EL COMTE ARNAU
TEXT: JOAN MARAGALL
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: HERMANN BONNÍN
MÚSICA ORIGINAL: LLUÍS VIDAL i MARIONA VILA
DIRECCIÓ MUSICAL: LLUÍS VIDAL
INTÈRPRETS: ERNEST VILLEGAS, JOAN CROSAS, ANNA YCOBALZETA, ÀNGELS BASSAS, VICENTA NDONGO, ENRIC ARQUIMBAU, MIRANDA GAS i EL COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
SALA GRAN (TNC)
És hora de clàssics i ningú millor que la posada en escena de la Sala Gran del TNC. Aquesta temporada l'ha començada amb un homenatge a Joan Maragall amb El comte Arnau. Hermann Bonnín ens presenta una versió molt carregada de misticisme on el mateix comte Arnau queda en algunes escenes exculpat i es converteix en la víctima del actes de tot heroi romàntic.
Jean-Pierre Vergier signa una escenografia simplista, una gran roca trencada com la mateixa terra/pàtria del Maragall i unes projeccions fantasmagòriques de genet en flames. La mateixa escenografia demanda un important component físic als actors que han de trepitjar-la amb força per fer notar la seva presència escènica. Tots ells perfectes, al seu lloc, tret d'algunes intervencions de l'Anna Ycobalzeta que converteix l'Adalaisa en una dona més dèbil i deixada a la seva sort del que hauria d'haver estat.
El cor de Cambra del Palau de la Música Catalana converteix el muntatge en un mig musical i ofereix un halo mitològic a tota la funció. El Comte Arnau és sobretot un exercici en vers pels actors, i malgrat la dificultat tots superen la prova amb nota.
Ja que al Joan Maragall li agradaba obrir interrogants, cal preguntar-se, fora d'aquest muntatge si és necessària l'excessiva revisió de clàssics que estem patint darrerament. Com sempre, el debat queda obert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario