El Temporada Alta es mou amb circ i dansa d'avantguarda



"En un país que gasta el mateix en cultura que en antidepressius, volem presentar un espectacle de circ que cura", anunciava Salvador Sunyer, entre provocador i ocurrent. Com un venedor de remeis ambulant, el director del festival Temporada Alta presentava els espectacles que passaran pels escenaris gironins aquest cap de setmana. Els uneix el fet que són obres coreografiades en el sentit més ampli del terme i executades per noms internacionalment incontestables.
Els set dits de la mà de 'PSY'
La companyia de Mont-real Les 7 Doigts de la Main ja no són un grup d'artistes de circ underground. Potser van néixer així, a recer del Cirque du Soleil i amb exmembres d'aquesta macrofranquícia, però nou anys després d'unir-se, avui són una de les grans marques de circ al món: donen feina a més d'una cinquantena de persones, tenen diversos espectacles en gira alhora -un d'ells és Traces, que va triomfar a Barcelona el 2009- i han creat un segell estètic propi. "El Cirque du Soleil fa espectacles massa grans, que perden la personalitat de l'artista, són vestits bonics que es passegen per l'escenari i impacten a la vista. Nosaltres fem espectacles més íntims, personals, amb personatges reconeixibles i que apel·len a les emocions del públic", explicava ahir un dels integrants, Naël Jammal.
PSY (abreviació francesa de psicòleg) onze artistes interpreten personatges singulars amb malalties com agorafòbia, trastorn de personalitat, paranoia, drogoaddicció o al·lucinacions, que curiosament es curen gràcies a les tècniques de circ: trapezi, malabars, equilibris, corda penjant, roda, salt o perxa. "És un espectacle gens elitista i per a tots els públics, amb diferents capes de lectura. El repte era tractar la malaltia de manera sensible i humana, sense convertir-ho en una caricatura ni caure en una part massa fosca, perquè en el fons fem circ!", resumia Guillaume Biron.
La naturalitat és una de les claus de les produccions d'aquests quebequesos que actuaran avui i demà al Municipal de Girona, a banda de l'espectacularitat, l'emoció i la precisió. L'escenografia -senzilla, desplegable i amb projeccions-, la música i l'humor completen els set dits de la mà.
La 'Pretaratio mortis' de Fabre
El belga Jan Fabre és un artista que costa de definir: és coreògraf, performer, artista plàstic i dramaturg, com a mínim. Els seus muntatges -Temporada Alta l'ha convidat en diverses ocasions- són un compendi d'arts, tenen un impacte visual i emocional incomparable i sempre acosten l'espectador a l'experiència de la mort. Fabre ha passat per dos estats de coma clínic que han marcat la seva obra. Preparatio mortis n'és un exemple: un solo amb música d'orgue de Bernard Foccroulle que l'acosta al que és sagrat, com una metamorfosi cap a la mort.
Un altar de vidre -que tant pot ser un úter com una tomba-, flors que fan olor de cementiri i papallones, que són el vehicle de l'ànima, poblen l'escenografia. La ballarina australiana Lisa May -substituint la titular Annabelle Chambon, embarassada- farà aquesta nit al Teatre de Salt l'exercici de l'animal moribund: "És la lluita entre no voler morir i seguir vivint. Et porta a un trànsit en què sembla que et falti l'aire i t'arrapis a la vida amb les ungles", descriu Chambon.
Galván: cubista i flamenc
El multipremiat bailaor Israel Galván, cara visible de la renovació del llenguatge flamenc, homenatjarà a La curva (dilluns al Teatre Municipal) un antecessor seu, el bailaor Vicente Escudero que l'any 1924 va triomfar a París amb un espectacle flamenc de tocs cubistes. Galván aposta també per la transgressió sumant el seu talent al d'una pianista d'avantguarda, Sylvie Courvoisier, i al cante atonal d'Inés Bacán. Revolts experimentals que són possibles perquè les arrels del flamenc estan ben ancorades.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario