La perillosa amistat de Mingo Ràfols i Muntsa Alcañiz



Font: Laura Serra (ara.cat)
Encarnar el vescomte de Valmont i la marquesa de Merteuil de Les amistats perilloses no requereix només distinció i dots de seducció. Quan es tracta de la versió de Heiner Müller demana concentració, precisió, exigència, rigor. El director alemany Konrad Zschiedrich, de fet, està convençut que el seu col·lega Müller ni tan sols devia llegir més enllà de la introducció del llibre de Choderlos de Laclos del 1782 per fer Quartet. "No és una crítica dels llibertins del segle XVIII. Això és només una màscara. Són llibertins, però sobretot són humans. Els crims passionals no passen només entre nobles", afirmava ahir Zschiedrich hores abans de l'estrena de Quartet al Teatre Akadèmia.
Müller utilitza els prototips dels personatges per cargolar la seva perversió i la seva maldat fins a l'extrem. "És un joc escènic però no lúdic, sinó malèfic. És una partida criminal d'escacs", deia Muntsa Alcañiz, que protagonitza el muntatge amb Mingo Ràfols. També per als actors és un text infernal, perquè és críptic i antinatural, de manera que els obliga a "canviar la manera de pensar". "No et deixa fer servir l'experiència del que saps fer", explicava Ràfols. Els personatges, més que flirtejar amb la seducció, juguen constantment amb la destrucció.
Serà el quart Quartet que arriba al teatre català. El primer va ser el 1987, interpretat per Ferran Audí i Anna Güell i dirigit per Joan Ollé. Després va venir el mític, el 1993, amb Anna Lizaran i Lluís Homar a les ordres d'Ariel García Valdés, al Lliure de Gràcia. I el més recent el va dirigir Jordi Prat i Coll a l'Atrium amb Marta Domingo i Raimon Molins.
Una experiència sensorial
El director del muntatge, també alemany -de la RDA-, va ser amic de Müller, un dramaturg vetat al seu país durant els anys 60 i 70 i després reconegut com un dels grans del segle XX. Per Zschiedrich, Müller va aconseguir anar més enllà del mestre. "Brecht és la base, però ell no volia donar un sentit al teatre, sinó oferir una experiència al públic", diu.
Quartet va acompanyar Müller tota la vida. La va començar a escriure quan tenia 20 anys i la va acabar de gran. Fins i tot en l'última frase de l'obra confessa que pateix càncer -la causa de la seva mort el 1995-. " Les amistats perilloses són l'excusa per vehicular la seva visió de l'eros i el tànatos", resumeix Alcañiz. Però no només hi concentra experiències pròpies, sinó també referents culturals, filosòfics, bíblics. "És un gran poema dramàtic, líric, èpic -deia Mercè Managuerra, directora del Teatre Akadèmia-. És com un huracà que t'arrossega encara que no sàpigues d'on ve el vent, sense que a vegades ho acabis d'entendre".

No hay comentarios:

Publicar un comentario