Butaques i somnis: Jordi Brunet

Mostrando entradas con la etiqueta Jordi Brunet. Mostrar todas las entradas

TEXT: DAVIDE CARNEVALI

TRADUCCIÓ I DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA

INTÈRPRETS: ARTUR TRIAS, JORDI BRUNET i HANS RICHTER

PRODUCCIÓ: LA CONQUESTA DEL POL SUD SCP i FESTIVAL LOLA

DURADA: 80 MIN

SALA BECKETT

Una de les pitjors malalties que ens poden afectar és la pèrdua de memòria o l'Alzheimer tant perquè no té cura com per les situacions que ens provoca i les quals han de patir i aguantar els nostres familiars més propers. Això ens explica Variacions sobre el model de Kraepelin, muntatge amb el que la Sala Beckett ha oberta aquesta nova temporada.

Amb un text ambiciós, ple de jocs, de flashfowards i flashbacks que fan que l'espectador perdi la memòria del que ha passat ja en escena i no sap si els fets que li estan explicant han passat, són del present, del passat o del futur. Tot aquesta mena d'eixam de històries lligades però a la mateixa manera deslligades d'un nexe comú fa que com l'espectador no es deixi portar per la història i vulgui entendre alguna cosa abans del final, la trama se li fa llarga i insuportable.

Magnífica interpretació de l'Artur Trias com a malalt d'Alzheimer i de notable alt la del seu fill interpretat pel Jordi Brunet. Més enrera, interpretativament, queda el Han Richter com el metge possible salvador de la malaltia. Escenografia simplista però que funciona i ajuda a relatar la història i a projectar sobre les seves parets els somnis, les il·lusions del protagonista i el surrealisme amb el que està escrit bona part de la història.

Arriscada proposta de la Beckett que requereix un espectador molt despert i capaç de deixar-se dur per la trama, sinó estarà perdut, tancat i barrat en una granja de plena de conills. Qui l'hagi vist ja m'entendrà.

VARIACIONS SOBRE EL MODEL DE KRAEPELIN

by Elisa Díez on 13:50

TEXT: DAVIDE CARNEVALI TRADUCCIÓ I DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA INTÈRPRETS: ARTUR TRIAS, JORDI BRUNET i HANS RICHTER PRODUCCIÓ:...

TEXT: TADEUSZ SLOBODZIANEK

TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT

DIRECCIÓ: CARME PORTACELI

INTÈRPRETS: DAVID BAGÉS, ROSA BOLADERAS, JORDI BRUNET, FERRAN CARVAJAL, ROGER CASAMAJOR, LLUÏSA CASTELL, ISAK FERRIZ, GABRIELA FLORES, ALBERT PÉREZ i XAVIER RIPOLL

PRODUCCIÓ: GREC 2011 FESTIVAL DE BARCELONA i FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL-FEI-

TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Un altre muntatge d'aquests que et deixa sense paraules. En un silenci absolut, amb la platea patint cada paraula de cada protagonista i totalment colpit perquè allò que escoltes és real i malgrat que ho has sentit un munt de vegades segueixes sense poder creure el que és capaç de fer l'ésser humà a altres iguals a ell.

Precisa i acurada direcció de Carme Portaceli, tres hores i mitja de duració però l'engranatge fa que et quedis pegat a la butaca sense poder moure't. Molt més esfereïdora la primera part que la segona, però malgrat que aquí només funciona l'imaginació, es fa poc ús de la violència en directe, les paraules resulten tant o més convincents alhora de descriure els fets que si estiguéssim veient les imatges.

Excel·lents interpretacions de tot el repartiment, d'entre les millors interpretacions destaca la de Xavier Ripoll i Roger Casamajor i per posar un però l'escena on la Dora (Rosa Boladeras) relata la seva història li manca una mica més d'emotivitat, sense necessitat de caure en la llàgrima fàcil, però està massa continguda.

L'escenografia ens trasllada a una classe d'escola on comença tota la història i que serveix per explicar-la sencera. Però aquí els mobles són secundaris, ho important és el que és diu, com es diu i que allò que es diu causi el terror en les orelles de qui ho rep. Res més colpidor que això.

Amb totes les entrades exhaurides per aquesta segona oportunitat després del Grec 2011, La nostra classe és més que una lliçó de història, és una obligació històrica de recordar-nos que això no hauria de tornar a passar i muntatges com aquest són la perfecta excusa per fer-lo.