Capità de la dansa


No era ballarí ni en tenia precisament la figura, però Serge Diaghilev (1872-1929) va revolucionar el món de la dansa a principis del segle XX. Els actuals espectacles de dansa, el vestuari, la relació molt més directa del ballarí amb el cos i la llibertat a l'hora de triar les músiques que poden ser ballades no serien com són avui dia sense la revolució que Diaghilev, amb absoluta passió, va engegar ara fa cent anys quan va fundar la companyia dels Ballets Russos.
Aquesta és la història d'un home perseverant i persuasiu, que mogut pel seu amor a l'art total, va obrir la finestra a una disciplina, que estava ancorada en tutús i sabatilles de punta. D'aquesta història n'han quedat records materials (vestits, films, fotografies, esbossos d'assajos i escenografies, pintures i objectes), que ara formen part de l'exposició Els Ballets Russos de Diaghilev, 1909-1929, que arriba a Caixafòrum gràcies al Victoria & Albert Museum londinenc.
A través de 200 peces, l'exposició traça un recorregut per vint anys de la història dels Ballets Russos, capitanejats per Diaghilev, durant els quals artistes, compositors i ballarins van crear un fort lligam entre la dansa i l'avantguarda per tot Europa. Artistes com ara Picasso, Giorgio de Chirico, Juan Gris, Matisse, Jean Cocteau i Joan Miró van participar directament en els espectacles de Diaghilev, així com dissenyadors de moda com ara Coco Chanel, que el 1924, per a l'espectacle El tren blau, ja va crear un vestit de samarreta imperi i pantalons supercurts que ha fet molta sort en el món de la dansa.
La gosadia de Diaghilev, com a empresari, era llegendària. Mai va tenir una oficina ni una seu social de la companyia; preferia discutir i crear els espectacles en una tertúlia de cafè. Un dels seus grans atreviments, que més escàndol va provocar, és haver impulsat l'estrena, el 1913, de La consagració de la primavera, d'Igor Stravinski, una de les partitures més trencadores de la història de la música. A aquelles notes dissonants, que semblaven impossibles de ballar, els van posar moviment el mític ballarí i coreògraf Nijinski i més tard Léonide Massine. Tots dos ballarins van ser amants de Diaghilev. I és que ell va saber donar, abans que ningú, molt més protagonisme masculí a la dansa, segons explica la comissària de la mostra, Jane Pritchard.
La mostra remarca especialment la intensa relació dels Ballets Russos amb l'Estat espanyol. La companyia es va refugiar aquí durant la I Guerra Mundial i va actuar sovint a Barcelona. Diuen que un dia el rei Alfons XIII va preguntar a Serge Diaghilev què feia dins la companyia. “Com vostè, no faig absolutament res però sóc indispensable”, va respondre.
Font: Montse Frisach (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario