Sol Picó fuig de la decadència a 'Memòries d'una puça'
Font: Victoria Navarro (ara.cat)
Sol Picó s'ha inspirat en l'angoixa col·lectiva i en les conseqüències de la crisi per convertir-se en una petita puça i llançar un missatge clar: no hi ha ningú que en pugui escapar. La idea que sintetitza l'ànima de Memòries d'una puça , però, és celebrar la pèrdua com una oportunitat. La protagonista de l'espectacle, empesa per la necessitat de canviar aquest món i escapar d'una situació asfixiant, es fica en una ampolla i es tira al mar, amb l'esperança que algú escoltarà el seu crit de socors. "La puça som tots", afirma Picó: un ésser insignificant però al mateix temps corrosiu i poderós, com ho són els éssers humans, capaços de portar el món cap a la decadència i la desolació.
Sol Picó s'ha inspirat en l'angoixa col·lectiva i en les conseqüències de la crisi per convertir-se en una petita puça i llançar un missatge clar: no hi ha ningú que en pugui escapar. La idea que sintetitza l'ànima de Memòries d'una puça , però, és celebrar la pèrdua com una oportunitat. La protagonista de l'espectacle, empesa per la necessitat de canviar aquest món i escapar d'una situació asfixiant, es fica en una ampolla i es tira al mar, amb l'esperança que algú escoltarà el seu crit de socors. "La puça som tots", afirma Picó: un ésser insignificant però al mateix temps corrosiu i poderós, com ho són els éssers humans, capaços de portar el món cap a la decadència i la desolació.
En aquest espectacle sense sabatilles de puntes, que s'estrena avui al Temporada Alta (al Teatre de Salt) i arribarà al Teatre Nacional el juliol de l'any vinent, l'escenografia es transforma en un univers que es desploma, sacsejat per un huracà devastador. Els focus, les bambolines, van caient, tot és un mar de deixalles. Però la història podria situar-se en qualsevol lloc, ja que a tot arreu "podem celebrar aquesta desgràcia que ens cau a sobre". Acompanyada dels ballarins Carles Fernandez i Valentí Rocamora, la coreògrafa valenciana no deixa de córrer, saltar i lluitar, però no avança. I, tot i això, no desisteix: "Si han de ballar damunt de la brossa, ho faran", afirma.
Regida per la fantasia i l'absurd, l'espectacle no se separa de la ironia i l'humor. Amb la dramatúrgia a càrrec de Txiki Berraondo, l'obra fa una petita exploració del folklore escocès, mentre que la música electrònica de Carlos López transmet, a la seva manera, la necessitat d'aturar-se per un moment. A partir del final podria sorgir un nou espectacle: el missatge de SOS ja s'ha enviat, ara falta que algú el rebi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario