Ni al Lliure ni al TNC

“He pres la decisió, que no va contra ningú sinó a favor del teatre català, de comprometre'm a no acceptar, en el cas que a algú li passés pel cap, fer cap obra mai més ni al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ni al Teatre Lliure.” Amb aquestes paraules, dites al llarg d'una entrevista que pròximament es publicarà a Presència, Josep Maria Benet i Jornet ha anunciat que no tornarà a estrenar, ja siguin obres antigues o inèdites, en aquests dos teatres.

El dramaturg afirma que se sent molt afortunat i agraït a aquestes dues institucions i es mostra satisfet dels muntatges que s'hi han fet d'obres seves, però creu que se n'hi han fet massa i no se n'hi ha de fer més, que és l'hora de donar pas a molts autors que formen part de “la boníssima dramatúrgia d'aquest país” i que no han pogut treballar mai en aquests teatres. “Penso que són ells els que hi han d'estrenar i no pas jo”, afirma. I reivindica també que es faci teatre clàssic català, del qual diu que s'ha de parlar “amb tota la tranquil·litat del món i sense vergonya”.

L'anunci de Benet i Jornet coincideix amb la “vergonya” que deia que sentia, fa uns dies, quan el TNC va recuperar aquest mes d'octubre Una vella, coneguda olor (fins al 27 de novembre a la Sala Petita). Lamentava que hi hagués algú que pogués dir que la seva carrera tapava la d'altres dramaturgs. Si els joves autors el consideren com el seu pare teatral, ell admet que és el seu “iaio”, tot i aclarir que vol continuar escrivint i estrenant.

L'autor, després de la desil·lusió que el seu darrer gran treball no hagués tingut una bona rebuda, Salamandra (TNC, 2005), va decidir enfrontar-se a dramatúrgies de dos actors, de menys embalum. La primera, Soterrani, la va presentar com a primera opció a la Sala Beckett. El director de l'alternativa, Toni Casares, ja li va agrair llavors la confiança. Més encara quan la peça va esdevenir un dels muntatges de més recorregut en les alternatives, quant a ocupació i també quant a gires. Després d'un monòleg de dos homes, Benet i Jornet va voler encara el de dues dones (Dues dones que ballen). La peça, que havia d'entrar a l'Espai Lliure, finalment va servir per estrenar la remodelació de sala de Gràcia. Encara ara la peça està de gira (el 4 de novembre, per exemple, hi ha funció a Sant Cugat). La tercera part, sense data ni lloc d'estrena, és la confrontació d'un home i una dona a escena: Com dir-ho. Al març, Benet i Jornet va fer entrega del seu arxiu, en què es recullen cinquanta anys de teatre, a la Biblioteca de Catalunya.

Continuarà escrivint

Benet i Jornet, però, no deixarà d'escriure teatre. Afirma que és conscient que el tipus de teatre que fa no interessa a la indústria privada: “Em faig càrrec que hi té tot el dret.” Per tant, espera poder estrenar obres de petit format en espais com ara la Beckett i altres teatres alternatius. “Penso que tindré possibilitats que m'agafin les obres i amb això ja estic content.”

Font: M. Pascual / J. Bordes (www.elpuntavui.cat)