Busqui, compari, compri

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)

Coneix algun teatre on li permetin pagar el preu del tiquet un cop ha vist la funció? Recorda el gest de passar la gorra (que des de sempre practiquen les estàtues de les Rambles però, en clau professional, ho practiquen les produccions de Pàrking Shakespeare al Parc del Nord). Ara, la Sala Beckett dóna aquesta oportunitat en un espai tancat. La tesi del productor executiu David Costa és que cal coresponsabilitzar l'espectador del que paga. És allò que la seva mare sempre li deia que no al que li proposava fins que un dia el va reptar amb un “fes el que vulguis”. I això va obligar el fill a ser conseqüent amb el que demanava. No valia l'engany perquè s'enganyaria a ell mateix.

Si existeix, encara no ho he trobat, en realitat, és la segona aventura dels col·legues de Pau Roca. Abans havien provat la fórmula en una peça canalla, lúdica i noctàmbula, amb cant a cappella dels Guarry Men (una versió d'institut d'aquell grup que va fer la primera pela amb el nom de Follim Follam). Van estrenar-se en una sessió golfa al Poliorama amb preu oficial i ofertes. La realitat és que el 90% dels espectadors hi accedien amb ofertes: la mitjana per espectador s'acostava als 10 euros. Al cap de poc, van fer reposició al Capitol amb la fórmula de taquilla invertida, que no eludeix els pagaments d'IVA ni els acords amb la sala: la mitjana per espectador va ser superior a 11 euros!

El productor admet que cal garantir una assistència massiva i això s'aconsegueix empatitzant amb els mateixos espectadors (que multipliquen la difusió pels seus amics de les xarxes socials). També, evidentment, l'obra ha d'agradar a un públic molt ampli. Si a The guarry men show el compromís dramatúrgic era baix, tot i que el de la interpretació era acurat, ara mostren el primer títol de Nick Payne, que té moments còmics, però també moments emotius frapants. Variaran el model els de la Flyhard? Van obrir sorprenent tothom. El públic triava si volia o podia pagar, abans de veure l'espectacle, 5 o 10 euros. Avui les sales necessiten més taquilla (les retallades les ofeguen). El Tantarantana ja no convida a l'estrena: estan encoratjats perquè el públic segueix anant-hi. Han confirmat que són una comunitat.