26 de maig. 
La comèdia L'any que ve serà millor va ser escrita per quatre dramaturgues catalanes –Carol López, Marta Buchaca, Mercè Sàrrias i Victòria Szpunberg– i interpretat per quatre joves actrius, Neus Bernaus, Alba Florejachs, Mireia Pàmies i Vanessa Segura. La directora explicava que amb el rerefons de la crisi, la precarietat i la insatisfacció "es tracta d'un espectacle d'humor; no una obra de teatre, sinó un collage d'escenes, monòlegs i números musicals".
Font: ACN via www.ara.cat

TEXT: MARTA BUCHACA, CAROL LÓPEZ, MERCÈ SARRIAS i VICTÒRIA SZPUNBERG
DIRECCIÓ: MERCÈ VILA GODOY
INTÈRPRETS: NEUS BERNAUS, ALBA FLOREJACHS, MIREIA PÀMIES, VANESSA SEGURA
PRODUCCIÓ: FOCUS
LA VILLARROEL

Quatre dramaturgues, quatre actrius i una directora es donen cita per explicar-nos perquè l'any que ve serà millor. I no és una obra exclusivament per dones, encara que hi ha situacions, que ho puguin semblar. És una comèdia per riure'ns de la vida, abans de que ella ho faci de nosaltres. A aquestes alçades no descobrirem res de nou amb temes com les relacions sentimentals, laborals o de la recerca d'una mateix quan s'arriba a la trentena, així que què millor que posar-li humor a l'assumpte.

No és una muntatge amb una història lineal sinó de petits esquetxos de situació en el que intervenen les quatre actrius. Tot mol picadet i sense gaire temps per parpellejar pel ritme vertiginós que agafa l'espectacle amb unes actrius que han nascut per la comèdia. Sobretot l'Alba Florejachs, el gran descobriment del muntatge que s'endinsa en els diferents papers com peix a l'aigua.

La part bona dels esquetxos és que no requereix d'escenografia. Aquest cop s'ha optat per un fos neutre, un sofà vintatge, una moto, una bicicleta estàtica i uns quants micròfons. Encara que com sempre el més important és el text i la interpretació de les actrius per aconseguir que gaudim de l'espectacle.

Menys de noranta minuts de riure costant, fins i tot alguns esquetxos de l'Alba Florejachs fan plorar de riure. Però aquest tipus de teatre ja el van inventar les T de Teatre fa ja més de dues dècades, el que passa és que des d'aleshores les històries tampoc han canviat tant. Sigui com sigui L'any que ve serà millor hauria de tenir una edició anual, perquè les situacions hi donen i ens han deixat amb ganes de més temps.