Butaques i somnis: Marc Angelet

Mostrando entradas con la etiqueta Marc Angelet. Mostrar todas las entradas

texto JORDI CASANOVAS

dirección MARC ANGELET

intérpretes ANNA SAHUN, ERNEST VILLEGAS y ÒSCAR MUÑOZ

duración 85min

fotografías DAVID RUANO

producción VELVET EVENTS

SALA MUNTANER

Cita anual obligatoria con Jordi Casanovas en la Muntaner, si el turrón llega en diciembre, sus obras en abril en la sala teatral de Barcelona. No falla y lleno asegurado hasta la bandera, lo cual es de aplaudir en la temporada que llevamos.

Mala Broma es una comedia negra, negrísima, estilo 100% Casanovas, un disfrute de principio a fin, pero de esas que te dejan a la salida media sonrisa y pensativa. En los tiempos que corren, hasta la pregunta ya puede ser considerada delito, ¿se puede hacer broma de todo? ¿se puede poner límites al humor? ¡Ni caído del cielo!

Un periodista insatisfecho con su trabajo, Òscar (Muñoz), queda para cenar con un viejo amigo y compañero de batallas que ha conseguido triunfar y llegar a lo más alto, Ernest (Villegas). La tercera en discordia, la mujer de Òscar, Anna (Sahun), médico.

Las dramaturgias de Jordi Casanovas funcionan como los relojes suizos, milimétricas. Aquí como ya pasaba por ejemplo en L'home amb les ulleres de pasta lo que comienza como una simple broma al más bromista del grupo acaba por enredarse de tal manera que se puede llegar a pensar que a quien le toman el pelo es a los espectadores.

Sin desvelar nada de la trama, para eso mejor compra la entrada, se puede afirmar que la perversidad de la misma unida a una excelente dirección de Marc Angelet no dejan que el espectador parpadee esperando el siguiente giro. Una especie de "ansia viva" invade la platea a la espera de cómo se resolverán todos los frentes abiertos.

Además de cuestionar el humor, Mala Broma se atreve con una sonora crítica al discurso feminista, el monólogo que se marca el personaje femenino, Anna, es de quitarse el sombrero, no sólo a nivel interpretativo sino también de lenguaje y de tono. Sorprende que, en medio de las idas y venidas en tono cómico, la obra adquiera un cierto carácter crítico, pero la incorporación queda perfectamente situada y el público lo incorpora a la broma aunque no lo sea.

Interpretativamente, y aunque en un principio parezca un combate a dos y en masculino, el montaje le reserva el mejor papel para ella, una espléndida Anna Sahun. Aunque el típico combate de quién la tiene más grande persigue a los personajes masculinos, la sombra interpretativa de Anna Sahun es mucho más alargada y consigue que esperemos con mucha más ansia sus réplicas y movimientos que la de sus compañeros.

Por supuesto, sin desmerecer, Òscar Muñoz está muy acertado en un papel de pobre desgraciado de la vida, quizás excesivamente tocado por el victimismo (pero la parte cómica que destila es insuperable) y Ernest Villegas es el perfecto amigo guaperas con un cierto toque de caradura.

La escenografía de Sergi Corbera funciona a la perfección. Una cocina americana / salón modernista de una piso de la burguesía catalana con detalles minimalistas y funcionales. No es necesario nada más para entrar en el juego.

Mala Broma ha nacido para triunfar. Una dosis, tan necesaria, de risas, un discurso crítico, un tirón de orejas, unas interpretaciones excelentes y una dirección y dramatúrgia que funcionan a la perfección. La factoría Jordi Casanovas está en plena forma.

MALA BROMA

by Elisa Díez on 14:35

texto JORDI CASANOVAS dirección MARC ANGELET intérpretes ANNA SAHUN, ERNEST VILLEGAS y ÒSCAR MUÑOZ duración 85min fotografías DA...

TEXTO y DIRECCIÓN: MARC ANGELET y ALEJO LEVIS

INTÉRPRETES: BRUNA CUSÍ, VICKY LUENGO y SERGI MATAMALA

BANDA SONORA ORIGINAL: ÀLEX TORÍO

DURACIÓN: 75min

FOTO: ROSER BLANCH

PRODUCCIÓN: FLYHARD PRODUCCIONS

SALA FLYHARD

Parece mentira que todavía no hubiera puesto los pies esta temporada en la FlyHard. Pero la vuelta ha sido sonada y fructífera. #LifeSpoiler es una de las mejores obras que hemos visto en la FlyHard en años. No sólo a nivel dramatúrgico, que también, los actores están de lujo. La premisa es saber qué pasaría si supierámos que todo está pautado, que nuestro futuro no lo escribimos nosotros sino que nos viene dado y cómo esto afectaría a nuestras relaciones, a nuestras creencias, en definitiva a nuestro día a día.

En el minúsculo espacio escenográfico del que dispone la FlyHard esta vez se esconde toda una sorpresa, que no desvelaré, aquí el spoiler estará sólo en el título. Pero realmente el impacto que acompaña a toda la obra comienza una vez uno pone los pies en la sala, y hasta aquí puedo decir. Realmente es un regalo para el espectador ver un espectáculo de una calidad sublime a escasos metros de la acción.

Dramatúrgicamente es de una precisión que pone los pelos de punta. Marc Angelet y Alejo Levis hacen uso de varias técnicas cinematográficas como los típicos flashfowards, flashbacks y la cámara lenta para reproducir imágenes que acostumbramos a ver a través de una pantalla y no en vivo y en directo. La técnica en esta ocasión es el mismo cuerpo del actor y no un aparato tecnológico. Acompaña a la dramaturgia un diseño de luces, obra de Xavi Gardés, como pocos se han visto en esta sala, simple pero tan efectivo que raya la maestría.

El reparto es de lujo. Esta temporada ha sido la gran consolidación de Vicky Luengo, y una vez más vuelve a regalarnos una tremenda interpretación, una naturalidad expresiva dentro del caos de la acción. Si ya nos encandiló en Ivanov al Lliure, en esta ocasión la comunión entre su personaje con el resto del reparto y el público es mágico, esa magia de disfrutar de interpretaciones sensacionales a un palmo de distancia.

Bruna Cusí, a la que descubrimos en El llarg dinar de Nadal, la protagonista de la celebradísima Estiu 1973 (que se estrena el 30 de junio en los cines), demuestra en #LifeSpoiler que no es flor de un día. Qué control de la escena, de los tonos, una pareja perfecta para Vicky Luengo, con un personaje más oscuro y del que poco a poco iremos descubriendo sus secretos. Completa el reparto, Sergio Matamala, al que le acostumbran a tocar los personajes más extraños y variopintos, como es el caso, el contrapunto “racional” entre la “realidad” y la “ficción”. El personaje de Matamala pone la nota tragicómica a las situaciones descritas. Pero no se puede juzgar al personaje sólo por su envoltura, porque seguro que esconde más de lo que creemos.

Con un metraje de serie de ficción estranjera, un poco más de una hora, un ritmo frenético que no te da ni tiempo ni para respirar, el desenlace vuelve a poner al espectador en una duda, como la vida misma, llena de preguntas para las algunas de las cuáles no hay respuesta. No desvelaré si en este caso la encontaron. La única manera de averiguarlo será disfrutar en vivo y en directo de #LifeSpoiler, sino la duda será eterna.

#LIFESPOILER

by Elisa Díez on 20:29

TEXTO y DIRECCIÓN: MARC ANGELET y ALEJO LEVIS INTÉRPRETES: BRUNA CUSÍ, VICKY LUENGO y SERGI MATAMALA BANDA SONORA ORIGINAL: ÀLEX...

DRAMATURGIA: MARC ANGELET

DIRECCIÓN: GUILLEM ALBÀ

INTÉRPRETES: GUILLEM ALBÀ y CLARA PEYA

DIRECCIÓN MUSICAL: CLARA PEYA

DIRECCIÓ DE GEST I TITELLES: ANDREU MARTÍNEZ

COREOGRAFÍA: ARIADNA PEYA

DURACIÓN: 40min

FOTOGRAFÍA: DIARI DE VILANOVA

ATRIUM DE VILADECANS (EN GIRA)

Pluja es el espectáculo de noviembre. Y me explico después de entrevistar a sus creadores y protagonistas antes de Fira Mediterrania, las ganas de ver la bomba que tenían entre manos ha ido in crescendo. Al fin, y una vez más gracias a Recomana, he tenido la oportunidad de que la bomba me explote y ha ido directa al corazón.

Cuarenta minutos, de tener los ojos como platos. Cuarenta de minutos de retorno a la infancia, aquella época donde todo lo que vislumbraban nuestros ojos era nuevo y nos parecía maravilloso. Una historia llena de miedos, los miedos a hacerse mayor, y de como los mayores muchas veces también nos sentimos pequeños.

Al igual que los ojos para no perderse nada de lo que está pasando en el minúscula escenario, la piel de cada espectador es parte importante para que la magia que se desprende del espectáculo consigna su efecto. Emociones a flor de piel, incluso para los más duros de tocar. Sentimientos compartidos en una platea donde los setenta afortunados espectadores no pueden contener, en algunos casos, las lágrimas delante del preciosista montaje.

Guillem Albà se atreve a seguir la estela familiar y hacer interpretar sus manos con títeres en una de las escenas con más fuerza escénica de todo el montaje. La timidez de Clara Peya queda difuminada en los momentos donde hace uso del sentido del humor, dejando de lado su inseparable piano (que una vez más nos regala melodías maravillosas), se "sale del guión" y supera con nota a sus miedos.

Si el teatro es un acto de comunión colectivo, Pluja es un ejemplo de como convertir esta máxima en un espectáculo casi "privado" pero donde los espectadores más que nunca comparten, por un breve período de tiempo, algo más que cuatro paredes. Una respiración común, un sentimiento común, una experiencia, que después de casi una semana sigue latiendo dentro del cuerpo. Después del parón navideño, la magia de Pluja continuará viajando por Catalunya. No te la pierdas. Hay cosas que es mejor vivirlas, porque cuando te las cuentan pierden su esencia.

PLUJA

by Elisa Díez on 20:35

DRAMATURGIA: MARC ANGELET DIRECCIÓN: GUILLEM ALBÀ INTÉRPRETES: GUILLEM ALBÀ y CLARA PEYA DIRECCIÓN MUSICAL: CLARA PEYA DIRECC...

Divendres 12 de juliol

Apadrinem: Marilia Samper i Marc Angelet

Directors: Carles Fernández Giua, Víctor Muñoz i Calafell, Jordi Prat i Coll i Ferran Utzet

Intèrprets: Vanessa Segura, Marta Aran, Maria Casellas, Oriol Guinart, Guillem Motos i David Vert

Mestres de cerimònies: Llàtzer Garcia i Marc Rosich

Nau Ivanow (Dins del Grec2013)

Som convocats a un ritual, a una experiència, a tota una nova aventura. Els mestres de cerimònia se'ns presenten vestits com els antics mecenes: perruques, trajes d'època i unes malles, ja comença l'espectacle. El guió de presentació d'aquest ritual està escrit com estremès del que vindrà més tard. Durant 15 minuts s'explica el procediment d'apadrinament amb dinamisme i comicitat. Marc Rosich té un do innat pel monòleg còmic que fa partir-se de riure als presents. Assajat o no ha estat el primer encert.

Després els padrins ens dividim en dos grups i a l'estil de Pentateatre Atòmic veient les dos obres a la vegada, primer un grup i després un altre. Obres: curtes, de 30 minuts, per a tres actors i només assajades una setmana. El grup A primer veu 0,86 de Marc Angelet on la ficció es dóna la mà amb la creixent realitat de ser cada vegada éssers 2.0, més virtuals que reals. Interessant punt de partida i sorprenent final que deixa al públic ple de preguntes de si això pot convertir-se en realitat. Passem doncs a la terrassa de la Nau Ivanow per gaudir de Pequeños Monstruos de Marilia Samper, una comèdia que tracta sobre les relacions d'una parella però sobre tot entre dos germanes, amb una bèstia de la comèdia com és la Vanessa Segura.

Una vegada finalitzades les representacions tornem a la sala per decidir a qui dels dos volem apadrinar. Cada dramaturg tindrà un padrí i una padrina. Això no és un torneig, tots dos guanyem, tothom guanyem. Això sí, si ets amic dels dos has de vigilar a qui votes, no vagis a sortir escollit i tinguis un conflicte personal. És un joc però sempre pot haver perills...

Una proposta jove per donar suport a la dramatúrgia catalana cada vegada més popular, però que no ens enganyem igual de precària que la resta del sector. No sé si pot ser una proposta exportable més enllà del Grec2013, però les dos hores de having fun, això no ens les treurà ningú. Divendres 19 de juliol a les 21h nova i última oportunitat d'apadrinar un dramaturg, en aquest cas a l'Helena Tornero i al Marc Artigau. Encara que jo proposaria com fi de festa poder apadrinar al Llàtzer Garcia i al Marc Rosich i a les seves malles.

APADRINA UN DRAMATURG-12 de juliol-

by Elisa Díez on 17:34

Divendres 12 de juliol Apadrinem: Marilia Samper i Marc Angelet Directors: Carles Fernández Giua, Víctor Muñoz i Calafell, Jordi Pra...

IDEA y DIRECCIÓN: GUILLEM ALBÀ

GUIÓN: Cia GUILLEM ALBÀ

AYUDANTE DE DIRECCIÓN: MARC ANGELET

INTÉRPRETES: GUILLEM ALBÀ y BLAI RODRÍGUEZ

DURACIÓN: 1h 15 min

PRODUCCIÓN: GUILLEM ALBÀ

ALMERIA TEATRE (Hasta el 16 de diciembre)

No creo que nadie entre en la sala sin saber que se va sumergir en el mundo mágico que nos presenta el nuevo espectáculo de Guillem Albà. Magia, circo y títeres se dan cita en 75 minutos de auténtico disfrute. Un espectáculo tierno, ingenioso, Trau es una auténtica pieza de artesanía teatral.

Sin público específico, la platea del Almería debería llenarse de grandes y pequeños. Cada uno vivirá el espectáculo de una manera, porque tiene diferentes capas de lectura. Risas, emociones, sorpresas mezcladas con temas como el valor de la amistad, la necesidad de compañía, el inevitable paso del tiempo...

La interpretación de Guillem Albà es majestuosa, magistral, emocionante y conmovedora. No puedes dejar de prestar atención a sus movimientos, sus gestos, su cara, sus silencios, sus ruidos, la atención pasa por él y qué hará o que se inventará.

Para ello cuenta con una preciosa escenografía, donde toda la magia está condensada. Desde los sacos de momentos, hasta estos representados, pasando por los momentos de clown en una peculiar consulta de médico. El momento puerta-timbre es cómo con poco se consigue ser muy efectista y dejar al público con una perenne sonrisa en la boca.

Salir del Almeria Teatre con la sensación de que has visto una auténtica maravilla de espectáculo. Pocas veces he acabado tan fascinada después de ver un montaje donde se dice tan poco pero se trasmite todo un mundo. Sin duda un espectáculo para no perderse, pero perdiéndose dentro de él.

TRAU

by Elisa Díez on 14:40

IDEA y DIRECCIÓN: GUILLEM ALBÀ GUIÓN: Cia GUILLEM ALBÀ AYUDANTE DE DIRECCIÓN: MARC ANGELET INTÉRPRETES: GUILLEM ALBÀ y BLAI RODRÍG...

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)

El II Torneig de Dramaturgs Catalans demostra que aquest “no és un país d'emprenedors, sinó de dramaturgs”, deia de broma el director del Festival de Temporada Alta, Salvador Sunyer. Enguany s'han trobat vuit nous valents, que han escrit un text de trenta minuts per a dos actors. Des de dilluns vinent (la final és el 3 de desembre) un text d'un aspirant (Blanca Bardagil, Marc Angelet, Joan Yago, Ferran Joanmiquel) lluitarà contra un d'un veterà (David Plana, Carles Alberola, Carles Batlle i Marta Buchaca)pel simple plaer de superar-lo. Els premis són gastronòmics. L'entrada, l'única a la qual no s'aplica l'increment de l'IVA, continua valent un euro, i dóna dret a votar per la millor peça, a prendre una copa de cava i a escoltar dos fragments en procés. Coordina el també dramaturg Jordi Casanovas, que admet que alguns autors han declinat la invitació a aquest torneig lúdic per por a perdre en la primera ronda.

Els textos ja estan tancats (tot i que sempre es poden fer petites revisions). No s'ha fet públic quins actors interpretaran cada text. Se sap quins seran els combats i els dies, però no es dirà quin text és de cadascú fins que hi hagi veredicte. Casanovas insinua que, si hi ha un empat tècnic, es podria demanar als púgils que escriguin una miniescena de desempat en deu minuts.

Evidentment, hi ha molt de joc i cap pretensió de signar un treball futur. Per a David Plana i Carles Batlle (és professor de la majoria dels candidats, excepte els més joves) l'obra els ha despertat el cuc de tornar a escriure teatre. Ferran Joanmiquel, l'únic que juga a casa, reconeix que ha escrit pensant en el medi, en el lloc i per al públic que ja ho espera. L'any passat, les rèpliques brillants se celebraven com si fos un gol. La provatura ha facilitat la trobada intergeneracional. Per Alberola, el repte serà haver d'acordar el text amb els dos actors en només tres hores d'assaig, “quan acostumem a discutir mesos amb els meus actors”. També a Marc Angelet, que tanca el text durant el procés d'assaigs, li ha obligat a canviar la fórmula. Batlle no tem perdre. Si ho fa, serà contra un dels seus alumnes. “Sempre serà culpa meva”, diu, indistintament de l'èxit dels seus papers.

L'any passat, tot i enumerar-lo com a primera edició, no pretenia res. El resultat, a més de divertit i fresc, va ser notable: dos dels vuits textos plantejats enguany seran estrena al Temporada Alta. És el cas de La nostra champions particular (un monòleg d'una parella a dues veus que navega de la comèdia al drama), de Cristina Clemente. També Red Pontiac, de Pere Riera, presentarà ampliat la trobada de dues mares al parc públic (amb maneres de protegir els fills oposades). Clemente va ser finalista del concurs. Riera va caure en segona ronda, als peus de la mateixa Clemente. El text de Guillem Clua ja té sala a Barcelona i una quarta pot ser realitat el curs vinent. Joc net.

Cop de puny teatral

by Elisa Díez on 14:15

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat) El II Torneig de Dramaturgs Catalans demostra que aquest “no és un país d'emprenedors, sinó d...

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET

INTÈRPRETS: DAVID VERT, ORIOL GENÍS, ÒSCAR CASTELLVÍ, REG WILSON, SANDRA MOSCLÚS, ANNA MOLINER, ÀNGELS POCH, PAUL BERRONDO, ALBERTO DÍAZ i TIMOTHY FERRYS

PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

SALA TALLERS (TNC)

Després de la caiguda en picat del primer T6 de la temporada, Marc Angelet ha decidit pujar-nos a l'espai amb el seu, i l'experiment funciona. El muntatge en l'aventura que va significar l'enviament de les naus Voyager a l'espai en 1977 que contenien un resum de què és la Terra i de qui l'habita. A partir d'aquest fet comencem a teixir la història de les relacions humanes i la dificultat que en la major part dels casos existeix per a comunicar-se. Com volem comunicar-nos amb altres planetes o éssers si a la Terra som incapaços de comunicar-nos entre nosaltres.

Amb una escenografia gairebé buida, on els mobles entren i surten i amb el fons negre per recrear un espai estavellat un sense fi de personatges es donen cita i ens expliquen una part de la seva vida, les seves pors i com els agradaria ser recordats. Les interpretacions força convincents, però al muntatge li sobren personatges, és una obra massa coral per la història que intenta explicar.

El text ple de simbologia pels amants de l'astronomia, li manca una mica de tensió dramàtica, és massa lineal, no hi ha sorpreses, tot es força esperat i la col·laboració històrica del Timothy Ferrys com narrador en anglès és massa llarga i en certs moments es fa pesada.

Aquest T6, millora notablement el T-error del Jordi Oriol, però ens fa desitjar el que sembla que serà el millor de tota la temporada, L'ombra al meu costat de la Marilia Samper. Esperem que puguem salvar el vaixell dels T6 d'aquesta temporada.

VOYAGER

by Elisa Díez on 13:09

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET INTÈRPRETS: DAVID VERT, ORIOL GENÍS, ÒSCAR CASTELLVÍ, REG WILSON, SANDRA MOSCLÚS, ANNA MOLINER, À...

Ciència i teatre es donen la mà a Voyager, la nova obra de Marc Angelet que arriba a la Sala Tallers del Teatre Nacional Catalunya dins del projecte T-6 de suport a nous dramaturgs. La peça es basa en un fet científic real, l'enviament de les sondes Voyager 1 i Voyager 2 a l'espai el 1977 per encàrrec de la NASA. A l'interior portaven dos discos amb informació que pretenien ser una carta de presentació de la Terra. En aquells anys, la presència de vida extraterrestre suscitava interès, en especial després d'haver-se rebut l'única comunicació de l'espai que podia tenir origen alienígena, el conegut senyal WOW!

«L'obra parla de la construcció d'un missatge», comenta Angelet. «Es nodreix un 80% de material real i un 20% és imaginari». Comèdia, drama i ciència-ficció es combinen en una trama amb aire de documental. Mostra al públic el que va passar a la sala on es va gestar aquest missatge interestel·lar amb un equip científic liderat per l'astrònom Carl Sagan. «L'obra incideix en la manera com circumstàncies personals afecten les decisions que es van prendre, i en les tensions que va generar la selecció d'informació», explica Angelet. La relació entre Carl Sagan (David Vert), la seva dona Linda i la que seria la seva amant i després la seva dona, Ann Druyan (Sandra Monclús), és un dels eixos del muntatge.

Viatge al passat

Aquell any, el 1977, encara existia el mur de Berlín, es mantenia la guerra espacial entre Rússia i els EUA, un país que sortia del Vietnam.... Tot allò va influir a l'hora d'elaborar el missatge que transportaria el Voyager. «Hi ha un gran paral·lelisme entre aquell equip de científics i la gent del teatre com nosaltres: per a tots dos és vital comunicar i comprendre'ns per viure una mica millor», diu David Vert, que ha vist la sèrie Cosmos per encarnar el seu creador, Carl Sagan. «M'he amarat de la seva gestualitat i la seva cadència al parlar», destaca, «però no he intentat fer una interpretació mimètica».

La trama transcorre a la Univerditat de Cornell. S'estructura a base de flashbacks amb els records de Tim Ferrys (Òscar Castellví de jove i Reg Wilson, d'adult), un estudiant que es va entregar amb passió a aquella excitant aventura. Oriol Genís (Frank Drake, astrònom) i Paul Berrondo (Jon Lomberg) i Alberto Díaz (Mr. Crawford, censor enviat per Washington), entre altres, completen el repartiment.

Font: Marta Cervera (www.elperiodico.cat)

Els misteris del 'Voyager'

by Elisa Díez on 14:21

Ciència i teatre es donen la mà a Voyager, la nova obra de Marc Angelet que arriba a la Sala Tallers del Teatre Nacional Catalunya din...

La Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya acollirà de l'1 al 25 de març l'obra 'Voyager' del director Marc Angelet. A l'escenari, concebut com un planetari amb tres taules, nou cadires i amb un espai per a projeccions, les escenes se succeeixen amb rapidesa i es barreja la historia real del 1977 amb el present, amb un to cinematogràfic.

L'any 1977, la NASA va encarregar a l'astrònom Carl Sagan la creació d'un missatge interestel·lar per comunicar a possibles cultures alienígenes l'existència de vida i cultura a la Terra. Dos discs d'or, plens d'imatges i música, adherits a la sonda Voyager, és el procés de creació del missatge dins l'ampolla que la humanitat va llançar a l'oceà còsmic. L'obra està inspirada en la sonda Voyager 1 i explica quin va ser el procés per escollir la música, les fotografies, els sons i tota la informació que des d'aleshores es troba a l'espai.

La posada en escena és de la companyia T6 –el projecte de promoció de la dramatúrgia catalana del TNC– L'actor David Vert dóna la vida a Carl Sagan. L'actriu Anna Moliner és Linda Sagan, Sandra Monclus interpreta Ann Druyna, l'amant i col·laboradora de Sagan. També hi participen Oscar Castellví, Reg Wilson, Àngels Poch, Paul Berrondo i Alberto Díaz, que interpreten de científics.

Font: EFE vía www.ara.cat

El TNC busca vida extraterrestre a 'Voyager'

by Elisa Díez on 14:35

La Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya acollirà de l'1 al 25 de març l'obra 'Voyager' del director Marc Ang...

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET

INTÈRPRETS: CLARA PUERTO, CARLES GOÑI, SERGI TORRECILLA, IÑIGO ARANBURU

PRODUCCIÓ: LA GUAPA TEATRE

SALA BECKETT

Aquest mes d'octubre la Sala Beckett ofereix una mena de 2x1 o La Guapa Teatre per partida doble i els dimarts programa la primera obra d'aquesta companyia. Marc Angelet ens parla d'opcions, Opció A, Opció B i Opció C, sempre hi haurà una opció que puguis escollir. Tot és una excusa per desenvolupar una trama centrada en la clonació de l'ésser humà. Un laboratori on es busca l'home/dona més perfecte possible i rebutjar (o matar) els individus que no serveixin.

Amb una escenografia força simple aconsegueixen crear tota mena de sensacions angoixants a l'espectador. El pensament que no estem sols al món, que pots creuar el carrer i trobar-te a una persona exactament igual a tu mateix, els límits de la ciència o si som o no rates de laboratori són alguns dels temes dels que tracta.

Opció B va ser la primera obra de la companyia La Guapa Teatre que també té en cartell la seva darrera El biògraf a la mateixa sala i que després de veure-les totes dues es pot veure on eren i on són ara. La dramatúrgia d'Opció B i la posada en escena recorden a una opera prima mentres que a El biògraf les intencions i la claredat d'idees és força més clara.

Malgrat tot, dramatúrgia, escenografia i interpretació conflueixen per donar-nos com a resultat un thriller que no permet ni parpellejar amb un ritme frenètic que es resol positivament o negativament (depenent de la mirada de cada espectador) en un hora d'angoixa. Encara tens l'Opció B d'anar a veure dimarts 25 d'octubre. Tu mateix.

OPCIÓ B

by Elisa Díez on 19:05

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET INTÈRPRETS: CLARA PUERTO, CARLES GOÑI, SERGI TORRECILLA, IÑIGO ARANBURU PRODUCCIÓ: LA GUAPA TEA...

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET

INTÈRPRETS: BORJA ESPINOSA, CLARA PUERTO, CARLES GOÑI i IÑIGO ARANBURU

PRODUCCIÓ: LA GUAPA TEATRE

SALA BECKETT

En un moment on guanya la immediatesa de qui serà el més ràpid a publicar la biografia de la celebrity de torn quan aquesta mori, La Guapa Teatre ens presenta El biògraf on la realitat i la ficció van agafades de la mà. No es pot negar que aquesta generació begui de fonts diverses però comença haver-hi un nou grup de dramaturgs força influenciats per les sèries de televisió americanes i pel·lícules de ciència ficció, com en aquest cas.

El biògraf agafa elements de la literatura de George Orwell (1984, l'ull que tot ho veu), de l'El show de Truman i els barreja amb el més nou de J. J. Abrams amb Person of Interest per crear una trama on el protagonista és el biògraf que amb qualsevol mitjà disponible i inventat segueix la vida minut a minut de la seva persona fins a que es mor. Això si cap dels dos sap de l'existència de l'altre. I fa reports a un tal Senyor Smith del que només coneixem la seva veu.

Amb una dramatúrgia molt interessant, la posada en escena resta teatralitat al conjunt. Ens trobem en un despatx, on una taula i una cadira estan envoltades per dos enormes pantalles on s'aniran projectant la vida dels individus. En teatre es necessiten veure les cares dels actors, els seus gestos, la seva manera de parlar. Aquí tot això no es ho permet aquest tipus d'escenografia massa estàtica i que converteix a Simon en un ser que viu únicament per la seva feina en la seva bombolla particular. Els altres personatges només apareixen en format videoconferència, per tan es converteix tot en una pantalla sense gaire realitat on agafar-se.

Tot una llàstima per una dramatúrgia ben sòlida i actual que es vegi relegada a un segon pla per culpa d'una deficient i de vegades massa pesada posada en escena que no ajuda gens a parar l'atenció de l'espectador durant gaire temps en el missatge que ens vol transmetre. Com sempre, el més important.

EL BIÒGRAF

by Elisa Díez on 18:30

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARC ANGELET INTÈRPRETS: BORJA ESPINOSA, CLARA PUERTO, CARLES GOÑI i IÑIGO ARANBURU PRODUCCIÓ: LA GUAPA TEAT...

MALA BROMA

#LIFESPOILER

PLUJA

APADRINA UN DRAMATURG-12 de juliol-

TRAU

Cop de puny teatral

VOYAGER

Els misteris del 'Voyager'

El TNC busca vida extraterrestre a 'Voyager'

OPCIÓ B

EL BIÒGRAF

DETRÁS DEL TELÓN

Follow Me

Los + populares

Archivo

Seguidores

Para seguir soñando...

BUSCA + ENTRADAS

NEWSLETTER

Recibe mis posts por email:

VISITAS