Mostrando entradas con la etiqueta Ferran Joanmiquel. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ferran Joanmiquel. Mostrar todas las entradas



Por Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Esta mañana se ha presentado la nueva temporada del Teatre Eòlia bajo la conmoción de lo ocurrido el día anterior a nivel político y social, la rueda de prensa no podía empezar de otra manera, que con una contundente condena y una declaración de intenciones por parte de Rosa Galindo, directora artística del espacio: "Aunque no existiera libertad de expresión, seguiríamos haciendo teatro, político, comprometido y con humor".

Antes de dar el turno a las compañías se reafirmó en el espíritu que desde su apertura ha caracterizado a la sala del Eixample: "Seguimos apostando por intérpretes emergentes, salidos o alumnos de nuestra escuela, o también de otras escuelas de interpretación de la ciudad". Su línea de programación sigue apostando por el Teatro Necesario, aquel que engloba memoria, identidad, hechos silenciados, personas excluidas...

La temporada se abrirá el próximo fin de semana con la primera de las dos propuestas englobadas en la Mostra de Creadors/Intèrprets Emergents:

  • Un i un, no siempre son dos (Del 28 de septiembre al 1 de octubre de 2017). El trabajo de fin de carrera de Minerva Prat que ella misma define como "Creación propia, personal y emocional" y que nos habla del proceso de adaptación a la vida después de una ruptura sentimental de una pareja después de años de convivencia.

  • Entre. (Del 5 al 8 de octubre de 2017) donde el Col·lectiu Atemporal se inspira en el mito griego de Ícaro y lo traslada al paso de joven a adulto de Arnau. Aunque la vida te haga caer mil y una veces, es hora de volar.

Esta temporada, el Eòlia también busca sacar a la luz algunas obras poco o nada representadas, es el caso de El Cid de Pierre Corneille (que junto a Molière y a Racine son el tridente del neoclasicismo francés). Una pieza, dirigida por Josep Maria Vidal, en alejandrinos aparejados que supondrá el estreno de la nueva Jove Companyia de Teatre de Vers de Barcelona.

Del 25 al 29 de octubre es el turno de Federico García Lorca y La casa de Bernarda Alba de la Compañía Antzoki Teatteri. Un texto que desde ayer es más vigente que nunca, Bernarda representa como nadie la autoridad represora.



La primera semana de noviembre (Del 1 al 5) se podrá ver Invasió Subtil, un espectáculo que lleva dos temporadas de éxito en las mañanas para escuelas e institutos del Poliorama y que el Eòlia busca que llegue a un público más amplio de todas las edades. Paco Mir ha dramatizado 9 cuentos de Pere Calders, sus tres protagonistas interpretan un total de 33 personajes. Toda una tour de force!



Pero no sólo de teatro de texto vive el hombre, la Impro también estará presente en la nueva temporada del Eòlia con T.I.C.S (Secret Technology Improvisation Company) el 11 y el 12 de noviembre de la compañía Discret Impro. Un espectáculo que busca dignificar la Impro como género teatral, introduciendo al concepto de Impro las nuevas tecnologías, el público decidirá. Un dato más bien relevante: en la sala no hay cobertura.



Andrea Monje y Pablo Ley presentan 90 minutos, una versión de Alícia en el país de las maravillas (del 16 al 26 de noviembre de 2017). El mismo Ley hace doblete en las mismas fechas con el texto de Edgar Allan Poe, L'esfondrament de la casa Usher. De ambos afirma que les gusta investigar "crear cosas extrañas" y sobre todo tiene la necesidad de "abrir puertas a la nueva generación".



En la frontera entre noviembre y diciembre se presenta el primer espectáculo englobado dentro de ese Teatro Necesario, Khalid. L'heroi cosmològic (del 29 de noviembre al 2 de diciembre). Un trabajo de final de carrera que nos habla de la Guerra de Siria desde dentro.

Una de las reposiciones es Cinco Tonos de color azul que hace dos temporadas nació en La Seca Espai Brossa, más tarde recaló en la Sala Atrium y del 14 al 16 de diciembre lo acoge Eòlia dentro del Teatro Necesario. Un análisis del proceso de duelo dirigido por Paula Ribó.

Personalmente, uno de los espectáculos que más me llama la atención es Planeta Pària (del 14 al 25 de febrero), que ya se pudo ver la temporada pasada en tres funciones llenas a rebosar y que sabiamente se ha decidido recuperar.  La dirección y dramaturgia de Carla Torres nos vuelve a trasladar a la sci-fi, a un planeta donde no todo el mundo tiene su lugar garantizado, quienes no lo tienen, entre ellos los actores, tienen que concursar en un reality para conseguirlo. Según la propia Carla al escribir sus obras: "siempre me pongo en lo peor y luego vienen éstos y me dejan en rídiculo".

Coincidiendo con el Dia de la Mujer Trabajadora (¿?) llega Les associades al club dels ÚTERS PENEDITS (del 8 al 11 de marzo) también dentro del Teatro Necesario, un texto de la socióloga Corinne Maier. Todo un alegato feminista de una mujer que reflexiona de los pros y cons de haber tenido un hijo, mientras espera que su vástago salga de clase.


El último espectáculo de la temporada regular, al menos de momento es El rey de Gurugú (del 4 al 15 de abril de 2018) con dramaturgia y dirección de Ferran Joanmiquel. El texto que forma parte de la trilogía que componen La Crida y La Filla de Chagal nos traslada a la frontera Sur (Melilla) pero en vez de meterse en la piel de un inmigrante, nos encontraremos un perro. Mientras que el público seremos los inmigrantes, el perro será el encargado de explicarnos cómo será nuestra vida una vez saltada la valla. En este espectáculo ha colaborado el fotoperiodista Samuel Aranda con sus fotos.

ADEMÁS...

Además de la programación regular, Eòlia cuenta con dos ciclos ya consolidados en su programación:

  • #MondayMonday, un ciclo de conciertos teatralizados con las mejores voces del teatro musical de Catalunya. Esta temporada contará, fundamentalmente (siempre abiertos a sorpresas) a tres nombres: Carlos Gramaje (11 de diciembre de 2017), Toni Vinyals (12 de febrero de 2018) y Judith Tobella (5 de marzo del 2018). A final de temporada se celebrará el #BigMonday al Poliorama. Todos los intérpretes estarán acompañados por los finalistas de la Marató de Solistas MondayMonday.

  • #OperaGlam que busca acercar la ópera a nuevos públicos y que ha conseguido crear una cantera de artistas líricos muy jóvenes. En esta edición se busca sentir y indagar por aquellos trozos sueltos que todos escuchamos en las salas de espera de médicos diversos. Descifrar el hilo musical.

Y antes de cerrar la crónica, dos novedades a destacar:

  • Eòlia es la sala escogida por el Festival Mostra't, que organiza el Centre Cívic Parc Sandaru para mostrar la pieza ganadora (del 1 al 4 de marzo de 2018).

  • Vermut sense límits. Una muestra de piezas cortas basadas en la improvisación el 3 de diciembre, Día Internacional de las Personas con Discapacidad. Teatro como medio para mejorar la felicidad personal.

+ INFO AQUÍ
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

Fuente: Elisa Díez (Butaques i Somnis) | Foto: David Ruano

Todos hemos sido niños, algunos lo recordarán más cerca que otros, y este es para su dramaturgo, Ferran Joanmiquel, el espectáculo ideal para sacar el niño o niña que llevamos dentro.  Toni Casares, director de la Sala Beckett, afirma que es un texto difícil de catalogar navega entre el drama y la comedia. Y navegando nos encontramos al inicio del espectáculo, antes de que estalle la tragedia.

Blau pretende poner sobre la mesa nuestros miedos infantiles para mostrarnos como la no superación conlleva consecuencias en el futuro. Los tres personajes de la historia nos relataran ese viaje, ellos son los que lo sufrirán en escena y a los que veremos como tres inútiles cuando sus miedos condicionen su existencia.

Una de las dificultades añadidas a una historia bastante surrealista desde el inicio, es que como explica Berta Giraut: "Los personajes se hablan, pero no se encuentran, no se miran a los ojos en ningún momento". Para Manel Barceló este pequeño detalle comporta que la función sea más agotadora que lo habitual (teniendo en cuenta su duración, tan sólo 65 minutos).

No sólo es una obra complicada a nivel actoral, también como destaca su autor fue complicada escribirla: "Tardé seis meses en escribirla, porque no tenía escaleta, de ahora pasa esto, ahora pasa lo otro, no hay límites temporales, los personajes cambian, me tuve que dejar llevar por la obra, como lo tendrán que hacer los espectadores".

Para su director, Jordi Prat i Coll, Blau es una obra surrealista que compara con los cuadros de Dalí: "Sería absurdo plantearse si lo que viven los personajes es un sueño o no, para mi es teatro del teatro." Además Prat i Coll ha incluido un personaje que no estaba en la obra original de Ferran Joanmiquel, "B" interpretado por Pau Gómez, una especie de nexo de ayuda entre los personajes, que les da voz y cuerpo y que aporta lenguajes diferentes al espectáculo, movimiento con pinceladas de danza.

La puesta en escena a la italiana con los personajes mirando al público, que a su vez se encontrará con una cámara negra con extraños objetos, donde el surrealismo parece hacer un guiño a algunas películas de los años 80, aunque a algunos les puede retrotraer a series de sci-fi como Lost o Fringe.

Al ser un espectáculo con un alta carga de surrealismo todo el equipo afirma que a cada espectador le sugerirá una cosa diferente. Blau se estrena mañana miércoles 8 de abril y estará en cartel hasta el 30 de mayo. Paralelamente, la Sala Beckett también estrenará en Barcelona, anteriormente se había estrenado a Sala La Planeta de Girona, el último texto de Ferran Joanmiquel, La Crida, en dos únicas funciones: los sábados 2 y 9 de mayo a las 19h.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
El II Torneig de Dramaturgs Catalans demostra que aquest “no és un país d'emprenedors, sinó de dramaturgs”, deia de broma el director del Festival de Temporada Alta, Salvador Sunyer. Enguany s'han trobat vuit nous valents, que han escrit un text de trenta minuts per a dos actors. Des de dilluns vinent (la final és el 3 de desembre) un text d'un aspirant (Blanca Bardagil, Marc Angelet, Joan Yago, Ferran Joanmiquel) lluitarà contra un d'un veterà (David Plana, Carles Alberola, Carles Batlle i Marta Buchaca)pel simple plaer de superar-lo. Els premis són gastronòmics. L'entrada, l'única a la qual no s'aplica l'increment de l'IVA, continua valent un euro, i dóna dret a votar per la millor peça, a prendre una copa de cava i a escoltar dos fragments en procés. Coordina el també dramaturg Jordi Casanovas, que admet que alguns autors han declinat la invitació a aquest torneig lúdic per por a perdre en la primera ronda.
Els textos ja estan tancats (tot i que sempre es poden fer petites revisions). No s'ha fet públic quins actors interpretaran cada text. Se sap quins seran els combats i els dies, però no es dirà quin text és de cadascú fins que hi hagi veredicte. Casanovas insinua que, si hi ha un empat tècnic, es podria demanar als púgils que escriguin una miniescena de desempat en deu minuts.
Evidentment, hi ha molt de joc i cap pretensió de signar un treball futur. Per a David Plana i Carles Batlle (és professor de la majoria dels candidats, excepte els més joves) l'obra els ha despertat el cuc de tornar a escriure teatre. Ferran Joanmiquel, l'únic que juga a casa, reconeix que ha escrit pensant en el medi, en el lloc i per al públic que ja ho espera. L'any passat, les rèpliques brillants se celebraven com si fos un gol. La provatura ha facilitat la trobada intergeneracional. Per Alberola, el repte serà haver d'acordar el text amb els dos actors en només tres hores d'assaig, “quan acostumem a discutir mesos amb els meus actors”. També a Marc Angelet, que tanca el text durant el procés d'assaigs, li ha obligat a canviar la fórmula. Batlle no tem perdre. Si ho fa, serà contra un dels seus alumnes. “Sempre serà culpa meva”, diu, indistintament de l'èxit dels seus papers.
L'any passat, tot i enumerar-lo com a primera edició, no pretenia res. El resultat, a més de divertit i fresc, va ser notable: dos dels vuits textos plantejats enguany seran estrena al Temporada Alta. És el cas de La nostra champions particular (un monòleg d'una parella a dues veus que navega de la comèdia al drama), de Cristina Clemente. També Red Pontiac, de Pere Riera, presentarà ampliat la trobada de dues mares al parc públic (amb maneres de protegir els fills oposades). Clemente va ser finalista del concurs. Riera va caure en segona ronda, als peus de la mateixa Clemente. El text de Guillem Clua ja té sala a Barcelona i una quarta pot ser realitat el curs vinent. Joc net.

Cop de puny teatral

by on 14:15
Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat) El II Torneig de Dramaturgs Catalans demostra que aquest “no és un país d'emprenedors, sinó d...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

TEXT: FERRAN JOANMIQUEL
DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA
INTÈRPRETS: ALBERT CARBÓ, NIL CARDONER, CRISTINA CERVIÀ, JASMINA GARCÍA, LAURA PUJOLÀS i PAU VINYALS
PRODUCCIÓ: SALA LA PLANETA, MITHISTÒRIA PRODUCCIONS, EL CANAL- CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES SALT-GIRONA
SALA BECKETT

Cesc, un noi de dinou anys viu obsessionat amb tornar a veure al seu pare que treballava a una agència espacial i va morir en un accident de cotxe. Per això, Cesc vol seguir els passos del seu progenitor i demostrar que és possible viatjar en el temps.

Viure de somnis que s'acostuma a dir, aquest drama de teatre juvenil, juga amb la força d'un text i amb les anades d'olla del Cesc que com tot adolescent somnia amb impossibles i s'acaba per adonar que la vida es viu aquí i ara i que no podem canviar el passat ni tornar a ell.

Amb un repartiment força juvenil, amb noms que ja sonen amb força a diversos escenaris catalans com són l'Albert Carbó (Cesc) i el Pau Vinyals i d'altres més consolidats en el terreny interpretatiu com la Cristina Cervià que interpreta meravellosament a un mare, que ha perdut al seu marit i ha de criar als meus dos fills ella soleta. 

Interessant i necessari el cicle de teatre juvenil que ha proposat aquesta temporada la Sala Beckett com intent de formar part d'un circuit massa petit, però amb un gran potencial, encara sense conèixer.

DINOU

by on 20:34
TEXT: FERRAN JOANMIQUEL DIRECCIÓ: CARLES FERNÁNDEZ GIUA INTÈRPRETS: ALBERT CARBÓ, NIL CARDONER, CRISTINA CERVIÀ, JASMINA GARCÍA, LAU...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , , , , , , ,


Mentre Dinou, una producció de La Planeta, fa estada a la Sala Beckett de Barcelona, l'autor de la peça, Ferran Joanmiquel (Medinyà), estrena avui, demà i dissabte (21 h) a la mateixa sala gironina l'obra Desitjar viure en un país sense vent, una reflexió sobre les tribulacions del creador i un viatge iniciàtic dels personatges cap el seu interior, segons el mateix dramaturg.
La peça és el muntatge de debut de la nova companyia gironina El Mirador, fundada per Joanmiquel, l'actriu i directora Sílvia Escuder –dirigeix l'obra– i els intèrprets Mireia Vallès i Isidre Hernández, tots ells amb el vincle comú de l'escola El Galliner. Per aixecar el projecte, s'han afegit al repartiment Joffre Huguet i Aniol Fusté, i l'il·luminador Pere Capell.
La història és la de tres personatges, una parella i un guia turístic, que viatgen pel desert en un quatre per quatre i que s'encasten en l'únic arbre que hi ha en una àrea de trenta quilòmetres. La situació límit dels tres personatges perduts en la immensitat del desert és el catalitzador dramàtic intern; l'extern és un narrador omniscient que escriu la història, que decideix allò que passa als personatges, en una mena de gir pirandellià. Al mateix temps que els personatges deambulen entre les dunes, enmig d'una tempesta de sorra que ho complica tot, fan un viatge al seu univers interior, i es van descobrint les diverses dimensions del muntatge, en una mena d'exercici metateatral format “per moltes capes, igual que els personatges”, segons l'autor gironí.
Joanmiquel assegura que va escriure aquest text pensant en la nova companyia, i que es va deixar endur: “És un text molt orgànic, en què no tenia una intenció massa concreta, sinó que em vaig deixar portar per l'inconscient sense cap prevenció. En aquest sentit és possiblement el meu text més intuïtiu”, diu. Respecte al fet que en totes les seves peces posades fins ara en escena hi sigui present, amb més o menys força, un cert conflicte existencialista, Joanmiquel assegura que no és premeditat: “Tot m'hi porta, suposo que perquè m'interessa també fer aquesta mena de viatge interior.” A Desitjar viure en un país sense vent, “es parla sobre la creació, sobre l'exercici creatiu –explica l'autor–; els personatges descobreixen aspectes d'ells mateixos que els eren desconeguts, les màscares cauen, i el narrador, que també forma part de l'acció, fa un procés semblant.”
La peça que s'estrena “és un drama que comença amb alguna pinzellada de comicitat”, diu Joanmiquel, que explica que durant el procés d'assajos, en què ell ha fet l'ajudantia de direcció de Sílvia Escuder, –“Ens hem entès fantàsticament bé”–, ha tingut l'oportunitat d'afegir més coses de les que hi havia al text.
Un fet insòlit
La sala La Planeta protagonitzarà abans de l'estiu un fet absolutament insòlit per a una productora de fora de Barcelona, que és indicatiu del seu vigor i que avala la feina feta: en el període que va del 19 d'abril passat al pròxim 17 de juny, haurà tingut tres produccions en cartellera a tres sales barcelonines diferents. Diumenge acabarà l'estada a la Sala Beckett, on s'ha estat des de dijous de la setmana passada, Dinou, de Ferran Joanmiquel, dirigit per Carles Fernández Giua; del 16 de maig al 17 de juny la comèdia Ens hauríem d'haver quedat a casa, de Llàtzer Garcia, que també n'és el director, coproduïda amb la companyia Arcàdia, farà estada a la Sala Muntaner, i, simultàniament, del 6 de juny al 17 de juny, la Sala Atrium tindrà en cartell Fa una mica de soroll, una coproducció que ha dut a terme amb la nova companyia La Ruta 40, que debutarà i estrenarà aquest espectacle el primer cap de setmana de juny a la sala gironina. En aquest darrer muntatge, el text és de l'autora argentina Romina Paula.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

Creador atribolat

by on 14:31
Mentre Dinou , una producció de La Planeta, fa estada a la Sala Beckett de Barcelona, l'autor de la peça, Ferran Joanmiquel (Mediny...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,
La sala La Planeta recupera avui (21.00 h) Dinou, una peça escrita per Ferran Joanmiquel, dirigida per Carles Fernández Giua i interpretada per Albert Carbó, Nil Cardoner, Cristina Cervià, Jasmina Garcia, Laura Pujolàs i Pau Vinyals. La sala gironina, productora de l'espectacle, ja va ser l'escenari de l'estrena en la darrera edició de Temporada Alta, la va reposar i ara en fa una altra reposició per tal que rodi abans d'establir-se a la Sala Beckett de Barcelona, on es podrà veure del 19 al 29 d'aquest mes, formant part del cicle Teatre Jove, que també inclou l'espectacle Límits (Marta Solé) i tallers d'escriptura per a joves a càrrec de Cristina Clemente, Jordi Prat i Coll i Víctor Muñoz.
Dinou tracta, segons el seu propi autor, de la “recerca del pare absent”. Un jove, en Cesc, vol demostrar que la quimera que perseguia el seu pare, un enginyer aeroespacial que va morir en un accident i que provava de fer possible viatjar a través del temps, és factible. El pare, tot i que és absent, és sempre present, “com un forat negre que absorbeix la resta de personatges”, diu l'autor. En la recerca del pare, en Cesc es descobrirà ell mateix i constatarà que tendeix a repetir el model patern.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

‘Dinou' prepara el vol

by on 14:55
La sala La Planeta recupera avui (21.00 h)  Dinou , una peça escrita per Ferran Joanmiquel, dirigida per Carles Fernández Giua i interpre...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,
Com bé afirma el Toni Casares, "el teatre contemporani necessita una renovació constant", per això a partir d'aquesta setmana la Sala Beckett ens ofereix un cicle de teatre jove format per dues obres: Limits i Dinou i altres activitats com una taula rodona (Teatre per a joves o teatre?) demà dijous a les 19h, tallers d'escriptura gratuïts per a joves a càrrec de la Cristina Clemente, el Víctor Muñoz i Calafell i el Jordi Prat i Coll el divendres 20 i el diumenge 22 d'abril i trobades amb les companyies de Límits i Dinou.

Límits serà la primera obra que es representarà des de dijous 12 fins a diumenge 15 d'abril a l'horari habitual, ja que per les condicions de la sala no es poden canviar els horaris normals. L'obra parla de la síndrome de l'Emperador, on els fills maltracten als pares física i psicològicament. Límits està escrita per Marta Solé Bonay i barreja el teatre amb el cinema tant en la seva escriptura com la seva posada en escena en un intent per apropar la història al públic jove. Pel Miquel Àngel Raio, el seu director és un exemple de "teatre de reconciliació de joves, ja que permet, a la sortida de la funció, obrir un debat entre pares i fills sobre el que han vist. Límits segueix un model realista i de conflicte social."

A partir del 19 d'abril i fins el 29 del mateix mes es podrà veure Dinou de Ferran Joanmiquel i que dirigeix Carles Fernández Giua. Dinou es el viatge que inicia el Cesc, el seu protagonista, de la recerca d'un mateix després de la mort sobtada del seu pare tres anys abans en un accident de cotxe. Segons el Carles Fernández Giua a tots els personatges els falta alguna cosa, són inestables. La mort està present en aquest viatge i es tracta d'una manera força èpica. Aquesta absència del pare ho condiciona tot. Al igual que en Cesc que pensa que tot és possible. Per acabar-lo d'arrodonir, el pare del Cesc treballava en una agència espacial i l'obra conserva aquestes pinzellades científiques.

La Sala Beckett ha llençat un preu especial pels menor del 25 anys, que tindran entrades a 6€, presentant el DNI a taquilla.

El Toni Casares intenta que amb aquest nou cicle es posi la primera pedra perquè a Barcelona hi hagi més sales amb programació estable de teatre jove com passa a d'altres països com Alemanya. La pedra està posada ara cal esperar aviam si d'altres d'uneixen a la iniciativa.

Font: Elisa Díez (Butaques i Somnis)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , ,