Mostrando entradas con la etiqueta Isak Ferriz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Isak Ferriz. Mostrar todas las entradas

AUTOR: ALBERT BORONAT
DIRECCIÓN: ALEIX FAURÓ
INTÉRPRETES: JAVIER BELTRAN, ISAK FÉRRIZ, MARINA FITA e ISIS MARTIN
DURACIÓN: 80min
FOTO: ANNA MIRALLES
PRODUCCIÓN: LA VIRGUERIA
SALA BECKETT

A quién no le guste la poesía que se quede en casa. Quizás sea una manera muy brusca y directa de empezar a escribir, pero si de una cosa están plagados los textos de Albert Boronat es de poesía. No de aquellas de rimar endecasílabos, no te asustes, pero sí de aquellas palabras e imágenes que vienen a significar otra cosas más allá de lo que representan. 

Hay que decir que la sipnosis del programa de mano no puede ser más vaga, que no entras en la sala a ciegas, ni idea de lo que viene después, tan sólo confías en la trayectoria de La Viguería para sumergirte en el montaje. Dependerá de cada persona conseguirlo, aunque el monólogo inicial de Javier Beltran sea una auténtica delicia, la suma de factores puede alterar el producto.

Con un inicio a mitad camino entre los monólogos de cierto club, cierto estilo Eugenio y la seriedad del tema, Snorkel navega entre la comedia y la tragedia para que los puntos equidistantes de la vida, se encuentren en una zona de la disparidad absoluta. El texto de Boronat se pierde para encontrarse, pero hay que ser paciente para ver el nudo que lo une todo.

La imaginación, la realidad, lo ficticio, palabras que no significan nada, personajes que se buscan para encontrarse (o no), un submundo de realidades, cuyos temas tocan la realidad, se anuncian, pero se pierden, les falta desarrollo. El texto está al servicio de una puesta en escena excelsa, llena de simbolismo que ayuda a acentuar la poética del texto. 

El tandem Isak Ferriz y Javier Beltran protagonizan los mejores momentos de la pieza, y quizás los más cómicos, los que ayudan a salir de ese universo de sueños en el que la puesta en escena nos ha sumergido y como si de una bofetada se tratara nos devuelve despiertos a la realidad.

Snorkel es la metáfora del ensimismamiento que padece la sociedad actual, que vive en una permanente falsedad, en una efímera búsqueda de enunciados que se pierden en desarrollo que nunca llega. Recomendada, especialmente, para aquellos que todavía se buscan y no se han encontrado.  

SNORKEL

by on 19:16
AUTOR: ALBERT BORONAT DIRECCIÓN: ALEIX FAURÓ INTÉRPRETES: JAVIER BELTRAN, ISAK FÉRRIZ, MARINA FITA e ISIS MARTIN DURACIÓN: 80min ...

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MERCÈ VILA GODOY
INTÈRPRETS: NEUS BERNAUS, ISAK FÉRRIZ, ALBA FLOREJACHS, ÒSCAR MUÑOZ, JOSÉ PÉREZ i ALBA PUJOL
DURADA: 1h
LA SECA-ESPAI BROSSA

Vendre Somni com una versió lliure de Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare queda bé, que després sigui lliure o només comparteixi una paraula del títol ja és una altra cosa. Malgrat aquest però inicial d'avís pels que després de llegir això es decideixen a veure-la, Somni és una història de relacions humanes, de parelles i amics de la trentena que caminen una mica perduts per les seves vides. Res que no s'hagi vist altres vegades, però tan real com la vida mateixa.

Mercè Vila Godoy és l'habitual ajudant de direcció de la Carol López i això es nota en tot el muntatge. Potser molts recordareu VOS, un dels primers muntatges de la Carol, doncs bé aquest Somni en té molts paral·lelismes amb ell. La història està explicada d'una manera molt cinematogràfica. Les quatre parelles assajant una obra, entren i surten d'escena, i veient els assajos i també la seva vida personal.

Si hi ha un però de Somni és el propi somni que dóna títol a la peça. Com conclusió de tot l'espectacle, durant uns minuts els espectadors queden submergits en una altra dimensió, difícilment explicable que dóna pas al desenllaç final. Realment el text podria fer un salt d'uns minuts i no perdre res, però queda tot aturat en està escena i talla el ritme de la dramatúrgia i desorienta l'espectador.

EL que potser faci decidir-se al públic anar-hi és la presència d'una sublim Alba Florejachs que ja ens va deixar bocabadats amb L'Any que ve serà millor, i que ara ho torna a fer, la seva capacitat interpretativa i còmica no té límit. Els seus companys de repartiment estan bé, però ella brilla amb llum pròpia.

Somni és una obra de fàcil digestió, una revisió d'una tema quotidià, força ben interpretat, que et farà sortir del teatre amb un somriure a la cara i amb ganes d'asseure't en una altra butaca per seguir somiant.

SOMNI

by on 18:47
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MERCÈ VILA GODOY INTÈRPRETS: NEUS BERNAUS, ISAK FÉRRIZ, ALBA FLOREJACHS, ÒSCAR MUÑOZ, JOSÉ PÉREZ i ALBA PUJOL ...
Font: J.B. (elpuntavui.cat)
Un treball dramatúrgic a partir d'improvisacions i en què els personatges de la comèdia Somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare, es confonen amb els dels actors que el preparen en una sala d'assaig. La directora Mercè Vila Godoy explora un nou camí en què la música en directe, el vers i la prosa es fonen per explicar una història de relacions entre una companyia. Els protagonistes són un grup d'actors, però també podria ser un equip de sociòlegs, diu l'actor Òscar Muñoz.
El somni es representa fins al 3 de març a La Seca i compta amb un repartiment explosiu, com ara els còmics José Pérez, Neus Bernaus i Alba Florejachs (L'any que ve serà millor, que també havia dirigit Vila), amb Isak Férriz (membre del pinyol del col·lectiu Indi Gest), Òscar Muñoz (habitual amb Pau Miró i Oriol Broggi) i Alba Pujol (actriu amb Carlota Subirós i Àlex Rigola). Treballen en el projecte, en diverses etapes, des de fa un any i mig. ”M'hi podria estar dos anys”, comenta Muñoz, satisfet de les troballes a la sala d'assaig. El director de La Seca, Hermann Bonnín, augura l'èxit de la producció.


Font: Laura Serra (ara.cat)
És difícil de determinar si Somni és una obra original inspirada en Shakespeare o bé és una versió contemporània de Somni d'una nit d'estiu. Però el resultat és el mateix: la directora Mercè Vila Godoy s'ha inspirat en els personatges i les trames d'una de les grans comèdies shakespearianes per parlar, en un espectacle radicalment contemporani, de les formes de l'amor en la societat actual. "Faig servir Shakespeare per parlar del que per a mi és important a Somni d'una nit d'estiu, que són les tres relacions de parella. Hi ha l'amor passional correspost, l'amor no correspost i hi ha una parella més madura i amb experiència que viu un moment de crisi relacionat amb el fet de no tenir criatures. Són personatges del segle XXI, no del segle XVI", explica.
A partir d'aquest vespre La Seca es convertirà en el bosc en què els protagonistes de Somni, que representen una companyia d'actors, van a assajar Píram i Tisbe. "Si he fet servir el fet que siguin una companyia de teatre és perquè a l'original és així, però no té més importància que la representació de les relacions humanes. Podria passar en qualsevol sector", assegura Vila Godoy.
Somni ha sorgit d'un procés de creació col·lectiu a base d'improvisacions amb els actors. La directora va reunir un planter d'intèrprets joves però amb cert recorregut teatral, amb qui ha passat mesos a l'estudi. Isak Férriz, Alba Florejachs, Alba Pujol, Neus Bernaus, Òscar Muñoz i Jose Pérez són el repartiment que actua, toca i canta en aquesta comèdia, en cartell fins al 3 de març.
La dramatúrgia està confegida d'escenes amb grans dosis de quotidianitat i també fragments d'una teatralitat de més volada, en els quals se serveix del vers de Shakespeare. "Sempre que he pogut, he partit dels textos originals. És que costa de desempallegar-se'n! -confessa-, però jo volia fer-ne una versió lliure". Ni rastre de reis i follets.
Després de dirigir diversos textos aliens (l'èxit L'any que ve serà millorLas chicas del tres y media Floppies), Vila Godoy "tenia ganes de fer un salt i provar nous llenguatges", per això es va llançar a l'escriptura. De tota manera, no pot ni vol amagar les seves mestres escèniques, les directores Carol López i Carme Portaceli (a qui fins i tot ha robat el músic Dani Nel·lo).

TEXT: TADEUSZ SLOBODZIANEK
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: CARME PORTACELI
INTÈRPRETS: DAVID BAGÉS, ROSA BOLADERAS, JORDI BRUNET, FERRAN CARVAJAL, ROGER CASAMAJOR, LLUÏSA CASTELL, ISAK FERRIZ, GABRIELA FLORES, ALBERT PÉREZ i XAVIER RIPOLL
PRODUCCIÓ: GREC 2011 FESTIVAL DE BARCELONA i FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL-FEI-
TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Un altre muntatge d'aquests que et deixa sense paraules. En un silenci absolut, amb la platea patint cada paraula de cada protagonista i totalment colpit perquè allò que escoltes és real i malgrat que ho has sentit un munt de vegades segueixes sense poder creure el que és capaç de fer l'ésser humà a altres iguals a ell.

Precisa i acurada direcció de Carme Portaceli, tres hores i mitja de duració però l'engranatge fa que et quedis pegat a la butaca sense poder moure't. Molt més esfereïdora la primera part que la segona, però malgrat que aquí només funciona l'imaginació, es fa poc ús de la violència en directe, les paraules resulten tant o més convincents alhora de descriure els fets que si estiguéssim veient les imatges.

Excel·lents interpretacions de tot el repartiment, d'entre les millors interpretacions destaca la de Xavier Ripoll i Roger Casamajor i per posar un però l'escena on la Dora (Rosa Boladeras) relata la seva història li manca una mica més d'emotivitat, sense necessitat de caure en la llàgrima fàcil, però està massa continguda.

L'escenografia ens trasllada a una classe d'escola on comença tota la història i que serveix per explicar-la sencera. Però aquí els mobles són secundaris, ho important és el que és diu, com es diu i que allò que es diu causi el terror en les orelles de qui ho rep. Res més colpidor que això.

Amb totes les entrades exhaurides per aquesta segona oportunitat després del Grec 2011, La nostra classe és més que una lliçó de història, és una obligació històrica de recordar-nos que això no hauria de tornar a passar i muntatges com aquest són la perfecta excusa per fer-lo.

LA NOSTRA CLASSE

by on 18:01
TEXT: TADEUSZ SLOBODZIANEK TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT DIRECCIÓ: CARME PORTACELI INTÈRPRETS: DAVID BAGÉS, ROSA BOLADERAS, JORDI BRUNET...