'Tecnoteatre' de ciència-ficció


El biògraf espia les seves víctimes en secret. Plutarc Edicions li ha encarregat que segueixi al mil·límetre un personatge destinat a tenir un futur esplendorós, el nou Messi, un gran Nobel, el futur president o un actor amb catorze Oscars, qui ho sap. El biògraf no en té ni idea: només segueix el rastre del personatge -de nom en clau, Cèsar- a través de les ones del mòbil, mail, càmeres de seguretat, Twitter, Facebook i la resta d'artilugis moderns. " El biògraf recull la idea de la violació de la intimitat, de la predestinació del destí i de la precocitat a l'hora de detectar la genialitat", explica Marc Angelet, autor i director del muntatge i de la companyia La Guapa Teatre.
La Beckett els ha obert les portes de la sala durant el pròxim mes. La Guapa hi estrenarà el seu últim muntatge, El biògraf , però també aprofitarà per portar per primer cop a Barcelona la seva primera obra, Opció B . Són dos espectacles allunyats en el temps però que comparteixen els tics propis de La Guapa: "Parlen de dues grans corporacions, amb elements de comèdia, toquen problemàtiques socials, però també una ciència-ficció molt integrada en el nostre món, creïble". A Opció B Angelet va imaginar una corporació que es dedica a clonar gent. Fan tres còpies i els proven, i la millor opció, la més igual a l'original, es guarda i la resta es destrueixen. "És un espectacle hi-tech amb tres cadires", ironitza Angelet, per resumir que la intenció és jugar amb els ingredients de la ciència-ficció sense haver d'emular Minority report o Gattaca . El biògraf (interpretat per Borja Espinosa), en canvi, sí que utilitza pantalles de vídeo, que són l'únic contacte de l'home amb altres éssers del món real (encara que la connexió sigui virtual).
La Beckett ha exercit altres vegades de padrina de companyies joves amb un llenguatge singular. Ho va fer amb la plataforma IndiGest, la valenciana El Pont Flotant i Àlex Serrano. "Volem ser l'aparador de companyies amb una trajectòria i un discurs propis, i que mai no hagin tingut l'oportunitat de presentar el seu projecte sencer i en condicions a Barcelona", explica Toni Casares, director d'aquesta sala alternativa de Gràcia.
Popular sense complexos
La gran singularitat de La Guapa Teatre és "l'ús de les noves tecnologies, molt ben vinculades a la dramatúrgia textual", afirma Casares. El director ho contextualitza en una generació que s'ha tret els complexos a l'hora de fer teatre de gènere i espectacles de divertimento : "No és un teatre tenyit de cosa intel·lectual i profunda, sinó que sense rebaixar la qualitat ni un plantejament molt personal busca l'espectador d'una manera clara", alaba Casares.
La Guapa Teatre té mitja dotzena de produccions estrenades en sales com la Muntaner (Sopar de Nadal), el Raval (Call Center), el Versus (McBeth con queso) i la Biblioteca de Catalunya (Genius). No han tingut problemes per trobar sala d'exhibició a Barcelona, sinó que la seva dificultat ha estat fer-se un nom que els garanteixi bolos per tot Catalunya, "que és on es fan els diners", argumenta Angelet. Tot i que el mercat municipal és cada dia és més raquític, l'estada d'un mes a la Beckett els pot ajudar a apujar el catxet.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario