Mostrando entradas con la etiqueta Mireia Gubianas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Mireia Gubianas. Mostrar todas las entradas

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: HELENA TORNERO
INTÈRPRETS: ÒSCAR CASTELLVÍ, ORIOL GENÍS, NÚRIA LEGARDA, MIREIA GUBIANAS, OLGA CERCÓS, MARIA CASELLAS, DAVID VERT i ÀNGELS POCH
DURADA: 1h 45min
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA PETITA (TNC)

Primera víctima del tancament de la Sala Tallers. S'havia de representar un mes en la sala tancada, a la petita només uns pocs afortunats que van comprar l'entrada amb temps (100% d'ocupació) van poder gaudir d'una gran dramatúrgia, d'unes petites grans històries.

A toro passat és molt fàcil fer una crítica, ja que no l'importa a ningú. Ja no cal posar espectadors a les butaques, per això he decidit fer-la, però no com la resta. L'obra provaria l'examen, malgrat alguns girs en la dramatúrgia, el resultat ratlla l'excel·lent dels nivells de T6. Però m'agradaria centrar la meva atenció en dos fets: l'aparador de cares noves i aire fresc que aporta Helena Tornero i dos, el preu reduït de les entrades.

Si comencem pel principi, tot T6 compta amb uns actors fixos, la companyia T6 i altres que cada director/dramaturg incorpora en cada muntatge. Pel que portem d'història poques vegades havien coincidit tantes cares "desconegudes" en una mateixa obra: Núria Legarda, Mireia Gubianes, Olga Cercós i Maria Casellas. Aire nou, a un TNC que en el darrers anys ha descobert poques promeses i s'ha dedicat a enaltir a vells coneguts. Per això, l'Helena Tornero té el més sonor dels meus aplaudiments.

D'altra banda, bona part de l'èxit de l'obra, sense menysprear en qualsevol cas a la dramatúrgia i a la interpretació radica en el preu de les entrades. Acostumats a pagar a la Sala Petita una mitjana de 20-25€. No parlis amb estranys ha optat pels 9-15€ com preu. Resultat, sala a vessar. 

Nova dramatúrgia, noves cares, preus assequibles = sala plena. Acabo de veure que per Barcelona, propera estrena a la Sala Gran, d'un altre dramaturg català contemporani, Pere Riera. Preus de 15-38€. Omplirà? Continuarà...

NO PARLIS AMB ESTRANYS

by on 18:12
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: HELENA TORNERO INTÈRPRETS: ÒSCAR CASTELLVÍ, ORIOL GENÍS, NÚRIA LEGARDA, MIREIA GUBIANAS, OLGA CERCÓS, MARIA CA...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
"Si les seqüeles són al present, és un tema del present". Aquesta és la categòrica resposta d'Helena Tornero sobre el perquè de la seva última obra, que deixa anar fins i tot abans que l'hi demanin. Durant els anys de documentació ha vist tantes reticències per remoure el fang de la memòria històrica que té l'artilleria a punt. El seu espectacle, No parlis amb estranys, que estrena dimecres al Teatre Nacional, és un collage de personatges i situacions que se situen en l'avui però remeten al passat recent del país: a la Guerra Civil, les tortures, la repressió, la mort i les seves víctimes al llarg de generacions. "També parla del genocidi, una paraula que fa molta por de dir per descriure què va passar, i dels camps de concentració, perquè n'hi va haver 400 de franquistes a Espanya, i es van aconseguir amagar", hi afegeix.
L'origen del muntatge eren els nens perduts del franquisme, els fills dels republicans que van arrencar dels seus pares perquè no els transmetessin les idees esquerranoses, però a mesura que anava recollint testimonis escrits i orals, va optar per no explicar una història lineal, sinó històries fragmentades: "Sempre hi ha un punt en què no t'atreveixes a preguntar més a on no trobes respostes. Hi ha molts buits a la nostra història", diu l'autora. Amb una estructura de microtrames, Tornero va teixint un collage de personatges i situacions: una noia que vol ser cantant als anys 60, uns germans que descobreixen el seu passat familiar, descripcions de fotografies que serveixen de teatre-document, una peça on desfilen diferents generacions i, fins i tot, textos literals del metge Antonio Vallejo-Nájera, que volia demostrar que el marxisme era una malaltia.
L'espectacle abraça temes poc tractats a les classes d'història "com la política racial franquista, que sembla que només existia a l'Alemanya nazi, i la transmissió del trauma generacional, que significa que les seqüeles arriben fins a la quarta generació, amb símptomes com la toxicomania -explica l'actor Oriol Genís-; no en tenia ni idea". Per Helena Tornero, aquesta última és una mostra més de "com ens afecta el passat". "Després de la guerra, el silenci el van imposar els vencedors. I crec que encara dura. Ells són els que diuen que s'han de tancar les ferides, que s'ha de mirar al futur. Però una ferida tapada s'infecta", opina. Una de les frases que més li han repetit, "molt típica de la segona generació", diu, és: "No n'hi ha per a tant". "Els vencedors van escriure la història i van banalitzar el que va passar. I a això s'hi suma la cultura de la impunitat que s'ha anat transmetent. Mentre no hi hagi xifres, no es pot parlar de genocidi. Per això no es volen dades oficials", explica.
Un espectacle mutilat
L'autora, que debuta en la direcció amb aquest espectacle, ha tingut la mala fortuna de ser una de les dues grans víctimes de les retallades generalitzades a la cartellera del Teatre Nacional. No parlis amb estranys forma part del projecte de promoció de l'autoria catalana T6, que ha quedat coix: a punt de començar els assajos, la direcció del teatre els va anunciar que comptaven amb la meitat de pressupost, de dates d'assaig i d'exhibició (del 3 al 14 d'abril). Tot i això, l'equip va seguir intacte. Els vuit actors -entre els quals hi ha Oriol Genís, Àngels Poch, David Verd, Mireia Gubianas i Nuria Legarda, la meitat dels quals són part de la companyia del T6- van defensar un projecte "molt personal" per a Tornero i, creu, "necessari".
Legarda hi coincideix: "El procés de documentació ha sigut important, per mi, per veure les poques coses que sabia. I encara estem igual, però tot molt més ben maquillat i, per tant, més maquiavèl·lic". L'impuls que han sentit els actors de remenar els seus orígens és el que Tornero vol transmetre a l'espectador. "Vull remoure la memòria del públic, que surtin de l'obra i vulguin fer preguntes als seus avis", diu. Prou mentides, prou silencis, prou soledat. "La guerra va ser terrible per a tots, però uns van poder fer el dol i els altres no. D'aquí ve el trauma. Per això encara hi ha gent que té por de parlar", conclou.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,

TEXT                                             INTÈRPRET
Noemí Carrasco                          Damià Piensa
Marc Guevara                              Marta Bayarri
Marta Solé                                    Vanessa Segura
Nan Vidal                                      Joan Sureda
Alberto Ramos                             Mireia Gubianas
Niclas Johansen                           Carles Algué
Joan Yago                                     Annabel Castan
Jumon Erra                                   Pep Ambròs

DIRECCIÓ: NEIL LABUTE
AJUDANT DE DIRECCIÓ: JESSIE MILLS
DURADA: 40min
PORTA4 (Divendres, 23h)

Què feu encara asseguts llegint això? Ah, que no és divendres i no podeu anar a gaudir dels monòlegs de DESIGJAM. Quaranta minuts, 8 monòlegs, 5€, millor pla impossible. Tots els dirigits i supervisats pel dramaturg i guionista nord-americà Neil Labute. 

Vuit actors amb força experiència dramàtica, 8 dramaturgs que escriuen monòlegs curts, tan sols 5 minuts per actor i la imaginació d'actors i públic fa la a resta. Tots els tracten de la recerca del jo, dels desitjos per complir. Uns són més clàssics, d'altres innoven. Per destacar dos, em quedo amb el monòleg i la interpretació de Marc Guevara i Marta Bayarri, tot una lluita existencial d'una vaca. Però sense dubte, per mi, el més imaginatiu és el que amaga el colze de l'Alberto Ramos interpretat per la Mireia Gubianas.

Bon textos, bons actors, bé dirigits, bé interpretats. De moment el podeu veure a la Porta 4 els divendres a les 23h fins al 23 de desembre. Vale, tothom ja ha reservat la seva entrada?

DESIGJAM

by on 17:01
TEXT                                             INTÈRPRET Noemí Carrasco                          Damià Piensa Marc Guevara        ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , ,

TEXT: KRISTIAN SMEDS
TRADUCCIÓ: RIKKA LAAKSO i MERITXELL LUCINI
DIRECCIÓ: ALÍCIA GORINA
INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, PEPO BLASCO, MIREIA GUBIANAS, SERGI MISAS i MARI PAU PIGEM
PRODUCCIÓ: INDI GEST i FESTIVAL LOLA D'ESPARRAGUERA
SALA BECKETT

Magnífic univers el que ens proposa Kristian Smeds i que ha sabut interpretar l'Alícia Gorina per traslladar-nos a un univers paral·lel on viuen éssers similars a nosaltres però amb vides molt llunyanes. No és gaire habitual poder veure teatre finlandès a Catalunya, i que la contenció de les interpretacions ens emocioni tant com ho fan aquestes Imatges Gelades.

Un del muntatges revelació d'aquesta temporada, que té tots els ingredients necessaris per ser-lo. Un gran text, precís, punyent, groller, però que toca on ha de tocar, sense artificis, simplement en la justa mesura. Una escenografia poderosa, amb un punt de màgia, i que funciona a la perfecció i ajuda a la història a desenvolupar-se i la fa créixer. Llums i ombres i projeccions completen una de les millors i més suggeridores escenografies que han passat per la Sala Beckett els darrers anys.

