De la bellesa a l'horror



Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
La dramaturga Angélica Lidell, flamant premi nacional de teatre estatal (“s'ha de ser molt pijo i tenir molts diners per renunciar-hi com el Javier Marías”, deia ahir, sincera), estrena a Temporada Alta Ping Pang Qiu. Volia ser un cant a l'amor per la Xina (aquesta fascinació l'ha fet aprendre l'escriptura xinesa), però ha acabat sent una denúncia a la Revolució Cultural xinesa, duta a terme principalment del 1966 al 1969, però de la qual encara es ressent la cultura mil·lenària. Volia parlar de la bellesa i acaba tornant a l'horror. La prova més evident ha estat la fugida d'una intèrpret xinesa de l'espectacle, per por de ser denunciada al seu país. Liddell és el pòrtic de la segona trobada amb els programadors del Temporada Alta, que s'allarga fins diumenge i que busca tant vendre espectacles de grups emergents com també fer-se un lloc en la taula dels que marquen els impulsos de les arts escèniques europees dels pròxims anys.
El muntatge de Liddell és un exemple de “l'extermini del món de l'expressió”, un menysteniment de l'art. Si a la Xina encara desconeixen moviments populars com la revolta de la plaça de Tiannanmen del 1989, a Europa, ser maoista era una expressió de progressisme el Maig del 68, ignorant que aquell règim humiliava els intel·lectuals i destruïa tot allò que diferís de la uniformització comunista.
Després del teatre del dolor amb peces com La casa de la fuerza, en què s'autolesionava, advoca per un espai més amable. Lidell ara només es redimeix amb tres idees força: La Veritat, el Bo i el Bonic, “la bellesa és una manera de justícia”, diu tement pecar d'ingènua.
L'altre gran ham del festival és Sidi Larbi Cherkaoui, una de les veus de referència en la dansa contemporània. Estrena a l'Estat espanyol Play, una peça cosida amb la ballarina índia Shantala Shivalingappa, una fórmula que ja ha repetit amb Akram Kahn i amb María Pagés, en anteriors muntatges. També Mazùt, el tercer treball de Blai Mateu amb la seva companyia catalanofrancesa, a mig camí del circ i el moviment, és un reclam d'aquests dies.
Jordi Oriol i Oriol Vila s'han inventat un llenguatge creuat pensat per a poder voltar arreu. A Big berberechosón dos germans pescadors fracassats que, de sobte, topen amb un animal mític, una escopinya gegant. El que hauria de ser una victòria (recorda En comptes de la lletera amb Josep Pedrals de fa uns mesos) s'intueix com l'arrel del conflicte.
Nueva Marinaleda, d'Ernesto Collado, és l'arribada a un espai reconfortant. L'autor, rebel a creure que l'alternativa al capitalisme “és el cataclisme”, imagina una societat futura que no renuncia a la individualitat i al coneixement, en què “la cultura es practica, no es consumeix” i que intueix que el futur es podrà viure “sense caviar però amb pa amb tomàquet”, matisa Jordi Bover, copartícip de la dramatúrgia amb Barbara van Hoestenberghe. L'acció busca una participació respectuosa amb el públic: “És com si vas a una festa d'amics que es troben cada divendres, tu entres o no en els seus codis”, diu Collado. L'obra ja ha fet gira per Bèlgica i França.
Malpelo estrenen Band dins d'aquest cartell. María Muñoz i Pep Ramis presenten el resultat de cinc setmanes de recerca sobre codis comuns de moviment, música, objectes i il·luminació.
La trobada de programadors també vol fer natural la relació dels ballarins i performers catalans nascuts als vuitanta que sovintegen en teatres europeus però tenen difícil retorn a casa. El programa FF80, impulsat també des de l'Illa Graner del Mercat de les Flors, busca la complicitat dels programadors en trajectòries d'aquests joves autors. Els creadors, amb peces que ja han fet una quinzena de funcions de dos dels seus espectacles, que demostren tenir un llenguatge propi, necessiten un suport a banda i banda de la frontera per consolidar-se. Lali Ayguadé, Pere Faura i Albert Quesada mostraran obres testades. Es vol que els 15 creadors (FF80 tindrà continuïtat en les pròximes edicions del Temporada Alta) comparteixin un mapa d'eines i que, sent carreres individuals, trobin espais per cedir coneixement.
Taula per compartir
El Temporada Alta també vol ser una taula de coproduccions. Hi haurà aparador de peces dels festivals de Viena, Avinyó, Berlín, Montpeller i també del TNC (amb propostes de text com la nova obra de Lluïsa Cunillé o una altra escrita a quatre idiomes, de dansa inspirat en Carmen Amaya); el Festival Grec (Wasteland de Lluís Danés, com ja va avançar El Punt Avui a l'estiu) i el Mercat de les Flors (Roberto Olivan).

No hay comentarios:

Publicar un comentario