Mostrando entradas con la etiqueta Àngel Llàcer. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Àngel Llàcer. Mostrar todas las entradas


de GUILLEM MORALES basado en la novela de MARY SHELLEY
dirección CARME PORTACELI
intérpretes JOEL JOAN, ÀNGEL LLÀCER, LLUÍS MARCO, MAGDA PUIG, ALBERT TRIOLA, PERE VALLRIBERA, ALBA DE LA CRUZ
duración 2h 20min
fotografías DAVID RUANO
producción TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA y FACTORIA ESCENICA INTERNACIONAL
SALA GRAN (TNC)

No soy muy de monstruos yo, así que acudí a la magnánima sala del TNC con cierta cautela. Nunca me he leído la novela de Mary Shelley, sí algunas partes en castellano y otras de inglés. Pero a pesar de todo, lo que más me atraía era la puesta en escena, como con los "infinitos" recursos del TNC me iban a hacer creíble la historia. Pero, los recursos no siempre lo son todo.

Sobriedad absoluta presenciada nada más entrar en la sala, hacía mucho que no veía tan despejado el escenario de la sala grande. En un principio podemos pensar que ya de por sí da miedo de lo que nos puede venir encima, pero que equivocados que estaríamos.

La escenografía diseñada por Anna Alcubierre, acompañada por una parte audiovisual de Miquel Àngel Raió, le va como anillo al dedo al montaje, incluso me atrevería a decir que lo eleva, hace que el espectador fije su atención en la escena, te atrapa



La poda dramatúrgica es espectacular. Guillem Morales consigue lo que no consiguió la versión londinense, otorgar el mismo peso al doctor Frankenstein que a su creación. Aunque sigue siendo bastante fiel a la versión original, el intento por acercar la novela hasta nuestros días a través del acento en los conflictos morales del protagonista resulta de lo más acertado.

El mayor problema del montaje es la interpretación. La elección de sus dos protagonistas no ha estado la más adecuada. Si bien Joel Joan se transforma en un monstruo bastante óptimo y sólo desentona en algunos momentos donde el personaje se le va de las manos el movimiento físico, su compañero Àngel Llàcer está demasiado ausente. Llàcer pasa por el doctor Frankenstein sin tocarlo, ni en los momentos de relax ni en su camino hacía la locura, siempre nos regala las mismas expresiones, la misma cara, no hay verdad.



Y aunque los mayores aplausos fueron para sus protagonistas, la mejor interpretación (y de lejos) nos la regala un incombustible Lluís Marco. Es un auténtico mestre, dentro y fuera del personaje. Una lección de interpretación. Y dentro de los actores de reparto, una luz, Magda Puig, que ciega como Agatha y deslumbra como Elisabeth.



Frankenstein vuelve a poner sobre la mesa el eterno debate, a veces reñido, entre si vale todo para vender entradas. El marketing de la obra confundía al espectador sin dejar claro quien era el doctor y quien era el monstruo, imitando a la versión inglesa (donde los actores se intercambiaban los papeles). Polémicas a parte, a esta versión le hubiera hecho falta una pasarela mayor de posibles doctores Frankenstein. 

FRANKENSTEIN

by on 20:01
de GUILLEM MORALES basado en la novela de MARY SHELLEY dirección CARME PORTACELI intérpretes JOEL JOAN, ÀNGEL LLÀCER, LLUÍS MARCO...

DE WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCIÓN: SALVADOR OLIVA
DRAMATURGIA: MARC ARTIGAU y ÀNGEL LLÀCER
MÚSICA: COLE PORTER, IRVING BERLÍN y I. HERB BROWN
ADAPTACIÓN DE LAS CANCIONES: MARC ARTIGAU y MANU GUIX
DIRECCIÓN: ÀNGEL LLÀCER
DIRECCIÓN MUSICAL: MANU GUIX
INTÉRPRETES: JORDI COLL, ALBERT TRIOLA, MARC POCIELLO, DAVID VERDAGUER, VICTÒRIA PAGÈS, ORIOL BURÉS, ENRIC CAMBRAY, ÒSCAR MUÑOZ, AIDA OSET, BEA SEGURA, LLOL BELTRAN, CLARA ALTARRIBA, BERNAT COT, ALBERT MORA, ÀNGEL LLÀCER
DURACIÓN: 1h 25min + 20 min de entreacto + 45 min 
PRODUCCIÓN: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA GRAN (TNC)

Según las propias palabras de Àngel Llàcer en el programa de mano, la primera consigna que dio a su equipo desde el primer día fue hacer a la gente feliz. Pues bien, lo han conseguido, al menos durante las poco más de dos horas y media que dura la función y que pasan tan volando que a más de uno, una servidora incluida, no nos hubiera importado quedarnos un poco más cantando y bailando.

Sonrisas a la entrada, sonrisas a la salida y unas ganas de bailar impresionantes como hacía tiempo que no tenía después de ver un musical, y la última vez fue en Londres. Y es que esta ciudad europea está en el pensamiento general después de ver el espectáculo, ya que por una u otra razón aquí (Catalunya) no estamos acostumbrados a ver un musical donde la escenografía sea tan impresionante como en Molt soroll per no res y donde además se combine con una magnífica selección de canciones, brillantemente acompañadas por coreografías.  Es posible que los intérpretes canten y bailen a la vez. No, no estamos acostumbrados a que nos lo den todo, y no sólo una parte.

Sin duda haber escogido la ambientación de los años 50 es otro de los aciertos del montaje. Los colores, los estilos, la música es perfecta para acompañar un texto recortado de Shakespeare, donde sólo queda la esencia, de los líos amorosos, alguna traición por el medio, pero todo queda, como en cualquier buen musical, supeditado a la parte vocal. 

Quizás lo que más shock provoca es ver algún que otro actor, no excesivamente acostumbrado a cantar/bailar, "dándolo todo" en el escenario. Y, sin bien es verdad, que tenemos mejores intérpretes vocales, se les llega a perdonar que alguno de ellos no llegue con suficiente precisión al tono que le tocaría. Maravillosos: Victòria Pagès, Albert Triola, Llol Beltran, Enric Cambray o David Verdaguer, pero reglón a parte necesario para Bea Segura y Aida Oset, dos sirenas que llenan el escenario de una luz muy especial.

Àngel Llàcer, Manu Guix y Marc Artigau firman una excelente comedia musical, y sin temor a equivocarme el que será el mejor espectáculo de la primera mitad de temporada y uno de los mejores musicales de producción y factura catalana (por no cogerme los dedos y decir el mejor) que hayamos visto. 

Impresionante fiesta para una Sala Gran llena hasta la bandera, hacía tiempo que no la veía al completo e impresiona, más aún ver muchas caras jóvenes. Este no es un Shakespeare corriente, y por eso esto es un grito a que llenen la sala, a que no muera en tan sólo un mes y medio. Si en Londres las producciones saltan de lo público a lo privado, quizás... "Fem-ho". Sea como fuere Molt soroll per no res necesita ser visto y disfrutado. La sonrisa y el disfrute te están esperando. Corre! 

MOLT SOROLL PER NO RES

by on 18:41
DE WILLIAM SHAKESPEARE TRADUCCIÓN: SALVADOR OLIVA DRAMATURGIA: MARC ARTIGAU y ÀNGEL LLÀCER MÚSICA: COLE PORTER, IRVING BERLÍN y I....

Font: ACN via ara.cat
La Perla 29 i el seu director Oriol Broggi han presentat aquest dilluns la nova temporada teatral de la companyia i les obres que acollirà la Biblioteca de Catalunya. Entre d'altres destaquen 'Timó d'Atenes' de William Shakespeare, que es podrà veure del 4 al 30 de novembre en el marc del Festival Shakespeare i està dirigida per David Selvas, i 'Una giornata particolare' d'Ettore Scola, amb els actors Clara Segura i Pablo Derqui, que dirigirà el mateix Broggi. El director de La Perla 29 ha afirmat que és possible que durant el camí vagin sorgint noves coses, noves produccions o propostes que acullin a la Biblioteca de Catalunya.
'Una giornata particolare', que Scola va dur al teatre adaptant la pel·lícula protagonitzada per Sophia Loren i Marcello Mastroianni que ell mateix havia dirigit, s'estrenarà al març del 2105, encara falta completar-ne el repartiment. L'obra se centra en una conversa entre dues persones. L'Antonella es dirigeix amb la seva família a veure una marxa militar organitzada per Mussolini amb la presència de Hitler. Al pis del costat, descobrirà un home que viu angoixat la resistència al règim. Comencen a parlar i ella descobrirà que la vida pot tenir moltes contradiccions i que pot anar més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa.
Fins al 19 d'octubre, seguirà a la Biblioteca de Catalunya 'Cels', la producció de La Perla 29, dirigida per Broggi i escrita per Wajdi Mouawad, i que va ser un èxit al final de la temporada anterior. 'Cels' és la darrera obra de la tetralogia 'La sang de les promeses', de la qual formen part 'Litoral', 'Incendis' i 'Boscos'. Eduard Farelo, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Ernest Villegas i Xavier Ricart en són els actors protagonistes.
El Festival Shakespeare se celebrarà del 23 de setembre al 29 d'octubre a la Biblioteca de Catalunya. David Selvas hi dirigirà 'Timó d'Atenes' de Shakespeare del 4 al 30 de novembre. Julio Manrique, Marta Marco, Jordi Rico, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer, Oscar Rabadán i Felix Pons són els actors d'aquesta coproducció de La Bruta i el Festival Shakespeare.
Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 van presentar a mitjans de juliol a Barcelona l'espectacle musical 'El Petit Príncep'. L'obra s'estrenarà el 5 de desembre a la Sala Barts de Barcelona i es podrà veure fins a l'11 de gener de 2015. L'escenografia visual, el so, la música per a tots els públics i l'equip artístic amb intèrprets com Xavi Duch, Elena Gadel, Marc Pociello i el mateix director de l'obra Àngel Llàcer, són algunes de les claus de l'espectacle. El director musical, Manu Guix, va destacar en la roda de premsa de presentació que "aquest és un musical molt fantàstic en el que el Petit Príncep viatja per molts planetes i parla de sentiments molt reials i molt profunds".
Les obres que faran gira són 'TRANSLATIONS / TRADUCCIONS', de Brian Friel i dirigida per Ferran Utzet que girarà fins al novembre; 'Cels', que girarà d'octubre fins a desembre, i 'L'orfe del clan dels Zhao', que ho farà de gener a març de l'any que ve.
Petit marge per augmentar la programació
En el dossier de la temporada, Broggi ha explicat que els agradaria presentar tota la temporada ben grossa, ben tancada i poder-la cridar ben alt, però ha admès que no ho poden fer del tot perquè encara tenen "dubtes i incògnites pressupostàries". Així mateix, s'han reservat "un petit marge per poder anar programant coses o decidint nous projectes a mesura que avancen els mesos". Broggi ha manifestat que és possible que durant el camí vagin sorgint noves propostes, noves produccions o propostes que acullin a la Biblioteca de Catalunya.

AUTOR: GERONIMO STILTON
GUIÓN: ENRIC LLORT
COMPOSITOR y DIRECCIÓN MUSICAL: MANU GUIX
DIRECCIÓN: ÀNGEL LLÀCER
INTÉRPRETES: MARC POCIELLO, ENRIC CAMBRAY, BELINDA WASHINGTON, ANNA FERRAN, MARC AYALA, MARINA PASTOR, MARIA CIRICI, ANA CERDEIRIÑA, OSCAR JARQUE
PRODUCCIÓN: FOCUS, GRUP62
TEATRO LA LATINA

Sin un gusto excesivo por los musicales, acudo al Teatro La Latina a pasármelo bien y a viajar al pasado en busca de aquella niña que todos tenemos dentro. La sala llena de padres y niños, a los que va dirigido el espectáculo. Según dicen parte de su equipo artístico, después de los primeros días ya se nota la diferencia entre el público madrileño con el catalán, el primer menos dado a participar. 

Todos los principales personajes del éxito infantil están en escena, con cortina a doble capa para que los efectos "especiales" nos lleven a viajar a todos los lugares por los que Gerónimo tiene que pasar para cumplir su objetivo final y liberar a la princesa Floridiana. Más tecnología que en los cuentos clásicos pero el musical de Gerónimo Stilton es un cuento de héroes y princesas, que poco cambian las historias infantiles con los años.

Prácticamente el mismo reparto de la versión catalana, un clara ausencia la de Lloll Beltran, sustituida por Belinda Washigton, que no acaba de encajar ni en voz ni en actuación con su papel de brujaza, mala, malísima, que intentará que Gerónimo no consiga su objetivo. Pero a Belinda no le llega la voz y más que cantar habla en tonos graves, un fallo, pero es el que pasa con ciertos personajes mediáticos, que no todos dan el tono.

Por lo demás, el montaje funciona y entreteniene a los niños que casi llenan función tras función las butacas de La Latina. Dejar obnuvilados, boquiabiertos, callados y casi sin moverse durante dos horas a tantos niños ya es casi todo un prodigio. Una buena forma de pasar la tarde de los fines de semana, entre diversión y cultura. 

GERÓNIMO STILTON

by on 17:45
AUTOR: GERONIMO STILTON GUIÓN: ENRIC LLORT COMPOSITOR y DIRECCIÓN MUSICAL: MANU GUIX DIRECCIÓN: ÀNGEL LLÀCER INTÉRPRETES: MARC P...

TEXT: RAY COONEY
TRADUCCIÓ: JORDI PRAT
DIRECCIÓ i DRAMATÚRGIA: ÀNGEL LLÀCER
INTÈRPRETS: JOAN NEGRIÉ, DAVID VERDAGUER, CRISTINA SOLÀ, MARIA RIBERA, SUSANNA GARACHANA, PAU FERRAN, ÒSCAR MUÑOZ i ENRIC BOIXADERA
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE CONDAL

Volia riure i he rigut. I molt amb una de les parelles còmiques més potents de la nova temporada teatral de Barcelona, Joan Negrié i David Verdaguer. Els bojos dels bisturí és una comèdia d'embolics, un vodevil, fet única i exclusivament perquè el públic gaudeix. Segons el seu director, l'Àngel Llàcer, a la vida ja tenim prous maldecaps com que a l'asseure'ns a una butaca ens facin veure més. De tant en tant està bé riure, encara que les situacions que se'ns presentin sigui del més absurd.

La història gira sobre la conferència que ha de pronunciar el doctor Guillem Salgado i que només en té una hora per acabar d'enllestir. Evidentment, un munt de personatges estranys se li creuran pel camí per evitar que ho faci posant-lo en les situacions més absurdes del món. Entre ells, el Robert Bonet (David Verdaguer) un altre metge de l'hospital i el millor amic del Guillem. La Joana Melón (Cristina Solà), una antiga infermera del centre, amb qui el doctor Salgado compartirà una de les escenes més còmiques de l'espectacle. L'Amanda (Maria Ribera), la dona del Salgado o la infermera -cap (Susanna Garachana), que pateix episodis de narcolèpsia en els moments més inoportuns.

Com defineix l'estil del vodevil, a Els Bojos del bisturí les portes s'obren i es tanquen a gran velocitat, els embolics per ocultar una infidelitat portaran a les situacions còmiques més absurdes, però algunes, fins i tot, molt forçades. Llàcer ha optat per adaptar l'obra i fer-la totalment catalana. El centre hospitalari és l'Hospital del Mar de la Barceloneta, el personal assaja una obra per Sant Jordi, amb senyera i drac, quan s'obren les persianes apareix l'skyline de Barcelona, fins i tot s'adaptat els acudits per fer-los aptes a casa nostra.

La comèdia funciona, el públic riu, s'oblida durant dues hores que portes fora no hi queden gaires coses de les que riure. L'objectiu que es proposava l'Àngel Llàcer s'ha complert. Venia a riure i he rigut, no es pot demanar més.

ELS BOJOS DEL BISTURÍ

by on 14:18
TEXT: RAY COONEY TRADUCCIÓ: JORDI PRAT DIRECCIÓ i DRAMATÚRGIA: ÀNGEL LLÀCER INTÈRPRETS: JOAN NEGRIÉ, DAVID VERDAGUER, CRISTINA SOL...


TEXT: RICHARD NELSON
TRADUCCIÓ: JORDI PRAT I COLL
DIRECCIÓ: ÀNGEL LLÀCER
INTÈRPRETS: CLARA SEGURA, CARLOS CUEVAS i MONTSE VELLVEHÍ
PRODUCCIÓ: PAS 29
TEATRE BORRÀS


Madame Melville podia haver estat la ja coneguda història de professora que s'enamora del seu jove alumne, però no. Melville ens endinsa en un univers paral·lel a aquesta història. No es queda en explicar-nos el procés, sinó ens ajuda a entendre-ho i a contemplar-ho sense prejudicis, perquè només veiem a dues persones que s'admiren i s'estimen.

L'obra ens situa al Paris de 1966 , amb el rerefons de maig del 68 i amb un esclat de canvi de conceptes, d'idees i de sentiments força visible durant tota l'obra. Durant dos dies, Madame Melville farà un curs accelerat de vida al jove Carl, descobrint-li que la vida existeix més enllà dels llibres. Els qual poblen el saló de casa de Madame Melville on la trama es desenvolupa, però l'element escènic més ben trobat és l'il·luminació a càrrec del David Bofarull que aconsegueix dibuixar els ambients per crear un clima amb certa màgia que embolica a l'espectador i li empeny dintre del muntatge.

Àngel Llàcer ha sabut portar el muntatge cap al seu terreny còmic i ha convertit la peça en un vital tragicomèdia. Clara Segura converteix a Claudie (Madame Melville) en una dona vitalista, arrolladora, tot un exercici interpretatiu a l'abast d'un jove Carlos Cuevas que s'estrena al damunt de l'escenari i que no ha pogut contar amb millor padrina. Només li falta aprendre a controlar una miqueta el seu cos i alguns gestos, el seu futur no ha fet més que començar. Entremig dels dos es troba la Ruth, Montse Vellvehí, la esborrajada veïna de Claudie que posa un punt d'excessiva comicitat a algunes escenes de l'espectacle.

La complicitat que s'ha creat entre els dos protagonistes és espectacular, només cal observar amb deteniment la dansa del comiat, un ball preciós on tots els sentiments generats durant l'obra s'exposen durant uns minuts per tancar-se dintre dels cossos per sempre.

MADAME MELVILLE

by on 15:06
TEXT: RICHARD NELSON TRADUCCIÓ: JORDI PRAT I COLL DIRECCIÓ: ÀNGEL LLÀCER INTÈRPRETS: CLARA SEGURA, CARLOS CUEVAS i MONTSE VELLV...