Cop de puny teatral



Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
El II Torneig de Dramaturgs Catalans demostra que aquest “no és un país d'emprenedors, sinó de dramaturgs”, deia de broma el director del Festival de Temporada Alta, Salvador Sunyer. Enguany s'han trobat vuit nous valents, que han escrit un text de trenta minuts per a dos actors. Des de dilluns vinent (la final és el 3 de desembre) un text d'un aspirant (Blanca Bardagil, Marc Angelet, Joan Yago, Ferran Joanmiquel) lluitarà contra un d'un veterà (David Plana, Carles Alberola, Carles Batlle i Marta Buchaca)pel simple plaer de superar-lo. Els premis són gastronòmics. L'entrada, l'única a la qual no s'aplica l'increment de l'IVA, continua valent un euro, i dóna dret a votar per la millor peça, a prendre una copa de cava i a escoltar dos fragments en procés. Coordina el també dramaturg Jordi Casanovas, que admet que alguns autors han declinat la invitació a aquest torneig lúdic per por a perdre en la primera ronda.
Els textos ja estan tancats (tot i que sempre es poden fer petites revisions). No s'ha fet públic quins actors interpretaran cada text. Se sap quins seran els combats i els dies, però no es dirà quin text és de cadascú fins que hi hagi veredicte. Casanovas insinua que, si hi ha un empat tècnic, es podria demanar als púgils que escriguin una miniescena de desempat en deu minuts.
Evidentment, hi ha molt de joc i cap pretensió de signar un treball futur. Per a David Plana i Carles Batlle (és professor de la majoria dels candidats, excepte els més joves) l'obra els ha despertat el cuc de tornar a escriure teatre. Ferran Joanmiquel, l'únic que juga a casa, reconeix que ha escrit pensant en el medi, en el lloc i per al públic que ja ho espera. L'any passat, les rèpliques brillants se celebraven com si fos un gol. La provatura ha facilitat la trobada intergeneracional. Per Alberola, el repte serà haver d'acordar el text amb els dos actors en només tres hores d'assaig, “quan acostumem a discutir mesos amb els meus actors”. També a Marc Angelet, que tanca el text durant el procés d'assaigs, li ha obligat a canviar la fórmula. Batlle no tem perdre. Si ho fa, serà contra un dels seus alumnes. “Sempre serà culpa meva”, diu, indistintament de l'èxit dels seus papers.
L'any passat, tot i enumerar-lo com a primera edició, no pretenia res. El resultat, a més de divertit i fresc, va ser notable: dos dels vuits textos plantejats enguany seran estrena al Temporada Alta. És el cas de La nostra champions particular (un monòleg d'una parella a dues veus que navega de la comèdia al drama), de Cristina Clemente. També Red Pontiac, de Pere Riera, presentarà ampliat la trobada de dues mares al parc públic (amb maneres de protegir els fills oposades). Clemente va ser finalista del concurs. Riera va caure en segona ronda, als peus de la mateixa Clemente. El text de Guillem Clua ja té sala a Barcelona i una quarta pot ser realitat el curs vinent. Joc net.

No hay comentarios:

Publicar un comentario