Desconstruir Amancio


La història de Citizen Kane és la inspiració, l'excusa que la prestigiosa companyia gallega Chévere (Annus horribilisTestosterona...) a partir de la qual ha muntat, al llarg de la temporada 2010-2011, la trilogia Citizen, que aquest cap de setmana presenta a La Planeta, en el marc del festival Temporada Alta. El film d'Orson Welles és l'excusa, però el mirall, el material del qual es parteix, és la trajectòria d'un altre poderós empresari, gallec multimilionari, una de les persones més enriquides del món, que no és precisament de ficció, al qual no se cita en cap de les tres parts, però a qui es fan referències evidents: Amancio Ortega, fundador i propietari de l'imperi Inditex, o dit d'una altra manera, l'amo de Zara.
De fet, però, això és fins i tot l'anècdota, que és elevada a la condició de categoria quan, a través de tot plegat es posen sobre la taula, sense ànim de donar resposta a cap problemàtica, les conseqüències de la globalització, “els efectes que produeix l'anhel de la societat que du a la creació d'empreses que ens fa menys ecològics i que ens fa més participatius del consum”, tal i com explica Manuel Cortés, un dels intèrprets de la peça, juntament amb Miguel de Lira, Patricia de Lorenzo, Nekane Fernández, Mónica García, Iván Marcos i Arantza Villar. Tots sota les ordres del director, Xesús Ron, que també és responsable de la dramatúrgia de l'espectacle.
Es tracta d'una trilogia i el més adequat hagués estat poder-la gaudir sencera, les tres parts seguides, resultant 3 hores i mitja de teatre, però cada part ha estat separada i programada en dies consecutius, de manera que demà passat (22h) es veurà Citizen I (Maiorías silenciosas), dissabte (21h), Citizen II (Made in Galizia) i diumenge (18h), Citizen III (Wii economia). La companyia, però, insisteix que cada part és independent de la resta, que són autònomes i molt diferents pel que fa a l'estil i la temàtica: “La primera està basada sobretot en el text –explica Cortés–, amb una escenografia gairebé inexistent, en què els intèrprets interpel·len directament el públic. La segona part no té text, és més orgànica, gestual, física, té com a escenografia cinc màquines de cosir industrials, mentre que la tercera part és més tecnològica, suposa un cert esforç pel públic perquè la primera mitja hora allò que passa s'explica projectant text en una pantalla, de manera que el públic s'hi ha d'implicar, llegint.” La trajectòria d'un empresari que comença amb una petita botiga i acaba dirigint un imperi empresarial és la intrahistòria que relliga les tres parts, i així, en la primera part té lloc l'obertura de la botigueta, un fet situat en un context polític i econòmic molt determinat, pocs dies després de morir el dictador. En la segona apareix l'essència i l'esperit cooperativista que donava cobertura a la gran empresa, els tallers tèxtils que van proliferar a Galícia durant la dècada dels 90 que suposaven la sobreexplotació de mà d'obra barata, un model que es traslladaria posteriorment a països subdesenvolupats. La tercera part se situa en el segle XXI i aborda de ple la crisi profunda del capitalisme.
Aquest espectacle ha implicat un cert treball d'investigació, perquè entra en terrenys fins ara poc explorats pel grup gallec, com el treball corporal, i a més, tracta la política de manera més literal que en ocasions anteriors. Segons Xesús Ron, “Citizen és teatre de text. D'actor. És teatre documental. Teatre físic.Performance. Comèdia. Audiovisual. El què tu vulguis. Però sobretot és teatre.” Manuel Cortés anima “el públic fidel de comarques gironines, que sabem que en tenim, a Girona, a Banyoles, a Olot, que vinguin a aquesta festa del teatre.”
Assetjament del PP
Chévere va preparar Citizen en règim de companyia resident de la sala Nasa (Santiago de Compostel·la), sala alternativa referent a l'Estat, que aquest mateix grup gestionava des de feia 25 anys, fins que l'assetjament polític del Partit Popular els va obligar a tancar, deixant entre 9 i 15 treballadors al carrer, segons la temporada. L'accés a l'alcaldia de Santiago de Compostel·la del popular Gerardo Conde Roa, que ja havia fustigat la sala i els comediants gallecs quan era a l'oposició, pro tagonista d'alguns incidents que voregen, si no és que hi cauen plenament, en el ridícul més absolut, va suposar l'asfixia econòmica de la sala, en un context de crisi, ja que l'ajuntament li va retirar el ja escarransit suport econòmic que li prestava, la qual cosa va suposar que la conselleria de cultura gallega també li retirés, convertint el projecte en inviable econòmicament. Chévere, i la independència de la sala Nasa, sempre han resultat incòmodes pel poder, que no encaixa gens bé la crítica, i menys encara si aquesta està vehiculada a través de la ironia i l'humor intel·ligent, una matèria en què aquesta companyia gallega són uns veritables mestres, com han demostrat al llarg de la seva dilatada trajectòria.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario