Les tragèdies gregues vistes pels personatges secundaris

Font: L.S. (ara.cat)

Agamèmnon, Antígona i Fedra. Tres grans noms de la mitologia grega, tres figures que els clàssics van fixar en tragèdies que parlaven de la dimensió de l'ésser humà i que encara avui ressonen, ben vives, als teatres. El mallorquí Biel Mesquida va voler reivindicar la Grècia "que els poderosos, els banquers i els alemanys s'estan carregant" quan va seleccionar els personatges protagonistes d' Els missatgers no arriben mai . "Com Costa i Llobera, crec que Grècia som nosaltres. M'agrada la Grècia sense repressions, d'Homer, Èsquil, Sòfocles, Aristòtil, Plató, dels grans mestres que ens han fet", assegura.
Per això quan Rosa Novell i Pepa López li van proposar que els escrivís una obra de teatre -cosa que no feia des dels anys 70 perquè ningú l'hi havia demanat- ell va optar per recórrer a tres grans dames de la tragèdia. Tot i que no són les més tòpiques: "Són personatges secundaris, el mirador més privilegiat sobre el mite i la història, perquè permeten veure un nou angle i noves perspectives de lluita, de vida, de sentiments", diu l'autor. Així doncs, les insòlites protagonistes aquí són Clitemnestra (Rosa Novell), la dona que va assassinar Agamèmnon; Ismene (Anna Ycobalzeta), la germana d'Antígona, i Enona (Pepa López), la dida i cuidadora de Fedra.
Aquest vespre a La Seca s'estrena una obra que "defensa el lliure pensament", assegura, encès, Mesquida. "En un país on ens amenacen amb F-18, on el conseller de les Illes Balears diu que els professors han de ser objectes de l'ordenament jurídic, on ens volen dirigir la vida com si fóssim xifres, pitjor que un ramat, pitjor que el nazisme, aquestes dones conviden l'espectador a pensar lliurement. Si no ho fem, serem esclaus", lamenta.
Entre els déus i els humans
"Biel Mesquida ha fet una catedral, una prosa poètica que ens situa a les actrius entre els déus i els humans", diu Novell, actriu i directora. Ella ha decidit convertir Els missatgers no arriben mai en una obra de teatre dins el teatre. L'espectador es cola en un assaig d'una companyia en què tres actrius preparen tres monòlegs clàssics. Això els permet introduir els personatges a l'espectador no avesat als clàssics i alhora dóna un to essencialista a l'espectacle. "La paraula i l'actor són suficients si hi ha aquest text", diu Novell. L'escenografia és molt conceptual i el vestuari es construeix a base de peces que són com atributs.
Les tres dones reviuen i recorden les històries que les acompanyaran tota la vida. "Tenen un sentiment tràgic, de culpa, perquè potser podrien haver evitat la tragèdia, però hi ha el fat, el destí, que les obliga a tirar endavant amb el dolor de l'absència", apunta Novell. L'espectador segueix el seus pensaments, que són construccions no lineals i contradictòries: "Veiem com funciona el seu cervell", il·lustra la directora.
Anna Ycobalzeta reivindica la poesia de Mesquida, al costat de Shakespeare: "Espero que l'obra desperti el gust per la cultura i permeti retrobar els clàssics. Només la cultura ens pot salvar en temps tan hostils".

No hay comentarios:

Publicar un comentario