Mostrando entradas con la etiqueta Anna Alarcón. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Anna Alarcón. Mostrar todas las entradas


TEXTO: JOSEP MARIA DE SAGARRA
DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: JORDI PRAT i COLL
INTÉRPRETES: LAURA CONEJERO, ANNA ALARCÓN, MUNTSA ALCAÑIZ, ALBERT BARÓ, BERTA GIRAUT y PEP MUNNÉ
DURACIÓN: 1h 35min
FOTO: DAVID RUANO
PRODUCCIÓN: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA y TEATRES EN XARXA
SALA PETITA (TNC)

No puedo negar que era el montaje que más ganas tenía que se estrenase antes de marchar a Nueva York, pero los malos augurios se cumplieron, y aunque no quise oírlos, una vez sentada en la butaca del TNC vinieron a buscarme en masa. Durante el verano leí un par de veces la obra original, que por una vez dista bastante de la representada. El menos Sagarra de sus Sagarra, según dicen, un gusto de lectura.

La ansiada vuelta de la Laura Conejero al TNC, cabeza de cartel, un personaje que parece hecho a su medida, pero que la dirección entorpece que salga de la sala queriendo volver a entrar. Jordi Prat i Coll ha decidido eliminar toda la carga cómica del personaje de Emilia (Muntsa Alcañiz), su magnífica intervención en el primer acto, donde la socarronería se alterna con las formas y el saber estar ha desaparecido, sólo se atisba en la intervención final. Las buenas maneras y la pulcritud ha ganado peso y lo que hubiera sido una conversación natural se convierte en una impostura difícil de sostener.

Precisamente es la falta de naturalidad la que mejor describe todo el montaje, desde la primera interpretación del jovencísimo Albert Baró que parece salido de la escuela madrileña de finales de los sesenta, un excesivo Pep Munné, que el montaje ha recuperado para el teatro catalán y que no baja del histrionismo en ningún momento. Quizás rescatar la escena entre madre e hija, Sílvia i Diana, Laura Conejero y Anna Alarcón, que ocupa buena parte del segundo acto, pero incluso allá, se echa de menos la media sonrisa con la que leía las réplicas este verano. 

La limpieza ha hecho demasiado daño y el ritmo se resiente. Ni las proyecciones de Alfonso Ferro que sirven para contextualizar la obra, ni el homenaje a Mondrain donde se representan consiguen remontar la obra. Brillante, magnífico y mucho me temo que La Fortuna de Sílvia será recordada por su vestuario, Míriam Compte, ha hecho que esperemos con deleite cada cambio de vestuario de las actrices. Bibiana Puigdefàbregas firma una escenografía que deja ciego al público, dependiendo de donde hayas escogido sentarte podrás ver más o menos la función, yo estuve más de media hora observando la espalda de sus protagonistas. Por desgracia la pasarela central no es nada afortunada.

El público ha ido de cara a buscar fortuna y el resultado es que tenga todas las entradas agotadas casi antes de estrenarse, yo prefiero seguir leyendo. A ver qué pasa.

LA FORTUNA DE SÍLVIA

by on 20:13
TEXTO: JOSEP MARIA DE SAGARRA DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: JORDI PRAT i COLL INTÉRPRETES: LAURA CONEJERO, ANNA ALARCÓN, MUNTSA AL...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , ,


Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Sí, vuelve ser agosto y muchos cambiamos las plateas por las playa para hacer borrón y cuenta nueva de cara a septiembre, a finales de agosto para los que no se puedan esperar y necesiten comenzar con esta "droga" legal llamada teatro. Pero antes de ir a buscar las olas hagamos memoria de lo que ha dado de sí esta temporada en la que la recuperación de las plateas se ha notado, más para unos que para otros, y el que siempre sale ganando, el señor Montoro y compañía, porque, y aunque no sea 21 de mes todavía, ahí sigue día a día, machando la cultura.

La temporada 15-16 ha sido sensacional en números para el Teatre Lliure y para el Teatre Nacional de Catalunya, que ha dado un salto de público importantísimo. Ambas dos han presentado unas temporadas 16-17 que a los teatreros se nos hace la boca agua. En lo referente a las obras ha habido de todo como en botica. Ya se nos han olvidado las decepciones, soy de olvido fácil.

Empezamos la temporada con una joyita, André y Dorine (Teatro Poliorama) nos robó el corazón con una historia emotiva, que al más duro le hizo llorar y una de las pocas veces que la máscara no era importante porque la humanidad que destilaban los muñecos la hacía desaparecer desde el minuto uno. FiraTàrrega nos regaló un montaje que ha estado en boca de todos durante toda la temporada, Las Gallinas, como popularmente de le conoce a Most of all, you've got to hide it from the chicks, Carla Rovira nos convirtió en niños y nos quitó el miedo a hablar de cualquier cosa, aunque sólo fuera durante lo que duró el espectáculo.

Es la temporada de los monólogos protagonizados por mujeres, y aunque hay uno que ha sobresalido por encima del resto, no nos olvidemos de la tremenda interpretación de Anna Alarcón que va devolver a la vida de manera magistral a Sarah Kane en Psicosi 4.48 y Míriam Iscla hizo lo propio con Anna Politkóvskaia en su Dona no reeducable. Bravo a las dos!

Personalmente, ha sido la temporada de la reconciliación con la dramaturgia de Jordi Casanovas, después de algunos montajes con los que no había acabo de conectar, Vilafranca (Teatre Lliure) me devolvió a sus primeras dramaturgias tras su boom. Más tarde, en el Grec, Port Arthur consiguió mantener una tensión similar a la que viví en los primeros montajes de la Sala FlyHard.

Los buenos números de TNC empezaron a notarse con el sold out de Molt Soroll per no res, que en la próxima temporada regresa con un reparto renovado y que consiguió ganarse a adultos y jóvenes. Nunca Shakespeare había sido tan divertido ni había sonado tan bien. Una que yo sé ya tiene fecha y hora para repetir.

Al novembre un nombre acaparó todos los titulares habidos y por haber, Clara Segura, sin duda la actriz del año, conseguia dejarnos ojipláticos con su magnífica interpretación de una madre 24/7 y su Conillet (Teatre Lliure- Romea) que aún hoy sigue teniendo pilas. Y no había acabado el mes y nos llegó una maravilla, Top Girls (Teatre Akademia), magníficamente dirigido e interpretado por la compañía Projecto Ingenu, sin duda la compañía teatral del año. Top Girls, Hamlet (Sala Atrium) y Romeu i Julieta (La Seca Espai Brossa) dan buena muestra de ello.

Mención especial lo que consiguió Àlex Rigola en la Sala Gran del TNC con El Público, una de las obras más difíciles de representar de Federico García Lorca y como si fuera magia, consiguió trasladarnos al universo de Lorca con un magnífico montaje del que sólo pudimos disfrutar poco más de diez días.

Y no hay que olvidarse tampoco de Xavier Bobés y su mini espectáculo lleno de magia, Cosas que se olvidan fácilmente, donde sólo 5 afortunados espectadores por función se dejan llevar por un sinfín de sorpresas. Esta temporada, la magia continua, no te olvides!

Temporada de clásicos como viene siendo habitual, destacar uno, Fuenteovejuna de la companyia Obskené en una Seca completamente desconocida y con una adaptación que se olvida del aburrimiento de este tipo de obras y sumerge al espectador en una fiesta para los sentidos.

Otro de los nombres propios que suena y resuena es Oriol Pla, su Ragazzo (Teatre Eòlia) que la temporada que viene se podrá volver a ver al Lliure fue uno de los éxitos del boca-oreja. Y por si teníamos poco, nos regaló un espectáculo indescriptible lleno de música, clown, teatro físico, Be god is donde queda claro que es uno de los nombres imprescindibles de la nueva hornada de actores.

Y la Sala Beckett abandonó Gràcia... Y al septiembre será una de las programaciones, que falta por descubrir, que con más ganas se esperan. La Beckett, Temporada Alta, el Festival TNT... Y en poco más de un mes el maratón teatral de la temporada comienza irremediablemente en FiraTàrrega. Agendas listas y maletas preparadas, que esto no ha hecho más que empezar. Feliz agosto!
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , ,

AUTORA: SARAH KANE
TRADUCCIÓN: ANNA SOLER HORTA
DIRECCIÓN: MOISÈS MAICAS con la colaboración de IVAN MORALES
INTÉRPRETE: ANNA ALARCON
DURACIÓN: 1h 20min
PRODUCCIÓN: THE THREE KEATONS
LA SECA

Hay autores malditos porque nadie les quiere representar, por su dificultad, por la conexión con el público que requieren, porque necesitan una digestión lenta y porque para algunos "no venden". Entre ellos, Sarah Kane. Hace algunos años que busco textos suyos, los encuentro en inglés, no hay traducciones, y pocas veces se representan. Tan maldita y tan de culto porque una vez que entras en su universo, ya es muy difícil salir.

Sólo por el hecho de haber saltado saltado al ruedo de la valentía, de haber optado por un texto tan difícil, lleno de oscuridad, el último que escribió antes de suicidarse y ponerlo en escena, toda la compañía se merece un sonoro aplauso. No diré que es el que más me impresionó (ese honor se lo lleva Blasted, el que tuve que releer porque creía haberlo entendido mal, pero no) pero la poética del texto y la factura física y mental que exige este monólogo a la actriz que lo interprete es tan potente como el suicidio artístico de la intérprete que se lance a él con o sin red.

Impresionante escenografía a tres bandas, que al principio le juega un mal papel al montaje, sobre todo en la primera parte, donde en numerosas ocasiones la actriz da la espalda a buena parte del público durante su monólogo y te quedas en la sombra esperando que te mire, que tu también seas el punto de atención de sus quejas, de sus súplicas.

Totalmente hipnotizada por la interpretación de Anna Alarcon. Potencia y ternura a partes iguales para dibujar un ser que se ha cansado de vivir, que ya no tiene esperanzas ni cree en la felicidad, en el amor, en la vida. Eléctrica como si me hubieran sentado en una silla de tortura pero de la que no pudiera o quisiera escapar. Atónita a todo lo que está sucediendo delante de mis ojos. Sarah Kane nunca estuvo tan viva como en el cuerpo de Anna Alarcon. 

Me gustaría pensar que Moisès Maicas ha puesto la primera piedra para seguir montando otros textos de la autora británica, que Psicosi 4.48 no es flor de un día. Que alguien podría dejarme de nuevo sin respiración representando el ya mencionado Blasted. ¡Por favor, que alguien me diga que no estoy soñando! 

PSICOSI DE LES 4.48

by on 16:39
AUTORA: SARAH KANE TRADUCCIÓN: ANNA SOLER HORTA DIRECCIÓN: MOISÈS MAICAS con la colaboración de IVAN MORALES INTÉRPRETE: ANNA ALAR...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,

Fuente: Elisa Díez (Butaques i Somnis) 

Benditos los ojos que alguna sala se atreve a programar a Sarah Kane. Sigo sin poder creerme que este septiembre podamos hacer una aproximación a su figura. Psicosi de les 4.48 explora la región de la mente que la mayoría de los seres humanos desearía no tener que visitar nunca, pero de la que muchas personas no pueden escapar. Es un territorio habitado por voces. El hecho de que la obra fuera escrita cuando Sarah Kane sufría una depresión profunda, una circunstancia más destructiva que creativa, demuestra el acto de generosidad de la autora.

Y aunque el suicidio es siempre un interrogante, el suicidio de una escritora plantea una pregunta que los vivos buscamos responder. Que la muerte de Sarah Kane planee sobre toda su obra no es nada nuevo, puede hacer que el lector/espectador vaya buscando un diagnóstico, para escuchar los gritos sordos que buscan ayuda. El reto de los espectadores, de la que es la última obra de la autora, es dejar de buscarla entre las palabras de su texto sino dejar que éste te transporte hasta su propia realidad, lo que provocará en el público el reconocimiento del miedo que sienten y los impulsos que les mueven en relación a un acto autodestructivo que a menudo preferimos ignorar.

Además de la obra protagonizada por Anna Alarcón y dirigida Moisès Maicas con ayuda de Iván Morales, La Seca ha organizado un conjunto de actividades, todos los miércoles, en paralelo a la obra para profundizar en la figura de Sarah Kane.


09.09.15 

19.00 h - Sala Palau i Fabre

Mesa redonda alrededor de la obra y figura de Sarah Kane

Con Ramon Simó, Andreu Gomila y Xavier Albertí. Presentación de la edición de Lleonard Muntaner Editor de la versión catalana de Psicosi de les 4.48, con traducción de Anna Soler Horta y prólogo de Andreu Gomila. 


16.09.15

19.00 h. - Sala Joan Brossa

Lectura dramatizada de Rebentats (Blasted), de Sarah Kane, con traducción d’Ester Roma Calle

Con Mingo Ràfols, Bàrbara Roig y Miquel Sitjar. Dirección: Ester Roma Calle. 



23.09.15

Sala Joan Brossa

Después de la función, coloquio.

Con la actriz Anna Alarcón, el director Moisès Maicas y el equipo artístico del espectáculo Psicosi de les 4.48. 



30.09.15

19.00 h - Sala Joan Brossa

Oh Kane... my Sarah Kane | Escenario Abierto

Creadores vinculados al mundo del teatro, lectores y espectadores de obras de Sarah Kane intervendrán para compartir con los asistentes su visión de los textos de Sarah Kane.


PSICOSI DE LES 4.48. La Seca. Del 9 de septiembre al 4 de octubre. 
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,

CREACIÓN y DIRECCIÓN: IVAN MORALES
DRAMATURGIA y COACH: ANNA ALARCON
INTÉRPRETES: MARCEL BORRÀS, LAURA CABELLO, ÀLEX MONNER, ORIOL PLA i XAVI SÁEZ
DURACIÓN: 1h 40min
PRODUCCIÓN: GREC 2013 FESTIVAL DE BARCELONA, CCCB, BITÓ PRODUCCIONS, CAET y COMPANYIA PRISAMATA
TEATRE LLIURE (GRÀCIA)

Entré con miedo a el Lliure de Gràcia. Tenía demasiado presente el recuerdo de Sé de un lugar, los comentarios de amigos y conocidos nos habían sido demasiado halagüeños y algunos incluso me disuadían a no ir: "No es tu tipo de obra" (me encantaría saber cuál es mi tipo de obra). Pero pese a todo me decidí a entrar en una sala donde el 80% del público era adolescente. 

No habían pasado ni diez minutos y ya me había olvidado de Sé de un lugar, de que no era mi tipo de obra y me había dejado llevar por la trama y los personajes. ¡Y qué enganche! No sabia si estaba en el 2014 o a principios de los 90, la atmósfera me trasladaba de una época a otra. Referencias actuales pero teñidas de aquellos noventa del siglo pasado.

Héroes desdichados, sueños rotos, ansias por triunfar y cada personaje con una historia por contar, nada aburrida. Una Jam o un concierto. El público en gradas, pero presente, alusiones a no ser una pared, sino a involucrarse en la historia. Personajes dispares pero con coincidencias, historias de vida pero no necesariamente urdidas para atrapar a la jauría de adolescentes que poblaban la sala. Jo Mai habla de adolescencia pero va más allá, a los que ya la hemos pasado hace años, no nos es indiferente, nos toca y nos hace pensar en los "ninis" actuales.

Disposición a tres bandas del Lliure de Gràcia, escenario vacío en el medio, solamente los instrumentos, guitarras y batería  forman parte de una escenografía que no necesita muebles sino palabras y actores creíbles que las llenen. La banda comienza a tocar, Jo mai os diré cuál es mi tipo de obra porque Jo Mai lo sabré. Pero si sé, que he salido de Jo Mai hipnotizada, así que quizás esté en el buen camino. 

JO MAI

by on 19:21
CREACIÓN y DIRECCIÓN: IVAN MORALES DRAMATURGIA y COACH: ANNA ALARCON INTÉRPRETES: MARCEL BORRÀS, LAURA CABELLO, ÀLEX MONNER, ORIOL P...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,


Font: L. S. (ara.cat)
Sé de un lugar ha sigut un dels espectacles de petit format més exitosos dels últims anys. Després d'estrenar-se a la sala petita de La Seca el gener del 2012, va córrer el boca-orella i va fer que s'exhaurissin les entrades. El Teatre Romea li va donar una segona oportunitat a l'inici d'aquesta temporada i el va situar al vestíbul del teatre. Ara és la sala La Villarroel la que acull el muntatge d'Ivan Morales. 
Sé de un lugar descriu els estralls de la separació d'una parella, interpretada per Anna Alarcón i Xavier Sàez. L'obra de Cia. Prisamata, escrita i dirigida per Ivan Morales, es qüestiona si és possible l'amor després de l'amor. 
L'obra, que va rebre el premi Butaca al millor muntatge de petit format, es podrà veure cada dimarts (a les 20.30h) i dimecres (a les 22h després d'Adreça desconeguda).
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARTA BUCHACA
INTÈRPRETS: SARA ESPÍGUL, BORJA ESPINOSA, JOSEP SOBREVALS, SERGI TORRECILLA i DAVID VERDAGUER
PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS S.L.
ESPAI LLIURE

La factoria de la Flyhard no para de fer èxits un darrere un altre. Al juliol passat en plena voràgine del Grec ens trobaven aquesta petita joia que ha tingut una segona oportunitat al recuperat Espai Lliure. Ben és cert que passar d'una sala com la Flyhard de gairebé 40 butaques a l'Espai Lliure amb més de cent, l'obra perd proximitat i el grau d'angoixa es veu minvat. Però Litus segueix funcionant i emocionant als espectadors.

La majoria del públic és jove, fet positiu que al menys un cert tipus de teatre convoqui a part de la nova generació d'espectadors. Ho cert és que és una obra força generacional, ideal pels Peter Pan que s'aproximen als trenta o que ja visquin en aquesta dècada. Segur que hi ha persones majors que l'entenen, però a d'altres que no comparteixen univers els pot xocar.

El germà del Litus reuneix als 5 amics per entregar-les una carta que el seu germà va deixar-li abans de morir. A partir d'aquí l'espectacle serà una muntanya russa emocional que passa del riure al plor en qüestió de segons i que no deixa a cap espectador indiferent. Havent vist les dues versions, a la Flyhard amb l'Anna Alarcon enlloc de la Sara Espígul i el Jacob Torres enlloc del Sergi Torrecilla es poden observar els canvis que ha tingut el muntatge. A la versió Flyhard tot era més intens, també perquè l'Anna Alarcón és més intensa que la Sara Espígul que és més dramàtica però des d'una aparent tranquil·litat. El mateix succeïx amb el Sergi Torrecilla que resulta un personatge més introvertit que el Jacob Torres.

L'escenografia és la mateix, però amb més amplitud que aporta aquest espai. El text ha canviat, perquè a la Flyhard els moments de riure estaven concentrats al principi del muntatge. A l'Espai Lliure el text s'ha destensat i es pot riure ben bé fins a gairebé el final de l'obra. Tots els personatges aporten a l'obra un toc de comicitat però sense dubte el millor és el David Verdaguer, que arrenca les riallades més grans.

Marta Buchaca s'ha posat el llistó molt alt per la seva propera obra i ha entrat amb pas ferm com una de les dramaturges que cal seguir de ben a prop. Ens cal més teatre com aquest: proper, honest, amb un bon text i uns bons actors que el sàpiguen defensar. Ni més ni menys.

LITUS

by on 16:52
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARTA BUCHACA INTÈRPRETS: SARA ESPÍGUL, BORJA ESPINOSA, JOSEP SOBREVALS, SERGI TORRECILLA i DAVID VERDAGUER ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , ,

TEXT: KRISTIAN SMEDS
TRADUCCIÓ: RIKKA LAAKSO i MERITXELL LUCINI
DIRECCIÓ: ALÍCIA GORINA
INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, PEPO BLASCO, MIREIA GUBIANAS, SERGI MISAS i MARI PAU PIGEM
PRODUCCIÓ: INDI GEST i FESTIVAL LOLA D'ESPARRAGUERA
SALA BECKETT

Magnífic univers el que ens proposa Kristian Smeds i que ha sabut interpretar l'Alícia Gorina per traslladar-nos a un univers paral·lel on viuen éssers similars a nosaltres però amb vides molt llunyanes. No és gaire habitual poder veure teatre finlandès a Catalunya, i que la contenció de les interpretacions ens emocioni tant com ho fan aquestes Imatges Gelades.

Un del muntatges revelació d'aquesta temporada, que té tots els ingredients necessaris per ser-lo. Un gran text, precís, punyent, groller, però que toca on ha de tocar, sense artificis, simplement en la justa mesura. Una escenografia poderosa, amb un punt de màgia, i que funciona a la perfecció i ajuda a la història a desenvolupar-se i la fa créixer. Llums i ombres i projeccions completen una de les millors i més suggeridores escenografies que han passat per la Sala Beckett els darrers anys.

Interpretacions molt treballades, contingudes, apropant-se a un caràcter més nòrdic que llatí. Fantàstica la Mari Pau Pigem, que no es prodiga gaire pels escenaris, amb el seu monòleg, la seva crueltat no només es troba en les paraules escrites per Smeds també en la forma que ha optat per explicar-les. Simpàtica, divertida i enigmàtica Mireia Gubianes com la Nena Muda. La cara més dramàtica de la història ens l'ofereix el personatge de l'Anna Alarcón que un altre cop desplega les seves habilitats interpretatives amb una magnífica epifania final.

Només tres setmanes no són suficient per un muntatge que es mereix una mica més de vida. Esperem que aviat rebem notícies de que han trobat un altre lloc a la cartellera perquè aquestes Imatges gelades aconsegueixen tot l'èxit que es mereixen. Si tornen, tornarem a submergir-nos en un univers màgic, on la cruesa de la vida també pot ser poesia.

IMATGES GELADES

by on 19:10
TEXT: KRISTIAN SMEDS TRADUCCIÓ: RIKKA LAAKSO i MERITXELL LUCINI DIRECCIÓ: ALÍCIA GORINA INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, PEPO BLASCO, MIR...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,


Imatges gelades és una obra de teatre de Kristian Smeds però podria ser l'àlbum de fotos d'una família. És com si la filla muda d'una casa -que descobrim víctima d'un accident- passés pàgines i seleccionés deu moments de la seva nissaga familiar. Als retrats hi apareixen una mare soltera, un pare absent, una filla sotmesa als desitjos materns, un predicador que manté l'esperança en la fe i la nena muda. La directora, Alícia Gorina, ha agafat aquests cinc personatges d'una família i els ha col·locat aïllats cadascun en una casa d'un poble de miniatura "per convertir l'anècdota familiar en una denúncia social i política". D'aquest text del dramaturg més innovador de les lletres fineses -Premi de Teatre Europeu per a les Noves Realitats Teatrals, que atorga la UE- li va atreure l'anècdota: "Veure que m'he convertit en la meva mare i que la meva filla és igual que jo a la seva edat és horrorós", lamentava Gorina ahir a la Sala Beckett, que acollirà l'estrena dijous. L'herència i la repetició són dos dels temes que retrata Imatges gelades , que també es pot llegir com "una crítica social a la falta de referents, sobretot espirituals, d'una societat que no sap on agafar-se".
El director de la Beckett, Toni Casares, comparava Smeds amb Heiner Müller pel fet de ser "poètic, estomacal, crític, poc convencional". No és del tot críptic ni és intel·lectual, assegurava Gorina, però sí que acceptava que no es pot seguir com una història amb un fil argumental.
Imatges gelades són 10 escenes pràcticament independents, quasi totes monòlegs durs, salvatges i poètics, amb un tractament plàstic molt potent visualment -en part gràcies a una escenografia de Sílvia Delagneau, juntament amb Gorina i membres de la plataforma IndiGest-. Finlàndia, el seu silenci, la introspecció, els racons foscos de l'ànima, són el paisatge de l'obra. Serà el tercer muntatge finès de Gorina -els altres dos eren de Saara Turunen- i l'estrena a l'estat espanyol d'un text de Smeds. Anna Alarcón, Pepo Blasco, Mireia Gubianas, Sergi Misas i Maria Pau Pigem formen el repartiment.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,


La Seca estrena com a espai per a representacions la futura sala pensada per a la restauració. Ho fa per un muntatge, Sé de un lugar, que es realitza en espais gens convencionals, provant que el públic comparteixi el mateix menjador per on transiten la història i els personatges. Sé de un lugar, del guionista Iván Campillo, es representa a partir d'avui i fins al 24 de febrer, en sessions a les vuit del vespre. Campillo també debuta professionalment com a director amb la complicitat dels actors Anna Alarcón i Xavier Sàez.
La relació impossible d'una parella (la Béré i el Simó) que s'estima però que no pot conviure sota d'un mateix sostre. Aquest és el punt de partida d'una acció tragicòmica. El muntatge es va estrenar a la sala d'estar de La Caldera i ha fet funcions, com ara, dins de l'Off del Temporada Alta, fa unes setmanes. La Seca els brinda l'oportunitat de fer una temporada estable a Barcelona.
La Seca Espai Brossa, inaugurada fa pocs mesos, ja va trencar la distància entre públic i escena en el muntatge Pessoa, o que o turista deve ver, un treball dirigit per Joan Fullana que ja va enamorar l'audiència. El públic circulava per l'espai, com un turista per Lisboa, a la mateixa sala Brossa, on s'havia retirat tant l'escenari com les grades.
Font: www.elpuntavui.cat
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


CREACIÓ i DIRECCIÓ: JORDI ORIOL
INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, PEP MULA, ÒSCAR MUÑOZ, CARLES PEDRAGOSA i JORDI SANTANACH
PRODUCCIÓ: TEMPORADA ALTA- FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA, TEATRE LLIURE, PAMINONDES i INDI GEST
SALA BECKETT


Jordi Oriol enceta un reflexió sobre els falsos mites de la nova era i les etiquetes que volem que ens possin en aquest Home-natja. La companyia Indi Gest torna a sorprendre per la seva posada en escena, un escenari de concerts, el garatge d'una casa, dos escenaris per monologuistes i qualsevol cosa que se'l pugui passar per l'imaginació.

La història de com una persona anònima per un fet fortuït de la nit al dia es converteix en tot un ídol amb milions de seguidors que li aclamen com si hagués inventat la salvació del món. Oriol barreja en els seus muntatges el text i la música (també pròpia), però que aquesta vegada hi ha moments en que resulta una mica repetitiva.

L'equip artístic de Indi Gest amb l'Anna Alarcon i l'Òscar Muñoz al capdavant d'una jove companyia que utilitza tots els elements intèrpretatius per anar un pas més enllà de simplement posar cosa al text. La millor part de l'obra el protagonitza el personatge de l'Anna Alarcon quan ens dóna una autèntica classe d'anglès barrejat amb un toc de pijisme urbà.

Però aquest espectacle té un problema, si ben ha passat pel Temporada Alta, després pel Radicals Lliure i ara ha aterrat a la Beckett, fora de Catalunya no funcionaria, és massa propi, massa de la terra. Jordi Oriol ho admet i afirmar seguir buscant l'universalitat de la seva obra. De moment, però, no ha trobat el camí correcte. Encara que des de la terra, ens agradi la seva ànima rupturista i les seves reflexions temàtiques.

HOME-NATJA

by on 12:51
CREACIÓ i DIRECCIÓ: JORDI ORIOL INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, PEP MULA, ÒSCAR MUÑOZ, CARLES PEDRAGOSA i JORDI SANTANACH PRODUCCIÓ: TE...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,

CREACIÓN y DIRECCIÓN: IVAN MORALES
ADAPTACIÓN: JOAN ROSELLÓ
INTÉRPRETES: ANNA ALARCÓN y XAVI SÁEZ
PRODUCCIÓN: PRODUCCIONES PRISAMATA
LA CALDERA


Béré y Simón son una pareja, de esas que ni están juntos ni están separados, todo depende de las circunstancias y del cristal con que se mire. Se quieren y se nota, pero no siempre todo es tan fácil. Iván Morales presenta su pequeña historia de amor envuelta con sus mejores galas. La experiencia es inmejorable. No asistes a una sala convencional, no simplemente te sientas en una butaca a ver qué te ofrecen, sino que de un modo u otro el público es parte activa del espectáculo y eso es de agradecer.

La Caldera siempre ha sido un laboratorio de ideas y ésta es una de esas que le ha salido redonda. Cuidado texto, cuenta con unos actores que lo miman, Anna Alarcón que sigue en su línea de perfección, con unos toques de genialidad en momentos concretos y a su lado un desconocido Xavi Sáez, del que seguro volveremos a oír hablar, que aunque consigue seguirle los pasos a su compañera de reparto, todavía se le nota algo inseguro con alguna tensión escénica.

Morales recupera el café-teatro y habilita la sala sin diferenciar escenario y platea. Todo es escenario y todos somos actores en diferentes grados de pasividad. Obras como ésta demuestran que no son necesarios ni los fuegos artificiales escénicos ni una puesta en escena descomunal para que el texto y los intérpretes brillen con luz propia.

Un excelente propuesta que, desgraciadamente ha tenido una corta, pero intensa, vida en La Caldera y esperemos que pueda continuarla fuera porque proyectos como éste sirven para revitalizar la escena barcelonesa, ávida de nuevos ingenios y perspectivas.

SÉ DE UN LUGAR

by on 17:40
CREACIÓN y DIRECCIÓN: IVAN MORALES ADAPTACIÓN: JOAN ROSELLÓ INTÉRPRETES: ANNA ALARCÓN y XAVI SÁEZ PRODUCCIÓN: PRODUCCIONES PRISAMATA...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,

TEXT: JEAN PAUL SARTRE
TRADUCCIÓ: MANUEL DE PEDROLO
DIRECCIÓ: RAIMON MOLINS
INTÈRPRETS: MIQUEL BARCELONA, DAVID VERDAGUER, ANNA ALARCÓN i PATRÍCIA MENDOZA
PRODUCCIÓ: ATRIUM PRODUCCIÓ
SALA ATRIUM


Una altra sala obre les portes per ampliar l'oferta teatral de Barcelona. La Sala Atrium comença la temporada amb una reflexió existencialista de la mà de Jean Paul Sartre i dirigida per Raimon Molins. Dos dones i un home són tancats en una habitació que representa l'infern per a la resta de les seves vides. Un servent els farà parlar, confrontar-se amb els seus propis egos i preocupar-se per la resta de l'enernitat sobre el què diran.

David Verdaguer interpreta a Garcin un periodista al que van afusellar per la seva defensa del pacifisme i es creu un heroi. Anna Alarcón es Inès, una antiga treballadora de correus, lesbiana, que va fer trencar la parella de la seva millor amiga i que es va matar asfixiada pel gas. Patrícia Mendoza és Estelle, la dona d'un home ric, rossa, que es va casar pels diners i va enganyar al seu marit a un home més jove. Va matar a un nen i va morir de pneumònia. Miquel Barcelona és el criat, mut i que s'expressa a través de la dansa.

Totes quatre interpretacions acurades i força creïbles, la proximitat entre l'espectador i l'escenari fan que no es pugui amagar res. Interessant la posada en escena escollida per Raimon Molins, el joc entre paraula, silenci i dansa.

Una escenografia angoixant, però freda, lluny de tots els tòpics històrics sobre el foc i la calor. Una barreja entre dansa i teatre, en una obra per asseure i escoltar. Les paraules de Sartre resulten molt properes al públic, vistes amb ulls de la situació econòmica i social actual.

Fora de l'anàlisi de l'obra hi ha un però, força important al tractar-se d'una sala nova, i és primordial no només oferir espectacles de qualitat sinó fer que l'espectador es senti com a casa i aquest cas fallen els seients, que durant la hora i escaig que dura la representació la comoditat i atenció de l'espectador es veu minvada. De totes maneres, l'esforç val la pena.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


TEXTO: SAARA TURUNEN
DIRECCIÓN: ALÍCIA GORINA
INTÉRPRETES: ANNA ALARCÓN, GLÒRIA CANO, SUSANNA GARCIA-PRIETO, CARLES GOÑI, PATRÍCIA MENDOZA, CARLA TORRES i PAU VINYALS
PRODUCCIÓN: ASSOCIACIÓ ARTÍSTICA INDIGEST
SALA BECKETT



Después de unas semanas dedicadas al teatro comercial, sumergirse, ni que sólo sea por una hora, en el teatro de más espíritu alternativo, sienta de maravilla a unos desgastados y adormecidos sentidos en la cultura de lo políticamente correcto.

Si la temporada pasada nos sorprendía el Radicals del Lliure por su fusión de originalidad y calidad, esta temporada el ciclo INDIGEST promovido por la Sala Beckett nos ha dejado con un grato sabor de boca.

Uno de sus espectáculos, con nombre difícil de recordar (o de olvidar, según se mire) Puputyttö (la chica conejita) ha llenado de aire fresco la escena alternativa joven. De mano de una desconocida Saara Turunan y de otra nunca suficientemente reconocida Anna Alarcón, convirtió durante unos días, el espacio de la Beckett en un universo de sueños y pesadillas. El sueño de ser la chica de los sueños de alguien y la pesadilla de no conseguirlo.

Puputyttö (la chica conejita) mezcla realidad y ficción, teatro de texto y perfomance para desde dentro de la fantasía, mostrarnos un trocito de realidad, la de una sociedad que convierte el culto al cuerpo y a la belleza en el arma más afilada que se haya visto.

Anna Alarcón encabeza un más que notable reparto, y demuestra una vez más que no está en esta profesión por casualidad, que montaje tras montaje nos vuelve a recordar que sigue siendo una de las actrices que prometió, promete y prometerá regalarnos grandes interpretaciones encima de un escenario. Hasta la próxima.

PUPUTYTTÖ

by on 21:32
TEXTO: SAARA TURUNEN DIRECCIÓN: ALÍCIA GORINA INTÉRPRETES: ANNA ALARCÓN, GLÒRIA CANO, SUSANNA GARCIA-PRIETO, CARLES GOÑI, PATRÍCIA M...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,


TEXT: PAU MIRÓ
DIRECCIÓ: PAU MIRÓ
INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, ABERT AUSELLÉ, BERNAT COT, CARLES FLAVIÀ i ÒSCAR MUÑOZ
PRODUCCIÓ: LA FANTÀSTICA i GREC'09 FESTIVAL DE BARCELONA
TEATRE LLIURE


Dels fills als pares i ara els avis. La història explicada al revés. Des del present fins al passat. Pau Mirò tanca així una trilogia plena de històries familiars en el Raval barceloní. Si en Búfals eren els fills els que ens explicaven la història, en Lleons eren els pares i en Girafes són els avis.

No només hem canviat d'època també hem canviat de gènere, Pau Mirò ha demostrat en aquesta trilogia que no només domina el drama i la intriga, en Girafes ens mostra que també sap fer comèdia. Potser perquè per reviure el passat dels nostres avis és millor prenent-nos la vida amb una mica d'ironia.

Cinc personatges, el matrimoni format per Anna Alarcón, que brilla amb llum pròpia un cop més, i un sorprenent Òscar Muñoz que torna a superar el paper que va fer a Lleons. Bernat Cot és el germà mut del personatge de Alarcón que viu també al pis de a seva germana. Albert Ausellé, que viu realquilat en el pis del matrimoni i és la veritable girafa de l'univers Mirò, que afirma treballar en una fàbrica de nit però realment és un transformista que actua en un club ocult del Paral·lel. Carles Flavià fa de narrador de la història i de venedor de rentadores, la única protagonista de la trilogia, l'eix central de totes tres històries.

Sorprenent, surrealista, divertit text de Pau Mirò, uns dels millors joves dramaturgs que sap com conjugar un llenguatge ple de matisos amb la moral de l'època. Aquestes Girafes han passat amb nota la seva aventura pel Grec, ara queda esperar uns mesos per tornar-les a veure a principis de la tardor a la Sala Beckett. Comencin a buscar una data en la seva agenda, jo conec a una que repetirà.

GIRAFES

by on 19:16
TEXT: PAU MIRÓ DIRECCIÓ: PAU MIRÓ INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, ABERT AUSELLÉ, BERNAT COT, CARLES FLAVIÀ i ÒSCAR MUÑOZ PRODUCCIÓ: LA F...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , ,


FITXA ARTÍSTICA
TEXT: PAU MIRÓ
DIRECCIÓ: PAU MIRÓ
INTÈRPRETS: VICTOR PI, ÀNGELS POCH, ANNA ALARCÓN, ÓSCAR MUÑOZ i BERNAT QUINTANA
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA TALLERS (TNC)
De Búfals a Lleons. La cosa va d'animals i encara ens queden les Girafes. Malgrat que siguin històries independents, totes dues es desenvolupen en una bugaderia. Sempre hi ha roba bruta per rentar.
Les relacions familiars, aquesta vegada localitzades al barri del Raval de Barcelona, l'amistat, l'amor, la confiança conviuen en hora i mitja de funció.
Un noi, Bernat Quintana, entra a una bugaderia amb una camisa de marca tacada de sang i un ganivet. A partir d'aquest simple fet de voler rentar la camisa es desenvolupa tota la història.
Al mateix que Búfals, els Lleons també estan tenyits d'elements surrealistes, màgics, però sempre amb un fi toc d'humor.
Aquest increïble argument es veu reforçat per la gran direcció de Pau Miró que sap treure suc a cadascú dels personatges que ell mateix crea. I per si fos poc, compta amb un espectacular i meravellós cartell interpretatiu dels més veterans Àngels Poch i Victor Pi a Òscar Muñoz, Anna Alarcón i Bernat Quintana.
Amb una mica menys de violència física, aquestos 'Lleons' juguen més a atacar el costat psicològic dels personatges i dels espectadors.
Ara només ens queda esperar les Girafes per a que la dramatúrgia de Pau Miró ens torni a sorprendre agradablement els nostres sentits.

LLEONS

by on 9:37
FITXA ARTÍSTICA TEXT: PAU MIRÓ DIRECCIÓ: PAU MIRÓ INTÈRPRETS: VICTOR PI, ÀNGELS POCH, ANNA ALARCÓN, ÓSCAR MUÑOZ i BERNAT QUINTANA...
Publicado por en 2 comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,



FITXA ARTÍSTICA

TEXT: PAU MIRÓ
DIRECCIÓ: PAU MIRÓ
INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, ALBERT AUSELLÉ, HELENA FONT, BERNAT QUINTANA i ÒSCAR MUÑOZ
PRODUCCIÓ: LA FANTÀSTICA i TEMPORADA ALTA
VERSUS TEATRE


Búfals dels que no ho tenen fàcil per seguir endavant, dels que no tenen gaires oportunitats, dels dèbils, dels fràgils, d'aquells que les manades proven de deixar constantement.

Pau Mirò demostra un cop més que ha deixat de ser una promesa, per a convertir-se en un dels autors amb més futur de la dramatúrgia catalana. Aquesta obra inicia una trilogia, que en un tres i no res seguirà a la Sala Tallers amb Lleons i que més tard es completarà al Grec amb Girafes.

La lluita per sobreviure en un món on res es fàcil, viure el dia a dia com si fos l'últim i aprendre a aprofitar les oportunitats que es van presentant, tot això i molt més és Búfals, una comèdia que no deixarà a ningú indiferent.

Escrita per un autor jove, interpretada amb gran mestratge per actors i actrius joves, però els problemes que tracten no pertanyen a cap edat en concret, perquè al cap i a la fi tots hem de sobreviure, dia rere dia en aquest món. Una llàstima que hagi tingut tan poca durada. Ara toca esperar que vinguin els Lleons a explicar-nos la seva part de la història.

BÚFALS

by on 14:09
FITXA ARTÍSTICA TEXT: PAU MIRÓ DIRECCIÓ: PAU MIRÓ INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, ALBERT AUSELLÉ, HELENA FONT, BERNAT QUINTANA i ÒSC...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,