La companyia madrilenya de Veronese aterra al Lliure

Font: Laura Serra (ara.cat)

L'aura del director argentí Daniel Veronese és tan gran que fins i tot una estrena teatral sense la seva companyia argentina, Periférico de Objetos, és un esdeveniment. En els últims anys, Veronese ha sigut convidat com a director estrella a dirigir diverses companyies, tant a Madrid com a Barcelona -on va estrenar l'èxit Qui té por de Virginia Woolf? al Romea i al març capitanejarà Bona gent al Teatre Goya-. Fins i tot ha arribat a dirigir el mateix muntatge amb diferents repartiments. L'últim cas és Los hijos se han dormido. Aquesta versió condensada i actualitzada de La gavina de Txékhov la va estrenar a Buenos Aires el juliol del 2011 -va passar pel festival Temporada Alta aquella tardor- i l'ha remuntat aquesta temporada:s'ha programat dos mesos a Las Naves del Español, amb un repartiment madrileny de primera fila, farcit de cares habituals del cinema i populars gràcies a papers televisius: Malena Alterio (Aquí no hay quién viva), Alfonso Lara (Un paso adelante), Ginés García Millán (Isabel), Pablo Rivero (Cuéntame), Diego Martín (Aquí no hay quién viva) i Miguel Rellán (Fenómenos). L'espectacle farà sis funcions, d'avui a diumenge, al Teatre Lliure de Montjuïc.
El repartiment, precisament, és el primer a reafirmar la talla del director argentí. "No és només una experiència professional forta, és una vivència sublim", assegurava l'actor Ginés García. "Ell va arribar amb una partitura, una base de moviments marcats de la funció original, però vam anar-la adequant, perquè no imposa res. S'adapta a la forma orgànica de cada actor", explicava Susi Sánchez. Fins i tot va deixar que els actors s'ocupessin d'adaptar al castellà els girs argentins del text original. "Fes-ho a la teva manera", recordava Miguel Rellán que els havia demanat. El director només exigeix als seus actors una condició: que no facin teatre. La veritat ha de supurar en totes les interpretacions: "Quan jo deia «el personatge tal cosa» ell em corregia dient que a l'obra no hi ha personatges sinó persones", explicava Rellán.
Els actors van tenir només cinc setmanes d'assajos, la meitat de l'habitual. "A la segona setmana estàvem preocupats perquè l'obra no fluïa -recordava ahir García-. En una nit d'insomni, Veronese ens va fer un text perquè cadascun de nosaltres s'hi veiés reflectit, i deia que som màquines poètiques al servei dels companys. Si treballem per una altra màquina poètica es genera una cosa que el públic nota: desapareix el teatre i apareix la vida". Fins i tot part d'aquest text, que els va commoure, està inclòs en l'obra.
Veronese tracta sense por ni prejudicis clàssics com Txékhov. "Els manipula per enriquir-los i contemporanitzar-los -opinava Lara-. Té la marca que tenen els grans mestres i aconsegueix que t'entreguis sense condicions". De fet, al Lliure ja s'hi han pogut veure obres brillants com Un hombre que se ahoga(versió de Les tres germanes ) i Espía a una mujer que se mata (relectura d'Oncle Vània) en les versions argentines. A Los hijos se han dormido torna a concentrar en hora i mitja "l'essència de les relacions humanes i les seves contradiccions", "amb moltes capes, però totes impregnades de pessimisme", descrivia Rellán. En el fons, és Txékhov.

No hay comentarios:

Publicar un comentario