Ivan, el nen que vivia al carrer amb gossos salvatges
Font: Laura Serra (ara.cat)
1996. Moscou. 40 graus sota zero. Després de la desaparició de les estructures de l'estat comunista, la Rússia de Borís Ieltsin no se'n surt en la instauració de l'economia de mercat. No funciona cap iniciativa empresarial que no estigui lligada a la Màfia o a les privatitzacions interessades. La corrupció i la crisi deixen milers de persones sense feina, sense casa i amb molta fam. La gent es desfà del que no és imprescindible: primer els gossos i després els nens són abandonats al carrer. Entre deu i quinze mil menors vivien a la intempèrie a l'època. Un d'ells és Ivan Mixúkov, un nen de 4 anys que decideix marxar de casa i dels maltractaments d'uns pares alcohòlics i troba refugi entre una colla de gossos.
El monòleg Ivan i els gossos ,de l'anglesa Hattie Naylor, es va estrenar fa tres anys en una versió radiofònica a la BBC. D'allà va saltar als escenaris i ja s'ha traduït a vuit idiomes, premiat i estrenat en diversos països del món. El director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, la va descobrir i la va entregar al director Pau Carrió perquè la muntés de seguida, ara que la crisi és dura i cruenta. Ell va acceptar muntar-la quan va pensar en l'actor Pol López per donar vida a aquest noi adolescent que explica i reviu davant del públic els seus dos anys al carrer, entre deixalles i animals no precisament domesticats. "Com a espectador vius l'obra emocionalment, com si fossis un nen, com una aventura, però fa pensar molt: com pot ser que un nen, per sobreviure, hagi d'apartar-se dels humans?; què ens passa quan patim una crisi?", es pregunta Carrió.
Només amb una bossa d'escombraries a terra i el so dels gossos de fons, Pol López es fica a la pell d'un infant salvatge d'aires truffautnians. "El mou l'instint. Des que marxa de casa per fugir del perill, d'un dolor inútil, de la misèria espiritual i econòmica, ja contacta amb la seva consciència animal. S'escapa d'un món on no hi ha humanitat. El més fascinant és que fuig de la humanitat per trobar que l'estat natural de l'home és la plena llibertat i el joc. I es dóna la paradoxa que és el més humà amb l'aspecte menys humà de tots", diu López. El nen no jutja les atrocitats que veu: són la seva rutina, unes situacions tan primàries com el seu amor als gossos.
L'espectacle, totalment low cost (a mig fer va caure la participació del CAER en la producció per culpa de les retallades), només es podrà veure cinc dies al Lliure de Gràcia, de demà a diumenge, però Pasqual confia que serà "un fons d'armari" per a Pol López que es podrà recuperar en temporades futures.
No hay comentarios:
Publicar un comentario