Interpretacions molt treballades, contingudes, apropant-se a un caràcter més nòrdic que llatí. Fantàstica la Mari Pau Pigem, que no es prodiga gaire pels escenaris, amb el seu monòleg, la seva crueltat no només es troba en les paraules escrites per Smeds també en la forma que ha optat per explicar-les. Simpàtica, divertida i enigmàtica Mireia Gubianes com la Nena Muda. La cara més dramàtica de la història ens l'ofereix el personatge de l'Anna Alarcón que un altre cop desplega les seves habilitats interpretatives amb una magnífica epifania final.

Només tres setmanes no són suficient per un muntatge que es mereix una mica més de vida. Esperem que aviat rebem notícies de que han trobat un altre lloc a la cartellera perquè aquestes Imatges gelades aconsegueixen tot l'èxit que es mereixen. Si tornen, tornarem a submergir-nos en un univers màgic, on la cruesa de la vida també pot ser poesia.

IMATGES GELADES

by on 19:10
TEXT: KRISTIAN SMEDS TRADUCCIÓ: RIKKA LAAKSO i MERITXELL LUCINI DIRECCIÓ: ALÍCIA GORINA INTÈRPRETS: ANNA ALARCÓN, PEPO BLASCO, MIR...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,


A PARTIR DE TEXTOS DE DANIEL VERONESE
DIRECCIÓN: JORGE SÁNCHEZ
INTÉRPRETES: MIREIA GUBIANAS, MARIA PAU PIGEM y HANS RICHTER
PRODUCCIÓN: UN LUGAR DONDE LAS COSAS PASAN 
OBRADOR DE LA SALA BECKETT

Una casualidad de tantas, me llevó a fijar la vista en un workshop a partir de textos del Veronese que unas semanas atrás, y en función única, se presentaba en el Obrador de la Sala Beckett. Dos obras de Veronese componen Un lugar donde las cosas pasan, tres personajes que juegan con la realidad y la ficción, incitando a que se el propio espectador que dictamina que es cada cosa.

El público no participa, aunque se le interpela constantemente, no hay pared, se les necesita vivos. Un lugar donde las cosas pasan no sigue la estructura de presentación, nudo y desenlace, por eso necesita que el público, que al principio tendrá un gran número de interrogantes, vaya poco a poco descubriendo la historia y construyendo su propia versión en su cabeza.

A parte de la genialidad de los textos del Veronese, la parte más desconcertante de Un lugar donde las cosas pasan es la falta total y absoluta de escenografía. Son los actores a través de sus interpretaciones, los que conducirán al público al final del montaje, y será éste quien decide si se los cree y decide subirse al tren y comenzar el viaje o abandonarlo en la primera estación.

Un lugar donde las cosas pasan es uno de estos descubrimientos que no deberían quedarse en una única función porque los pequeños placeres es necesario compartirlos. Espero que algún productor se arriesgue y apueste por la calidad y la diferencia que se pueden encontrar en proyectos como éste y que tan falta está la cartelera barcelonesa de alguna cosa original y diferente.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,


Imatges gelades és una obra de teatre de Kristian Smeds però podria ser l'àlbum de fotos d'una família. És com si la filla muda d'una casa -que descobrim víctima d'un accident- passés pàgines i seleccionés deu moments de la seva nissaga familiar. Als retrats hi apareixen una mare soltera, un pare absent, una filla sotmesa als desitjos materns, un predicador que manté l'esperança en la fe i la nena muda. La directora, Alícia Gorina, ha agafat aquests cinc personatges d'una família i els ha col·locat aïllats cadascun en una casa d'un poble de miniatura "per convertir l'anècdota familiar en una denúncia social i política". D'aquest text del dramaturg més innovador de les lletres fineses -Premi de Teatre Europeu per a les Noves Realitats Teatrals, que atorga la UE- li va atreure l'anècdota: "Veure que m'he convertit en la meva mare i que la meva filla és igual que jo a la seva edat és horrorós", lamentava Gorina ahir a la Sala Beckett, que acollirà l'estrena dijous. L'herència i la repetició són dos dels temes que retrata Imatges gelades , que també es pot llegir com "una crítica social a la falta de referents, sobretot espirituals, d'una societat que no sap on agafar-se".
El director de la Beckett, Toni Casares, comparava Smeds amb Heiner Müller pel fet de ser "poètic, estomacal, crític, poc convencional". No és del tot críptic ni és intel·lectual, assegurava Gorina, però sí que acceptava que no es pot seguir com una història amb un fil argumental.
Imatges gelades són 10 escenes pràcticament independents, quasi totes monòlegs durs, salvatges i poètics, amb un tractament plàstic molt potent visualment -en part gràcies a una escenografia de Sílvia Delagneau, juntament amb Gorina i membres de la plataforma IndiGest-. Finlàndia, el seu silenci, la introspecció, els racons foscos de l'ànima, són el paisatge de l'obra. Serà el tercer muntatge finès de Gorina -els altres dos eren de Saara Turunen- i l'estrena a l'estat espanyol d'un text de Smeds. Anna Alarcón, Pepo Blasco, Mireia Gubianas, Sergi Misas i Maria Pau Pigem formen el repartiment.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,