30/40 LIVINGSTONE


CREACIÓ, DIRECCIÓ i INTERPRETACIÓ: SERGI LÓPEZ i JORGE PICÓ
DURADA: 1h 30 min
PRODUCCIÓ: SETZEFETGES ASSOCIATS S.L., RING DE TEATRO i TEMPORADA ALTA
TEATRE LLIURE (MONTJUÏC)

Ja d'entrada l'espectacle desconcerta. La sala ens rep amb una enorme catifa verda de gespa i només un sofà a la part esquerra. Es pot pensar que es massa espai per només dos intèrprets. Cosa que queda oblidada pocs minuts després de que comenci l'espectacle. Obre foc el ball a carreres del cérvol de Jorge Picó, fuig d'un caçador o de sí mateix? Hi ha massa preguntes que només es resoldran als darrers minuts on tota les peces s'han trobat per resoldre el puzle.

Entre l'expectació generada per un primer espectacle de creació de Sergi López i Jorge Picó, Non Solum, que va captivar a crítica i públic i esperança de que les crítiques desastroses de fa gairebé un any, a la seva estrena al Temporada Alta, no es compleixen. Per sort no ha estat així. 30/40 Livingstone no es pot comparar amb Non Solum perquè no tenen res a veure i si s'esperava una segona part de la mateixa, es pot entendre que hagi decebut.

Per la resta, els que s'han deixat portar per aquesta rondalla adulta, plena de referències de tennis i de caça, segur que ha gaudit del viatge que el Sergi López i el Jorge Picó ens proposen. L'aventura ens portarà a descobrir la vida del personatge interpretat pel Sergi López, plena de desitjos, esperances, pors, creences, de no voler-se semblar al pare, de no copiar a ningú i ser un mateix... Entre mitges també es tracten temes com la democràcia, la corrupció, les eleccions.

La peça és una gran metàfora humana de totes les coses de les que acostumem a fugir i que al final ens acabem trobant pel camí i amb resignació hem d'acceptar. Tot això entre els gran monòlegs amb una forta càrrega d'humor del Sergi Lòpez, magnífic, malgrat que en alguns moments una mica excessiu i recargolat. Jorge Picó ajuda a entendre les paraules mitjançant els seus balls, plens de tendresa.

Agosarat espectacle que atrapa a l'espectador que vagi al teatre a deixar-se dur i que entengui que es pot jugar amb les emocions, canviant les regles del joc i sense caure en els tòpics. Arriscar, perquè de vegades, com és el cas, s'acabi triomfant i tot valgui la pena.

No hay comentarios:

Publicar un comentario