Butaques i somnis: Miquel Àngel Raio

Mostrando entradas con la etiqueta Miquel Àngel Raio. Mostrar todas las entradas

TEXT: MARTA SOLÉ BONAY

DIRECCIÓ: MIQUEL ÀNGEL RAIÓ

INTÈRPRETS: ELENA TARRATS, CONCHI ALMEDA, JÚLIA TRUYOL, CARLES GARCIA LLIDÓ i BLAI LLOPIS

PRODUCCIÓ: Cia. L'AVIADOR i VANIA PRODUCCIONS

SALA BECKETT

Límits era el primer muntatge que es podia veure a la Sala Beckett dins del cicle dedicat al Teatre Jove. Límits explica la història de Carla (Elena Tarrats), una adolescent de 17 anys que explica que l'han violada per cridar l'atenció, fer-se notar, demostrar el seu poder, la seva rebeldia. Mitjançant aquest fet fals, ens permet veure les relacions difícils que manté amb la seva mare i imaginar el que li pot passar pel cap per arribar al límit de fer això.

El text concebut com petites escenes curtes té un ritme vertiginós. La posada en escena combinada amb l'espai sonor i la il·luminació crea una escenografia angoixant que no permet a l'espectador a sortir-se de la història i ell manté expectant tota l'estona, esperant el proper moviment que desencadeni una tragèdia molt més gran. Gran encert escenogràfic d'apostar pel vermell, mantenint l'atenció en tot moment i creant aquesta atmosfera d'angoixa permanent.

Repartiment de cares joves, algunes conegudes, altres no tant, però on la protagonista sobresurt d'entre tots i es confirma que més enllà dels focus televisius, si li donen més oportunitats, l'Elena Tarrats sabrà aprofitar-les i fer-se una prometedora carrera en el teatre.

Marta Solé Bonay ha escrit un text ben tramat on res queda sense resposta i tot té un perquè. Límits és un muntatge per als joves però que pares i no pares també haurien de veure. Totalment actual i real que connecta totalment amb el públic i l'obliga a sortir de la sala preguntant-se una i altra vegada per què?

LÍMITS

by Elisa Díez on 20:12

TEXT: MARTA SOLÉ BONAY DIRECCIÓ: MIQUEL ÀNGEL RAIÓ INTÈRPRETS: ELENA TARRATS, CONCHI ALMEDA, JÚLIA TRUYOL, CARLES GARCIA LLIDÓ i BLA...

Com bé afirma el Toni Casares, "el teatre contemporani necessita una renovació constant", per això a partir d'aquesta setmana la Sala Beckett ens ofereix un cicle de teatre jove format per dues obres: Limits i Dinou i altres activitats com una taula rodona (Teatre per a joves o teatre?) demà dijous a les 19h, tallers d'escriptura gratuïts per a joves a càrrec de la Cristina Clemente, el Víctor Muñoz i Calafell i el Jordi Prat i Coll el divendres 20 i el diumenge 22 d'abril i trobades amb les companyies de Límits i Dinou.

Límits serà la primera obra que es representarà des de dijous 12 fins a diumenge 15 d'abril a l'horari habitual, ja que per les condicions de la sala no es poden canviar els horaris normals. L'obra parla de la síndrome de l'Emperador, on els fills maltracten als pares física i psicològicament. Límits està escrita per Marta Solé Bonay i barreja el teatre amb el cinema tant en la seva escriptura com la seva posada en escena en un intent per apropar la història al públic jove. Pel Miquel Àngel Raio, el seu director és un exemple de "teatre de reconciliació de joves, ja que permet, a la sortida de la funció, obrir un debat entre pares i fills sobre el que han vist. Límits segueix un model realista i de conflicte social."

A partir del 19 d'abril i fins el 29 del mateix mes es podrà veure Dinou de Ferran Joanmiquel i que dirigeix Carles Fernández Giua. Dinou es el viatge que inicia el Cesc, el seu protagonista, de la recerca d'un mateix després de la mort sobtada del seu pare tres anys abans en un accident de cotxe. Segons el Carles Fernández Giua a tots els personatges els falta alguna cosa, són inestables. La mort està present en aquest viatge i es tracta d'una manera força èpica. Aquesta absència del pare ho condiciona tot. Al igual que en Cesc que pensa que tot és possible. Per acabar-lo d'arrodonir, el pare del Cesc treballava en una agència espacial i l'obra conserva aquestes pinzellades científiques.

La Sala Beckett ha llençat un preu especial pels menor del 25 anys, que tindran entrades a 6€, presentant el DNI a taquilla.

El Toni Casares intenta que amb aquest nou cicle es posi la primera pedra perquè a Barcelona hi hagi més sales amb programació estable de teatre jove com passa a d'altres països com Alemanya. La pedra està posada ara cal esperar aviam si d'altres d'uneixen a la iniciativa.

Font: Elisa Díez (Butaques i Somnis)